Roques del Masmut (931 m)

Dissabte 14 de setembre de 2019

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Matarranya.

Temps aproximat: 4 h (11,5 km)

Desnivell: 395 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.

Programa: Anirem per l’autopista C-32 i enllaçarem amb la AP-7 fins a la sortida 38 que anirem en direcció L’Hospitalet / Mora. Passarem per Vandellòs i Tivissa. A l’alçada de Mora d’Ebre, girarem en una rotonda a l’esquerra i seguirem per la C-44 per enllaçar amb la C-12, passant per Rasquera i Benifallet. Després passarem per Prat de Comte, Arnes, Vallderoures i anirem fins a Pena-roja de Tastavins (sense parades, 2 h 50 m)

Itinerari: Des de Pena-roja hi ha una pista forestal que porta a les faldes del les Roques del Masmut i es pot fer una aproximació amb cotxe per escurçar l’itinerari. De totes maneres, proposem la ruta sencera, des del poble, perquè els afores també són bonics i val la pena passejar-s’hi. 

El sender surt des del capdamunt del poble, on hi ha el dipòsit de distribució de l’aigua. El camí va pel vessant dret, o sud, de la muntanya, a tocar d’alguns camps, i acaba a una pista forestal. Ja veurem les Roques del Masmut just a davant nostre. Prendrem la pista forestal, que aviat es bifurca. En aquest punt comença i acaba la ruta circular que farem a l’entorn del massís.

Seguirem la pista de ma dreta, que poc a poc va fent pujada. Arriba just al peu de les roques, d’on surt un camí a l’esquerra, en pendent, que permet pujar fins a dalt de les roques, amb un tram final de petita i fàcil grimpada (si es fa aquest tram cal afegir uns 45 minuts més al temps previst) i després se’n separa, en un revolt a la dreta. En aquest punt deixarem la pista i prendrem el sender que ens quedarà just al davant en baixada. Anirem en direcció est, al davant veurem el massís del Port de Tortosa – Beseit i a ma esquerra ens quedaran les Roques del Masmut. És un camí estret, anomenat la Canal d’en Pavia. El sender està molt ben marcat. El corriol va voltant les Roques i poc a poc se n’allunya, en direcció sud-est.

El sender acaba al riu de La Canaleta, que sol estar sec. Llavors s’ha de creuar la llera i just a l’altra banda, enmig d’un bosquet, trobarem fites i una pista forestal de terra, ample.

Evidentment, caminarem en direcció a les Roques del Masmut, ara a l’esquerra. Aquesta pista torna a travessar el riu, i va donant la volta al massís, completant la ruta circular que havíem iniciat a la banda est del Masmut.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/roques-del-masmut-41314395

Observacions: Les Roques del Masmut són visibles des de bona part de la zona alta de la comarca del Matarranya (La Franja - Terol), als Ports de Beseit, ja que formen un altiplà rodejat d’imponents penya-segats. L’itinerari proposat fa la volta a les grans roques i ens ofereix diferents angles i visions del mateix massís.

A les Roques del Masmut és força fàcil veure cabres salvatges. Cal prestar una mica d’atenció a la muntanya i procurar no fer massa soroll. A primeres hores del matí i al capvespre, quan no molesta tant la calor, és quan és més fàcil veure els animals.

Al Masmut també hi viu una important colònia de voltors. De tant en tant els pagesos porten els animals que moren a les granges, a un gran menjador que hi ha prop del massís. Llavors encara hi ha més voltors a la zona.

Les roques del Masmut constitueixen un dels paisatges més impressionants del Matarranya, sobretot quan els toca el sol i prenen un color vermellós. En aquestes roques hi ha algunes vies d’escalada.

Els mil noms dels Ports: Ports de Beseit, de Tortosa, d’Horta, de Tinença... l’extens territori que abraça el massís ha fet que rebi molts noms diferents. El que s’ha de tenir clar és que, sigui com sigui, sempre es parla del mateix topònim (el Port, lo Port o els Ports) La part catalana dels Ports és actualment un Parc Natural.

Val molt la pena visitar el poble de Pena-roja de Tastavins, també anomenada Peñarroya de Tastavins (el riu que la travessa). Aquesta vila pintoresca, enfilada en una penya. Destaquen els carrers costeruts i les cases en forma de proa, amb els clàssics ràfecs (part de la teulada que sobresurt de la façana) que serveixen per protegir els carrers de les pluges i les nevades. A part dels rentadors (llevadors) públics, es pot visitar l’antiga presó i la llotja construïda al segle XV. També val la pena acostar-se al museu etnològic “Lo Masmut”, on hi ha mostres de la vida i els oficis tradicionals que hi havia a la zona, com les filadores.

Moltes cases del poble són antigues i conserven l’arquitectura tradicional de la zona.

A un parell de quilòmetres del poble, a tocar del riu Tastavins, hi ha el Santuari de la Verge de la Font d’estil gòtic. Sota l’església hi ha una font amb quinze brocs d’aigua.

Dinarem al restaurant de la Fonda Miralles a Horta de Sant Joan. Un cop dinats es pot anar a veure “Lo Parot” olivera mil·lenària declarada arbre monumental.

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Rasos de Peguera – L’Aiguadora (o l’Aigua d’Ora) (1.892 m)

Dissabte 7 de setembre de 2019

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarques del Berguedà i el Solsonès.

Temps aproximat: 7 h 15 m

Desnivella: 1.160 m (negatius) – 175 m (positius) acumulats.

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Berga, passant per l’autopista Terrassa – Manresa i l’Eix del Llobregat. Ens pararem a fer el tallat a Cal Rosal i seguirem en direcció a Berga.

Un cop a Berga i seguint la carretera que va cap a Cercs, tot just sortint del primer túnel, i desviant-nos per agafar la carretera que va a l’estació d’esquí dels Rasos de Peguera (hem de girar on hi ha el restaurant Estany Clar) anirem fins a dalt de tot de l’estació d’esquí, al punt conegut com la Creu del Cabrer (1.885 m), on aparcarem els cotxes.

No hi ha correspondència total entre alguns topònims reals i els que surten en aquest mapa (1/50.000, ICGC)

Itinerari: La Creu del Cabrer (1.892 metres d'altitud), està en un coll al costat dels Rasos de Peguera, a la plaça a on acaba la carretera

Començarem a caminar per una pista en direcció nord que baixa cap a les Saleres de Catllarí.

La pista fa un revolt a l'esquerra fins el coll de Peguera (és pot anar seguint de dret pels prats). Des de la sortida tindrem al davant el Cap Llitzet de la serra d'Ensija i la Roca Gran del Ferrús, amb la paret de la Gallina Pelada.

00:45: Coll de Salomó (1.670 m) a la dreta és veu sota un gran roc la casa del Castell del poble ja deshabitat de Peguera. Girarem cap el nord-oest (GR-107).

01:00: Coll del Ferrús (1.640 m) entrebat a la Roca de la Bruixa. Deixarem a la dreta el camí que porta a la casa del Ferrús. La pista revolta i baixa dins el bosc de pins, fins a sortir en uns prats sota la casa de la Plana amb la visió més espectacular de la Gallina Pelada. Creuarem l'Aiguadora, aquí amb el nom d'Aigua de Llinars, seguirem a l’esquerra (GR 107-1) i entrarem en el Solsonès.

01:45: Font del Pi (1.500 m). Cases, unes senceres i altres en ruïnes, que rodejaven l'antic hostal. Seguirem per la pista de la dreta que s'enfila (és l'única pujada de l'excursió) i arribarem al:

02:15: Coll d’Aubí i de seguida Portell de Graells (1.600 m) obert en la carena de la Serra dels Prats (deixarem el GR 107-1). Vista cap a les muntanyes del Port de Comte, la Serra del Verd i el Cadí, el Pedraforca, la Vall d'Aigua de Valls, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. La pista segueix molt a prop de la carena.

02:30: Coll de Prats (1.580 m), cal seguir, tot i perdre la gran panoràmica, i ho farem per una pista en direcció sud que revolta el turó de Santa Margarida.

03:00: Ruïnes de Can Ripollès (o Ripallès) i font del Pedregam, en una coma amagada. S'acaba la pista, i continuarem per un sender desdibuixat seguint el fil del vailet o pastor elèctric, entre vegetació, gens definit, baixant per sobre un gran clap de roures, fins a uns conreus abandonats i les ruïnes de Sorribons (ara som al Berguedà), fins a uns conreus ja per sota del:

03:45: Collell (1.280 m). Masia amb la capella romànica de Santa Magdalena al costat. A sobre, destaca en un cap del serrat, Montclab, casa i capella de Sant Pere (aquesta part a la banda del Solsonès). Deixarem la casa i la comarca del Solsonès. La pista baixa en giragonses que és poden tallar, passant a tocar la casa de la Costa.

04:15: Sant Salvador (1.220 m) capella romànica a l'extrem del Pla de les Moles i voltada de verds prats. Girarem a la nostra dreta i seguint la pista arribarem a Can Fontanella. D’aquí anirem a la carretera asfaltada que seguirem a l’esquerra en baixada, un petit tram fins a trobar marques del GR-1.2 a l’esquerra, que seguirem per una pista amb força pedres al principi.

La baixada és forta i de mal caminar per les moltes pedres de la pista. Al sortir d'aquest barranc el camí segueix una balconada aèria, arran de cingle. Amb un parell de revolts més, s'arriba a una:

05:30: Font (1.080 m) arran del camí i davant de la capella de Santa Coloma (Llinars), també romànica, bastida sobre un turonet. Seguirem la pista, ja enquitranada, tocant al torrent (afluent del l’Aigua de Llinars 500 m mes endavant) i a uns escassos 50 m, a la nostra esquerra, hi ha el roure singular de la foto. Continuarem baixant. Arribarem al pont del riu Aigua de Llinars on hi conflueix el torrent esmentat i comença el càmping.

05:45: Can Jaques (920 m) havent traspassat l'Aigua de Llinars que gairebé hem vist néixer. Davant mateix de la masia tenim l'entrada al Càmping d’Aigua d’Ora.

Un cop aquí, ens recollirà el servei de Taxis Ernest Soler, tel.: 93 821 23 72 – 609 076 246 que ens traslladaran fins a Rasos de Peguera on tenim els cotxes (Preu per una furgoneta de 8 places: 60.- Euros) 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rasos-de-peguera-laiguadora-41022312

Observacions: Podríem dir que es tracta d’una excursió a l’inrevés, doncs sortirem del punt més alt i anirem baixant fins al punt final (excepte una pujada de 100 m).

Els Rasos de Peguera són un autèntic jardí natural. Travessar-los, entre pinedes oloroses i pradells de migdiada, és com fer un viatge al Canadà. Serà una excursió poc cansada, perquè puguem assaborir relaxadament la bellesa del paisatge.

Com que segurament arribarem més tard de les quatre de la tarda, ens endurem quelcom per menjar a banda de l’esmorzar.

Baixant dels Rasos, ja amb el cotxe ens podem acostar a veure el Pi de les Tres Branques. Per la mateixa carretera dels Rasos (BV-4243) es fàcil acostar-se al Pla de Campllong on hi ha el Pi de les Tres Branques i el Pi Jove.

Una mica després del km 5, a ma dreta surt el camí i al cap de 800 m ens trobarem amb el Pi (mort fa més de 100 anys, actualment monument de fusta i ferro, després dels atemptats de 2014 i 2016). Si continuem el camí 100 m més endavant, a l’esquerra comença el caminet (en el límit dels camps) que ens porta al cap de 250 m al Pi Jove (malauradament ara també mort a causa de més atemptats).

Més informació d’aquests dos arbres monumentals a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/pitresbranques.html

Verdaguer li va dedicar el poema: "Lo Pi de les Tres Branques":

“... Com eix Pí maravellós

mon regne posá tres branques,

foren tres regnes en un,

ma corona'ls coronava.-

...

preguèm que sia aqueix Pi

I'arbre sagrat de la patria."

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Balcón de Pineta (2.430 m)

Dissabte 31 d’agost de 2019

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Sobrarb.

Temps aproximat: 9 h (14 km)

Desnivell: 1.300 m (acumulat)

Dificultat (1): Molt difícil.

Programa: Sortirem de casa el divendres 30 d’agost i agafarem la A-2. Passarem per Igualada i seguirem fins a la sortida 458 a l’alçada de Lleida, on seguirem per la A-22 passant per Binèfar i Barbastre on agafarem la N-123 per seguir després per la A-138 en direcció a L’Ainsa, per arribar finalment a Bielsa.

Itinerari: Dissabte 31 d’agost: Sortirem de l’hotel a l’hora esmentada i anirem amb cotxe fins a la zona d'aparcament que hi ha abans d'arribar al Parador de Bielsa.

Existeixen diferents rutes a Pineta, però potser la més interessant és la que ens porta al llac de Marboré, en ple Balcó de Pineta.

Un pont creua el riu Cinca i una pista forestal permet arribar al fons del Circ de Pineta. A l’oest, un camí ben visible i amb fites, creua primer el Felqueral (falgueres i flors) i s’acosta a la muralla final. Començarem a pujar entre amplis graons que ens porten al primer replà d’una gran cataracta.

Seguirem pel camí que surt a la dreta de la cataracta per atacar les rampes. Aquest primer tram del camí segueix el GR-22 (marques blanques i vermelles)

Es deixen els salts d’aigua del riu al sud i es comença una forta pujada per tartera i roques. Dura ascensió (1.000 metres de desnivell), que suavitzen les múltiples ziga-zagues del camí. Ampli corredor del final, bastant costerut, es supera el pas entre una gran roca (que no presenta cap problema a l’estiu) i s’aconsegueix la terrassa superior i el Balcó de Pineta (2.430 m). La vall ofereix una perspectiva inigualable de la vall de Pineta, amb la serra de les Tucas a un costat i la serra d’Espierba a l’altre.

El camí segueix a l’oest (creu recordatori que deixarem a l’esquerra) i arribarem al altiplà de Marboré entre blocs de roca. Per arribar fins al llac de Marboré (represes), cal caminar per un terreny rocós (i ja sense marques) En pocs minuts es divisen les aigües de l’Ibón de Marboré (o de Tucarroya) amb una meravellosa imatge i al fons una gran muralla de muntanyes liderades pel Mont Perdut (3.355 m) acompanyat del Cilindre, Tucarroya, els Astazus i el Pic de Pineta. Des de el Balcó de Pineta fins al llac hi ha una hora.

Tornarem pel mateix camí de la pujada.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/balcon-de-pineta-desde-parking-de-pineta-28978460

El nostre recorregut: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/balcon-de-pineta-40778117

Observacions: Camí de muntanya. Recorregut llarg i amb un fort desnivell, però imprescindible. Es comença a caminar des de el límit del Parc Nacional, sent el seu recorregut per dins del mateix. Vistes panoràmiques de la vall de Pineta i de la gelera del Mont Perdut. L’espectacle de la gelera del Mont Perdut i la vall de Pineta des de el seu balcó, compensen l’esforç.

En el camí de pujada al Balcó de Pineta i després fins a l’ibon de Marboré, ens trobem amb el nostre company l’Enric Casellas i amb en Jaume Balaguer, que estaran baixant del Mont Perdut. En el punt on ens trobem, (2.210 m) i degut al mal temps, fem mitja volta i els acompanyem en la baixada. Aquesta sortida la fem per portar-los-hi material que necessitaran pels següents dies dels seu projecte “2 reines i 9 reis” que comencen aquest diumenge dia 25 al refugi de Larribet / Cim del Balitous i que tenen previst finalitzar el 17 de setembre a la Pica d’Estats.

En ple cor del Pirineu aragonès, a poques passes de la frontera amb França, està la vall de Pineta. A mesura que ens endinsem en la vall, s’eixampla i ens mostra les seves vessants esquitxades de salts d’aigua i de casetes, fins arribar al peu del circ de Pineta. Damunt seu es troba el llac de Marboré, d’imponent bellesa, des de el que es precipita l’aigua que, salt darrere salt, forma quasi mil metres de cascades que donen naixement al riu Cinca.

El gel perpetu que hi ha en els alts cims que rodegen la vall tenen el seu màxim exponent en la gelera del Mont Perdut, amb una extensió de 370 hectàrees i actualment en recessió degut al canvi climàtic. Existeix una variada fauna pirenaica en tota la vall. El trencalòs, l’àliga reial i el voltor lleonat desafien la gravetat sobrevolant mentre les marmotes recorren les ribes del riu Cinca. Els isards travessen els prats i les truites de riu habiten qualsevol embassament.

Es diu que la panoràmica que es veu des del fons de la vall de Pineta és una de les visions més impressionants de tot el Pirineu aragonès. Situada a Osca, a l’entrada del Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut, es tracta d’un paradís natural per fer ascensions a cims de més de tres mil metres o bé excursions més pausades.

Al cor dels Pirineus, els catorze quilòmetres que recorren la vall de Pineta esdevenen un racó idíl·lic per als amants de la natura. Situada a l’avantsala del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, entre avets, fagedes i impressionants parets rocoses, són moltes les possibilitats que aquesta vall ofereix tant a l’excursionista expert com als caminants que busquen un indret tranquil per desconnectar envoltats de natura. El nucli poblat més important de la vall és Bielsa, una localitat famosa durant la Guerra Civil pel setge (anomenat “la bolsa de Bielsa”) de les tropes feixistes a les republicanes, que va significar la mort de pràcticament tota la població. Ara, el seu nucli urbà, agrupat al voltant de la Plaça Major, ha recuperat l’estructura pròpia de les localitats de muntanya i s’ha convertit en el centre neuràlgic de l’excursionisme a la zona, amb tota mena de restaurants i hotels. Molt a prop hi ha dues petites viles que formen part del municipi i que són: Javierre, amb una església que té una absidiola romànica que conserva un frontal d’altar del segle XIV, i Espierba, on hi ha una petita i pintoresca ermita de pedra. Al fons de la vall hi ha el Parador de Bielsa (tel. 974 50 10 11), l’ermita de la Verge de Pineta i una enorme zona d’acampada. L’ermita de Pineta, molt propera al Parador i molt a prop del brollador de la Font Sagrada. La tradició assegura que uns ciutadans francesos van robar la imatge i que, després de beure a la Font Sagrada, es van quedar completament adormits. En despertar-se, un pèl espantats, van abandonar la imatge i aquesta va tornar al seu lloc d’origen. L’església està gairebé sempre oberta i es pot visitar.

El diumenge 1 de setembre serà dia lliure, destinat a la tornada a casa.