maifemcim.cat

Tossa Grossa de Montferri (387 m.)

2012-02-02T08:19:00.002-09:00

Dissabte 4 de febrer de 2012

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Camp.

Temps aproximat: 2 h. (6 km.)

Desnivell: 260 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona / Lleida. Ens pararem a fer el tallat i prendre quelcom lleuger per esmorzar, a l’àrea de servei del Penedès. Seguirem per l’autopista fins a la sortida nº. 11. Hem d’anar fins a la població de Vila-rodona. Haurem d'anar a trobar el quilòmetre 18 de la carretera C-51, al nucli de Vilardida, allà surt la carretera T-204 que ens portarà directament a Montferri. Ja tan sol ens resta anar, si es vol, a aparcar al costat de l'església i començar a aquest punt la caminada.

Itinerari: Començarem a caminar a Montferri a la plaça interior on hi ha les piscines municipals. La trobem tot just entrem al poble, a l’esquerra.

Passant per les piscines municipals sortim a l’avinguda de Tarragona i la seguim fins que fa un revolt molt marcat, on es bifurca; passem per la branca de baix (indicador: castell de Rocamora) i baixem fins a un encreuament.

5 min. Girem a l’esquerra i deixem els antics safareigs a la dreta. Passem pel costat d’una granja, deixem un trencall a la dreta (Vilabella i Bràfim) i tot seguit deixem un altre trencall a la dreta. La pista és formigonada i passa entre camps i marges. Pugem lleument i passem un retall de bosc (pi amb llentiscle, gatosa i romaní).

15 min. Arribem a una mena de collet on deixem dos camins a l’esquerra. Baixem entre camps, majoritàriament de vinya i passem pel costat d’una gran barraca de pedra seca que deixem a la dreta.

30 min. Som en un petit pla on s’acaba el formigó. Prenem la pista que puja cap a l’esquerra i que s’acaba convertint en un sender de forta pujada fins a la carena.

45 min. Carena. Arribem a la carena entre una torre d’alta tensió i la Torre del Moro, que és cap on hem d’anar. Seguim el sender carener. La carena és rocosa amb matolls de margalló, bruc i llentiscle.

1 h. Torre del Moro. És d’origen medieval i està reconstruïda. Hi ha unes grapes de ferro que permeten l’accés al cim de la torre. Seguim la carena, pel seu fil o millor, pel sender que fa uns metres més avall (vessant de la dreta). Al final els dos corriols s’uneixen i fem una lleu pujada fins al cim.

1 h. 15 min. Tossa Grossa de Montferri. Amb un vèrtex geodèsic. Esmorzarem. Tot i que és un cim baixet, té una vista panoràmica bonica. Després baixarem directament per la carena nord (tram de forta baixada), deixant un sender més marcat que va cap a la dreta (carena SE).

1 h. 20 min. Som en una elevació; deixem la carena nord i girem a l’esquerra baixant per un sender poc marcat i de fort pendent.

1 h. 25 min. El sender es converteix en unes roderes que baixen per un llom amb matolls; el pendent és més suau.

1 h 30 min. Veiem uns camps d’oliveres a la dreta i un minut més tard sortim als camps i a una pista més bona que prenem cap a l’esquerra, passant entre els conreus.

1 h 35 min. Enllacem amb una pista que ve per l’esquerra.

1 h 40 min. Sortim al camí de pujada (pista formigonada).

1 h 44 min. Deixem la pista i prenem un sender que puja per una valleta que tenim a la dreta.

1 h 45 min. Girem a la dreta passant entre una paret de pedra seca i en sortir-ne, girem a l’esquerra.

1 h 46 min. Sant Marc. Ermita completament enrunada. Tornem enrere, deixem el camí per on hem vingut a la dreta i seguim avall passant pel costat d’un marge.

1 h 48 min. Clotada. Prenem la pista cap a la dreta, pujant lleument.

1 h 50 min. Pista que va al castell de Rocamora; la prenem cap a l’esquerra.

1 h 55 min. Trobem les primeres cases de Montferri (carrer de la Muralla) que seguim cap a l’esquerra fins al punt de partida.

2 h. Montferri (piscines municipals) i placeta interior.

Observacions: Curta excursió per la serra de Montferri. Malgrat la seva poca altitud, des del cim de la Tossa Grossa, podem gaudir d’una extensa vista panoràmica sobre les contrades que ens envolten. Es tracta d’una serra humil on es combinen els camps de conreu, amb alguns retalls de bosc. La Torre del Moro (segle XI) dóna un altre motiu d’interès a l'excursió.

Dinarem al Restaurant Castell de Rocamora a Montferri, a 500 m. del poble, telf. 977 62 01 20 on farem una calçotada. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Punta Curull (1.023 m.) - Ruta Transllena

2012-01-25T23:35:00.005-09:00

Dissabte 11 de febrer de 2012

El cim més alt de la comarca de les Garrigues

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de les Garrigues.

Temps aproximat: 5 h. (12,7 km.)

Desnivell: 265 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Martorell i Vilafranca del Penedès. Ens desviarem a la dreta per l’autopista AP-2, ens pararem afer el tallat a la primera àrea de servei que trobem i seguirem fins a la sortida nº. 8 a l’Albi. Agafarem la carretera direcció Vilosell i la Pobla de Cérvoles.

Itinerari: La ruta de la Transllena comenta a la plaça de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles, es va allunyant del poble i passa prop del castell de Cérvoles, actualment en ruïnes i molt amagat dins la vegetació, entre camps de vinyes i a través de diversos senders que s’enfilen cap a la serra de la Llena on, des de la punta Castanyola (901 m), es divisa la serra del Montsant. Ja enfilats a la carena de la serra de la Llena es passa pel coll de la cova del Quelo fins al coll de les Marradetes, on hi ha l’opció de poder descendir fins a la Pobla de Cérvoles sense acabar de fer la ruta (2,8 quilòmetres).

Si es continua recte, el trajecte passa per la punta de l’Osona (946 metres), des d’on es gaudeix de vistes espectaculars i s’observa bona part de la comarca de les Garrigues, sobretot la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, i en dies clars, fins i tot el Pirineu. Continuant s’arriba al coll de l’Abellar (989 metres), des d’on s’albira, per una banda, una gran extensió de la comarca de les Garrigues, i, per l’altra, les muntanyes de Prades i una part del Montsant. En aquest punt trobem la pista per accedir a Vilanova de Prades i a l’esquerra, a uns 300 metres, hi ha la cota més alta de les Garrigues, el cim de la Cogulla, de 1.029 metres, format per una roca allargassada envoltada de sabines i garrics.

Sant Miquel de la Tosca

Del cim de la Cogulla la ruta es dirigeix, per un fort pendent, fins a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, al peu de la serra de la Llena, a 700 metres d’altitud sobre el nivell del mar, a 4 quilòmetres al sud del Vilosell i enclavada dins el seu terme municipal. El nom de «la Tosca» prové de la pedra esponjosa del cingle on brollen les aigües del riu de Set – les 7 fonts –, un indret conegut amb el nom de «les Fontetes», a uns 50 metres de l’ermita. El riu que la voreja s’origina a 950 m d’altitud, entre els cims de la Tossa, del terme del Vilosell, i de l’Abella, en el vessant septentrional de la serra de la Llena.

Des de Sant Miquel de la Tosca, la ruta descendeix pel marge dret del riu Set fins a arribar a la vall d’en Peret, des d’on s’agafa un altre cop un corriol que condueix fins al final de la vall, on es troba el mas d’en Peret, actualment una casa de turisme rural, i d’allà continua en direcció a la Pobla de Cérvoles.

La Pobla de Cérvoles

Un cop a la Pobla de Cérvoles, on sembla que el rellotge s’hagi aturat per sempre, no es pot marxar sense visitar l’església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, bastida el 1728 sobre les restes d’una església romànica, a l’interior de la qual es pot admirar un orgue barroc construït per Anton Cases el 1752, d’exquisida policromia; i l’ermita de Sant Miquel, del 1610, que guarda una interessant reproducció d’un retaule gòtic obra de Bernat Martorell, que es troba actualment a la catedral de Tarragona. El nucli antic del municipi, centrat per la plaça Major i el carrer Major, conserva carrerons medievals i antics casals molt interessants.

El Molí de la Societat

També és de visita obligada l’Ecomuseu de l’Oli, situat juntament amb l’ajuntament a l’antic Molí de la Societat (1870), un antic molí de Quatre premses de lliura, que va funcionar fins l’any 1937, quan es va destinar a estable de mules. A l’Ecomuseu de l’Oli es conserven encara les dues peces més notables del trull originari — el molí, format per dues grans pedres, i la premsa de biga, de lliura o seixantè —, i estris diversos. Una sèrie de plafons expliquen la història de l’olivera, els aspectes tècnics del conreu, el procés d’obtenció de l’oli i els estris que s’hi fan servir. Situat a la Plaça de Sant Miquel, 9 Tel. 973 175 152. Visites concertades.

Com a molts altres municipis de la zona, és imprescindible apropar-se també a alguna cooperativa d’oli de la DO Les Garrigues, com la cooperativa del Camp Sant Isidre Llaurador, o a un molí on adquirir aquest producte.

Observacions: Ruta circular que s’endinsa per la serra de la Llena, amb vistes de la serra del Montsant, les Garrigues i la Conca de Barberà.

A pocs quilòmetres de Lleida, la serra de la Llena marca la partició entre les comarques de les Garrigues i del Priorat. Modelada en potents cingles de roca conglomerada calcària, esquerpa i aspra, assoleix els 1.023 metres d’altitud a la punta del Curull. Per conèixer aquesta terra, d’un paisatge dur, eixut i feréstec, que contrasta amb el paisatge de la veïna serra de Prades, boscosa i de relleus més suaus, farem aquesta excursió.

Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Castell de l’Eramprunyà (403 m.)

2012-01-24T01:55:00.003-09:00

Dimecres 25 de gener de 2012

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 1 h. (2,5 km.)

Desnivell: 164 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: En la carretera que puja de Gavà cap a Begues, a la banda esquerra de la carretera, trobarem l’ermita de Bruguers, lloc on aparcarem els cotxes, per iniciar la fàcil pujada fins al castell.

Itinerari: Des de l’ermita de Bruguers agafarem un camí ascendent, en mig de la natura que conclou amb l’arribada a la fortalesa, ara vallada i en procés de restauració, però que es pot conèixer en visites organitzades pel Museu de Gavà.
Es surt de l'esplanada que hi ha al davant de l'ermita. Cal agafar el sender de gran recorregut GR-92 senyalitzat amb marques blanques i vermelles que comença entre dos blocs de gres vermell situats al sud del replà, a mà dreta mirant l'ermita, i remunta la falda del penya-segat que hostatja el castell. Poc després es passa a tocar de la impressionant roca Foradada, tot un caprici geològic. El camí puja.

Cal seguir les marques del sender GR-92, ignorant trencalls a banda i banda, fins a arribar a un replà. S'és sota el castell que domina l'entorn. Es continua pujant fins que, quan ja es porten uns 20 min de caminada, s'arriba a les muralles del castell. El camí desemboca a una pista que ve del punt km 7,5 de la carretera de Begues. Cal girar a la dreta per la pista tot deixant el GR-92 a l'esquerra. Després d'un curt tram, s'entra dins del recinte emmurallat. Un sender duu directament a l'interior passant pel costat de l'església romànica adossada de Sant Miquel d'Eramprunyà o del Sitjar, a l'entrada de la qual es poden observar diverses tombes antropomorfes medievals. Pel costat d'una cisterna d'aigua, i travessant un pontet de ferro, es pot accedir a la part més antiga del conjunt i admirar el paisatge des del punt més alt.

Per tornar cal desfer el camí.

Observacions: El castell de l’Eramprunyà amb impressionants vistes del delta del Llobregat, els municipis veïns i la riquesa natural del Garraf – Ordal. És un lloc molt especial. Es celebra l’aplec de Sant Miquel, església del castell. L’aplec està documentat des de el segle XVI, que va desaparèixer a l’any 1920, però que des de 1961, es torna a celebrar cada 29 de setembre, mercès a la recuperació portada a terme per diferents entitats.

El castell de l’Eramprunyà es va construir per controlar la línia de la costa i els camins del Garraf, poc després de que els francs conquerissin Barcelona als sarraïns. Era estratègic vigilar la part baixa del Llobregat. A l’any 1323, Jaume II va vendre el terme municipal de l’Eramprunyà al seu tresorer, Pere Marc. Va començar aleshores una època d’esplendor que va durar fins a finals del segle XV, fins que el castell fou destruït per la Generalitat en la guerra civil que va tenir lloc en contra de Joan II el 1469. els Marc havien estat lleials al rei.

En el segle XVIII es va transformar en masoveria i en el XIX el va comprar la família Girona fins que en el 2007, va passar a ser propietat de l’Ajuntament.

Un castell, amés d’un patrimoni, és sempre un element romàntic.

L’església està rodejada de varies tombes antropomorfes.

Al baixar, esmorzarem al Restaurant Ermita de Brugués Ctra. de Gavà a Begues, Km 4,6 Gavà Tel: 93 662 26 82. Tornarem a casa als voltants de les dotze del migdia.

Mare de Déu del Mont (1.122 m.)

2012-01-19T07:57:00.005-09:00

Dissabte 21 de gener de 2012

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 5 h. 30 m. (12 km.)

Desnivell: 835 m. (acumulat)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada per agafar l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Sortirem per la sortida 6 i agafarem la carretera C-66 en direcció a Banyoles / Olot i després fins a Beuda per la GI-5234.

Itinerari:

DESNIVELLS I TEMPS APROXIMATS

Localització-Temps-Alçada
Beuda 0h 00m 337 m
Deixem la carretera 0h 10m 361 m
Deixem la pista 0h 20m 395 m
Envistes 0h 45m 530 m
Salve Regina 1h 00m 677 m
Carretera 1h 15m 802 m
Font Roca Pastora 1h 25m 828 m
Sant Llorenç Sous 1h 35m 862 m
Corriol 1h 50m 870 m
Collet de Sorreres 2h 00m 967 m
Carretera 2h 20m 1.022 m
Sortida carretera 2h 45m 1.029 m
Camí de Falgars 3h 20m 1.152 m
Mare de Déu del Mont 3h 30m 1.123 m
Beuda 4h 15m 337 m

Quan arribem a Beuda veiem que el nucli és molt petit ja que només està composat per un restaurant, l’església, l’ajuntament i un parell de cases. Deixarem el cotxe a l’aparcament del restaurant i enfilarem cap a l’església romànica del s .XI que domina la plaça amb la seva rotunda façana. Només cal que prenem el camí que surt de l’esquerra de l’església, allà mateix trobarem un esquemàtic mapa que ens indica la ruta a seguir.

Aquest camí surt immediatament a la carretera i comença amb una lleugera pujada. Seguim aquesta carretera durant uns 900 m i trobem un rètol que ens indica que hem de prendre la pista que comença a l’esquerra de l’asfalt, endinsant-nos a un petit bosc d’alzines (el Pla de Bosc). En aquest punt hi ha un senyal de prohibit el pas a vehicles (excepte veïns). Aquí comencem a veure els senyals grocs i blancs que ens indicaran el camí fins a la nostra destinació.

Seguim per la pista i a 300 metres els senyals ens desvien cap a l’esquerra on deixem la pista per entrar en una senda. Només uns cinc metres més enllà el camí es bifurca. A l’esquerra anirem (tal i com ens indica un rètol de fusta clavat a un arbre) cap el Castellot (o Castell dels Moros) mentre que a la dreta un rètol metàl·lic ens indica “Mare de Déu del Mont per la Roca Pastora”. El camí de l’esquerra també ens portaria fins el monestir de Sant Llorenç de Sous però nosaltres seguirem el clàssic de pujada per la font de la Roca Pastora i per tant prenem el camí de la dreta i 5 minuts després passem just per sobre de Can Oliveres.

Aquesta senda ens portarà fins a la carretera de Falgars. Veurem alguns senyals vermells durant el camí. No hem de fer cas, la nostra ruta està indicada pels senyals grocs i blancs. Durant gran part del camí veurem a la nostra esquerra el Castellot, un petit castell en ruïnes situat just a sobre d’un puig.

En poca estona arribem a les Envistes. Es tracta d’una zona de rocs a l’esquerra del camí amb vistes cap el Castellot (hi ha alguns senyals vermells en les proximitats). Tot pujant tardem uns 20 minuts més en arribar al punt anomenat Salve Regina. Aquest punt és distingeix per una petita placa i és on s’aturaven els pelegrins que anaven cap al Santuari per entonar el Salve Regina (d’aquí el nom). En aquest punt tenim una bona vista sobre el Castellot i el castell de Beuda.

Poc a poc anem pujant i quan arribem als 800 metres d’alçada sortirem a la carretera de Falgars, just en front d’un rètol indicador que ens diu que hem de seguir la carretera cap amunt. Als pocs metres de trobar la carretera (uns 200) arribem a la Font de la Roca Pastora (cal pujar unes escales a la dreta de la carretera). Una mica abans d’arribar a la font hi ha un mirador. És aquí a la carretera on comencem a veure el senyals vermells i verds que també ens porten al Santuari.

Seguim caminant per la carretera poc menys d’un quilòmetre i arribem a Sant Llorenç de Sous, una abadia benedictina documentat del 1003 (la seva església es anomenada ja al 871). Pel que sembla està en procés de restauració i val la pena visitar-la ja que la part restaurada es troba en molt bon estat. Entre la seva cara sud i oest trobem una font amb un rètol explicatiu de la curiosa llegenda sobre el seu origen.

Passada l’abadia, la carretera fa un gir a l’esquerra i tot just al giravolt veiem un corriol que s’enfila amunt partint de la dreta de la carretera. Aquesta senda es perfectament visible i esta senyalitzada tant amb els senyals grocs i blancs com amb els vermells i verds i amb un rètol. Aquí el camí es fa pendent (deixem ja la placidesa de la carretera) i després de superar 100 metres de desnivell i caminar durant uns 15 minuts arribem al Coll de Sorreres i poc després tornem a sortir a la carretera. Ara hi estarem poca estona a la carretera ja que als 100 metres d’entrar a la carretera prenem una nova senda que surt de la nostra dreta al primer revolt.

Ara ja queda molt poc per arribar. En pocs metres el camí de Falgars ens arriba per la dreta i el camí es torna empedrat, unes quantes ziga-zagues i ja estem al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Malgrat les antenes de telecomunicacions que hi ha al cim, les vistes, si la meteorologia ho permet, son totalment espectaculars abastant des del Collsacabra fins el cap de Creus i des del Pirineu fins el Montseny.
Santuari Mare de Déu del Mont

Vista des de el Santuari Mare de Déu del Mont

La tornada, a bon pas, la fem pel mateix camí en unes dues hores.

Observacions: Aquesta ruta està perfectament senyalitzada i per tant és pràcticament impossible perdre’s. La vista des de el Santuari de la Mare de Déu del Mont és impressionant i i es pot gaudir de bones panoràmiques.

Tot el camí es pujada (amb més o menys inclinació) i tot i que la pujada acumulada supera els 800 m no es fa gens pesada. La major part del camí transcorre per sendes i només una petita part ho fa per carretera.

A dalt de tot, a més del Santuari, hi ha un restaurant i hostatgeria, cal tenir en compte que tots tres (santuari, restaurant i hostatgeria) son tancats entre mitjans de gener i mitjans de març.

Dinarem al Restaurant Montserrat, Plaça Major, 5 – Beuda – tel. 972 590 712. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Castell de Lluçà (895 m.)

2012-01-12T10:13:00.004-09:00

Dissabte 14 de gener de 2012

Hora de sortida: 9 del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 1 h. 30 m. (3 Km.)

Desnivell: 135 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista en direcció a Girona, i després el desviament a l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Montserrat).

Passat Manresa, agafarem la sortida nº. 83 en direcció a Puig-reig nord / Santa Maria de Merlès. De Santa maria de Merlès, seguirem direcció a Prats de Lluçanès i Lluçà.

Itinerari: Al costat de l'antiga església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, hi ha un aparcament on es pot estacionar el cotxe. Des d'aquí es creua la carretera i es pren un camí senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR-1 que es dirigeix cap al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
S'avança per una pista i, als 5 min, es topa amb una cruïlla amb una alzina i una creu. Es puja per la pista amb indicacions cap al castell.

Als 15 min es passa pel costat d'una masia abandonada, el Castell (800 m, 0,7 km), i de les pastures que l'envolten. Davant mateix de la masia es deixa el GR i es gira a la dreta per una pista que s'enfila al turó, cap al sud-est.

Es travessa una tanca per al bestiar, que cal tornar a tancar en haver passat, i s'arriba a una esplanada. Des d'aquí es puja al turó per un bosc format per una gran varietat d'arbres i d'espècies vegetals.

Després de mitja hora s'accedeix al cim del turó (895 m, 1,5 km). Aquí es troben les runes de l'antic castell de Lluçà del segle X, on es distingeixen les bases de les muralles. Una mica més avall s'ubica l'ermita de Sant Vicenç (880 m), un temple de forma circular de l'any 988 que va ser reformat als segles XI i XII. És un dels escassos i millors models de l’església romànica rotonda. Les vistes des del turó, on hi ha un mirador, són magnífiques: al sud es poden veure les terres del Lluçanès i el massís del Montseny, al nord la serra del Cadí i el Pirineu Oriental, i a l'oest els rasos de Peguera. Per tornar es desfà el camí.

A l’arribar on tenim els cotxes, visitarem l’església romànica de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, una joia del romànic del lluçanès. Antiga canònica agustiniana (visites d’11 a 13,30 h.) Destaquen la seva porta ferrada, el claustre amb els seus vint capitells i vint-i-dues columnes, les sepultures, el conjunt de set pintures murals, la rectoria, la talla de la Verge Maria, la creu policromada amb el crist i el frontal d’altar. Els terratrèmols de 1428 i 1448 van fer caure el campanar, la volta de l’església i la façana. A mitjans del segle XX es van descobrir unes pintures murals gòtiques sota el cor de l’església; ara es guarden en les dependències annexes al claustre. El frontal d’altar i la creu són actualment al Museu Episcopal de Vic.

Un cop acabada la visita, agafarem els cotxes i anirem al Santuari dels Munts (1.258 m.), a Sant Agustí del Lluçanès (passarem per Perafita, poble en el que pararem un moment per fer una visita indispensable a l'agro-botiga i forn Franquesa, a la Plaça de l'Església, 11, establiment proveït de tota mena d'exquisideses). Aquest Santuari, fogar de devoció mariana i de l’excursionisme català. Ja no queden vestigis de l’antiga església romànica dels Munts, però des del santuari es pot divisar una de les vistes més impressionants de Catalunya, que permet veure, si hi ha un temps clar, la meitat del país.

Observacions: El Lluçanès, situat al nord-oest de la comarca d’Osona, és un país de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, a peu dels Prepirineus. Entre el Llobregat i el Ter, el Lluçanès es referma com un territori amb una personalitat pròpia, assentat sobre un territori predominantment de boscos i conreus, i clivellat de rieres i torrents. Tot de petits pobles s’escampen per un paisatge arraconat del turisme massificat, sense grans vies de comunicació, amb impressionants cases pairals, acollidores masies repartides antre boscos i una activitat agrícola, forestal i ramadera respectuosa amb la natura. El Lluçanès, comarca natural per la majoria de geògrafs i historiadors, forma part d’aquesta Catalunya que molts encara no han descobert.

Lluçà (760 m) és un municipi comprès per un nucli dispers de cases i masies que compta amb nombrosos i destacats vestigis històrics. Al poble visitarem l'església de Santa Maria de Lluçà i, en un turó veí, les restes d'un antic castell medieval i l'ermita romànica de Sant Vicenç, de finals del segle X. El trajecte discorre, a més, per un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets.

Dinarem al Restaurant Hostal Els Munts, annex al santuari del mateix nom. Tel. 93 852 77 42. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Collsacabra (830 m.)

2012-01-02T12:22:00.003-09:00

Primera sortida de l’any

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 5 h.

Desnivell: 600 m. (acumulat)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a les set del matí, pararem a fer el tallat als 4 Camins de Tona i seguirem direcció Vic, Roda de Ter i Santa Maria del Corcó on deixarem els cotxes.

Itinerari: Començarem l'excursió a Santa Maria de Corcó (690 metres d'altitud) o l'Esquirol. El nom del poble es empleat mundialment per designar als trenca - vagues, d’ençà d'uns fets del segle passat. Com que la població està edificada a sobre de roca, es deia que a l'Esquirol no s'hi entrava ni per terra ni per mar.

En sortirem pel carrer de Sant Bartomeu, on hi ha l'església parroquial a l’esquerra i l'Ajuntament a la dreta, en direcció Sud, pel passeig dels Gorgues, fins arribar als afores del poble veurem uns indicadors i hem de girar a la dreta (Passeig del Pedró), per uns carrers asfaltats d’una urbanització., fins trobar un altre pal indicador que ens fa girar uns 350º. per un camí de terra.

El camí baixa en direcció a la Riera de les Gorgues (580 m) encaixonada entre cingles on arribarem en 40 minuts.

5 minuts - Molí de la Bertrana (585 m) enrunat per l'aiguat de l'any 1940. Revoltem el torrent de Riupregon i al costat de les runes encara més esmicolades d’un pont i del Molí de l'Eixerit, 5 minuts.

Deixem el torrent que s'endinsa entre més cingleres i comencem a pujar fins a la Font del Vilar, 20 minuts, al límit del terme de Tavertet.

Poc abans de sortir del barranc trobem El Vilar (Desvilar de les Gorgues) a 680 metres, 5 minuts. Ja a l'altiplà del Cabrerès (plataforma de gresos, margues i calcàries eocèniques). La casa és citada l'any 1050 i fou reformada en el segle XVII, està voltada de murs que segons una llegenda construí el diable, naturalment a canvi de l'ànima de l'amo, però la mestressa enganyà al diable, dient-li que acabaria la feina si feia aprendre l'abecedari al seu fill (que només tenia un any) i si omplia el pou amb aigua de la riera (i per eina, li donà un cove); el diable fugí sense poder cobrar, burlat, com diu el poble, cuallevat.

Per entre mig de camps i clapes de roures i alzines, per una pista asfaltada, pujarem a Tresserres (830 m), 35 minuts, gran masia, amb la capella de Santa Cecília substituta de la Santa Cília, que veurem aviat.

La pista va seguint la carena, amb bones vistes sobre el sot de Balà.

35 minuts - Sobiranes (780 m) altre gran i bella masia. La voltarem i pel Sud i per sota el castell de Sobiranes o Sorerols arribarem a la Creu de Sobiranes, 10 minuts, ample collada sota de Sant Miquel de Sorerols (760 m) 10 minuts. Amb la casa propera forma un conjunt molt vistós, dominant un gran panorama. La capella ja existia l'any 1025, fou consagrada l'any 1091 i reformada el 1138; la meitat oriental està ornada amb arquets entre lesenes i té tres finestres.

Sant Miquel de Sorerols

Retrocedim, fins a la Creu, seguirem altre cop per la carena, per sobre el Morro de l'Abella, i tenint a la dreta el barranc amb la cova de la Bora Fosca.

35 minuts - Santa Cília (680 m). Entre la capella i l'embassament, comencen els cingles de Tavertet que segueixen fins el Far. La capella del segle XI, fou convertida en pagesia l'any 1685, no té l'absis, i en el seu lloc hi ha el forn de pa. A sota la casa, amb tot l'embassament al davant, agafarem la pista que segueix per sobre la cinglera i per damunt nostre tindrem el Roc de Migdia i les runes de la Grevolosa.

Passat el collet sota el Morro d'Abella, entrarem als camps de la masia Can Noguer (650 m) 45 minuts, amb el feréstec sot de Balà a la dreta i un pal amb una senyera.
Passada la casa, la pista puja lleugerament fins a la carretera (700 m) 25 minuts, a la carretera asfaltada que va de Santa Maria de Corcó (ara a 6 km.) a Tavertet (a 7 km.). L'any 1965 a Tavertet encara no hi arribava la carretera enquitranada. El millor, per no haver de fer una caminada per carretera de més de 1 h. 30 m. és fer-nos recollir en aquest punt pel taxi.

Observacions: Ens recollirà un taxi (Manel Silva. Telèfon: 629 708 077) de sis places que per 20.- Euros (a repartir entre els que hi vagin) ens durà fins a Santa maria de Corcó on tenim els cotxes. Agafarem els cotxes i ens anirem cap a Vilanova de Sau (35 minuts)

Dinarem al Restaurant El Canari – La Cuina de la Cèlia, de Vilanova de Sau, c/. Santa Maria, 4 Tel. 93 884 70 95 http://elcanari.cat/ un restaurant obert el 1999 per la Cèlia (cuina) i el Jaume (sala) no té cap més treballador, sols el matrimoni. Les verdures provenen del petit hort d’una pagesa de Blanes que les cultiva per a ells, els bolets dels boscos que rodegen el pantà de Sau, els peixos els van a cercar directament a la llotja de Palamós, l’oli el compren directament a Siurana, els cigrons de la veïna població d’Oristà, excel·lents, els pollastres, criats expressament, de Sant Bartomeu del Grau, la vedella, escollida a Galícia, les botifarres elaborades pel Jaume. En resum, un paradís gastronòmic que si no es veu no es creu. Des de el pa fins als postres, tot està seleccionat amb la màxima cura. faves si pèsols tendríssim, duts del Maresme, fricandó de cloïsses amb unes carxofes que es desfan a la boca, estofat de conill amb bolets, etc. i pels postres entre d’altres alegries, trobarem mató de cabra i quallada d’ovella, amb xocolata i un gelat. Un tros de gastronomia pura, en un paratge encantador. Cuina de la bona de la que es pot entendre i explicar. Preu mig: uns 45.- Euros per persona.

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Sant Pere de Casserres (623 m.)

2011-12-14T17:10:00.000-09:00

Dimecres 14 de desembre de 2011 - (matinal)

Hora de sortida: 8 del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 3 h. (8 km.)

Desnivell: 181 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Anirem amb cotxe direcció a Vic (pararem als 4 Camins de Tona a esmorzar) passat Vic ens desviarem per la carretera C-153 en direcció a Roda de Ter. Abans d’arribar a aquesta població, agafarem a la dreta la carretera BV-5213 en direcció a Tavèrnoles i el Parador de Turisme de Vic – Sau lloc final del nostre trajecte en cotxe.
Itinerari: Del Parador de Sau, surt un camí pel bosc en direcció al Monestir romànic de Sant Pere de Casserres, amb boniques vistes panoràmiques del Pantà de Sau.
Observacions: El monestir està situat en una península rodejada pel riu Ter que en aquest lloc es troba embassat per la presa de Sau. L'església i el monestir freguen a llevant i a ponent amb les parets rocoses del cingle, que baixa fins al nivell de les aigües. A finals del segle X aquest territori estava sota el domini dels vescomtes d’Osona.

La visita a l’interior del monestir no la podrem fer, doncs els dilluns no festius està tancat. Per la resta de dies, l’horari de visites a la tardor és de 11 a 17,30.

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

El congost del Segre (351 m.)

2011-12-01T09:42:00.002-09:00

Dissabte 10 de desembre de 2011

Hora de sortida: vuit del matí.

Ubicació: Comarca de la Noguera.

Temps aproximat: 4 h. 30 m. (14 Km.)

Desnivell: 150 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’A-2 fins a Cervera, on agafarem la sortida direcció Agramunt i Artesa de Segre i d’aquí fins Alòs de Balaguer.

Itinerari: Des del poble d’Alòs de Balaguer surt un camí que permet arribar a l’aiguabarreig i a la presa resseguint el curs del Segre i passant a tocar del congost. La ruta, de 6 quilòmetres, comença a uns 500 m. del poble, just abans de passar el pont que creua el Segre. L’inici del recorregut pel congost del Segre està marcat amb un senyal de color verd. Per fer la ruta sencera ens caldran unes dues hores (només d’anada). Això, si, l’esforç val molt la pena, ja que tot el sender ofereix paisatges molt atractius. La primera part transcorre per un camí ample i planer paral·lel al riu, però en un parell de quilòmetres s’estreny i comença a fer pujades i baixades tot acompanyant el relleu accidentat del congost i sempre amb el riu Segre a mà esquerra. En algun moment caldrà que passem per uns ponts de ferro que permeten el pas per un dels laterals del congost; tot plegat, una petita aventura que finalitza a la presa de Camarasa.

Aquesta part de la comarca de la Noguera està afaiçonada per dos rius: la Noguera Pallaresa i el Segre. Antigament, tota la zona que des d’aquí s’albira, era l’avantguarda de la Catalunya Vella i part important del Comtat d’Urgell.
La resclosa, construïda als anys vint, configura aquest embassament que s’estén al llarg de 20 quilòmetres, des del Montsec fins a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa i el Segre. Entre els revolts de la carretera i el paisatge del pantà sobresurten els pobles de la Baronia de Sant Oïsme, amb una petita església romànica amb tres absis (de Sant Bartomeu) i un castell que conserva una magnífica torre cilíndrica, i Fontllonga, amb l’església romànica de Sant Miquel. Les seves aigües tranquil·les ofereixen, sobre tot durant la temporada d’estiu, una infinitat de possibilitats per practicar-hi activitats aquàtiques enmig d’un entorn natural privilegiat,
El riu Segre travessa el municipi d’Alòs de Balaguer i bona part d’aquest recorregut transcorre entre espadats i racons fantàstics com el Congost de Mur (o del Mu), on el riu queda encaixonat formant un dels paratges més impressionats del seu curs. El nom d’aquest congost ve donat per l’anomenat Barranc del Mur que es troba just a l’inici del Congost. Al seu torn, el Barranc del Mur rep el seu nom d’un dels pics més representatius, per la seva altitud i la seva morfologia, de la Serra Carbonera, l’anomenat indistintament Lo Mur o El Mu.

El Congost de Mur comença, seguint la direcció del curs del riu, a un parell de kilòmetres a l’oest d’Alòs de Balaguer just on es troba l’estret del Mu seguint el camí del Solà, i finalitza a l’Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.

Tot i que l’anomenat Congost de Mur pròpiament dit, només arriba fins l’Aiguabarreig, l’excursió es pot allargar tres o quatre kilòmetres més, caminant per una pista asfaltada gens transitada que circula a peu del riu Segre i que queda encaixonada dins del Congost de Camarasa, fins que arriba al Pont del Pastor a la carretera del Doll. Aquesta pista asfaltada és l’anomenada carretera de la central hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer, per la qual també s’arriba a les cases de l’Illa també anomenades els campaments de Fecsa (colònia dels antics treballadors de la central de Camarasa), avui abandonades.

Aquest Congost de Camarasa segueix encaixonant el riu Segre entre les derivacions del pic de Lo Mur i el Tossal de Sant Jordi de la Serra Carbonera pel costat esquerre i el Mont-roig pel costat dret. Aquest Congost de Camarasa si bé és també força espectacular no té la bellesa desbordant i la serenor indescriptible del Congost de Mur.

Tornarem pel mateix camí.

Observacions: L’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, on s’ajunten tots dos rius per formar el pantà de Camarasa, és un dels 145 espais naturals protegits de Catalunya. Això vol dir que gaudeix d’una llei que en salvaguarda la flora i la fauna.

La majoria d’excursions per la muntanya tenen com a fita un mirador o un indret on es puguin contemplar bones vistes. Són llocs especialment indicats per fer bones fotografies o, simplement, per gaudir de la natura i els paisatges al cent per cent, sense cap element que destorbi a la vista. A l’entorn del pantà de Camarasa, hi ha una gran quantitat d’itineraris que ofereixen panoràmiques extraordinàries durant tot el recorregut. I és que en aquest punt del territori s’ajunten – com ja s’ha dit – el Segre i la Noguera Pallaresa, penetrant cap al sud a través d’imponents congostos i formant el pantà de Camarasa, primer, i el de Llorenç de Montgai, més endavant. Existeixen diverses rutes que ressegueixen el curs dels rius, recorren engorjats o envolten els embassaments. Tot plegat per endinsar-nos en racons de gran interès natural i paisatgístic que queden fora de les tradicionals rutes turístiques i on la vegetació salvatge evoluciona sense entrebancs.

Dinarem al Forn Rosa Serra - Artesa de Segre http://www.forn-rosa-serra.com/catala/Instalacions.htm

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Punta del Curull (1.023 m.) - Penya Alta (1.015 m.) - Serra de la Llena

2011-11-30T08:13:00.003-09:00

Dilluns 28 de novembre de 2011

Hora de sortida: vuit del matí.

Ubicació: Comarca de la Conca de Barberà.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (8,5 Km.)

Desnivell: 150 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Martorell i Vilafranca del Penedès. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. Agafarem el desviament de l’autopista AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida de Montblanc. Seguirem direcció a Vilanova de Prades. Per arribar-hi des de Montblanc es pren la N-240 fins a l'Espluga de Francolí i se segueix per la T-700 en direcció a Prades, passant per Vimbodí. Més endavant es trenca a la dreta per la TV-7005 fins al poble.

Itinerari: La ruta comença a Vilanova de Prades. Cal sortir de Vilanova de Prades pel carrer que des de l'església puja a mà dreta, entre la placeta i les cases. Després de 50 m, quan s'acaben les cases, es pren un camí senyalitzat amb marques blanques i grogues que remunta cap a l'esquerra. El sender s'enfila per un tram sinuós i rocós.
En arribar al peu d'una petita cinglera, als 20 min, el camí gira horitzontalment a la dreta i passa a la vora d'una balma.

Passats 25 min s'arriba a la carena, indret ben planer on es troba una pista emprada per al manteniment de les antenes de comunicacions de la punta del Curull. Cal seguir-la per l'esquerra. Als 40 min s'arriba a sota de la punta del Curull, coronada per una torre forestal des d'on es pot albirar el paisatge. Es desfà el trajecte de pujada a la torre i, per la dreta, es continua per la pista principal.

De seguida s'arriba al coll de l'Abellar, als 50 min de trajecte. Des del coll, situat al peu de la penya Alta, es té una magnífica vista panoràmica del vessant obac de la serra la Llena, la Tosca, les viles del Vilosell i la Pobla de Cérvoles. També s'abasta gran part de la comarca de les Garrigues i la plana de Lleida. Pujarem a la Penya Alta i tornarem a baixar a retrobar el camí.

Es tomba a l'esquerra i es baixa per un camí senyalitzat amb pintura blanca i poc clar. Als 5 min es deixa aquest sender i se segueix a mà esquerra per un desviament poc marcat que, vorejant camps d'ametllers, torna a trobar el camí de l'anada, que ara se segueix a l'inrevés fins a tornar a Vilanova de Prades.

Observacions: A la part occidental de la serra de Prades es troba la serra la Llena, d'un paisatge dur, sec i feréstec, ben diferent del pradenc, verd, boscós i de relleus més suaus. Des de la punta del Curull o del coll de l'Abellar es gaudeix d'àmplies vistes de la serra i de les comarques de les Garrigues i del Segrià.

Dinarem al Restaurant El Molí del Malloll – Muralla Santa Anna, 2 – Montblanc Tel: 977 860 591 – 629 747 703. Web: http://www.mallol.eu/

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Sant Salvador Saverdera (670 m.)

2011-11-30T03:35:00.003-09:00

Dissabte 26 de novembre de 2011

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 670 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Ens pararem a fer el tallat en una àrea de servei i seguirem direcció Figueres - França. Sortirem de l’autopista per la sortida de Roses i anirem direcció Llançà i Port de la Selva. Des de Llança, agafarem la carretera GI-612 fins a Port de la Selva.

Itinerari: Un cop a Port de la Selva, a l’entrada, veurem les primeres cases de l’urbanització l’Erola, seguint la direcció que ens marca un pal indicatiu del GR-11 seguirem les marques blanques i vermelles.

Aviat pujarem per un camí que supera les antigues terrasses de cultiu. Estem a la zona de Barlovent.

Creuarem la carretera i a la poca estona la tornarem a travessar, seguint sempre un camí ben marcat. Arribarem al que queda de l’interessant dolmen de Mores Altes (260 m. - 30 min.) i seguirem pujant entre pins i matolls. Creuarem repetidament l’asfalt, ja en forta pujada, i arribarem a l’aparcament del complex arquitectònic de Sant Pere de Rodes /també seu del parc natural del Cap de Creus) que mereix una visita, que podem fer al baixar, si anem bé de temps.

Situats davant del recinte monumental (500 m. - 1 h. 30 m.), hi ha un cartell que indica l’itinerari per accedir a la Serra de Verdera (senyalitzat). Un camí neix de la mateixa porta del monestir , i fa ziga-zagues entre abundants matolls, en direcció S. SE. En el punt més alt de la Serra de Verdera, també conegut com de Santa Elena (670 m. – 2 h.) s’aixequen les ruïnes del castell de Sant Salvador de Verdera. Gaudirem de magnífiques vistes panoràmiques de l’extrem oriental de la serralada i molt especialment de la badia de Roses.

De tornada al monestir, baixarem fins a l’aparcament (sota del recinte), on se’ns ofereixen dues alternatives, o bé tornem pel mateix lloc pel que hem pujat, en uns 45 minuts de baixada, o bé seguim el senyal indicatiu que hi ha a la dreta de l’aparcament i que diu: “Port de la Selva”, per un camí que ens aboca directament fins uns antigues terrasses de vinyes, ara ocupades per unes fileres d’oliveres.

Zigzaguejant sense parar arribarem al bonic poble de Selva de Mar, al que accedirem pel seu cementiri (aquí caldrà vigilar, el camí segueix pel costat dret del cementiri, en el sentit de l’arribada) Travessarem el poble seguint la riera de la selva, i en un moment donat la travessarem, per pujar pel turó oposat.

De nou sota les oliveres ens acostem al càmping de l’Erola, al principi de El Port de la Selva.

Observacions: Impressionant excursió, sense cap requeriment especial, que ens permetrà accedir al cim de la Serra de Verdera i visitar l’important monestir de Sant Pere de Rodes.

Dinarem a restaurant El Vaixell, C. Castellar, 62 – PORT DE LLANÇÀ - Tel.: 972 380 295. Web: http://www.elvaixell.com/

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Pic de Cadinell (2.112 m.)

2011-11-15T11:50:00.002-09:00

Dissabte 12 de novembre de 2011

Hora de sortida: 6 del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 5 h. (9,98 Km.)

Desnivell: 681 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora necessària per estar a ¾ de nou a Josa del Cadí (des de Barcelona són 2 h. 30 m. sense parades). Per arribar a Josa del Cadí, caldrà que pugem per l’Eix del Llobregat. Passarem per Berga i Cercs. Poc abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, trobarem un desviament a l’esquerra, que agafarem, en direcció a Saldes (Pedraforca). Passarem Saldes i seguirem direcció a Gósol. Travessem aquest petit poble i seguim per la carretera asfaltada en direcció a Tuixent. Abans d’arribar a Tuixent, passarem pel poble de Josa del Cadí, lloc on ens trobarem. La visita d’aquest poble i del seu entorn, ja justifica el desplaçament.

Itinerari: Sortirem del poble de Josa (1.431 m.) per la pista que duu al Coll de Jovell. Aquest camí ens permetrà visitar la interessant església romànica de Santa Maria de Josa. L’itinerari està indicat amb marques grogues i blanques (també en trobarem de blanques i vermelles) que ens ajudaran a seguir-lo.

Als pocs metres, abans de passar un torrent, agafarem un camí dret amunt que ens porta a l’ermita de Santa Maria de Josa (5 minuts). Les marques revolten l’ermita per dalt i se’n van per la dreta a buscar la vall del coll de Jovell.

10 minuts: Creuem un barranc.

25 minuts: Arribem a un contrafort. Si anem amb compte, podrem veure bastants fòssils abans d’arribar al coll.

50 minuts: Arribem a la pista que puja de Josa. Les marques blanques i grogues segueixen per la pista. El camí antic només creua la pista i segueix per l’altre costat. Si no estem molt cansats, és millor seguir aquest, ja que la pista dóna més volta encara que amb menys pendent. Trobem un petit brollador d’aigua.

1 hora: El camí es retroba amb la pista en un revolt de la mateixa, però continua independentment, amunt, evitant una nova ziga-zaga.

1 hora 5 minuts: Coll de Jovell (1.790 m.) La pista que puja de Josa té una llargada de sis quilòmetres, i segurament ens costaria sobre una hora i mitja de camí.

L’ascensió a la part superior de la serra del Cadí des d’aquest coll ha de ser molt feixuga i poc recomanable, ja que suposa més de tres hores de pujada a través d’arbustos espinosos i desgradables.

Des del coll de Jovell cal prendre la direcció SO. (dreta mirant al cim del Cadinell, una mena de supositori rocós), tot vorejant els contraforts rocosos fins anar a buscar el coll de Galliners (30 minuts). A la pràctica, potser no cal anar tant a la dreta, sinó buscar el millor pas entre les parets. Des de el mateix coll estant es veu el camí que puja en diagonal a partir de la pista. Tindrem una forta pujada per dins del bosc (d’un 40 % de pendent) i el camí, que fa ziga-zagues, està marcat per moltes fites.

Un cop a la carena, cal anar en direcció Est - Nord Est, fins a buscar el cim del Cadinell (2.112 m.) En total dues hores trenta minuts. Des de el cim podrem observar al fons les muntanyes esmentades a les observacions i al fons els pobles de Tuixent i Josa.
Pic del Cadinell

Baixarem pel mateix camí.

Observacions: El Cadinell és un magnífic balcó sobre la vall de Josa i Cornellana, amb una molt bona vista sobre el Port del Compte, serra de Verd, Clotarons, el Pedraforca i el Cadí.

Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 10 de novembre per poder fer les reserves del restaurant.

Dinarem A L’Hostal Pedraforca de Saldes.

Tornarem a casa a quarts de vuit del vespre.

Sortida organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi.

Camí de ronda de Roses a Cadaqués – tram del GR-92 (234 m.)

2011-10-06T08:24:00.004-09:00

Dissabte 8 d’octubre de 2011

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.

Temps aproximat: 4 h. 30 m. (15 km.)

Desnivell: 700 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció a França. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Sant Celoni. Després seguirem per l’autopista i agafarem la sortida direcció Roses.

En arribar a Roses es travessa tot el Passeig Marítim. A l’alçada del port hi ha una rotonda, amb una escultura d’un vaixell de paper al mig. Cal fer seguir cap a l’Avinguda Díaz Pacheco.

Itinerari: Encara que molt llarg, el camí està ben senyalitzat i no té pèrdua un cop s’ha trobat el punt d’inici.

Cal anar fins al final de l’avinguda Díaz Pacheco, però abans d’arribar a una placeta sense sortida cal enfilar-se per un carrer a l’esquerra que voreja cases.

Un cop s’ha arribat a la darrera construcció ja s’albira un caminet que fa baixada i que va des de la punta Falconera fins a cala Jóncols.

Des de Cala Montjoi es pren el camí, que sempre va vorejant la costa. Passa per la Punta de la Ferrera, travessa les cales Calitjàs i Pelosa i s’enfila cap a la península de Cap Norfeu. Hi ha diversos senders que donen tota la volta al Cap Norfeu. Tots comencen i acaben en aquest mateix punt, a peu de la pista de terra. Val la pena pujar pel de la dreta, fins a la Torre de Norfeu, i seguir-lo fins al final on hi ha el Mirador de la Punta de Norfeu.
Observacions: El camí de ronda de Roses, traçat dins del Parc Natural del cap de Creus, forma part del GR-92. el seu trajecte, que permet resseguir la costa, va des de la punta d’Almadrava fins a la cala Jóncols. a banda de vorejar petites cales (Murtra, Rostella, Montjoi, Calitjàs, Pelosa, Canadell i Jóncols), l’itinerari passa per la península del cap de Norfeu i per nombroses balconades al mar.

Tot i que passarem pel davant del restaurant El Bulli, no ens pararem a dinar en aquest lloc, més que res per que està tancat...

Dinarem al Restaurant Casa Anita de Cadaqués, c/. Miquel Roset, 16 Tel. 972 25 84 71. Taberna típica d’ambient mariner, tapes de peix.

Tornarem a Roses amb Taxi (Taxis Pepe, tel. 696 611 784, preu 50.- Euros per un màxim de 7 places)

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Itinerari de la Pedra Seca (289 m.)

2011-09-08T02:30:00.003-09:00

Dissabte 10 de setembre de 2011

Hora de sortida: 9 del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 2 h.

Desnivell: 200 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada, al bar Bosch de Sant Boi, on farem el tallat i començarem la caminada.

Itinerari: El camí (vegeu plànol adjunt) ens portarà cap a l’ermita de Sant Ramon tot passant pel pavelló de caça i prop de la Torre de Benviure (zona de Can Paulet) i l’àrea de lleure, on ja trobarem algunes construccions recuperades. A partir d’aquí continuarem cap a la font de Golbes. Seguirem amunt i ens trobarem amb un autèntic corral de pedra seca (les ovelles, habituals en el passat, eren molt útils per netejar el sotabosc)

A continuació, anirem descobrint les diverses cabanes que ens recorden unes èpoques llunyanes i no tant llunyanes.

El recorregut, un cop a l’ermita (on esmorzarem al bar) continua per darrere, per anar a parar a la part del camí Ral que ens retornarà al punt de partida de l’excursió.

Observacions: Es tracta d’un recorregut que ens permetrà veure com s’han recuperat les antigues barraques i marges agrícoles fets amb pedra seca, un tipus de pissarra formada per filons de quars, anomenada llicorella, utilitzada en aquestes construccions.

Esmorzarem al Bar de l’Ermita de Sant Ramon.

Tornarem a casa als voltants de les 12 del migdia.

Montfalgars (1.610 m.)

2011-09-01T00:12:00.004-09:00

Dilluns 5 de setembre de 2011

Hora de sortida: 9 del matí a Rocabruna, punt de sortida de l’excursió.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 4 h. 30 m.

Desnivell: 650 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Arribem a Rocabruna des de Camprodon. Venint de Camprodon la pista que hem de prendre surt del marge esquerra de la carretera. Rocabruna és un poble molt petit i per tant és molt fàcil trobar el rètol que ens indica el camí. En realitat el rètol ens indica el Coll d’Ares i no el Montfalgars, però el camí es el mateix fins gaire be el final de la nostra ruta.

Itinerari: Aparcarem els cotxes al marge de la carretera i seguirem la pista forestal cap amunt. És un camí sense dificultats (pot fer-se perfectament en cotxe) i no hi ha perill de perdre’s ja que està assenyalat amb marques blanques i grogues el que fa difícil equivocar-se. A poc més d’un quilòmetre trobarem el trencant que ens indica el camí del Cortal. Hem de seguir a l’esquerra i no prendre aquest trencant (a més una clara senyal ens indica que és un camí particular).

Després de passar aquest trencant trobarem dos més a l’esquerra, aquests però no donen lloc a dubte ja que només cal seguir la pista principal, poc després la pujada es suavitza. Pel camí trobarem un brollador d’aigua a la dreta del camí (a uns 3 km de la sortida) i unes quantes torrenteres.

Arribarem a les antigues mines. L’únic que es veu és un petit edifici en ruïnes a l’esquerra i a la dreta (i ja fora del camí) un parell d’edificis més. Es tracta d’unes mines d’origen romà.

Seguirem el camí tot travessant un petit rierol i les marques blanques i grogues ens indiquen que hem de deixar la pista per pujar muntanya amunt fins el Coll de Vernadell.

La pujada no és complicada i es fa per una petita senda. Només cal seguir els senyals per arribar al coll sense gaires problemes.

Una vegada arribem al coll ja ens trobarem amb una tanca. La tanca té un pas just al costat de la marca fronterera 520 i la creuarem. Haurem de prendre direcció nord (si anem al sud podem anar a Coll de Malrem i més enllà el Comanegra i el Pic de les Bruixes tot seguint la carena). Ens trobarem amb una bifurcació. Hem de prendre el camí que puja (el de la nostra esquerra), hi ha una drecera just en aquest punt però és difícil de veure (es veu millor al tornar) i no ens estalvia gaire camí. Així tornarem a caminar per una pista i seguirem pujant lleugerament fins que trobem un senyal vermell i groc que ens assenyala que hem de sortir del camí i deixar-lo a la nostra dreta (veurem la indicació pintada en un abeurador metàl·lic que està al marge esquerra del camí). Si seguíssim el camí aniríem al Coll d’Ares.

Arribats a aquest punt ja veurem clarament el cim del Montfalgars i els senyals (pintats a estaques clavades a terra) ens indiquen clarament per on hem d’anar. Al començament de la pujada trobarem una tanca a la nostra esquerra i l’haurem de travessar (hi ha un punt per on es trencada) tot seguint els senyals.

La pujada es fa forta en aquest punt i l’últim quilòmetre ens l’hem de guanyar, comencem a ascendir entre dues tanques i podem anar parant per veure el paisatge que des d’aquest punt és realment admirable.

Poc abans d’arribar al cim podrem contemplar una bona vista del Canigó abans d’endinsar-nos en un bosc de petits avets que té un gran encant. Llàstima de la línia d’alta tensió que passa una mica més enllà del cim…

Entre mig dels avets trobem el punt geodèsic que ens marca el cim del Montfalgars. La tornada a Rocabruna la farem pel mateix camí per on hem pujat. El camí, ara de baixada, ens porta a Rocabruna en poc més d’una hora i mitja.

Localització Temps Distància Alçada
Rocabruna 0h 00m 0,00 km 960 m
Camí del Cortal 0h 30m 1,20 km 1.098 m
Les Mines 1h 15m 4,50 km 1.275 m
Coll de Vernadell 1h 50m 4,90 km 1.370 m
Montfalgars 2h 30m 6,60 km 1.610 m
Rocabruna 4h 30m 13,20 km 960 m

Observacions: Aquesta és una ruta sense gaire dificultat. Surt de Rocabruna i arriba al cim de Montfalgars, passant a prop d’una antiga mina i pel coll de Vernadell. L’explotació de la mina es remunta a l’època romana i ha estat explotada durant l’Edat Mitjana i durant diferents períodes fins a la segona meitat del s. XX. De la mina se n’ha extret galena argentífera i minerals de coure i més recentment baritina.

La passejada comença amb una pujada que es suavitza a poc més d’un quilòmetre de la sortida. Passada la mina deixarem la pista i la pujada es fa més forta. Veurem els senyals grocs i blancs que ens indiquen el camí fins a Coll Vernadell.

Des del cim del Montfalgars tindrem una bona vista (podem veure el Montseny, el Matagalls, el Puigsacalm, Rocacorba…) i una molt bona perspectiva del Comanegra i el Pic de les Bruixes. També cal destacar la vista de primer pla que tenim del Canigó quan estem al cim. Llàstima de la torre d’alta tensió que passa a pocs metres del cim…

Dinarem en algun restaurant de la zona.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Requesens – Coll de Forcadell (896 m.) - Monuments megalítics i estanys de la serra de l’Albera (300 m.)

2011-08-25T01:53:00.006-09:00

Dissabte 3 de setembre de 2011

Hora de sortida: 2/4 de 9 del matí a la Plaça Major de Cantallops.

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.

Temps aproximat: 1 h. 30 m. i 2 h. 30 m.

Desnivell: 100 m. i 470 m.

Dificultat: Fàcil i normal.

Programa: Cal agafar l’autopista AP-7 en direcció a la Jonquera i sortirem per la sortida nº. 2. agafarem la carretera GI-601 que va de la Jonquera a Cantallops. Passat el quilòmetre 2 i abans d’arribar al quilòmetre 3, s’ha d’agafar un trencall a mà dreta. De seguida trobarem una zona per aparcar, a la nostra dreta, i a l’esquerra veurem un plafó amb el mapa del recorregut pels estanys que rep aquest nom perquè la zona està plena de prats inundables de caràcter temporal que ara trobarem secs.

Itinerari: Monuments megalítics i estanys de la serra de l’Albera. Començarem a caminar per una pista ampla i passats 10 minuts, deixarem a la nostra dreta l’estany de Dalt. Seguirem recte fins que trobarem un arbre de suro gros i a la dreta trobarem el dolmen Estanys III, que està força enterrat.

Cal seguir caminant i, quan trobem una bifurcació, agafarem la pista de terra de la dreta. A partir d’aquest punt la ruta és circular, i tornarem a aquest punt per la carretera veïnal asfaltada de l’esquerra que delimita l’estany Gran. De fet, per no perdre’ns només hem d’anar seguint els pals de fusta amb un quadre blau a la part superior i els plafons informatius de color blau que hi ha per tot l’itinerari.

Caminant per aquesta pista, aviat veurem a la nostra esquerra el dolmen Estanys I, una mica més enlairat que l’anterior, i més endavant hem d’agafar el corriol de la dreta per accedir a l’espai on hi ha el dolmen Estanys II, al que s’hi arriba pel darrere.

Cal seguir la pista avall cap a l’esquerra i agafar un corriol a la nostra dreta, on trobarem el menhir Estanys I, senyalitzat.

Una mica més endavant, a la nostra esquerra ensopegarem amb el menhir Estanys II, més alt i estret que l’anterior i també senyalitzat.

Amb bosc a banda i banda, cal avançar per la mateixa pista fins que arribem a la carretera asfaltada. A només 20 metres, trobarem el menhir Quer fumat I.

Sortim a la carretera de nou per tornar al punt de partida d’aquesta ruta. A la dreta veurem una barraca de vinya pintada de color blanc i l’estany Baix, amb el tram més oriental de la serra de l’Albera al fons.

La pista fa un gir a l’esquerra mentre voregem, deixant a la nostra dreta, l’estany Gran, un prat d’herbassars, jonqueres i canyissars.

Arribarem a la bifurcació del principi i hem de desfer la pista ampla fins arribar de nou a la zona d’aparcament després d’una agradable i particular caminada pel massís de l’Albera.

Requesens – Coll de Forcadell. Aquesta ruta ens permetrà contemplar la millor vista possible del Rosselló i l’Alt Empordà a l’hora i ja que la tramuntana sol bufar de valent a aquesta zona, és relativament senzill tenir un dia de bona visibilitat. Per tal d’arribar a Requesens (el nostre punt de partida) hem anar a Cantallops. Una vegada a Cantallops podem conduir per una pista forestal que ens porta a Requesens. Una vegada a la pista, ens trobarem amb una porta metàl·lica, però l’accés en cotxe no és prohibit i només cal que deixem la porta tancada al passar. Ja a Requesens aparcarem al pla que hi ha just al costat de La Cantina (un bar - restaurant en el que podrem prendre una refrescant cervesa al finalitzar la caminada) Per arribar a Requesens caldrà que passem el trencant del Castell i un trencant a la dreta que ens indica la pujada al Puigneulós (no és el que seguirem). La visita al castell (2 € l’entrada i obert d’11 del matí a 7 de la tarda excepte a l’hivern en que obren només els dies festius) la farem al final. Tot i la seva història, el Castell de Requesens no és el típic castell ja que poc deu quedar de l’original i ara (després de la reconstrucció del s. XIX) s’assembla més a una immensa mansió que a un castell medieval.

El camí s’inicia al GR-11 i enllaça amb el GR-10 però no cal patir pels diferents camins: només cal seguir els senyals grocs durant tot el camí. Els senyals de pintura groga no permeten que ens perdem, tot i això cal estar atent ja que hi ha un tram en que estan més espaiats i desdibuixats que a la resta del camí.

No hem d’anar pel camí que passa pel davant de la Cantina i de la Mare de Déu de Requesens si no que seguirem per la pista per la que hem arribat. Aquesta pista és el GR11 (Sender dels Pirineus) que deixem als 200 m per tal de prendre un desviament a la dreta. Aquest desviament ens indica que prenem l’enllaç amb el GR10 (La Traversée des Pyrénées).

Seguim per la pista que poc a poc es fa mes costeruda i ens endinsem en un bosc de castanyers seguint les marques grogues (que ens acompanyaran tot el camí) i de blanques i vermelles de GR (no el GR-11 si no el GR-11-E4) Seguint aquests senyals arribem a la Font de la Verneda. Cal dir que va be trobar aquesta font ja que el pendent és considerable.

A pocs metres de la font hem de prendre un trencat a la dreta que s’enfila amunt. El trencant està ben senyalitzat i ens fa pujar per una torrentera. Així arribem al Coll Forcat.

En aquest Coll trobem un filat que assenyala la frontera i que podem travessar per un petit pas. Així, nomes cal travessar el filat i girar a la dreta (nord-est) seguint el filat i els senyals grocs.

Poc després arribarem al Coll Forcadell on un banc de pedra ens convida al descans… Durant tot el trajecte hem gaudit d’una bona ombra, cosa que s’agraeix en aquesta època de l’any, sivolem, en 15 minuts després del Coll Forcat el bosc finalitza i dona lloc a la pastura típica del Pirineu (ja estem a uns 1.000 metres d’alçada). El camí és molt més planer i arribarem a Coll de Pal.

Tornarem pel mateix camí.

Localització Temps Distància Alçada
Requesens 0h 00m 0,00 km 504 m
Font Verneda 0h 30m 1,80 km 725 m
Coll Forcat 0h 40m 2,30 km 826 m
Coll Forcadell 0h 50m 2,80 km 896 m
Coll de Pal 1h 05m 3,80 km 972 m

Observacions: Al submergir-nos entre els monuments megalítics de la serra de l’Albera no podrem evitar de recordar el poema simfònic Així va parlar Zaratustra que acompanyava les primeres escenes de 2001, una odissea a l’espai. Amb els colls més baixos dels Pirineus per la seva proximitat al mar Mediterrani, el massís de l’Albera ha estat sempre una porta d’entrada dels pobles europeus a la península Ibèrica. Els seus vessants més meridionals van acollir ara fa més de 5.000 anys els primers assentaments humans, dels que avui es conserven un centenar de monuments megalítics, la concentració més important de tot Catalunya. Tot i que hi ha múltiples possibilitats per descobrir la serra de l’Albera, tot gaudint de la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les pròpiament mediterrànies en una zona dominada per pissarres.

Us proposo de fer una ruta entre prats, estanys secs, dolmens i menhirs que està molt ben senyalitzada com l’itinerari monumental megalític Estanys de la Jonquera. El vent de tramuntana i els grills ens acompanyaran durant la passejada.

Dinarem a Cantallops, al restaurant Can Pau. Preu al voltant dels 25.- Euros per cap. Cantallops. Tel. 972 554 881.

Els que vulgueu passar el cap de setmana per la zona, entre altres opcions, teniu l’hotel Can Xiquet. Hotel de quatre estrelles amb luxe i confort. Té 16 habitacions amb amplis finestrals o amb terrassa. El preu aproximat és de 140.- Euros per habitació doble amb esmorzar inclòs. Està als afores de Cantallops. Tel. 972 554 455. Web: www.canxiquet.com

Ruta dels estanys (2.005 m.)

2011-08-13T02:33:00.002-09:00

dissabte 22 de gener de 2011 (repetida el dissabte 13 d'agost)

Hora de sortida: sis del matí.

Ubicació: Comarca del Capcir (Catalunya Nord)

Temps aproximat: 6 h. amb neu, 4 h. 30 m. a l'estiu.

Desnivell: 250 m. (repartits en moltes pujades i baixades. Terreny irregular)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció al túnel del Cadí. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del túnel. Seguirem direcció Puigcerdà, Bourg Madame i Font Romeu. D’aquí anirem direcció a les pistes d’esquí.

Itinerari: Un cop arribats a les pistes d’esquí de Font Romeu, sortirem del pàrquing del coll del Palm a 2.005 m. i anirem pel GR-10, fent baixades i pujades de poc desnivell (tot el camí el tenim senyalat amb marques grogues), fins arribar a l’estany de Pradells (o de Pradella) a 1.960 m., a l’inici d’aquest tram caldrà anar en compte amb les pistes d’esquí que creuen el nostre itinerari.

De l’estany de Pradells anirem al Pla de Bones Hores fins a la presa de la Bullosa a 1.920 m., deixant a la dreta l’estany de la Bulloseta, aquí es canvia el paisatge boscós per l’estepari.

De la Bullosa, després de gaudir d’una superba vista del llac i el seu entorn, passarem pel costat del refugi de Combaleran i després de seguir uns 200 m. per la carretera asfaltada, en un giravolt, agafarem un camí senyalat que surt a la nostra dreta i ens endinsarem al bosc de Llívia, per un itinerari senyalitzat.

Trobarem primer el petit estany del Racó, després l’estany Llong, el Negre a 2.005 m., i des d’una posició més enlairada tornem a l’estany de Pradells.

D’aquí tornem repetint el mateix tros que a l’anada fins al pàrquing del coll de Palm, tenint una empipadora però curta pujada final.

Observacions: Els emboscats estanys de Pradells, negre, llong i Racó, l’ample i panoràmic Pla de Bones Hores, l’estany de la Bulloseta i l’espectacular llac de la Bullosa, són les fites d’aquesta sortida que sense grans desnivells i dificultats, ens permet gaudir d’uns indrets sempre dominats per la presència del Pic del Carlit.

Caldrà dur raquetes i grampons per si ens calen, tot i que l’estat de la neu a la zona és molt escassa i hi ha previsió meteorològica d’anticicló per les properes setmanes, pel que segurament no nevarà abans de la sortida. Els que no tingueu aquest material el podeu llogar a esports Vértic del c/. Rocafort, 135 de Barcelona.

Cal dur l’esmorzar i dinarem al restaurant de l'estació de Queixans.

Arribarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Port de Salau (2.085 m.) - Estany de la Gola (2.252 m.)

2011-07-25T03:03:00.011-09:00

5-6-7 d’agost de 2011

XXIV pujada al port de Salau per la llengua i l’amistat occitano – catalana

Primera sortida temporada 2011 - 2012

Hora de sortida: Per la tarda del divendres 5 d’agost.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: 4 h. 30 m.

Desnivell: 715 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem el divendres 5 d’agost, per la tarda i anirem per la A-2, passant per Igualada, Cervera, Artesa de Segre, Tremp, La Pobla de Segur, Sort i la Guingueta d’Àneu. La durada total del trajecte és d’unes tres hores i trenta minuts. Ens allotjarem a l’hotel Poldo (www.hotelpoldo.com Tel. 973 62 60 80) situat al peu de la carretera per la que anirem, a ma dreta en direcció a Esterri d’Àneu. Les habitacions estan reformades de fa poc. Preu per persona i nit, de l’habitació doble, 49.- Euros amb l’esmorzar i l’Iva inclòs. El Poldo és un Hotel i restaurant que ofereix un bon complement gastronòmic, sobretot pels plats muntanyencs que preparen a la casa. Els civets de caça, els patés d’elaboració pròpia, la sopa de pastor (feta amb formatge, ou i una ceba) o la vedella criada a la comarca. Divendres soparem al restaurant de l’hotel. Aniria be de ser-hi com a molt tard a les 9 del vespre per poder sopar plegats a 2/4 de deu.

Itineraris: Dissabte 6 d’agost. La bona notícia és que no caldrà llevar-se d’hora. Podem esmorzar als voltants de les 9 del matí i després podem prendre el sol una estona a la piscina de l’hotel. Després anirem a Esterri d’Àneu a comprar quelcom pel dinar d’avui i de demà, en alguna botiga de queviures del poble.

No més tard de 2/4 de dotze, farem una excursió a la Vall de Cerbi: Estany de la Gola (3 h. - 2.252 m. - desnivell de 419 m. i 5 km. des del Pla de Sartari). Aquesta ruta inclou una aproximació a les localitats de les Valls de Cerbi, amb el marcat tipisme de les petites poblacions del camí, fins a l’Estany de la Gola. El punt de partida és la població d’Esterri d’Àneu. Agafar el desviament que es troba a uns metres d’Esterri d’Àneu i que es dirigeix cap a la riba de la Noguera Pallaresa. A simple vista s’observa per l’oest la costeruda carretera que segueix en direcció a la localitat d’Unarre.

Des d’Unarre es segueix fins a Cerbi. Aquesta última localitat està a 1.420 m d’altura, la qual cosa fa que sigui un dels pobles més alts d’aquests voltants. Es pot dir que l’autèntica vall es forma a partir de Cerbi, que és on comença l'itinerari d'aquesta ruta de muntanya. Cal seguir per la pista que es troba just abans d’arribar a la població i que s’eleva suaument per la dreta del riu. És un trajecte llarg, d’uns 7 Km no apte per vehicles convencionals (si disposem de vehicles 4 x 4 farem aquest tram amb cotxe, en cas contrari no tindrem més remei que fer-lo caminant) Des de la capçalera del riu d’Unarre s’admira la llarga caiguda del curs fluvial que, igual que una gran cua de cavall, davalla des de l’Estany de la Gola.

Des del Planell de Sartari s’emprendrà la veritable ascensió i calen uns 45 minuts per completar el camí fins al salt d'aigua seguint la pista forestal tancada al pas de vehicles i després en menys de 60 minuts més ens plantarem a l'Estany (2.252 m.)

Si no tenim 4 x 4 i pugem a peu des de la primera cruïlla, allargarem considerablement l'excursió (un mínim de 1h 30' en cada sentit), però és una altra opció.

Aproximadament a la meitat del recorregut s’observen unes ruïnes. Pel nord s’arriba a l’Estany de la Gola, situat en un paratge quasi mancat de vegetació i amb la sensació que el nom de l’estany correspon amb gran exactitud a la seva forma. La cabana de pastor que es troba a l’extrem superior de la Gola pot servir de refugi en cas de tempesta i la seva ubicació dóna pas al sender que remunta el curs del torrent podem anar fins a l’Estany de Calberante, des d’on es pot gaudir d’una completa visió de la Vall de Cerbi. Es voreja aquest estany salvant la petita collada que comunica amb l’Estany Major de la Gallina. Dependrà que haguem pogut fer els 7 km. de pista amb 4 x 4 o no, i de l'hora que sigui, per plantejar-nos de seguir fins aquests dos llacs, o de quedar-nos al de la Gola (cosa que hem fet nosaltres) L'Estany de la Gola és d'unes dimensions considerables. Durant la dècada dels 60 (s. XX) s'hi va iniciar la construcció d'una presa per fer arribar aigua a una central hidroelèctrica a Unarre, però es va abandonar el projecte abans d'acabar-lo. El resultat de tot allò va ser una pista forestal , l'augment de la capacitat de l'estany i una colla d'edificacions mig enrunades que, el 2009, van ser definitivament eliminades tot aprofitant les seves restes per construir un refugi lliure que trobarem pujant al llac.

Tornarem enrere fins als cotxes pel mateix camí.

A les 21 h. anirem a sopar al restaurant Nabiu d’Isavarre.

Diumenge 7 d’agost: Port de Salau. 2.085 m. - 2 h. – 8 km. – desnivell 350 m.

Ens haurem de llevar a les set, a les vuit esmorzar i marxar. A les nou hem de començar a caminar.

Camí del port de Salau

La pujada a un dels ports de muntanya claus en la comunicació entre el Pallars Sobirà i l'Ariège francès, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Al 1903 enginyers francesos hi van construir un telefèric per al transport de fusta. L'explotació va durar una vintena d'anys, però encara ara se'n troben restes i, fins i tot, algunes construccions mig ensorrades com l'estació del telefèric dalt de tot del port. És també un punt de trobada popular reivindicativa i d'agermanament occitano català, que des de fa 24 anys, el primer diumenge d'agost, se celebra amb la Pujada al Port de Salau.

El camí és marcat en tot el seu trajecte per marques de GR corresponents a una xarxa de connexions Inter-frontereres entre els GR pirinencs francès i català.

Per arribar al punt de partida cal prendre la carretera C-13 en direcció nord i, a Esterri d'Àneu, seguir (N) per la C-147 fins a Alòs d'Isil, des d'on s'agafa la pista de Bonabé (N) durant poc menys de 4 km. Es deixa el cotxe a l'àrea d'aparcament del refugi del Fornet, edifici en reconstrucció que alberga un punt d'informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Recorregut, si no es disposa de 4 x 4:

0 km (1.370 m), 0 h. Refugi del Fornet. Se segueix per la pista que puja suaument en direcció NE.

0,76 km (1.389 m), 0 h 12 min. Es deixa la pista forestal per agafar un camí que puja a la dreta, marcat amb senyalització vertical del Parc Natural.

1,25 km (1.469 m), 0 h 24 min. Es creua el torrent del Port de Salau. Es comença a pujar pel llom de l'altra riba.

1,45 km (1.510 m), 0 h 30 min. Atenció! Punt perdedor. El camí arriba a un prat més o menys pla on el sender més traçat, que sembla la lògica continuació del que s'anava seguint, comença a baixar suaument cap al torrent. No s'ha de seguir aquest camí, sinó pel prat, tot anant a parar al seu costat superior dret i seguint un camí que puja recte, força dret, en direcció NE/E.

1,81 km (1.597 m), 0 h 45 min. Es creua un petit torrent que ve de l'esquerra i desemboca de seguida al torrent del Pla de la Selva.

2,07 km (1.648 m), 0 h 53 min. Tot pujant pel llom s'entra a una petita clapa boscosa.

2,36 km (1.715 m), 1 h 05 min. Final del petit bosc. El camí travessa un altre petit torrent i continua novament pel llom.

3,18 km (1.940 m), 1 h 45 min. Arriba un camí per l'esquerra. Se segueix cap a la dreta en direcció SE.

4,00 km (2.085 m), 2 h 05 min. Port de Salau. Es veu l'antiga construcció que a principis del segle XX albergava un telefèric per al transport de fusta cap a l'Ariège. Es torna pel mateix camí fins al punt d'inici: el refugi del Fornet (8 km, 1370 m, 4 h 30 min)

A les 10,15 esta prevista l’arribada al Port de Salau dels catalans i dels occitans.
11:00 Hissada de les dues banderes. Cants d’homenatge amb els orfeons, corals, músics i grups folklòrics.

12:00 Foto de família, per a la premsa i per a record de la Pujada.
12:00 Discursos d’organitzadors i personalitats.
12:30 Intercanvis de productes entre associacions.
13:00 Repartiment de formatge occità i de vi català per a tothom.
13:30 Música, danses i cançons per acordionistes i músics occitans i catalans.
13:45 Descens.
16:00 Arribada a Isil.
20:00 Arribada a casa.

Observacions: Cada primer diumenge d’agost, des de fa 24 anys, es fa la pujada Occitano – Catalana al Port de Salau. Els occitans pugen des de l’Arieja (Salau) i els catalans des d’Isil (Pallars Sobirà) és tracta d’una inoblidable festa de retrobament occitano – catalana. Hi assisteixen unes 1.000 persones entre occitans i catalans amb una lleugera majoria occitana. Els actes són els tradicionals: intercanvi de productes típics, discursos, danses, cançons i repartiment de vi per part catalana i de formatge per part occitana. Es canten cançons occitanes i els himnes occitans (Se Canta) i el català (Els Segadors) amb l’acompanyament musical dels acordionistes. Es fa una gran fotografia amb a majoria dels assistents i després es fa un gran cercle per cantar l’Hora dels Adéus.

Ruta de la Llúdriga – Estany Llong (2.052 m.) - Ruta de la fauna dels Pirineus (1.610 m.)

2011-07-05T03:07:00.008-09:00

22-23-24 de juliol de 2011

Sortida de final de temporada.

Hora de sortida: Divendres 22 de juliol.

Ubicació: Comarca de l’Alta Ribagorça.

Temps aproximat: 5 h. 50 m. (12 Km.) + 2 h. 30 m. (7.5 Km.)

Desnivell: 700 m. + 200 m.

Dificultat: Normal i fàcil.

Programa: Sortirem el divendres, fins a Taüll a la Vall de Boí (3 h. 45 m.) passant per Igualada, Lleida, Tamarit de Llitera, Pont de Suert, Boí i Taüll.

Estarem instal·lats tot el cap de setmana a l’Hotel Rantiner de Taüll (Tel. 973 696 184. Web: http://www.hotelelrantiner.com Preu: 72.- Euros per habitació de dues persones, i dia, amb l’esmorzar i l’iva inclòs) on hauríem d’arribar abans de les nou del vespre, per sopar a 2/4 de deu (Tinc algunes habitacions reservades fins al proper divendres dia 8 de juliol, per tant, els que vulgueu venir i estar a aquest hotel, m’ho hauríeu de fer saber el més aviat possible, i com a molt tard el proper divendres)

Evidentment, com sempre, també es pot participar de la sortida sense estar hostatjats a l’hotel proposat.

Itinerari: Dissabte 23 de juliol. Ruta de la Llúdriga – Estany llong. 5 h. 50 m. (12 Km.) 700 m. de desnivell.

Esmorzarem a l’hotel i agafarem els entrepans del dinar que haurem encarregat el dia abans. Sortirem a les vuit del matí amb els cotxes.

El camí comença a l’aparcament de la Palanca de la Molina, entre Boí i el balneari de Caldes de Boí, on s’agafa un camí ben marcat que segueix el marge esquerre del riu (el dret si es puja).

Quinze minuts després s’arriba a un cartell que senyala un pont damunt del riu, pel que passarem al tornar.

Sense perdre el camí inicial, ens endinsarem en una zona de pastures d’alçada i boscos de faigs, roures i bedolls fins aconseguir el llac de la Llebreta (1.617 m. – 1 h. 15 m.). El llac, de forma el·líptica, està rodejat de bonics prats, cascades i un bosc caducifoli que a la tardor esclata en mil tonalitats. Al costat de les espècies de fulla caduca es comencen a veure també bons exemplars de pi negre, l’arbre més emblemàtic d’Aigüestortes, que amb la seva retorçada silueta ens farà companyia. Tenen la seva explicació: es tracta de l’espècie arbòria de la zona que aguanta majors quotes d’alçada. Per damunt dels 2.000 metres i en sols `pobres en nutrients, on altres arbres moren de fred, el pi negre resisteix amb el seu tronc en forma de columna i les seves fulles denses i fosques, del que prové el seu nom.

Als peus de l’estany farem la primera parada, ja que el paisatge resulta idíl·lic. Rodejats de prat i amb el cant dels ocells com a so de fons.

El camí segueix fins aconseguir el mirador de la cascada, que ens ofereix una de les fotos més maques de tota la ruta.

A mesura que guanyem alçada, el paisatge va canviant. Arriba el moment d eles coníferes i dels prats alpins. La fauna és també nombrosa, però molt difícil de veure-la, a banda dels nombrosos ànecs que colonitzen tots els estanys. La fauna dels Pirineus és esquerpa: Llúdrigues, truites de riu, esquirols, senglars, guineus i galls fers.

Després de vint minuts de pujada fàcil arribarem al planell d’Aigüestortes, una de les zones més boniques de tot el parc. Es tracta d’una planura boscosa, amb grans exemplars de pi negre, en la que l’aigua es converteix en la veritable protagonista. El corrent del riu Sant Nicolau flueix per la planura accidentada i s’entolla de mil maneres diferents en meandres, inventant un recorregut diferent en cada escull del terreny. El riu es divideix en dotzenes de braços i meandres per una extensa planura plena d’herba. (2 h. 15 m.)

Aquí podem veure un altre dels estanys, el del Sant Esperit, que es va repesar pel seu aprofitament elèctric, com va passar en els anys cinquanta amb molts altres llacs de la zona. Una incongruència mediambiental que el converteix en l’únic parc nacional amb indústries en el seu interior.

Seguirem pels Prats d’Aiguadassi fins al refugi d’Estany Llong (1.985 m. – 3 h. 30 m.) i d’aquí a la riba de l’Estany Llong (2.052 m.) en 15 minuts més. En aquest lloc, un dels tres o quatre que més m’agraden de tots els Pirineus, podem dinar.

Al baixar, a Aigüestortes, pels que no vulguin repetir tot el camí de baixada, es pot agafar un taxi, del servei llançadora, fins al pàrquing (5,10 Euros per persona)

Si es vol baixar a peu cal seguir el mateix camí fins a l’estany de la Llebreta i agafar un altre camí que va pel marge dret, per tornar al punt de sortida, l’aparcament de la Palanca de la Molina.

Itinerari: Diumenge 24 de juliol. Ruta de la Fauna dels Pirineus. 3 h. (7,5 Km.) 200 m. de desnivell.

El camí surt del poble de Durro s’endinsa per diferents ambients. En primer lloc, des de l’ermita de Sant Quirc podrem gaudir de magnífiques vistes dels prats alpins i dels rocams (1) que trobem als cims més alts dels Pirineus.

Després coneixerem la pineda del pi negre (2), es segueix el cami en ascens lleuger i es surt a la pista i l'agafem a l'esquerra en baixada, en pocs metres un giravolt de 360º i un pal que indica que hem d'agafar el camí que surt del mig del giravolt i arribarem, en una forta baixada fins al mirador de l’Escaleta (3) que ens ofereix una vista panoràmica de l’Alta Ribagorça i les muntanyes que la coronen; és també un magnífic lloc per gaudir, si hi ha sort, del vol dels rapinyaires.

A continuació, creuant una pineda de pi roig, arribarem al camí de Saraís a Durro. Aquest sender centenari ens retornarà al poble de Durro, passant entre clapes de boscos mixtos de roures, freixes i avellaners (4) i creuant els prats de dall i les pastures (5).

La nostra caminada acabarà després de creuar el barranc Gros, un típic riuet (6) de les capçaleres dels rius dels Pirineus.

El recorregut també ens ofereix un extraordinari patrimoni històric i etnològic. Passarem per una església i una ermita declarades Patrimoni de la Humanitat: la Nativitat de Durro i l’ermita de Sant Quirc i podrem passejar pels carrers del poble de Durro, que conserva encara l’arquitectura tradicional de la vall.

Pastures, parets de pedra seca, fileres de freixes podats a la manera tradicional i fonts i camins amb centenars d’anys d’història ens oferiran molts racons captivadors i ens acompanyaran en la nostra descoberta de la fauna de muntanya.

Tot el recorregut està senyalitzat amb pals de fusta que tenen marcada una petjada.

Observacions: El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el ^Pirineu de Lleida, és, per damunt de tot, un santuari de la biodiversitat. El fort desnivell d eles seves muntanyes ha facilitat tot un repertori de nivells ecològics que fan de qualsevol excursió una classe magistral de botànica i de fauna a cel obert. Aigüestortes és un paratge de complicada orografia; d’aquí el seu nom. Amb 40.852 hectàrees protegides, entre quatre comarques diferents i amb catorze portes d’entrada, la seva història va començar fa uns setanta milions d’anys, quan les convulsions del Mesozoic van fer aflorar el que ara anomenem els Pirineus, el dur i negre granit del centre de la Terra. Després, el desgast incansable del temps i, sobre tot, de les geleres, es va encarregar de definir un paisatge únic, on les llengües de gel llauraren més de tres-cents llacs o estanys, la major concentració lacustre d’alta muntanya de tota la península.

Una bona manera de descobrir aquest suggerent escenari i aquesta gran biodiversitat que s’amaga, és resseguir la ruta de la Llúdriga, un itinerari al llarg de la vall de Sant Nicolau, que comença a l’aparcament de la Palanca de la Molina, entre Boí i el balneari de Caldes de Boí, a l’Alta Ribagorça. L’abundància de Llúdrigues tant en el riu Sant Nicolau com en altres rius de la zona ha donat nona la ruta.

La muntanya és plena de vida, però molts animals només estan actius durant la nit o be s’amaguen quan ens veuen o senten la nostra olor o el soroll que fem. Tot i això, arreu deixen rastres que delaten la seva presencia: petjades. excrements, esgarrapalls...

Tot ple de missatges que haurem de saber desxifrar!

La ruta ens ajudarà a reconèixer els rastres de la fauna dels Pirineus.

Al Ilarg del camí, anirem trobant plafons amb informació de les espècies més característiques de cada ambient i rèpliques dels seus rastres.

Després d’observar-les amb atenció, nosaltres mateixos podrem anar a buscar a la natura els rastres autèntics. Els excrements d’una guineu, les petjades d’un ós bru o la latrina d’un teixó ens faran saber la presència d’aquests animals, encara que no els arribem a veure.

El romànic més important.

L’itinerari transcorre per la Vall de Boí, municipi de gran extensió format pels petits nuclis que hi han estat incorporats. S’hi reuneix la mostra d’art romànic més important del Principat, i, possiblement, del món, de tanta rellevància que l’any 2000 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat les esglésies del terme. La puresa, la bellesa i la unitat de l’estil romànic de les esglésies d’aquesta vall és excepcional.

Un conjunt artístic a base de pedra, llicorella i fusta, però pel damunt de tot, esvelts campanars, talles, frescos, frontals i ponts del millor romànic.

Les excepcionals esglésies d’aquesta vall de l’Alta Ribagorça reuneixen senzillesa, bellesa i unitat d’estil. Totes són dels segles XI, XII i XIII i van ser dutes a terme per la família Erill, senyors feudals de la vall, en ple apogeu per la seva participació en les conquestes de Barbastro, Saragossa, Calataiud i Tudela. Així s’explica aquesta reunió d’un romànic tan bell i homogeni: un acurat treball de la pedra, unes esveltes torres campanars, decoracions exteriors d’influència llombarda i unes esplèndides pintures murals (els originals són al renovat MNAC)

L’itinerari pot començar a Taüll. Taüll té dues esglésies: Sant Climent de Taüll dels segles XI i XII, amb el seu característic campanar, una col·lecció de pintures sacres i la reproducció del pantocràtor que decora l’altar major (horaris de visita: de 11 a 14 i de 16 a 19 hrs.) i Santa maria de Taüll, ja dins del casc antic del poble. Visitarem primer, l’església de Sant Climent de Taüll, una joia del romànic europeu edificada el s. XII amb un extraordinari campanar de sis pisos i unes pintures murals reproduïdes d’excepcional rellevància -les originals foren traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona a començaments de segle. L’edifici té tres naus separades per un columnat cilíndric acabades en tres absis semicirculars de belles proporcions. La imatge fotogràfica de Sant Climent de Taüll és, juntament amb la de Montserrat, la de la Sagrada Família de Barcelona i la dels Encantats de Sant Maurici, una de les més representatives de Catalunya.

Després, cal dirigir-se al nucli urbà per visitar l’església de Santa Maria de Taüll, que també conté pintures murals. La carretera segueix, muntanya amunt, cap a les pistes d’esquí de Boí - Taüll.

Aquests dos són els temples de la Vall de Boí més coneguts, però la vall és àmplia i hi ha moltes altres esglésies romàniques de gran interès que, si es pot, també són de visita obligada. Entre elles, i en ordre descendent cap al Pont de Suert, destaquen les següents.

A Boí, a 1 km de Taüll, es troba l’església de Sant Joan de Boí, un dels primers temples romànics de la vall, del segle XI amb la seva esplendorosa torre campanar.

Una mica més avall, prenent una desviació a mà dreta, es pot visitar la de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, una altra excepcional mostra de la vall amb un magnífic campanar de cinc pisos, dues talles romàniques de gran valor - un Sant Joan i un Davallament - magnífiques pintures murals conservades, també, al MNAC de Barcelona i un porxo amb arcades.

Baixant una mica més per la L-500, hi ha Barruera, on cal visitar la majestuosa església de Sant Feliu, molt transformada, però dotada d’un absis destacable i situada en un indret pla i ampli que encomana placidesa.

Si s’agafa la curta desviació que de Barruera duu a Durro (E), es pot visitar l’església de la Nativitat, dotada d’un massís campanar amb poques obertures, originaria del segle XII i la de Sant Quirze de Durro o Sant Quirc a 1.575 m. d’alçada.

Finalment, es recomana la visita de les esglésies de Santa Maria de Cardet i de Santa Maria de l'Assumpció de Cóll, també en indrets de gran bellesa i serenor.

Són les esglésies més importants de la vall.

(dissabte a la tarda podem aprofitar per visitar algunes de les esglésies esmentades)

Dues recomanacions del Salvador Sostres:

El divendres soparem a: Restaurant Mallador. Menjador – terrassa. Taüll Tlf. 973696028

El bar més encantador. Salvador Sostres.

Contradient els principis més elementals de la meva moral indoor estic en condicions d’afirmar que el bar Mallador de Taüll és un dels més encantadors del món. Una vegada en parlí, ja fa un temps, molt de passada. Es tracta d’un jardí/bosquet que hi ha al costat de l’església de Sant Climent: a l’esquerra, concretament, si t’ho mires des de la carretera, a l’aire lliure però sota la cura d’uns arbres molt hospitalaris que aquí dalt en diuen besurts i que nosaltres els coneixem més pel nom de moixeres. Bé, "nosaltres" és un dir, perquè, pel que fa a mi, no he sabut mai el nom de cap arbre. Són arbres i punt. Hola, arbre, com estàs? I au. Tenen uns fruits vermells i petitois, de la mida de les llenties. Focus lligats als troncs d’alguns d’aquests arbres i espelmetes a les taules. Aire de rondalla, follets i fades. El gintònic, més que acceptable, preparat amb una ginebra d’aquestes de nova generació. El Mallador és també un restaurant i s’hi serveixen unes menges bàsiques però ben agradables. I allà al davant, com si l’haguessin alçat per complaure’t, un dels romànics més bonics del món. El Mallador és un bar extraordinari, posat al lloc oportú i tractat amb delicadesa extrema. De vegades és un camí molt simple i molt curt, el que du a la perfecció. Cal tenir sentit de la proporció, la idea, gràcia, potser un poc de sort, i que les circumstàncies t’acompanyin. I és així que de sobte et trobes aquests formidables prodigis sense que cap retòrica els anunciï. Caiguts com del cel, últims jocs del paradís, rebufons i encantadors, sense drama ni pedanteria ni esforç. Durant els mesos de l'hivern queda aquesta part del bar totalment coberta de neu i per tant impracticable, però si hi ha una manera gens degradant de passar l’estiu atroç aquesta és sens dubte anar a prendre gintònics al Mallador. Ho notaràs: hi ha una elevació. Bosquet sublim, esclat romànic, el fred que a partir de les 11 moltes nits t’obliga a posar-te l’abric i aquesta sensació de centre de l'univers que et pren quan no podries estar millor. Domini i glòria i superjò, com si fossis l’àngel que tria les ànimes i l’alè que fa moure el món.

El dissabte soparem a: Creperia Ca la Pepa. 973 696 312 Ctra. Taüll S/N - BOI

Intel·ligència i qualitat. Salvador Sostres

Al poble de Boí hi ha la creperia Pepa, un dels millors restaurants de l'Alta Ribagorça, per no dir el millor. No s’hi interpreta el receptari de cap cuina de muntanya, és un compendi de delicadeses insòlit a 1.500 metres d’altitud. El bonic regal de trobar-s’hi una cuina tan agradable, gens feixuga i molt exacta. La crep de salmó fumat, alvocat i pinyons, o la seva variant, amb guacamole; condimentades les dues amb oli d’anet. La de trinxat, o la clàssica de pernil i formatge, aquí revisitada afegint-hi un ou ferrat i sobrassada: això, pel que fa a les salades. De les dolces cal destacar la qualitat de les confitures de la casa, l'onerosa sensualitat de la crep de xocolata, convenient fins i tot per als qui, com a mi, no ens agrada la xocolata. Els entrants compten amb algunes amanides que l’Anna diu que són prou bones, com per exemple la de foie amb figues, i jo mateix puc certificar que la crema de verdures del dia és molt encertada. Hi ha també l’opció de compartir un bloc de foie amb torrades. A la Pepa hi trobem reunides les dues grans virtuts que necessàriament ha de tenir una bona cuina: qualitat i intel·ligència. El punt de distinció i d’elegància és, en aquest lloc i amb aquest nom, tota una sorpresa: a banda de la cuina, la decoració és agradable i suggerent, i el servei, poc expressiu però eficaç i, al capdavall, amable. Reserveu taula al primer torn, a dos quarts de nou. Encabat, i a poques corbes de distància, ja a Taüll, hi ha el jardí del bar Mallador, just davant de l’església de Sant Climent. Tocades les deu hi fa fred de jersei i algun abric més, però en pocs llocs del món us podreu prendre un gintònic enmig d’un bosquet tan encantador, il·luminat amb molta gràcia, tot just davant d’un dels romànics més cèlebre i preciós.

També podem valorar el restaurant El Caliu a Taüll. Tel. 973 696 212.

Just en la carretera que puja a les pistes, després de passar pel costat de l’església de Sant Climent de Taüll s’arriba a aquest restaurant familiar. Disposa de dos menjadors decorats sense excessos, amb boniques vistes a la vall, tant des de les taules com des de la terrassa. La seva cuina dirigida per Miquel Subirà i Margarida Puyol, té com a base els típics productes de muntanya amb els que es preparen l’escudella (vianda, com li diuen a la vall) el civet de senglar, el pollastre de corral amb bolets i l’espatlla de xai farcida. Entre els peixos destaca la seva recepta de bacallà gratinat amb musselina d’all. Cal no oblidar l’amanida amb pedrer d’ànec, el magret amb salsa de mirtils i crema de llimona.

Puigmal (2.913 m.)

2011-06-23T03:20:00.003-09:00

Dissabte 2 de juliol de 2011

Hora de sortida: 6 del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 8 h. (16 Km.)
Desnivell: 1.154 m. (acumulat)
Dificultat: Difícil.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora necessària per estar a l’hora esmentada més a baix, al pàrquing de l’estació del cremallera de Queralbs. Un cop tots junts, anirem amb cotxes fins a la zona de Fontalba, on aparcarem els cotxes i iniciarem l’ascensió al Puigmal a les nou del matí. Esmorzarem pel camí (cal dur-lo). A quarts de dotze, farem cim i després de descansar una estona, baixarem per l’altre vessant en direcció a Núria, on arribarem a quarts de tres de la tarda. Dinarem (cal dur el dinar) i seguirem el camí que ens portarà fins a Fontalba a on preveiem arribar a quarts de cinc de la tarda.

Pararem a fer el tallat i el “xuixo” als 4 Camins de Tona.

Des de Ribes de Freser s’agafa la carretera que va cap a Queralbs (1.230 m). Un cop passat aquest poble la carretera comença a pujar ràpidament i es un converteix en un pista de sorra fins que arribem a Fontalba (2.070 m). de Queralbs a Fontalba hi ha 11 kms. de pista forestal, a Fontalba hi ha un espai per deixar els cotxes. Ens trobarem a 1/4 de nou del matí (8,15 h.), al pàrquing de l’estació del cremallera de Queralbs.

Itinerari: La pujada al Puigmal es fa pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi es puja a través de bonics prats, conseqüència de la neu que els cobreix bona part de l’any. L’ascensió, amb tot i què és dura, es fa al principi bastant suportable. Des de l’aparcament de Fontalba ja es poden observar els camins paral·lels que pugen el suau llom de la Dou pel vessant est. La pujada és uniforme i amb un pendent constant. Aviat podem veure unes fites fetes amb lloses que ens serveixen de guia fins al cim de la Dou. El camí dibuixa una traçat rectilini fins als darrers pendents on va serpentejant i perd uniformitat.

Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres i comença a identificar-se el camí. Al llarg de l’ascensió s’observa un paisatge impressionant (en dies amb bona visibilitat es pot veure la serra del Cadí, les muntanyes d’Andorra i, fins i tot, la Pica d'Estats).

És important assenyalar també que la pujada no presenta cap tipus de problema, ni de caràcter físic ni tècnic. És apta per qualsevol excursionista amb certa preparació física, capaç d’afrontar un desnivell proper als 1.000 metres. Per un altre costat, l’itinerari és bastant senzill d’identificar degut a que el cim ja s’observa abans de començar a caminar.

CIM DE LA DOU, 2.471 m. Arrodonit i ample cimal, (1,00 h). Davallem en direcció oest fins a un collet entremig. 2.440 m., (1,10 h). Davant nostre tenim un ferm cordal, ample i determinat, anomenat SERRAT DEL PEL, El Serrat és fàcil i el camí serpenteja en els llocs més costeruts. El punt més elevat del Serrat és un avantcim, cota 2.865 m., (2,10 h), que dóna lloc a un curt altiplà amb el Puigmal al fons, cap a l’oest.

La part més dura de l’ascensió es troba entre els 2.700 - 2.900 m, poc abans d’arribar al cim. És una tartera amb un pendent aproximat de 25º que es fa bastant dura després de 2 hores de "caminada". El sender va fent zig-zags per tal de suavitzar la forta inclinació. Un cop passada aquesta part, el pendent decreix molt i en qüestió de 10 minuts arribem al cim del Puigmal (2.913 m). En total han estat al voltant de 3 hores de pujada.

El pic, és una gran esplanada que pot concentrar en dies d’estiu a més d’un centenar de persones. Aquí les vistes són excel·lents: pel nord, s’observa tota la Cerdanya i, darrera, les muntanyes que la separen d’Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l’est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l’anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s’identifica la serra del Cadí - Moixeró i un munt de pics.

La ruta consta de tres parts ben diferenciades, des de Fontalba al Puigmal i del Puigmal a la coma de l’Embut el terreny és aspre i sense vegetació (com a molt podrem trobar la vegetació dels prats alpins en èpoques de bonança) i rocallós en arribar al cim. La segona part, des de la coma de l’Embut a Núria i de Núria a Fontalba, és molt més agradable ja que comença al costat dels petits salts d’aigua de la riera de l’Embut, arriba a un bosc de pi negre poc abans d’arribar a Núria i franqueja, a vista d’ocell, els penya-segats pels que descendeix el camí antic de Núria a Queralbs tot passant per boscos de pi negre.

La tercera part (Núria - Fontalba) és un camí molt concorregut per tota mena de gent, des de senderistes que passen per Núria per anar a altres llocs fins a gent que aprofita un dia de festa per pujar amb la mainada a passar el dia a Núria, és a dir que no és complicat (tot i que té algun tram de forta pendent) Aquest darrer tram té una durada aproximada d'unes dues hores.

Observacions: El Puigmal, amb 2.913 m, és la muntanya més alta de la província de Girona i de tots els Pirineus Orientals Catalans. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l’excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d’estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent. El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor" (cim major).

Recomano que porteu, líquid, ja que a dalt no hi ha cap font.

Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 30 de juny.

Cal dur l’esmorzar i el dinar.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Excursió organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi.

Restaurant Mar Blanc (1 m.)

2011-06-11T08:24:00.002-09:00

Dimecres 15 de juny de 2011

Hora de sortida: de l’eclipsi: 21,45 h.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 2 h. 30 m.

Desnivell: 1 m.

Dificultat: Sols si està núvol.....

Programa: Els que varem anar a la sortida dels Congostos el passat dissabte 26 de febrer, recordareu que al vespre varem anar a una sessió a l’observatori astronòmic del Montsec. Espero que també recordeu que ens varen explicar que el 15 de juny es produïa un fenomen molt especial.

El proper dimecres 15 de juny tindrem un ECLIPSI TOTAL DE LLUNA. És un dels espectacles més bonics que depara l’astronomia. Durant un eclipsi de Lluna aquesta no desapareix, sinó que pren una tonalitat vermella, i s’envolta d’estrelles.

A la mateixa hora en que el Sol es posarà, en direcció contrària i encara amb llum de dia, veurem com va sortint la Lluna que ja estarà totalment eclipsada.

Això serà a les 21:26 h. si no hi han núvols a l’horitzó que ens tapin la visió.

Per qüestions de proximitat he triat Castelldefels per fer l’observació. Això vol dir que nosaltres veurem sortir la Lluna més tard (a les 21:45h), que sortirà de dins del mar. Si no hi ha núvols, pot ser una fotografia maca si algú decideix fer-la.

Més tard, cap a les 23:00h, l’ombra de la Terra començarà a deixar la Lluna i veurem com va recorrent la seva superfície, fins a abandonar-la completament a les 12 de la nit.

Resumint: Un gran espectacle molt recomanable de mirar. La Lluna apareixerà ja eclipsada cap al sud-est a partir de les 21:30h. cal buscar un lloc on la visibilitat cap a l’horitzó est sigui absoluta. La fase de totalitat va de les 21:41h a les 23:21h. La fase d'eclipsi parcial que la segueix finalitzarà a les 00:21h.

Observacions: Soparem al restaurant Mar Blanc de Castelldefels, en una taula reservada per a nosaltres, a la terrassa. Ribera de Sant Pere,17 - 08860, Castelldefels - Telèfon 93 636 00 75. http://www.marblanc.com/cat/

La proposta gastronòmica és la següent:

De primer, un pica-pica.

De segon podrem triar entre un plat de carn, o de peix, o una fideuà o una caldereta.

I els postres, cafè, aigua i vi, pa i olives.... per uns 35.- Euros per persona.

Tornarem a casa als voltants de les dotze del vespre.

Turó de Séllecs (535 m.)

2011-05-06T01:21:00.005-09:00

dissabte 14 de maig de 2011

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Maresme.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (12,2 Km.)

Desnivell: 278 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Anirem a agafar la Ronda Litoral de Barcelona, per seguir per l’autopista C-31 (del Maresme). Agafarem la sortida 99 per incorporar-nos a Autopista de La Roca/C-60 en direcció a Argentona/Granollers/E-15/AP-7/Girona. Agafarem la sortida 1 i a la rotonda agafarem la primera sortida on cal prendre la carretera C-1415c en direcció a la Roca del Vallès i trencar a l'esquerra, després d'Argentona, per la BV-5106 fins a Òrrius.

Itinerari: La ruta la començarem a la plaça de l’església d’Òrrius, situat a 9 quilòmetres de Mataró. Al seu nucli antic en destaca l’església parroquial de Sant Andreu d’origen preromànic i ampliada per última vegada al segle XVI.

Des de l'absis de l'església surt el c/. Major que seguirem, per continuar pel c/. de les Olives i més endavant, a la dreta agafarem el c/. Camí de Sant Bertomeu en forta pujada. En un giravolt de 350º (amb uns contenidors d'escombraries) agafarem un sender que puja recte.

Pujarem directament per l’antic camí de Sant Bartomeu fins arribar a l’ermita romànica i el seu campanar restaurat. D’aquí seguirem fins a la font de Sant Bartomeu on aprofitarem per fer la parada de l’esmorzar.

La represa del camí conduirà novament a l’ermita de Sant Bartomeu per després pujar cap a Séllecs.

D'aquí surten diverses pistes forestals. Cal agafar-ne la més planera que es dirigeix cap a l'oest i que té una cadena de ferro. Continuarem per la pista fins el coll de Sant Bartomeu de Cabanyes, un bon nus de comunicacions i confluència del GR-92, del PR-C 36 i de la ruta del Merdià Verd.

Als 0,90 km, se surt a una altra pista que s'agafa a mà esquerra (E) de pujada. La pista gira al sud i, 120 m després, se segueix per una altra que surt a la dreta i voreja el turó de la Cabana del Moro per llevant. Es desemboca a un altre trencall (km 1,18) i es fa cap a l'esquerra (SE).

200 m més amunt (460 m.), s'és sota el turó de Mataró (altres fonts l'anomenen turó del Castell). Es troba una bifurcació: s'agafa la pista de la dreta (NO) tenint en compte que després es tornarà per la de l'esquerra.

De camí passarem per un antic pou de pedra i les restes dels murs de l’antiga era de Can Cabanyes. Des d’aquí podrem gaudir del paisatge format pel massís de Séllecs, unes muntanyes que s’estenen entre Sant Mateu i la Serra d’Ameia, formades per tres turons: turó del Castell o de Mataró (506 m.) amb una torreta de vigilància; turó Gros o de Séllecs (535 m.) amb restes d’un poblat ibèric; i turó Rodó (530 m.) amb un vèrtex geodèsic.

La pista puja al turó de Mataró dirigint-se primer cap al NO i girant després cap al S. Es passa el turó (506 m.), on hi ha una torre de guaita forestal. L'indret és un mirador natural que abasta els petits pobles de la contrada.

Se segueix a migdia fins a un coll (490 m.) situat al nord del turó de Séllecs i es continua cap al sud tot pujant suaument i deixant una altra pista a l'esquerra (SE) que es prendrà de tornada.

Es flanqueja l'obaga occidental del turó i s'arriba a una nova bifurcació (513 m.). S'agafa a l'esquerra de la pista (E) un corriol que puja al turó de Séllecs.

Turó de Séllecs (535 m.). Altres fonts l'anomenen turó Gros i, fins i tot, del Castell de Séllecs. Es volta seguint les restes de la muralla de l'antic poblat iber. Al sud s'albiren les antenes de televisió i els repetidors situats al turó Rodó, on es dirigeix la ruta.

Es torna a la pista i se segueix en direcció sud passant per un altre coll (502 m.) situat al sud del turó de Séllecs tot deixant a l'esquerra una zona d'escalada.

A dalt, la paret de Séllecs, escola d’escalada, permet contemplar el paisatge i gaudir de l’entorn, un indret magnífic i únic. A més, davant l’horitzó, es pot albirar el Turó de Mata i potser fins hi tot és possible que el sol del migdia deixi entreveure l’aigua platejada de la Mediterrània.

S'arriba al turó Rodó (530 m.), on hi ha instal·lades unes antenes. La tornada es fa amb l'alternativa de voltar per llevant tant el turó de Séllecs (del coll sud al trencall corresponent) com el de Mataró o del Castell (del coll nord al trencall corresponent) pel vessant contrari al que s'ha recorregut en pujar.

Ja de tornada, recularem fins la pista per anar fins el Turó Rodó (530 m) marcat amb un vèrtex geodèsic i unes quantes antenes. La pista principal passa pel costat mateix del cim i baixa donant la volta a la muntanya fins a Can Tarascó, a la confluència amb la pista de Can Boquet (Vilassar de Dalt). Caldrà seguir una mica la pista i desviar-se per anar baixant enmig de boscos canviants, passant primer a prop de Ca la Mort i després sempre avall direcció a Can Prat fins arribar al torrent. Cada vegada el camí es torna més civilitzat i això significa l’arribada al final del recorregut amb la tornada a Òrrius per la part del nucli antic fins arribar de nou a la plaça de l’Església.

Observacions: Dinarem al restaurant El Portalet de Granollers. Carrer Portalet, 14-16, Granollers Tel. 93 879 11 71‎.

Per veure la crónica, clica aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2011/08/turo-de-cellecs-o-sellecs.html

Notícies

2011-05-05T01:30:00.006-09:00

No us oblideu de federar-vos. Els que no sigueu de cap Centre Excursionista, podeu tramitar la llicència federativa a la botiga Intempèrie de Barcelona, havent fet una compra mínima de 30.- Euros.

El preu per federar-se a la categoria “C” és de 77,80 Euros.

A la muntanya si, però segurs!

L’Equip de Gestió del Parc Natural de la Serra de Montsant informa que ha procedit al tancament provisional, per motius de seguretat, de la via ferrada de Montsant, situada a la població de Morera de Montsant (Priorat).

Donat que l’equipament de seguretat no està en bon estat i no reuneix les condicions que pugin garantir la seguretat dels usuaris, els gestors del parc natural desaconsellen la realització d’aquest itinerari. S'han tallat els dos primers esglaons i s'ha col·locat un cartell advertint del tancament. No s'ha tocat cap ancoratge de seguretat. Ara mateix el primer esglaó queda a uns 4 metres del terra. Per tant, la ferrada romandrà tancada fins que es finalitzin els treballs de millora oportuns.

Si esteu pensant en comprar uns grampons, alguns consells:

http://ca.verticoutdoor.com/oexpert/index/fitxa/id/277?utm_source=Web26gener&utm_campaign=a823f96d97-news_21des_cat&utm_medium=email

Cova de les Gralles (860 m.)

2011-04-26T23:14:00.005-09:00

dissabte 30 d’abril de 2011

Hora de sortida: 2/4 de nou del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Camp.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (5,5 Km.)

Desnivell: 165 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, agafarem l’autopista AP-7 direcció Martorell, Vilafranca del Penedès. Ens pararem a esmorzar a l’àrea de servei del Penedès, passat Vilafranca. Agafarem l’autopista AP-2. Sortirem de l’autopista per la sortida 11 en direcció a Valls, Alcover, Mont-ral i Capafonts.

Itinerari: Cal situar-se a Capafonts per la bonica però cargolada carretera C-37 que ve de Valls (23 km fins a Alcover). Capafonts és una bonica població situada a 750 m d'altitud, a la capçalera de la vall del riu Brugent, en ple massís de les muntanyes de Prades, on destaquen els relleus encinglerats dels Motllats, al sud-est del terme. El paisatge boscós, solcat aquí i allà pels conreus, guarda la bellesa pròpia d'una natura encara harmoniosa.

S'ha de baixar des de Capafonts per la carretera d'Alcover, o pel camí que descendeix en direcció est fins al pronunciat revolt que descriu aquesta carretera sota la població. Una pista senyalitzada surt des d'aquesta corba en direcció sud-oest.

És l’inici de l'excursió, punt 0,0 km. Cal seguir, doncs, la pista que baixa suaument cap a la riera d'Horta seguint l'indicador La Mussara per la font de la Llúdriga. El camí desemboca en un gual cimentat on conflueix perpendicularment amb una altra pista i per on baixa l'aigua de la riera. Es gira a l'esquerra i es continua pel camí principal deixant petits trencalls que condueixen als horts que s’estenen entre la pista i la riera.

S'arriba a una bifurcació (1 km, 25 min): per la dreta, un trencall puja per endinsar-se al bosc; cal seguir recte passant pel marge el cadenat que impedeix el pas dels vehicles.

El camí es va apropant al curs de la riera, es deixa un trencall a l'esquerra, que es dirigeix a les Tosques, i s'arriba al punt on neix el sender que puja a la Mussara (1,6 km, 35 min), per on se seguirà després. De moment, es deixa de banda, a mà dreta, i es continua caminant fins al final de la pista, situat uns 150 m enllà, on, a l'esquerra, passat el llit de la riera, es troba la font de la Llúdriga en un indret especialment frondós. Després de fer-hi parada, es recula fins al senderó anunciat i es pren cap a l'esquerra, pel bell mig del bosc. El sender puja fortament i en troba un altre (2,1 km, 50 min): es continua cap a l'esquerra. Aviat se superen dos revolts molt pronunciats i costeruts i el camí es torna planer. No gaire lluny, al fons del barranc, es pot veure la impressionant cúpula natural de la cova de les Gralles, destí de la caminada.

Una mica més endavant (2,35 km, 1 h. 10 min) es troba una desviació indicada: per la dreta, el camí continua fins al cap de la serra dels Motllats i fa cap a la Mussara, per l'esquerra, un trencall condueix a la cova de les Gralles en pocs minuts. Se segueix aquest darrer senderol.

Al cap de poc, a 450 m, el camí mor al llit del barranc. S'ha d'anar remuntant el curs del torrent entre blocs de pedra i troncs d'arbres caiguts. 100 m amunt cal restablir-se dempeus sobre el marge dret, seguint la direcció de l'itinerari, i passar pel bell mig de dues obertures, la primera ben estreta, badades entre els grossos blocs de pedra que barren l'accés a la cova de les Gralles, on s'arriba finalment (2,85 km, 1 h. 20 m.).

El lloc, d'una grandiositat sorprenent, convida al silenci i al recolliment. Es tracta d'una enorme balma excavada per l'aigua del torrent de la font Nova, un amfiteatre natural tancat per una cúpula semiesfèrica situada a uns 60 m del terra. A sota, una delicada formació de travertí, o pedra tosca, emergeix de la platja fluvial. Depenent de l'època, el degotall del torrent pot esdevenir un petit salt d'aigua que arriba en forma de pluja. Es retorna pel mateix camí.

Observacions: La vasta plana adossada al litoral mediterrani circumdada per un amfiteatre de muntanyes que és el Camp de Tarragona, està dividida en tres comarques. La més meridional és el Baix Camp. La línia costanera d'aquesta comarca, la Costa Daurada, és coneguda arreu; la part muntanyosa no queda enrere pel que fa a bellesa i atractius, un dels quals continua sent la solitud. La ruta que es proposa, curta i a l'abast de tots els caminants, fins i tot els més petits, visita un indret sorprenent del terme de Capafonts.

Dinarem al restaurant L'Estanc de Prades. Pl. Major, 9. Tel. 977 868 167. Preu al voltant dels 30.- Euros. http://www.restaurantlestanc.cat/home.html

Un complement a la sortida és quedar-se a dormir a l’Hotel Mas Mariassa de Pratdip. Tel. 977 262 601 www.masmariassa.com

Per veure la crònica de la sortida cliqueu aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2011/07/cova-de-les-gralles-capafonts.html

Estanys de la Ricarda i de la Roberta (4 m.)

2011-04-20T23:52:00.005-09:00

dilluns 25 d’abril de 2011

Hora de sortida: nou del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 2 h. 30 m.

Desnivell: 5 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Una tranqui-la passejada matinal pel Delta del Llobregat i els seus estanys.

Itinerari: A l’hora esmentada, sortirem de Sant Boi amb els cotxes, en direcció a El Prat de Llobregat. Deixarem la C-31 i entrarem a El Prat pel desviament que hi ha a la dreta davant del Carrefour. Agafarem la Ronda de Llevant fins a una rotonda, on seguirem a la dreta per l’Avinguda 11 de Setembre, fins al segon desviament a l’esquerra anomenat camí o carrer de la Platja. Seguirem per la dreta, per la carretera de la Platja fins a la zona d’aparcament de la Pineda de Can Camins. Aquí aparcarem els cotxes i anirem caminant fins a l’estany de la Ricarda.

Per arribar a la platja s’ha d’anar al Prat de Llobregat, cal agafar la B-203 que voreja l’aeroport i anar a la platja del Prat, quan s’arriba a aquesta s’ha d’anar 300 metres cap a l’esquerra per arribar a la Ricarda.

La platja es troba a dos kilòmetres del Prat, en direcció sud. Es una platja autoritzada des del 2002, petita, d’uns 50 per 15 metres. Es troba entre l’Estany de la Ricarda i la platja del Prat. A prop de l’Estany, a l’esquerra, queda el delta del Llobregat.

El tipus de sorra és fina, no hi han serveis, l’entorn són uns espigons, l’Estany i l’aeroport. El nivell de l’aigua és poc profunda i és una zona de gran interès natural.

L’Estany de la Ricarda és una llacuna que es troba en una finca particular.

L’estany de la Ricarda té forma allargassada, amb braços laterals que li donen forma de creu. Les seves mesures aproximades són: 800 m de longitud;100 m d’amplada màxima i 4 m a la part més fonda.

Està situat perpendicular a la costa, i és que, probablement, es tracta d’una desembocadura abandonada del riu Llobregat. A la part més interior hi ha un embarcador que, abans, permetia desplaçar-se en barca des del mar fins a la torre de la Ricarda.

Al voltant de l’estany hi ha canyissars, i una mica més separats hi ha pins, que formen part de la pineda litoral plantada, a finals del segle XIX, per aturar les dunes. Dins l’estany o a les seves rodalies s’hi poden veure ànecs, fotges, gavines i corbs marins entre altres espècies d’ocells.

L’Estany de la Ricarda a la dècada dels 20 del segle XIX, juntament amb els estanys de l’illa, Podrida, Massaguera i la Murtra, es va veure afectat per l’última epidèmia de paludisme a la zona deltaica.

Estany de la Roberta. Per anar-hi tornarem als cotxes i anirem en direcció contrària a l’anterior (a la dreta, venint del Prat)

L’Estany de la Roberta és una llacuna litoral que, junt amb les Maresmes de Can Camins, formava part de la zona humida anteriorment anomenada "Basses del Golf - Maresmes de Can Camins". Es tracta d’una llacuna litoral que s’ha vist molt alterada morfològicament i hidrològicament per les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. Actualment rep les aigües de drenatge d’una part de l’àrea de pistes i el seu funcionament hidrològic es regula artificialment.

Als marges de la llacuna creixen actualment canyissars i prats humits, força degradats.

L'espai s’utilitza per al lleure i l’educació ambiental, a l’extrem proper a la platja del Prat, on hi ha una torre - observatori.

Els principals impactes que afecten negativament aquesta zona humida són la contaminació de les aigües, l’alteració del règim hidrològic i els problemes derivats del creixement i proximitat de l’aeroport (disminució de superfície)

L’estany de la Roberta no té un origen natural: va ser creat per l’aeroport als anys 50 com a bassa de desguàs de la pista transversal, que es va construir en aquell temps. Els anys 90 va perdre la seva connexió amb el mar, per on desaiguava, i va passar a ser un element ornamental del camp de golf.

Fa un temps, Aena va recuperar la connexió de la Roberta amb el mar mitjançant un canal de drenatge que mor a la platja i també va construir una estació de bombament.

La nova actuació consisteix a crear una mota (cordó de terra elevat) que envolta els terrenys on es troba l’estany per permetre que, en cas de pluges, tot l’àmbit delimitat per la mota quedi inundat. Quan això passi, l’estany gairebé multiplicarà per tres la seva superfície habitual. El projecte també preveu fer un canal natural que resseguirà per l’interior la tanca del passeig Marítim, i que també quedarà inundat quan plogui.

Un tomb per Montserrat – Cim del Montgròs (1.131 m.)

2011-03-14T00:36:00.010-09:00

Dissabte 2 d’abril de 2011

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Anoia.

Temps aproximat: 5 h. (8,8 kM.)

Desnivell: 750 m. (acumulat)

Dificultat: Mitjana.

Programa: La proposta és la d’anar a pujar el cim del Montgròs de 1.131 m. d’alçada al massís de Montserrat. Lloc i hora de trobada: a les 8:00h a l’aparcament de l’Hotel Bruc, al Km 570 de l’autovia A-2. Cal agafar la sortida Montserrat / Manresa i l’Hotel està a uns 500 metres. Amb el cotxe ens dirigirem cap a Can Jorba, lloc on comença l’excursió. De mica en mica ens endinsarem pel massís montserratí tot gaudint dels diferents racons per on ens portarà el nostre sender. Farem un recorregut circular que com a punt culminant té el cim del Montgròs de 1.131 m. d’alçada. Tot i no tenir cap dificultat tècnica especial, en alguna lloc ens tindrem que ajudar una mica de les mans per progressar. Excursió apta per tothom que tingui un mínim de preparació física.

El Montgròs està situat estratègicament al centre del massís per la seva la banda sud. Les vistes que té des del cim son de les millors que es podem veure a Montserrat. El cim es pla i ample, convida a seure una estona, esmorzar i refer-se de l’esforç de la pujada.

Itinerari: La pujada la farem pel Serrat de la Palomera, Coll de Mosset, Canal Roja, camí dels Naps de Dalt i Coll del Montgròs. La baixada la farem cap a la Font de la Cadireta, Torrent del Migdia, Coll de l’Ajaguda i pel Camí dels Francesos arribarem a Can Jorba.

Observacions: Sortida organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi. Dinarem al restaurant Vinya Nova, el preu del menú estarà sobre els 25 euros (http://www.restaurantvinyanova.com/cat/) Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 30 de març. Tornarem a casa a les sis de la tarda de dissabte.

Per veure la crònica de la sortida, clica aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2011/07/un-tomb-per-montserrat-cim-del-montgros.html

Per veure el video de la sortida, cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=CqBIxcvtXu8

Projecció de la pel•lícula sobre l’expedició al Mc Kinley de l’EGAN d’Igualada

2011-03-07T23:00:00.002-09:00

divendres 11 de març de 2011

Hora: Vuit del vespre.

Ubicació: Sala petita de Can Massallera, c/. Mallorca, 30 - Sant Boi de Llob.

Temps aproximat: 2 h.

Desnivell: 0 m.

Dificultat: Cap.

Programa: Divendres dia 11 de març, a les vuit del vespre a la sala petita de Can Massallera (c/. Mallorca, 30 de Sant Boi de Llobregat) i organitzat pel maifemcim farem les següents presentacions audiovisuals:

- Un viatge per Mongòlia (estiu del 2010) projecció de fotografies d’en Martí Moras.

- Muntanya dels vents (McKinley). Expedició de l’EGAN d’Igualada que va fer cim el juny del 2010.

Observacions: Un cop acabat l’acte, als voltants de les deu del vespre, hem previst sopar plegats, tots els que vulguem i poder compartir una estona tots plegats amb els nostres protagonistes. El sopar serà al bar del mateix recinte (amanides, torrades amb diferents opcions, un refresc i cafè a un preu aproximat d’uns 15.- Euros)

Basses de Can Dimoni (14 m.)

2011-03-02T04:01:00.004-09:00

dissabte 5 de març de 2011

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 2 h. 15 m.

Desnivell: 11 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortida matinal. Sortirem esmorzats de casa.

Itinerari: Ens trobarem a ¼ de deu a la part del darrere de l’Hotel Front Air Congress de Sant Boi de Llobregat al carrer Alberedes, 16 (paral·lel a l’autopista C-32 per la banda Sant Boi). Aquí deixarem els cotxes i començarem el que serà un passeig, passant primer per un pont que travessa l’esmentada autopista. Carrer d’Alacant. Seguirem pel Camí de les Salines fins al final on es creua amb el Camí de Ferran Puig de Viladecans que l’agafarem girant a la dreta. Al tercer camí, que serà el del Francès, girarem a l’esquerra el seguirem una estona fins arribar a la zona de les basses de Can Dimoni. Tornarem pel mateix lloc. Observacions: Les basses de Can Dimoni són un conjunt de tres llacunes (una de gran i dues de petites) a la zona agrícola de la Marina de Sant Boi de Llobregat. Amb una extensió total de 6 ha., constitueixen un espai interessant per la biodiversitat que acullen i, especialment, per la funció de dormidor dels martinets i els esplugabous. Tenen la singularitat d’estar situades enmig de la plana agrícola. Aquestes basses tenen un origen artificial, corresponen a antigues explotacions d’àrids durant la dècada dels 70 i abandonades; però amb el temps s’han renaturalitzat i diversos projectes han permès incrementar-ne el valor natural. La vegetació correspon a espècies relacionades amb la proximitat de l’aigua: canyís, joncs, etc.

La fauna compta amb espècies típiques dels conreus, com caderneres, però el més remarcable són els ocells aquàtics, com els ànecs, els bernats pescaires, els martinets menuts o els esplugabous, que tenen en aquestes basses el principal dormidor del delta del Llobregat.

Bassa gran de Can Dimoni. També podem trobar amfibis com la tortuga. La zona ha estat incorporada a l’inventari de Zones Humides de Catalunya i en la proposta Xarxa Natura 2000 d’espais naturals europeus protegits, elaborada per la Generalitat de Catalunya. Actualment es zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA)

Congost de Collegats (628 m.), Congost de Terradets (475 m.), Congost de Montrebei (775 m.)

2011-02-17T08:04:00.010-09:00

dissabte 26 i diumenge 27 de febrer de 2011

Hora de sortida: set del matí de dissabte.

Ubicació: Comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, la Noguera i Ribagorça.

Temps aproximat: 10 h. 30 m. (les tres rutes)

Desnivell: 1.200 m. (les tres rutes)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem la A-2 fins a Cervera. D’aquí anirem en direcció a Agramunt i Artesa de Segre. Pararem a fer el tallat a El Pont d’Alentorn. Seguirem direcció Tremp i La Pobla de Segur. Aquí farem la caminada del Congost de Collegats (1). Dinarem (cal dur l’esmorzar i el dinar) i després de fer el cafè, farem la segona caminada del dia, al Congost de Terradets (2). Després anirem a l’hotel Port d’Ager (http://www.portdager.com) on soparem (els que encara no hagueu fet la reserva, podeu fer-la trucant al 973 29 22 98 o al 647 523 953, el preu de l’habitació doble a mitja pensió amb l’Iva no inclòs és de 110.- Euros). Després de sopar anirem a fer una visita nocturna a l’Observatori Astronòmic del Montsec (http://www.parcastronomic.cat/centre-observacio-univers-activitats-fitxa.php?cat=27) el més gran de Catalunya (preu de la visita: 8.- Euros per persona. Als voltants de les dotze tornarem a l’hotel i a dormir. Diumenge ens llevarem per esmorzar a les nou del matí i sortirem de l’hotel no més tard de les deu. Anirem fins a Corçà, on farem el tercer congost, el de Montrebei (3). Aquest congost ja el varem fer el passat 1 de maig de 2010 (www.maifemcim.cat – Ribagorça) però aquest cop el farem en sentit contrari. Després dinarem en algun lloc i tornarem cap a casa.

Itineraris: (1) Congost de Collegats i visita al poble de Pujol – dissabte 26 de febrer. 4,45 hores. (desnivell: 700 m.) El Collegats a peu: Per fer la ruta a peu per la carretera vella del congost, el millor és sortir de la Pobla de Segur per la carretera en direcció a Sort fins a la font de la Figuereta, on hi ha un aparcament. Allà aparcarem els cotxes i podem omplir la cantimplora tot fent un cop d’ull al monument de fusta dedicat als raiers del Pallars. Tot seguit començarem a caminar pel sender de terra que hi ha al costat de la carretera. En arribar al primer túnel agafarem la pista asfaltada de la dreta, que és l’antiga carretera de Collegats. A partir d’aquest punt el soroll dels cotxes deixa d’existir i es comença a sentir la remor de la Noguera Pallaresa. En un quart d’hora serem a l’entrada del congost i una mica més endavant divisarem el barranc de l’Infern, on sovint, sobretot durant l’estiu, hi ha gent practicant el descens de barrancs. Les roques que trobarem a l’entrada es coneixen amb el nom de les Dents del Diable.

Serem de nou a la via general, que haurem de vorejar fins a prendre l’antiga carretera. En pocs minuts divisarem la joia del recorregut: la Roca Argenteria, diuen que aquí es va inspirar l’arquitecte Antoni Gaudí per construir les torres de la Sagrada Família. Amb el sol, la paret brilla com l’argent, d’aquí el seu nom. A l’hivern, si les temperatures són especialment baixes, l’aigua forma estalactites i estalagmites a diferents indrets de la roca. La resta de l’any està coberta de falgueres i herba. Just davant de la roca trobarem una placa amb uns versos de Jacint Verdaguer: “De cim a cim / va de Rubio a Pentina / i sota Bresca / en Collegats li ensenya / la rica Argenteria / que en la penya / parà algun geni amb enceses mans”. De fet, la roca Argenteria és un dels exemples més espectaculars d’un fenomen geològic que fa que les aigües dipositin el carbonat càlcic que porten dissolt i creïn formes estranyes i capritxoses. Val realment la pena passar-se una bona estona contemplant-ne cada bocinet. Des d’aquí, si continuem caminant per la carretera arribarem al final del congost on trobarem un altre aparcament anomenat de les Morreres, que inclou un altre monument dedicat als raiers i una zona de pícnic (on podem esmorzar) La ruta de Collegats sencera (d’anada i tornada) és d’unes tres hores i mitja.

Nosaltres ens arribarem fins al poble de Pujol per caminar una mica més.

(2) Congost de Terradets. 45 minuts. Un cop dinats, agafarem la carretera direcció sud, passant per la Pobla de Segur, Tremp i Cellers. Junt amb l’embassament que porta el mateix nom, el congost de Terradets és el principal atractiu turístic dels pobles de Llimiana i Cellers. Les immenses parets que s’aixequen a dreta i esquerra de la Noguera Pallaresa impressionen ja des de la carretera, però, si aturem el cotxe i contemplem amb calma, les vistes son captivadores. Anirem fins a l’entrada sud, on hi ha un aparcament i podem deixar els cotxes. Des de aquest lloc caminarem uns 500 m. i veurem un pont de pedra que creua la Noguera Pallaresa. Sens dubte, aquest és un dels millors indrets per contemplar la majestuositat del congost i veure volar els voltors i els falcons que nien a les seves penyes. Així mateix, i sobretot el matí, és habitual de veure-hi algun escalador enfilant-s’hi. Aquesta primera parada ens farà venir ganes de seguir la ruta de demà al Mont-rebei, molt més impressionant.

Si tenim temps i ganes, podem anar amb cotxe fins al poble de Llimiana. Aquest petit poble, a prop del congost de Terradets, està situat dalt d’un turó. Per això ofereix fantàstiques vistes de l’embassament i de les serres del Montsec. Les cases del poble, de pedra i força pintoresques, s’aglutinen al voltant de l’església romànica de Santa Maria, formada per tres naus amb els seus corresponents absis, i el castell, disputat durant molt de temps pels comptes d’Urgell i el bescompte d’Àger, Arnau Mir de Tost. A banda de ser un bon lloc per veure carrers i places d’origen medieval també és un punt de partida de diverses excursions. Agafarem de nou els cotxes, en direcció sud, i després d’uns 6 km. girarem a la dreta per la carretera C-12 en direcció a Àger, fins al km. 195 on trobarem l’hotel Port d’Àger, on ens instal·larem, soparem i després anirem a veure els planetes i els estels.

(3) Congost de Mont-rebei. 6 h. 30 m. El congost de Mont-rebei és una fita obligada per als amants de la natura. És també un dels estrets més espectaculars de Catalunya i caminar pel petit sender escarpat i literalment penjat en una de les seves parets és un exercici carregat d’adrenalina. Això si, el camí està adequat perquè sigui segur en tot moment. Hi ha baranes d’acer per agafar-se i fins a vuit miradors col·locats en zones estratègiques de la ruta. Sobretot no us oblideu de la càmera de fotos. Alguns de nosaltres ja varem fer aquest congost el 1 de maig del 2010. Aquest cop ho farem en sentit contrari. Esmorzarem a l’hotel a les nou del matí i marxarem fins a Corçà (a 7 km. d’Àger). D’aquí anirem amb els cotxes, per una pista fins al collet de la Pertusa, on una afilada aresta de roca comunica amb l’ermita de la Pertusa, romànica del segle XI, des d’on es pot gaudir d’una atractiva panoràmica sobre el pantà de Canelles. Al costat de l’ermita encara es poden veure les restes d’una torre militar. En aquest coll deixarem els cotxes. 00,00 h. - Començarem a caminar cap al nord, seguint el GR-1 que voreja l’embassament a mitja alçada. A l’esquerra vista de l’embassament de Canelles i del Montsec de l’Estall. El camí fa baixada cap el barranc de la Bordonera. 00,10 h. – Deixem uns minuts el camí per accedir a l’esquerra a un mirador sobre un castell de roca. Magnífica vista de l’embassament, al sud la Pertusa, a l’oest l’ermita de Santa Quitèria (romànica segle XI), a baix la Pardina i al nord el congost de Montrebei. A llevant la punta de Sant Llorenç i les cingleres de la Bordonera fent un seguit de columnes i picons que s’estenen fins al nord de la casa en runes de la Pardina. A ponent el Montsec de l’Estall que s’estén fent un esglaonat que culmina amb la punta de Santa Quitèria. Cap al sud l’embassament i acabament d ela cinglera vermellosa de Fet. A la dreta arrenca el camí que va a l’antiga mina de carbó de la Bordonera.

00,30 h. – Creuem el barranc de la Bordonera (o de la Pardina). Pocs minuts després passem pel costat de la masia abandonada de la Pardina. A l’esquerra un caminet ens porta a la font (indicat amb un rètol). Aquest camí ens portaria a una antiga mina de carbó ara inundada per l’embassament. Seguim el camí del congost tot pujant.

01,00 h. – Corral de bestiar sota una vauma. Continuem pujant el camí.

01,20 h. – Canvi de rasant. Canvia la morfologia marcada per un esglaó que comença en el primer floc de pins, que havia estat conreat, com ho demostren les parets que limitaven els bancals i algunes oliveres que queden entre el bosc. Just en arribar al canvi de rasant i observant la llera del riu quan el nivell de l’embassament és baix, es poden veure les restes de construccions de l’antiga mina de carbó de Corçà.

01,40 h. – Mirador del congost. Deixem el,camí uns 20 metres cap a l’esquerra per anar al damunt del penya-segat. Es la primera vegada que es veu el magnífic congost de Montrebei. Al fons la torre dels Moros en darrer terme la serra de Sant Gervàs. Seguim el camí i immediatament es veu el mas de Carlets.

02,00 h. – Arribem al mas de Carlets. Antiga masia entre dues alzines monumentals, actualment refugi d’escaladors. Poc després el camí comença a baixar i després planejant cap al Congost entre ginebrons, savines, roures, alzines i pins.

02,45 h. – Entrem al congost de Montrebei. Hem deixat el bosc i avancem pel camí nou a una cota més alta. El camí vell, que queda a l’esquerra, està deteriorat i queda inundat en la par més baixa quan l’embassament és ple. 03,00 h. – Desviament a la cova Colomera. Podem deixar el camí a la dreta per visitar la cova Colomera, visita obligada per als afeccionats a l’espeleologia.

03,15 h. – Pont penjat sobre el barranc Fondo. No el travessarem. Descansarem una ica i farem mitja volta per tornar pel mateix camí. Dinarem quelcom ràpid al Port d'Àger. Arribarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Observacions: Què fan al mateix lloc un amant de l’obra d’Antoni gaudí, un ornitòleg amb afany de veure aus rapinyaires i un aficionat als esports d’aventura? Doncs contemplar i gaudir, cadascú a la seva manera, de l’espectacular paisatge que formen les parets de l’estret de Collegats, situat entre les poblacions de la Pobla de Segur i Gerri de la Sal, al Pallars. Exemple de capacitat demolidora dels rius, aquest congost, com el de Terradets, s’ha erosionat per l’acció de les aigües de la Noguera Pallaresa, que, de mica en mica, es va anar obrint pas cap a la conca de Tremp. Ara l’estret és gairebé invisible si no es visita expressament, ja que la carretera nova el travessa mitjançant túnels. Així doncs, la millor manera per veure’l sense cap mena d’impediment és fer servir l’antiga carretera que el travessa de principi a fi i que permet contemplar-lo amb calma. Nomé fent l’excursió a peu podrem observar voltors, falcons i àguiles daurades sense necessitat d’utilitzar prismàtics, així com estudiar les formes de la roca Argenteria, que – diuen – va inspirar Antoni Gaudí per a la Sagrada Família. En aquesta proposta, gaudirem del paisatge de dos llocs (Collegats i Terradets) que acostumen a ser lloc de pas i no de parada en les nostres sortides al Pirineu dels Pallars. Per altra banda, el diumenge, amb la travessa del Congost de Montrebei que és probablement una d eles propostes més sorprenents que ens depara la muntanya catalana. Com si es tractés d’una destral, el riu Noguera Ribagorçana ha provocat un tall impressionant a la Serra del Montsec d’Ares a l’esquerra, divisòria que avui en dia coincideix amb la línia que separa Aragó i Catalunya, sent curiós, tanmateix, que una de les entrades al congost es faci per la comarca del Pallars Jussà i l’altra per la Noguera. La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint (del segle passat) un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, uns 30 metres per sobre d’ell, que és pel que passarem, i que data de l’any 1982. El congost de Montrebei, situat a la Serra del Montsec entre la comarca lleidatana de La Noguera i l’Aragó, és un dels indrets més espectaculars, salvatges i impressionants que podem trobar a la nostra geografia. Al llarg dels segles, el riu Noguera Ribagorçana s’ha anat obrint pas a través de la serra del Montsec fins arribar a excavar unes parets gairebé verticals de 500 metres d’alçada. Les parets de roca de color taronja amaguen al fons l’aigua del riu, d’un brillant color blau turquesa. En la paret del costat català es va obrir a l’any 1982 el “Pas nou de Montrebei”. Es tracta d’un camí excavat en la roca per la Enher a mitja alçada de la paret durant més d’un quilòmetre de recorregut. Es una obra espectacular, en un indret impressionant. En una cota inferior a la mateixa paret, existeix encara el pas vell de Montrebei, que està gairebé tot l’any cobert d’aigua després d ela construcció de la presa de Canelles. Darrerament s’està estudiant la declaració de l’entorn del Congost com a Patrimoni de la Humanitat, el qual inclou, com a curiositat, una reserva de llúdrigues. La travessa del Congost de Montrebei és inèdita i sorprenent. Tot escapa del comú: el camí, el paisatge, la panoràmica i fins i tot les sensacions que l’entorn desperta al caminant.

Per lleguir la crónica de la sortida cliqueu aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2011/07/collegats-terradets-i-montrebei.html

Del coll de la Carrasqueta a la cova de les Avellanes (1.217 m.)

2011-01-31T03:56:00.007-09:00

A peu per un massís singular: Ports de Besseit

dissabte 5 de febrer de 2011

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Ebre.

Temps aproximat: 5 h. 30 m.

Desnivell: 250 m. (acumulat: 1.030 m.)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Anirem per l’autopista fins a la sortida de Tortosa. Pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Baix Camp. Passarem Tortosa i seguirem amb cotxe fins a Roquetes. Carretera de Roquetes al Reguers (T-342). Trencall a l’esquerra per pujar al Montcaro, (20 km. alt. 1.447 mts.) Font del Caragol i monument a la cabra salvatge. Magnífiques panoràmiques de la Vall de l’Ebre. Trencall a la dreta, a l’esquerra trobarem la carretera que condueix al cim de Caro, continuarem per la dreta, passant per la urbanització dels Ports, deixant a la dreta el restaurant Pous de la Neu, el refugi de Caro (UEC) i a l’esquerra el restaurant de l’Esquirol. Trencall a l’esquerra on trobarem la cruïlla amb el camí Forestal (Fredes - Besseit), agafarem aquest camí forestal. Coll de la Carrasqueta (1.100 mts.), deixarem el cotxe a l’esplanada per iniciar l’itinerari a peu. Itinerari: 00.00 hores: Coll de la Carrasqueta (1.100 mts.), anirem pel sender marcat com a GR-7, direcció a Fredes SE 00.30 hores:Coll dels Pallers (1.210 mts.) esplèndides vistes del Delta de l’Ebre, el Montsià, Vinaròs i Peníscola al SE. Seguirem pel GR-7 direcció S, fins la Cova del Vidre. Durant el trajecte podrem observar els barrancs de Cova Pintada, d’Orió i de Barretes amb forts desnivells, el sender transcorre tortuós. Podrem observar les ombries d’Avellaners i Teixos, aquest últim indicador d’una climatologia diferent a l’actual.

01.45 hores: Cova del vidre (1.060 mts.), s’han trobat restes d’utensilis del neolític, cova que encapçala el barranc de Barreteres. Direcció SW seguirem pel sender GR-7, aquest cop ens portarà per un camí forestal fins a la font de la Llagosta.

02.15 hores: Font de la Llagosta (1.020 mts.), aflorament d’aigua important, hi ha construïdes vàries basses per recollir l’aigua, la font la trobem al final de l’última bassa. A 70 mts. aproximadament deixarem el GR-7 per agafar un altre sender marcat amb vermell, hi ha que fixar-se bé en l’entrada direcció NW.

02.50 hores: Coll de l’Embarronat (1.217 mts.) direcció NE el Marturi (1.348 mts.) al S la Mola del Boix (1.340 mts.), al N la Mola de Catí (1.325 mts.) i al NW les Gúbies de Regatxol (riu Ulldemó) i la comarca del Matarranya. Direcció SW continuarem sense deixar el sender fins trobar una cruïlla, agafarem el sender de la dreta direcció NE, indicador a Cova Avellanes, baixarem per la drecera.

02.55 hores: A la dreta direcció NE prendrem el sender senyalat amb vermell fins a Cova Avellanes, pujarem suaument paral·lels al Marturi per la vessant NW.

03.30 hores: Arribarem a un Coll (1.200 mts.) aproximadament. La drecera gira direcció E per uns bancals. Planejant iniciarem el descens fins els Bassis o font del Marturi (1.170 mts.) aproximadament. 03.50 hores: Font del Marturi, a l’estiu raja molt poc. Deixarem els Bassis a la dreta, no hem d’agafar la drecera que puja direcció NE, ens portaria al Marturi, agafarem la drecera direcció N i baixarem directes a Cova Avellanes (1.000 mts), fort desnivell. 04.40 hores: Cova Avellanes al Coll de la Carrasqueta pel camí forestal (Fredes – Besseit - Caro), direcció NE, 2 km. aproximadament.

05.30 hores: Coll de la Carrasqueta, fi de l’itinerari a peu.

Observacions: Aquesta ruta a peu ens permetrà gaudir de la vessant E, del Massís del Port, amb vistes panoràmiques a la Vall de l’Ebre, el seu Delta i a la Mediterrània, recorrent un tram del GR-7, per a després passar a la vessant W, on creuarem per les ombries de boscos de pi, amb panoràmiques a l’interior del Massís i a les terres de la comarca de Matarranya (Terol). Una proposta de fer una excursió supèrbia als Ports, un paisatge de fantasia, un retaule de meravelles de roques altives i capritxoses, amb vistes excepcionals al mar i al Delta, petits camins ens descobriran els seus secrets. Dinarem al restaurant Pou de la Neu (al costat del refugi del Caro) Tel. 977 26 75 75. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Restaurant Atenea (44 m.)

2011-01-27T01:59:00.002-09:00

divendres 28 de gener de 2011

Hora de sortida: nou del vespre.

Ubicació: Comarca del Barcelonès

Temps aproximat: 2 h. 30 m.

Desnivell: 0 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Es tracta de fer el tradicional sopar que cada any fem per aquestes dates. Un vespre per trobar-nos una mica més mudats que de costum (no massa més....) sense motxilles, per gaudir de la companyia i de la conversa, per recordar moments inoblidables de sortides fetes i parlar de projectes que ens agradaria fer.

Itinerari: La proposta és d’anar a sopar al restaurant de l’Hotel Atenea (prop del Corte Inglés de la Diagonal) al carrer Joan Güell, 207 de Barcelona (http://www.restaurantatenea.com) tel. 93 490 66 40. Un lloc amable. Sorprenen les aportacions com el gelat de ceps, o el de iogurt de formatge de cabra amb mel, o el de torró fregit sobre tulipa d’avellana. Però, a més, hi ha altres moltes raons que conviden a visitar aquest restaurant. La de l’Atenea és una cuina àgil, creativa i per damunt de tot, mediterrània. En aquest lloc, decididament càlid per la noblesa de les fustes que predominen en la decoració, s’aposta bàsicament per la reinvenció de receptes clàssiques i casolanes. El morro de bacallà cuinat amb samfaina i altres opcions menys lleugeres com l’estofat de llenties amb xoriç o els cigrons amb llagostins i allioli gratinat, resulten quasi imprescindibles.

Per aquesta vegada, nosaltres tastarem el menú que proposen i que us adjunto a l’esquerra.

Ens trobarem a dos quarts de déu al restaurant.

Els/les que penseu venir, agrairé m’ho feu saber el més aviat possible per concretar la reserva.

Observacions: Després del sopar, podem anar a prendre quelcom al GIMLET, al c/. Santaló, 46 de Barcelona.

D’Arbolí a Siurana (818 m.)

2010-12-29T22:53:00.004-09:00

dissabte 8 de gener de 2011. Primera sortida de l’any.

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Priorat.

Temps aproximat: 4 h. 30 m.

Desnivell: 85 m. (acumulat: 560 m.)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, direcció Tarragona per l’autopista C-32 i AP-7 (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol). Sortirem de l’autopista en direcció a Reus, passada aquesta ciutat seguirem fins a les Borges del Camp, on comença la C-242, que la seguirem uns 11 km. fins arribar a un desviament a la dreta direcció a Arbolí (des de Barcelona a Arbolí son 157 km.)

Itinerari: A Arbolí (735 m), bonic poble de cases apilades a l’entorn de l’església, emprenem la marxa des de la placeta amb safarejos i font, pels seus costeruts carrers fins la part alta, sortint pel de Sant Pau. Camí de ferradura entre marjades d’horts i avellaners. Deixem a mà dreta (rètol) el camí de Gallicant per on marxa el GR 7. Continuem pel camí empedrat i costerut que entre llaçades, ens mena a l’ermita de Sant Pau.

Ermita de Sant Pau (818 m 25’). Senzilla esglesiola amb habitatge annex, a mitja cinglera. Tenim una bona vista del poble. Guiats per un rètol indicador i senyals de pintura (triangles grocs) emprenem un corriol en direcció al Mas Salín i el Grau del Vincabrer. Vers el nord per corriol ben fressat, passem vora rònec Maset del Nadal (rètol), creuem diversos cops una pista precària fins a sortir a la de les Obagues (rètol), que seguim a mà dreta una estona, passant prop de la casa de turisme rural Mas del Salín (Tel. 699 975 557 / 699 975 554 / http://www.masdelsalin.com/) Gaudim d’una bona vista del pantà, la vall del riu, el nucli habitat i la cinglera de Siurana. També de la Serra de Montsant, amb la Roca Corbatera i els pobles de la seva falda: Cornudella, Albarca, i la Morera. En un revolt (rètol) abandonem la pista (Seguint la pista ens menaria baixar al riu de Siurana, a l’alçada de l’antic Mas d’en Ribelles, prop del camí dels Gorgs, entre la Gorguina i el Gorg) per emprendre el grau del Vincabrer. Grau del Vincabrer (783 m, 1 h. 15’). Ens endinsem per l’obaga al barranc del Grau, passant per trams embalmats als peus de la cinglera. El torrent hi fa alguns salts i tolls. Fort pendent vers el nord.

Un sender marxa a mà dreta (rètol) vers el Grau del Bodro (Passant per la cova Tosca. Seguint-lo podríem pujar a Gallicant escurçant molt la ruta) Seguim per l’esquerra i aviat trobem una balma amb paret de pedra seca que ens podria servir d’aixopluc. Més avall passem vora una cabana habilitada com habitatge, isolada al bell mig del bosc i abastem la llera del riu de Siurana.

Molí paperer (530 m. 1h. 50’). Del molí a penes en resta dreta una paret. Creuem el riu de Siurana a gual i atenyem, al marge dret, una pista que seguim a mà esquerra breument. Un rètol ens indica el Camí de la Trona i Siurana. És l’inici del grau de les Marrades (Seguint la pista aigües amunt, en poca estona ens plantaríem al Mas d’en Candi, al cap de vall del grau dels Masets)

Esbiaixadament, vers ponent, el grau de les Marrades salva l’alta i vertical cinglera a migdia de Siurana. Conserva bona part del seu empedrat original i els contraforts de pedra seca del camí. Primer creuem el cingle Roig. Desprès guanyem alçària ràpidament en curtes llaçades per les calcàries parets del cingle Blanc. Passat aquest tram continuem, ja més planerament, per una lleixa a mitja alçària del cingle: el camí de la Trona. Deixem a mà dreta el grau de la Tornera (rètol). Passem per sota la curiosa formació de la Trona i deixem a mà esquerra, separat de les parets, l’isolat Tossal del Franquet.

Siurana (681 m, 4 h. 20 m.). Visita obligada al ben conservat nucli de carrers empedrats, a les restes del castell i a l’església romànica de Santa Maria.

Observacions: A Siurana ens recollirà un taxi per anar fins a Arbolí, on tenim els cotxes. Taxis David: C/ Cobatera, 2, Cornudella de Montsant- 655 805 849. Preu: 25.- Euros fins a 4 persones. De 5 a 7 persones, 3.- Euros més per persona.

Dinarem al restaurant L’Hostalet, al carrer De la Font, 7 d’Arbolí. Tel.: 977 81 61 71. Situat al centre del poble d’Arbolí. La seva cuina casolana, bon servei i la seva decoració rustica, fan d'aquest petit hostal, un lloc ideal. Preu d’uns 20.- Euros amb l’Iva, el vi i l’aigua inclosos.

Mont Caro (1.447 m.)

2010-12-07T04:12:00.004-09:00

Dissabte 11 de desembre de 2010 - Darrera sortida de l’any.

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Ebre.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 347 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Anirem per l’autopista fins a Tortosa. D’aquí fins a Roquetes. A 24 km de Tortosa es troba situat el Mont Caro (1.447 m). Des d’allà es pot contemplar una meravellosa i vastíssima panoràmica de la muntanya, el riu i el delta.

L’itinerari de la caminada serà: Refugi de Caro – Coll de La Carrasqueta – Coll de Pallers – Cim de Caro – Refugi de Caro.

Aquest recorregut duu fins al cim del mont Caro, en una zona declarada Parc Natural l'any 2001 (el Parc Natural dels Ports) per la seva riquesa botànica i faunística (és la reserva de cabra hispànica més important de tot l'Estat).

Anirem en cotxe fins al refugi del Caro.

Ens trobarem a les 9 h. al refugi del Caro amb la gent de l’Agrupació Sant Jordi.

Refugi CARO "MONT CARO"
ZONA: Ports de Tortosa - Besseit
ALTITUD: 1.100 m
POBLACIÓ: Alfara de Carles, Baix Ebre, Tarragona
SITUACIÓ: Vessant nord del Mont Caro al pla del Mascar
POBLES MÉS PROPERS: Alfara de Carles i Roquetes
REFUGIS MÉS PROPERS: Mas del Frare i Font Ferrera
DATA INAUGURACIÓ: 25/09/1966
Guies: "Guia GR. 7" (FEEC), "Guia dels Ports" (UEC) i "Guia GR. 171" (FEEC)
Mapes: "Guia dels Ports" (UEC), "Els Ports" (Editorial Alpina i "El Port" (FEEC – UEC – SC - Espeleo Club)
COM ARRIBAR
ACCESSOS (VEHICLE): Carretera de Tortosa a Roquetes i pista forestal asfaltada fins al refugi
ACCESSOS (A PEU): Des de Roquetes 4 h, des d'Alfara de Carles 4 h, des del refugi Mas del Frare 3:15 h, des de Les Clotes 2:30 h, des del refugi Font Ferrera 5:30 h, des de Besseit 5:30 h i des d'Horta de Sant Joan 8 h
SERVEIS
GUARDAT: Sí
PLACES: 60
PLACES EN ABSÈNCIA DE GUARDA: 6
ENERGIA: Elèctrica. 3500W
DUTXES: Sí
LLOC PER CUINAR: Sí
WC: Sí
AIGUA: A l'interior
CALEFACCIÓ: Estufa
LLITERES: Sí
EMISSORA: No
FLASSADES: Sí
TELÈFON: Sí
MATALASSOS: Sí
RESERVES I INFORMACIÓ
ADREÇA DE CONTACTE:
UNIÓ EXCURSIONISTA. DE CATALUNYA BARCELONA (Refugi CARO "MONT CARO") Gran Via de les Corts Catalanes, 576 08011 – Barcelona Telèfon fix: 977 26 71 28 – contacte Telèfon fix: 977 57 27 26 – contacte.
PROPIETARI O GESTOR: UNIÓ EXCURSIONISTA. DE CATALUNYA BARCELONA

Itinerari: Descripció de l’itinerari i temps estimat.

Al quilòmetre 20,3 cal seguir en direcció al Caro, deixarem els cotxes en una desviació a la dreta que ens porta al refugi del Caro.

Des del refugi del Caro, baixem a la carretera. Un cop allí girem a l’esquerra, tot seguint les senyals blanc i vermell del GR. 7 en direcció a Fredes. Al cap d’una estona passarem pel davant del Restaurant del Port i d’uns quants xalets, fins que la pista bifurca i arribem al Coll de La Carrasqueta, on les senyals abandonen la pista per l’esquerra i comencen a pujar a través del bosc, per un bon sender que puja al coll que s’endevina al davant, com el pas entre dues roques que s’assemblen a dos pallers.

45 min. - Desprès de la forta pujada, arribem al coll i la panoràmica s’obre al davant nostre. El camí senyalitzat el travessa i baixa per l’altra vessant, nosaltres el deixem i seguim un petit corriol que s’apropa a la roca (Paller) de l’esquerra i el sobrepassa per l’esquerra. Un cop dalt el llom el camí esdevé perdedor, alguna fita i alguna marca descolorida ens ajuden a seguir el camí, però cal tenir en compte que tot i pujar pel vessant est, no hem d’allunyar-nos massa de la cresta, tanmateix son ben evidents les antenes del Caro.
1 h. 15 m. - Hem seguit per la cresta i desprès de pujar una canaleta plena de pedra solta que ajuda a superar un ressalt, arribem a uns plans, son els Plans de Moleta Redona. Des de aquí ja s’albira una dilatada panoràmica, som al bell mig de la cresta i la vessant esquerra ens ofereix extenses vistes del Mascar, La Mola, les Foies i Les Rases. Per la dreta, senyoregem els profunds barrancs de La Cova Pintada i el de Lloret. Més enllà el Montsià vigila el Mediterrani i el Delta de l’Ebre s’endinsa dins les seves aigües. Si tenim un dia clar, podrem veure, amb ajuda d’uns prismàtics, Les Illes. El terreny que trepitgem es totalment de garriga, amb força aflorament rocallós que conformen majorment aquesta zona.

2 h. - Seguim per la cresta, que ara és un llom ample, tot caminant per la vessant est (dreta), i anem pujant per una sèrie de plans i barres rocoses que s’alternen fins arribar a un marcat coll, on l’esperó s’adreça i es fa impracticable.

2 h. 30 m. - Som a l’esmentat coll, l’hem de rodejar per l’esquerra, tot entrant al bosc, i sense perdre alçada, arribarem a un poc marcat collet i seguim planejant a mig aire de la cinglera fins arribar a un punt on el sender s’enfila, tot i fer-se fonedís, cap a la cimera, per entre pins ventats i per terreny d’herba força relliscós.

3 h. - Arribem a dalt de la forta pujada i trobem les grans antenes que coronen el cim. Seguim la tanca cap a l’esquerra, i aviat arribem a la placeta dalt el cim. Som al punt culminant del Port, és el cim del Mont Caro de 1.442 metres, ara podem gaudir del panorama i d’un merescut descans. Al cim del Caro, hi ha una imatge de la Mare de Déu, (la Verge de la Cinta, construït per la UEC - Tortosa i inaugurat el 15 d’agost de 1955). i es gaudeix d’una magnífica vista de la vall i del delta de l’Ebre. El riu, lent i majestuós, acaba el seu llarg curs en un gran delta; a les dues bandes del riu veiem varis pobles, i al mateix centre, la ciutat de Tortosa; cap al sud, el Montsià, el castell de Penyíscola més llunyà, i encara més el massís valencià de Penyagolosa; a l’oest el Matarranya i el Maestrat; al nord-est, les muntanyes de Prades, Montsant, i a l’horitzó en dies clars, fins i tot es poden arribar a veure els Pirineus i les Illes.

4 h. - Per baixar, tenim dues opcions, podem fer-ho de la manera més senzilla, seguint per la pista asfaltada que tot fent ziga – sagues, arriba a la cruïlla on abans hem trobat el cartell que indica el refugi i la urbanització, i d‘allí tot seguint la carretera al refugi i al cotxe. (uns 4 km. de carretera)
Si volem anar més ràpid, l’altra opció ens deixarà més prop del cotxe. Per seguir-la, comencem a baixar per la carretera i al arribar al primer giravolt de la carretera a la dreta, saltem la tanca protectora i començarem a baixar molt fort per un pendís molt trencat. Aquesta baixada s’anomena "El Tubo" perquè és l’indret per on passa la canonada amb els cables elèctrics que alimenten les antenes, Cal anar amb compte perquè la canonada està mig desenterrada en varis indrets i algunes varilles de metall i trossos de canonada afloren a la superfície i poden fer molt perillosa una caiguda. Gairebé no hi ha traces de sender, però no es fa difícil de trobar el millor pas. Al final de la baixada trobem una caseta d’un transformador i arribem tot seguit als primers xalets i al cotxe. De tornada, quan s’arriba, a on hem deixat els cotxes, es pot aprofitar i girar a l’esquerra per anar a visitar la vall del Mascar. Si no disposem de prou temps, podem tornar directament a Tortosa.

Observacions: Ascensió al punt culminant del massís dels Ports, que permet contemplar les crestes i barrancs que l’envolten, gaudint al mateix temps d’una dilatada panoràmica sobre la costa mediterrània.

L’ascensió a aquest cim és pot fer en cotxe, bicicleta, etc. Al cim del mont Caro, hi arribem per la carretera del Cargol, tota en forma d’esses. Des del punt més alt dels Ports es pot contemplar tot el delta de l’Ebre.

Se surt de Tortosa per la carretera de Roquetes (la T-341). Si s’està al nucli antic de la ciutat caldrà agafar el pont de l’Ebre. Encara no a dos quilòmetres s’arriba a Roquetes. Aquest poble agrícola i industrial, que no deixa de tenir un aire modern, cada vegada està més a prop dels barris tortosins de Ferreries i Jesús. Tot seguit cal agafar la carretera T-342 cap als Reguers, que també ens condueix al paratge del Toscà i Alfara de Carles.

Al quilòmetre 5,3 hi ha un trencall indicat on s’ha d’anar a mà esquerra, que porta fins al cim del Caro. Aquesta carretera és més estreta i passa pel canal de Xerta. Poc després comença la pujada per la muntanya.

Deu quilòmetres després s’arriba al pas del Cargol, on hi ha una curiosa font amb un caragol de pedra i un mirador. Una mica més enllà la carretera passa per un indret on hi ha una roca amb l’estàtua d’una cabra hispànica (ambdós obres de Rafel Cohí). L’ascensió cap al cim continua per la tossa de la Reina i el Portell.

Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 10 de desembre. Cal dur l’esmorzar.

Dinarem al restaurant Pou de la Neu (al costat del refugi) Tel. 977 26 75 75.

Darrera sortida de l’any 2010, organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Delta de l’Ebre (4 m.)

2010-12-02T09:38:00.006-09:00

dissabte 4 de desembre de 2010

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Ebre.

Temps aproximat: 4 h. 30 m. (16,8 Km.)

Desnivell: 34 m. (acumulat)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7 en direcció sud. Ens pararem a fer el tallat en alguna àrea de servei. Sortirem de l’autopista a l’Ampolla.

Itinerari: L'itinerari surt de la mateixa estació. Des de l'estació de tren de l'Ampolla hi ha cinc minuts fins al passeig del Port. Arran de mar anirem cap a la dreta, en direcció al Delta. A estones haurem de passar pel costat de la carretera, perquè no hi ha voreres.

Al final del poble tornarem a trobar un llarg passeig, on comença la platja de l'Arenal. En acabar el passeig trobarem una pista de terra, paral·lela a la platja. Està indicada, és la que porta a l'observatori de la Bassa de les Olles. Parada obligatòria per observar la fauna de canyissar des de la torre de fusta.

A partir d'aquí seguirem un itinerari assenyalat amb cartells i pals de fusta, la ruta que porta al port del Goleró. Es tracta d'un petit sender, que va paral·lel a la platja. A mà esquerra ja tindrem a la vista la badia i la Punta del Fangar. Poca estona després de deixar enrere la torre d'observació arribarem a un canal per on les aigües de la Bassa de les Olles desemboquen a la badia. El travessarem per sobre d'una estructura de formigó, una mena de comportes en desús. A l'altra banda trobarem un camí ample, que segueix en direcció sud fins a trobar un altre canal, més gran. Aquest el travessarem per un pont que queda uns metres més a la dreta. Hi ha indicacions de l'itinerari.

Seguirem aquest camí ample, que és el que ens portarà al port del Goleró, una entrada d'aigua on es guarden molts bots i algunes barcasses que van a recollir musclos a les instal·lacions de la badia.

El Goleró també es travessa per un gual. Després només cal seguir el camí, que continua paral·lel a l'aigua per arribar al port del Fangar, el principal port de la badia, des d'on surten les embarcacions dels mariscadors i pescadors. La tornada al punt de partida es fa pel mateix camí.

Anirem a dinar al restaurant Ca l’Àngel a Pinell del Brai. Tel 977 42 62 35, a uns 45 minuts de l’Ampolla, en cotxe.

Després de dinar anirem a fer una visita a Miravet, situat a uns 20 minuts en cotxe del lloc del dinar. Miravet té entre d’altres monuments el seu castell dels templers, un dels castells més impressionants de Catalunya. Un cop a Miravet i abans de pujar al castell podem passejar pel nucli, que conserva el seu traçat medieval. Caldrà fixar-nos en els porxos i les cases penjades, la drassana, el molí-assut, l’aljama i sobretot l’església vella. Es tracta d’un temple renaixentista de l’ordre de l’hospital. A l’interior hi ha diferents exposicions, una de peces romàniques amb iconografies pròpies de tres cultures que van conviure al poble: els cristians, els jueus i els musulmans. Val la pena arribar-se també a la zona del Raval dels Canterers, on hi ha un grapat de tallers on treballen de manera artesanal els terrissaires. S’hi poden comprar tot tipus d’objecte fets amb fang.

La visita al castell és imprescindible, un dels millors exemples d’arquitectura romànica, religiosa i militar de l’orde del Temple a tot el món. El castell, en el seu origen àrab i conquerit pels templers al segle XII, està situat dalt d’un penya segat, en un indret estratègic per controlar el pas del riu. De tot el conjunt destaquen el pati d’armes i la capella romànica, així com les vistes sobre el riu Ebre. La vista la tanquen a les 17,30 h.

Tornarem a casa als voltants de les vuit del vespre.

Observacions: Al Delta de l'Ebre es poden seguir diferents itineraris marcats pels responsables del Parc Natural. Solen recórrer els espais de més interès del Delta i tenen el suport de cartells informatius sobre les característiques dels llocs que es visiten i els animals que es poden veure. Es pot consultar a les oficines d'informació del Parc Natural de Deltebre i l'Encanyissada.

El Delta és un espai molt fràgil i els animals que hi viuen es poden veure afectats per la presència de persones i animals domèstics. Per això és important que no deixar mai els senders marcats, fer cas de les indicacions dels cartells i respectar els passos, que solen estar acotats amb cordes. Uns metres més enllà hi pot haver nius amb ous que podríem aixafar sense voler.

El paisatge del Delta de l'Ebre canvia molt segons les estacions. Fins a mitja primavera és completament marró, perquè els camps s'assequen i els canals estan buits. A finals d'abril, principis de maig, els conreus s'inunden i el territori pren els tons blavosos de l'aigua. Aviat comença a sortir l'arròs i cap al juny els camps ja estan verds. Les últimes setmanes de setembre o les primeres d'octubre, quan ja està madur, el Delta és de color groc. Llavors se sega la collita. A finals d'any els camps tornen a assecar-se i comença un nou cicle. És important tenir en compte el cicle de l'arròs per saber quin aspecte tindrà el Delta de l'Ebre.

Qualsevol persona que hagi visitat el delta de l'Ebre segur que ha tingut la impressió que és un espai immens, tan gran que és difícil arribar a conèixer en un dia els diferents ambients que es mesclen a l'entorn de la desembocadura del riu. Avui els volem demostrar que caminant és possible fer una ruta molt assequible i totalment variada per conèixer els arrossars, les llacunes i el canyissar, les platges i les màquies del delta. D'aquesta manera també ens serà possible poder observar ocells d'espècies molt diferents.

Tossal de la Torreta (1.677 m.) i Tossal de Mirapallars i Urgell (1.668 m.)

2010-11-09T04:54:00.004-09:00

dissabte 13 de novembre de 2010

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Noguera.

Temps aproximat: 5 h. (18,7 km.)

Desnivell: 780 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem de casa i agafarem la A-2 fins a Cervera. D’aquí anirem en direcció a Agramunt, Artesa de Segre i Vilanova de Meià, agafarem la carretera en direcció a Mata-solana i fins al coll de l'hostal Roig on hi ha una masia. Aparcarem els cotxes uns metres sota el coll en una pista de terra que comença a mà dreta. Punt d'inici: Hostal Roig (1.095m)

Itinerari: Deixarem els cotxes a la pista de terra que comença uns metres per sota el coll de l'Hostal Roig, al costat de les runes d'una antiga construcció i d'un pal indicador.

Per aquesta mateixa pista començarem a endinsar-nos al bosc seguint les marques del GR 1 que de vegades s'aparta de la pista per fer drecera, però que sempre hi torna.

La pista que va agafant pendent, comença a endinsar-se al Montsec, primer pel costat d'alguns camps i després pel mig del bosc de roures.

Poc a poc la vegetació va canviant i els roures deixen pas a pins i matolls.

Quan portem més d'una hora pujant, arribarem a una cruïlla on hi ha un pal indicador que assenyala la direcció que cal prendre per pujar al Mirapallars.

Cal abandonar la pista que anàvem seguint i fent cas del pal indicador prendrem el nou camí a mà esquerra.

El camí flanqueja la base del cim del Mirapallars i s'encarà cap a un coll. Arribat al coll, només s’ha de seguir la carena a mà dreta per arribar al cim del Mirapallars (1.672 m.). Capsa metàl·lica amb bloc per signar.

Des d’aquí seguirem carenejant, perdent una mica d’alçada, per després enfilar-nos, per un camí evident, al visible cim del Tossal de la Torreta (1.677 m.) que reconeixerem per tenir un vèrtex geodèsic. És el cim més alt de la comarca de la Noguera.

Des de aquest cim, baixarem seguint la pista que havíem deixat per pujar al Mirapallars d’Urgell, fins al punt de confluència en el que seguirem baixant pel mateix camí de la pujada i fins al cotxe.

Observacions: Dinarem al Restaurant del Casal Municipal, c/. La Font, 8 Telèfon: 973 41 50 46 de Vilanova de Meià. Negoci familiar amb l'entranyable ambient de poble, el caliu de tota la vida. L'especialitat de la Ramona són el peus de porc i el conill amb bolets. Les postres són casolanes.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Per llegir la crònica de la sortida, cliqueu aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2011/01/tossal-de-mirapallars-i-urgell.html

Pic de Monturull (2.761 m.) - Pic de Perafita (2.756 m.)

2010-09-08T08:27:00.004-09:00

dissabte 16 d'octubre de 2010

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 5 h. 30 m.

Desnivell: 787 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Berga, Cercs (on ens aturarem a fer un tallat a la gasolinera Sant Jordi) seguirem direcció al túnel del Cadí, i d’aquí, per la carretera N-260 fins a Martinet de Cerdanya i per una carretera local fins a Arànser i després per una pista forestal.

Des de el poble d’Arànser seguirem la pista asfaltada que es dirigeix cap a l’estació d’esquí nòrdic, on s’acaba l’asfaltat, tot i que el traçat que segueix és bo (atenció entre novembre i abril aquest tram està tancat)

Pujarem per aquesta pista uns dotze quilòmetres fins arribar a un giravolt molt tancat al costat d’una zona anomenada Les Pollineres, on aparcarem els cotxes.

Itinerari: Seguirem a peu per la pista, en sentit ascendent – hi ha algunes dreceres visibles – fins arribar al refugi guardat dels Estanys de la Pera (2.333 m.). Prop del refugi trobarem unes marques de GR, a la dreta, que seguirem.
El coll de Perafita és molt visible, ja a la distància. Tot i que el camí a vegades es perd, no hi ha dubte respecte a l’ascensió.

Arribarem als fons d’un circ – amb alguna zona humida – en la zona del Clot del Port, que superarem per la dreta, per aconseguir, mitjançant un camí amb moltes ziga-zagues, el Port de Perafita (2.587 m. 1 h. 15 m.) Girarem a l’esquerra, en direcció Oest-sud-oest i seguirem la fàcil cresta herbada que va superant diferents turons per aconseguir finalment, el curiós cim del Pic de Perafita – o Tossal de la Truita - (2.756 m – 1 h. 45 m.) on trobarem un gran nombre de fites que donem nom, pròpiament parlant, al cim. Bona panoràmica de 360 graus.
Pic Monturull i descens pel coll de Monturull des del Perafita

Baixarem per la cresta en direcció Sud-sud-oest, sense dificultats encara que ens haurem d’ajudar de les mans en alguns punts per superar algunes roques.

Seguirem les marques del GR que ens acostaran, per un turó herbat, davant mateix del Monturull. Estem situats en el Coll de Claror (2.570 m. – 2 h. 15 m.)

Superarem unes roques per la dreta, avançant després per terreny molt descompost. Un camí clar, que fa ziga-zagues sense parar ens acosta fins a un esglaó de roca, on novament ens haurem d’ajudar de les mans. Poc després arribarem al pla cim del pic de Monturull – o Torre dels Soldats - (2.761 m. – 3 h.)

Baixarem per la cresta Sud-sud-est fins al coll de Monturull, on un camí poc visible, en ziga-zaga fins a la base del cim, en el torrent del Clot de Claror. Al costat de la bassa de Claror surt un camí que, per la dreta, descendeix fins a l’Estany Gran de la Pera, que també passarem per la dreta fins arribar al refugi (5 h. 15 m.)

Baixarem per la pista fins a Les Pollineres, on trobarem els cotxes aparcats (5 h. 30 m.)

Observacions: Aquesta excursió ens permetrà transitar per les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell i per Andorra, a partir de l’Estany de la Pera, on el seu refugi ens servirà de base per l’ascensió.

Es tracta d’una ascensió fàcil, encara que ens haurem d’ajudar de les mans en algun lloc.

Dinarem a l'Hostal Pas de la Pera a Aransa (Tel. 973 51 50 01 - www.pasdelapera.com)

Travessa Ull de Ter – Núria

2010-09-01T02:15:00.007-09:00

Pic de la Fossa del Gegant (2.805 m.)

Dissabte 4 de setembre de 2010

Hora de sortida: sis del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 6 h. 30 m.(13,2 Km.)

Desnivell: 925 m.

Dificultat: Difícil.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora necessària per estar a Vilafranca del Penedès una mica abans de 2/4 de set del matí, hora en la que sortirem amb autocar direcció a Vic, Ripoll, Camprodon, Setcases i Vallter (es podrà agafar i deixar l’autocar a l’àrea de servei de Bellaterra, sempre que ho digueu)

Poc abans d’arribar a l’estació d’esquí, en un giravolt, on surt el camí cap al refugi d’Ull de Ter, començarem a caminar.

Itinerari: En 30 minuts arribarem al Refugi d’Ull de Ter. D’aquí ens adreçarem al coll de la Marrana (2.529 m.) per una forta pujada (45 minuts des de el refugi)

Baixarem suaument, per després pujar fins al punt de confluència amb la variant 7 del GR-11.
Seguirem pujant fins arribar als Aiguaols Podrits i tot seguit a la cabana de Tirapits que està condicionada com a refugi lliure.

Seguirem pujant en ziga-zagues, fins al coll de Tirapits (2.791 m.).
To seguit enfilarem el pic de la Vaca (2.785 m.) i el coll de Carançà (2.730 m.)
Pujarem al Pic de la Fossa del Gegant (2.805 m.), passarem pel pic de Noucreus (2.785 m.) i seguirem la carena fins al Coll de Noufonts (2.645 m.)

D’aquí iniciarem la baixada (5 Km. – 1 h. 30 m.) per la collada Fonda, travessarem el torrent del Mulleres i arribarem al Santuari de Núria (1.967 m.) on agafarem el cremallera fins a Queralbs, on ens esperarà l’autobús per tornar a Vilafranca del Penedès.

Observacions: La travessa d’Ulldeter a Núria és el recorregut més popular de tots els que tenim al nostre territori. Durant l’any el fan més d’un miler de persones. És un itinerari fàcil, amb una llargada modesta, de 13,2 km i un desnivell acumulat assequible, de 925 m. Podem dir que és una ruta que pot fer tothom que tingui voluntat de fer-la i una mica de costum de caminar per la muntanya, amb un temps de menys de cinc hores efectives.

La travessa a Núria des d’Ulldeter és gairebé un mite des que l’excursionisme existeix a partir de finals del segle XIX. En tenim constància escrita a través dels llibres de C. A. Torras, de Carles Bosch de la Trinxeria, i del mateix Jacint Verdaguer.

- Preu de l’autocar: 11.- Euros per persona.

- Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 3 de setembre (places limitades al nombre de places de l’autocar)

- Cal dur esmorzar i dinar.

- Arribarem a Vilafranca del Penedès a les nou del vespre.

- Excursió organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi d’empleats de Caixa Penedès.

Per llegir la crònica de la sortida, cliqueu aquí:

http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/12/travessa-ull-de-ter-nuria.html

Puigllançada (2.409 m.)

2010-08-27T03:38:00.006-09:00

dimarts 31 d’agost de 2010.

Hora de sortida: 2/4 de 7 del matí

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 4 h. (8,56 Km.)

Desnivell: 592 m.

Dificultat: Mitjana.

Itinerari: L’inici de la caminada el trobem a la zona d’estacionament del Pla d’Anyella (1.800 m.) a la Collada del Pedró, situat a poc més d’un Km. del pàrquing dels Alabaus. Per arribar-hi hi ha vàries possibilitats. Una, pel Coll de la Creueta, seguint la carretera BV-4031, que de la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug porta a La Molina i que acaba pràcticament en aquest indret, un cop passada la barrera que tanca l’accés al port. Un altre opció, és la que ve del Túnel del Cadí (C-16/E-9), en direcció a Puigcerdà, on hem de trencar a la dreta per la cruïlla que porta a La Molina (GIV-4032), travessarem el nucli urbà i la zona de la Pista Llarga, per coincidir, però en sentit contrari, en el mateix punt que ve de la carretera de la Collada de Tosses (GI-400).

Un cop hem deixat el vehicle a l’esplanada de l’estació d’esquí, ens trobem, de fet, en la pròpia línia carenera del cim, però, evitarem pujar pel recte, ja que coincidiríem amb les pistes. D’aquesta manera, farem un flanqueig ascendent a l’esquerra, en direcció sud-est, i, de forma suau, anirem guanyant alçada, més o menys paral·lelament a la carretera del Coll de la Creueta, per una pista que conforme anem avançant es fa més evident. Aquesta senda ens porta a un torrent, que no travessa, sinó que fa una girada ampla a la dreta i ens deixa sota mateix d’un edifici metàl·lic de color clar. En aquest punt, hem de tornar a canviar la direcció de la marxa, per assolir una coma molt clara, amb alguns pins negres escampats, que és per on pujarem. Depenent del nostre estat físic, podem anar fent giragonses, més o menys obertes, per salvar el tram més costerut de tot el trajecte.

Un cop dalt d’aquest torrent, arribem a una zona ampla i oberta, tancada per un filat. A la nostra esquerra veiem el Tossal de Rus, amb les seves terrasses, i a la dreta apunta el Cap de les Costes de l’Huguet (2.214 mts.), que és la direcció a la que ens hem de dirigir, en sentit sud-oest. Travessem el filat i per un suau llom ens apropem a la part superior del remuntador del Torrent Negre, encara que una altra tanca de filferro ens separa de les instal·lacions d’esquí. Passades aquestes, ja veiem al nostre davant la silueta del Puigllançada, amb la seva inconfusible i gegantina pantalla metàl·lica, que fa que sigui, en aquest aspecte, un dels cims més poc agraciats dels Pirineus.

Ara la senda travessa aquest segon filat i es dirigeix a l’Amorriador de Rus (2.303 m.) i a una gran fita de pedres, emmarcada per la Tossa d’Alp al seu darrere. Davallarem per l’ample coll fins trobar-nos de front amb el darrer llom, que de forma recta i continuada va guanyant alçada fins deixar-nos a la línia carenera, i d’aquí tant sols ens queden uns metres per arribar a l’enginy metàl·lic, que és millor passar de llarg, per gaudir del panorama que se’ns obre uns metres més enllà, on hi ha una fita geodèsica, una petita creu, unes caixes de registre i un pessebre. El cim del Puigllançada és ample i arrodonit, oferint-nos, com s’ha dit, una vista molt extensa. Tenim al sud la Serra de Catllaràs i el Santuari de Falgars, el Cim del Sobrepuny, més a la dreta, al fons de la Vall del Llobregat, Guardiola de Berguedà, al sud-sud-oest, els Rasos de Peguera i, a la dreta, la Serra d’Ensija, al sud-oest, la Serra del Verd i el Pedraforca, a l’oest-sud-oest, la Serra del Cadí, a l’oest, les Penyes Altes de Moixeró, a l’oest-nord-oest, la Tossa d’Alp, al nord-oest, les muntanyes frontereres amb Andorra, amb el Puigpedrós, la Vall del Riu Querol i el Coll de Pimorent, el Puigpedrós de Lanós, el Carlit i el Pic Peric. Al fons de la plana cerdana, distingim Puigcerdà i la Guingueta d’Ix, i, més a la dreta, Llívia, al peu d’un turó, i Font-Romeu, tocant al bosc. Darrere Font-Romeu hi ha el Capcir i la Serra de Madres, Cambradase i la Torre d’Eina, el Puigmal al nord-est, el poble de Toses al fons de la Vall del Rigard, els Plans d’Anyella, més lluny el cim del Pla de Pujalts, i al darrere, el Taga i la Serra Cavallera, el Tossal de Rus, darrere del qual s’amaga Castellar de N’Hug, al sud-est els Rasos de Tubau i, més enllà, la Pobla de Lillet. A la llunyania, podem veure les puntes inconfusibles del Montseny, la Mola i Montserrat.

La tornada la podem fer pel mateix camí.

Observacions: El Puigllançada, cim de 2.409 mts. d’alçada, integrat en el domini esquiable de La Molina, amb una envejable panoràmica circular al seu punt zenital, donada la seva situació geogràfica. No és una excursió que comporti cap altra dificultat tècnica que tenir una mínima preparació física, ja que el desnivell que hem de salvar és d’uns 600 mts., que farem, en la major part, allunyats de les instal·lacions d’esquí, per donar-li un caire més muntanyenc a la ruta.

Dinarem al restaurant la Muntanya de Castellar de N’Hug.

Tornarem a casa a quarts de vuit del vespre.

Per llegir la crònica de la sortida, clica aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/10/puigllancada.html

Les coves de Mura (722 m.)

2010-08-27T00:25:00.004-09:00

Dilluns 30 d’agost de 2010

Entre valls i cingleres. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Hora de sortida: nou del matí.

Ubicació: Comarca del Bages.

Temps aproximat: 2 h. 15 m. (4,8 Km.)

Desnivell: 285 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, havent ja esmorzat. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa fins a la sortida del Pont de Vilomara. Seguirem direcció Rocafort i Mura.

Itinerari: En aquest recorregut descobrirem algunes claus per interpretar el relleu i la geologia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Alhora, tindrem l'ocasió de veure alguns exemples de la influència que aquests factors, juntament amb el clima, tenen sobre la vegetació. L'itinerari surt del Centre d'Informació de Mura. Si volem visitar les coves, caldrà que fem la reserva al mateix Centre, des d'on un informador ens acompanyarà per fer el recorregut.

Prenem el carrer que baixa cap a la riera de les Nespres, i enfilem pel corriol que corre paral·lel al curs d'aigua (fites de ferro de color verd amb un rectangle vermell). Poc després, trobem una bifurcació que cal seguir a l'esquerra. Si seguim el camí principal, durant alguns minuts trobarem diversos desviaments menors, que evitarem. Menció especial es mereix, però, un dels que apareix a la dreta: és l'antic camí empedrat de Mura a Montserrat, que enllaça amb el camí Ral. Poc després, travessem un petit torrent, comencem a veure algunes balmes i entrem al llit del torrent d'en Reixac. Cal extremar la precaució quan aquest tram pugui estar mullat o gelat.

* El torrent d'en Reixac

El passeig sobre la llera ens revela la naturalesa del rocam. És un conglomerat, format per còdols units per un ciment, que pot ser argilós, de color rogenc, o calcari, de color grisós. L'aigua erosiona aquesta roca. Així, les balmes es formen quan una franja de material erosionable, que és al dessota d'una capa de material més resistent, és atacat per l'aigua i en resta el refugi natural. El torrent d'en Reixac, com molts d'altres, discorre sobre roca nua. Si el corrent d'aigua troba una capa de roca més erosionable, l'excava i en resulta un salt d'aigua. Aquesta mateixa erosió és la que provoca les figures capritxoses que coronen les muntanyes del parc natural i les esquerdes que donen lloc a les canals, les coves i els avencs.

En sortir de la llera, el corriol es fa enfiladís en suau pendent. Travessarem una pista forestal, que ignorarem, i continuarem camí amunt. En aquesta zona, la vegetació és poc frondosa, sobretot si la comparem amb la que ara podem observar als vessants de l'altra banda de la vall.

** La vegetació de solana

Les característiques del rocam que hem esmentat condicionen la vegetació del parc natural. El conglomerat és una roca força permeable i rica en esquerdes, que engoleix amb facilitat l'aigua que hi cau. A més, els pendents dificulten la retenció de sòl. Tot plegat fa que la vegetació que hi creix sigui limitada, tret d'aquells paratges d'obaga o de les canals, on la humitat és més alta. En aquest vessant, que és solell, trobem un alzinar esclarissat, barrejat amb pineda i amb profusió d'arbusts com el romaní, les estepes, el càdec, l'arboç, el boix o la savina, molt resistents a la sequera.

Continuarem corriol amunt seguint la vall d'en Reixac, fins que després d'una estona arribarem a un encreuament de camins. El de la dreta puja dalt la carena. Després hi tornarem, però de moment prenem el de l'esquerra, que ens porta directament a les coves de Mura. La cova està tancada per una porta metàl·lica. En podem demanar la clau al Centre d'Interpretació de Mura o al del Coll d'Estenalles. Per visitar la cova convé disposar d'una llanterna, casc, bon calçat i una actitud ben respectuosa, no malmetre les formacions ni deixar-hi escombraries. En marxar, assegureu-vos que la porta queda ben tancada.

*** Les coves de Mura

Les coves són una altra expressió de la dinàmica geomorfològica del massís de Sant Llorenç i la serra de l'Obac. Són cavitats que s'endinsen en les entranyes de la roca, produïdes també per la dissolució de les roques per l'aigua. En general, si són horitzontals reben el nom de coves, mentre que el qualificatiu d'avenc queda reservat per als pous verticals. L'aigua porta dissolts carbonats que, dins de les coves, precipiten i esculpeixen figures d'una rara bellesa: les estalactites, les estalagmites, les columnes, les banderes o les perles. Les coves de Mura són, en realitat, una sola galeria d'uns dos-cents metres de fondària. Descobertes a mitjan del segle XIX per un pagès que, segons la llegenda, observà com un ocell entrava i sortia d'unes bardisses que n'ocultaven l'accés, tenen el seu atractiu principal en la sala d'entrada, on destaca una columna ben formada.

Desfem el camí que ens ha dut a la cova fins que trobem, al corriol principal, l'encreuament que ens ha de portar a la carena, concretament al collet d'en Reixac, després d'una pujada accentuada però curta. En arribar, trenquem a l'esquerra i, a poc a poc, entrem en els paratges rocosos que coronen la carena, des d'on, en dies clars, s'observa una magnífica panoràmica del massís de Sant Llorenç, la serra de l'Obac i Montserrat. En aquest punt, podrem observar un bell exemple viu del concepte de successió vegetal que es desenvolupa a les codines.

**** Les codines

El camí voreja els vessants costeruts desproveïts de sòl i vegetació. A la dreta veiem codines de roca nua. A l'esquerra, en canvi, el pendent és més suau, i algunes plantes poden començar a arrelar entre les esquerdes. D'aquesta manera retenen una mica de terra, on a poc a poc poden arrelar altres espècies de més port. Així s'inicia el procés de creació d'un sòl estable. Des del camí fins a la carena podem observar tota la seqüència de la successió vegetal: en primer terme creix la farigola, sobre un sòl encara minso; després segueixen, per aquest ordre, el romaní, les estepes, les savines i, finalment, les alzines. Això ens demostra, també, l'important paper de les farigoles com a fixadores de sòl i com a colonitzadores. Cal, doncs, evitar del tot recol·lectar-la.

Seguim endavant fins a un altre encreuament de camins. Prenem el desviament a l'esquerra. El de la dreta ens duria a la coma d'en Vila. Ara som plenament a la carena i, pocs minuts després, se'ns planteja una altra disjuntiva. El camí de la dreta s'enfila i ressegueix la carena, però després queda tallat per uns despreniments de roca recents. L'altre la voreja per l'esquerra. És aquest el que hem d'escollir. Ens endinsem en un sector de bosc humit, però abans, en una recolzada del camí, trobarem la font del Cargol.

***** L'alzinar de la font del Cargol

Les escasses fonts del parc natural són producte de la surgència de l'aigua que s'ha anat escolant per les esquerdes del rocam. En un punt concret, i en trobar capes de materials impermeables, l'aigua es veu forçada a emergir a l'exterior. Aquest vessant, a l'obaga, presenta un alzinar ben constituït. De seguida hi sentim una impressió de frescor que s'agraeix especialment els dies d'estiu. Acompanyen l'alzinar un marfull abundant, el boix i el galzeran, a més d'alguns exemplars típicament frescals de blada i de roure. Malgrat les condicions geològiques no han variat, el vessant, a redós de la insolació que rep la solana, conserva un índex d'humitat que permet l'establiment d'una vegetació frondosa.

Si continuem el camí podem comprovar els efectes d'un important despreniment de roca, que confirma l'estructura esquerdada del conglomerat que conforma aquestes muntanyes. La caiguda de blocs ha tallat el camí carener. Curiosament, si en aquest punt girem la vista al vessant oposat, podem observar un altre despreniment similar. Pocs metres després de seguir el corriol, i per sobre dels nostres caps, trobarem una de les figures capritxoses, que ara esmentàvem, que abunden al parc natural. Aquesta representa fidelment un cargol.

****** El Cargol

L'erosió lenta de l'aigua sobre la roca és la que genera les nombroses esquerdes que crivellen aquests rocams. Aquestes fissures, que tècnicament anomenem diàclasi, es van obrint a poc a poc i aïllen els blocs que, tot d'una, cedeixen sota l'atracció de la gravetat i es precipiten muntanya avall. Aquest procés és dinàmic i continu, té lloc des de fa milions d'anys i encara continua. L'erosió del conglomerat, d'altra banda, dóna lloc a formes que els pobladors han batejat amb noms d'elements quotidians. Així, el Bolet, el Cavall Bernat, els Plecs de llibre o, en aquest cas, el Cargol, on es reconeixen el cap, el cos i la conquilla del mol·lusc.

La tornada cap a Mura segueix el corriol fins arribar a una pista de muntanya. Ignorem una altra pista que no es dirigeix al poble, travessarem la riera de les Nespres, al marge esquerre de la qual veiem la font de l'Era i continuem. Seguirem caminant en paral·lel al curs d'aigua fins que arribem a l'església, on enfilarem pel carrer que puja i arribarem de nou al Centre d'Informació de Mura.

Observacions: Excursió agradable, de dificultat mitja, amb camins ben marcats i alguns pendents en el primer sector. L'itinerari és senyalitzat per fites amb etiquetes de color vermell.

És convenient portar calçat adequat, especialment per entrar a les coves, aigua, fruits secs i llanterna.

Per visitar les coves, cal anar al Centre d'Informació de Mura dissabtes i festius, de 10.30 a 11 h, des d'on un informador us acompanyarà a fer el recorregut i obrirà i tancarà les coves. La resta de dies de la setmana, les coves romandran tancades als visitants.

Dinarem al Restaurant Cal Carter de Mura. Situat al mig del poble, va ser fundat al 1964. l’oferta culinària va des de plats clàssics de la cuina catalana fins als més actuals amb productes de temporada. Tenen fama els cigrons amb bacallà, el poti-poti, l’amanida tèbia amb bolets i gambes, els peus de porc farcits i les carns a la brasa. A l’estiu serveixen sopars a la terrassa. Plaça Tomàs Viver, 1 Tel. 93 831 70 36, web: www.calcarter.net. Dimarts no festius, tancat.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

La Mola (1.104 m.)

2010-08-19T01:21:00.005-09:00

Dissabte 28 d’agost de 2010.

Hora de sortida: Les vuit del matí. (Matinal)

Ubicació: Comarca del Vallès Occidental. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (5,6 Km.)

Desnivell: 350 m.

Dificultat: Normal.

Programa: La proposta és de fer una matinal i un bon esmorzar (Sortida de repesca pels que encara no han tastat les famoses botifarres.....) Sortirem cada un del seu lloc a l’hora esmentada i ens trobaríem al lloc d’aparcar a ¾ de nou del matí, per començar a caminar plegats. Anirem fins a Terrassa.

APROXIMACIÓ AL PUNT D’APARCAMENT, anomenat ELS DIPÒSITS

Ⓐ Es surt de Terrassa per la carretera BV-1221 que va al coll d’Estenalles i a Talamanca. Inicialment prenem direcció Matadepera. Desprès caldrà seguir cap a Talamanca.

Ⓑ Cal arribar al quilòmetre 4. Just passar-lo hi ha un trencall a mà dreta que surt de forma esbiaixada a la carretera principal (entrada a la urbanització Cavall Bernat). Estarem al carrer Joan Camps. Seguim aquest carrer, traspassarem la riera de Les Arenes i arribarem a una rotonda.

Ⓒ Sortirem de la rotonda per la tercera sortida. Estarem al Passeig del Pla. Seguim recte pel Passeig. Passarem una o dues rotondes petites, fins arribar a una rotonda gran.

Ⓓ Sortirem per la segona sortida. Tot i que es surt de forma esbiaixada, continuem estant al Passeig del Pla. Seguim recte, ara de cara a la muntanya. Trobarem un Stop estrany. Seguim recte fins arribar a una espècie de plaça/rotonda.

Ⓔ D’aquí sortirem per la segona sortida. Es tracta del Passeig de Munt. Aquest carrer ja comença a fer pujada. Seguim pel Passeig d’Amunt, on a mà Esquerra hi ha cases, mentre que a ma dreta es bosc. Hi ha un punt en que el mateix carrer fa un gir a la dreta i segueix amunt.

Ⓕ Aquí cal fer un gir a l’esquerra i agafar el carrer de la Font de Querol, que s’enfila cap a la muntanya. Seguim per aquest carrer, en deixem un altre que surt a la dreta i continuem pujant. El carrer fa un gir a l’esquerra i tot seguit arribem a una cruïlla.

Ⓖ Cal fer un gir a la dreta tot agafant el carrer de les Belles Roques. Pocs metres mes endavant, trobem una altra cruïlla.

Ⓗ Cal seguir recte (el carrer que prendrem surt un xic esbiaixat a l’esquerra). Fa una forta pujada. Aquest nou carrer que hem agafat, gira a la dreta.

Ⓘ Arribem a un altre carrer que ens trobem en perpendicular i nosaltres seguim per la dreta, ara en direcció sud (no ens hem equivocat, tot i que la muntanya es quedarà a l’esquena). Estem al carrer de Vista Alegre. Aquest carrer va pujant mes suaument i de cop fa un gir de 180º, tornant anar de cara a la muntanya. No hem pregunteu perquè, però sense canviar de carrer, aquest canvia el nom i ara es diu carrer de Belles Roques.

Ⓙ A ma dreta hi ha un mur d’un xalet, mentre que a mà esquerra es bosc. Al final del carrer s’acaba l’asfalt. JA HEM ARRIBAT a l’aparcament. Cal girar el cotxe i aparcar-lo a la vorera al costat del xalet.

Atenció a la tornada. Hi ha un parell de punts que creen confusió. Els mes complicats son les cruïlles del carrer Vista Alegre amb el de la Font del Saüc i especialment la cruïlla d’aquest darrer amb el carrer de la Font de Querol.

Si a la tornada us perdeu, no patiu, tireu muntanya avall fins arribar a l’Avinguda de Can Marcet. Allà gireu a l’esquerra i a buscar la BV-1221 que va paral·lela a aquest carrer però a l’altra banda de la riera de les Arenes.

Itinerari: Bonic camí que en una hora i quart (+ o -) ens durà al cim. Un cop amb els cotxes aparcats, començarem a caminar. La pujada és forta i esglaonada (cal agafar-la amb calma), però en 15 minuts arribarem al peu del Cavall Bernat, lloc on tindrem una bonica vista.

El camí passa entre la base del Cavall Bernat i la paret de la muntanya. Ara el camí és pla i passa pel mig d’un bosc, a la nostra dreta tindrem la paret de roca i a l’esquerra quelcom de precipici gens perillós.

Aviat comença una pujada forta. Pujarem per una llengua de pedra i en 20 minuts arribarem a un camí de terra més ample i pla. Trobarem una bifurcació i agafarem el camí de l’esquerra (pel de la dreta tornarem)

10 minuts després trobarem varies bifurcacions, agafarem una indicada amb un rètol groc que diu “La Mola”. Seguirem aquest camí, tot trobant-nos més endavant un altre indicador que diu el mateix. El camí segueix pujant amb trams d’escala de pedra. De tant en tant tindrem boniques vistes de Montserrat i de l’església de Sant Llorenç del Munt situada al cim de la Mola.
Seguirem pujant i ens trobarem a l’esquerra varies coves. El camí passa entre dues roques, fent-se molt estret.

15 minuts després arribarem al cim. Anirem a veure la rosa dels vents en forta de taula d’orientació, que ens indica totes les muntanyes que tenim al davant nostre (Montserrat, Montseny, Montcau, etc.)

Anirem a esmorzar. El restaurant de la Mola (tel. 93 743 54 54 / 629 50 30 40 – web: www.lamola.com) forma part de l’edifici històric del monestir romànic de Sant Llorenç del Munt (segle X), situat en el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de la comarca del Vallès Occidental (està obert de dilluns a divendres de 10 a 16 h., amb servei de bar i restaurant, els divendres nit obren fins a les 24 h. els dissabtes està obert de les 9 a les 24 h. i el diumenge de 9 a 17 h.. els sopars de divendres i dissabtes han de ser per encàrrec). Des de el restaurant, es gaudeix d’un dels paisatges més espectaculars sobre bona part de Catalunya, gracies als 1.104 m. d’alçada en que està situat. Farem un esmorzar-dinar a base d’amanides, botifarres a la brasa (amb foc de llenya) de diferents menes (atenció a les de roquefort i a les de bolets, sense menys tenir la resta), cansalada a la brasa, pa torrat amb tomàquet, porrons amb cava i cafè.
Després de l’esmorzar, visitarem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

Per tornar, baixarem pel mateix camí fins trobar-nos un desviament en el que hi havia un rètol amb dos rombes, seguirem recte, en lloc de girar a la dreta que és per on hem pujat. Seguirem baixant fins trobar el camí de terra pel que ja havíem pujat i seguirem baixant fins arribar als cotxes, una hora després d’haver sortit de dalt La Mola.

Observacions: Una proposta tranquil·la per fer un passeig per la natura que ens permet coronar el cim de la comarca del Vallès Occidental i fer un bon esmorzar.

El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, a la Mola, el punt més alt del Vallès Occidental.

Al cim del sistema muntanyenc de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, a 1.105 metres sobre el nivell del mar, hi ha la Mola, el punt més alt del Vallès Occidental. Des d'allà, la vista ens regala una panoràmica que abasta tota la comarca i la Catalunya Central, des dels Pirineus fins al mar. Presidida pel monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la Mola és un regal per a la vista i per a l'esperit. S'hi pot accedir des de diversos camins però el que proposem és un dels més fàcils.

Si hem apostat per pujar-hi amb cotxe, (a dalt a cim no s’hi arriba amb cotxe) l'haurem d'estacionar i continuar a peu per un corriol, força ben senyalitzat, que ens portarà en una horeta curta fins al cim de la Mola i al monestir. El camí dels Monjos, com s'anomena, està senyalitzat amb marques de color groc.

El camí dels Monjos és un camí carener que comença a Sant Cugat del Vallès i porta a la Mola passant per Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. En total, el camí dels Monjos té 27 quilòmetres. Des del punt en què nosaltres començarem a caminar, a penes ens falten uns dos quilòmetres i mig per recórrer.

El camí s'enfila i es dirigeix, pel mig del bosc. Aviat es pot veure el monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.

Just abans de la darrera estricada que mena al cim de la Mola, el camí passa per l'indret anomenat Hort dels Monjos, petit i planer bosc d'alzines, de nom ben evocador, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a l'esmentat hort, prop del qual brolla la font més alta del Vallès. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle.

Antigament els monjos tenien en aquest punt els seus horts per abastar-se d'alguns queviures. Actualment ja no en queda cap, però encara es poden veure les coves on s'aixoplugaven en cas de pluja. En arribar a dalt, és un bon moment per observar tot el sector del riu Ripoll i el magnífic espadat de les roques de la Castellassa, de can Torres i del Dalmau.

A la Mola. La part més alta de la muntanya, la Mola, és formada per un conjunt de feixes, actualment abandonades, que en el seu moment devien formar els camps de conreu del monestir. Els cantons del nord i de llevant, per contra, no tenen feixes, potser perquè els forts pendents no ho permeten o potser perquè l'erosió s'ha endut les que en un altre temps hi devia haver.

El modelat de la muntanya forma cingles arrodonits, totalment desproveïts de vegetació, que es concentra en les valls i els pocs indrets on l'acumulació de terres permet que hi creixin els pins i les alzines, arbres que, juntament amb la roca nua, defineixen el paisatge de Sant Llorenç del Munt. Tan semblant, morfològicament, al del proper massís de Montserrat.

Una nova rosa dels vents. Un cop a dalt el primer amb què topes és la nova taula d'orientació geogràfica. Formada per dos semicercles entre els quals el visitant pot passar, reprodueix elements clau de la vista des del cim. Després de 50 anys d'història, l'antiga rosa dels vents es va substituir al setembre del 2009 per una de més gran – fa quasi tres metres de diàmetre – i que ha estat construïda artesanalment. A més d'agafar forces al restaurant que impregna d'olor de brasa la muntanya, es pot visitar el monestir –e 10 a 16 h i els festius de 9 a 17 h i l'exposició permanent, i admirar el conjunt arquitectònic.

Per llegir la crònica de la sortida, clica aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/10/la-mola-i-sant-llorenc-del-munt.html

Pic de Roc Blanc (2.542 m.)

2010-08-06T03:12:00.005-09:00

13 i 14 d’agost de 2010

Primera sortida de la temporada 2010 / 2011

Hora de sortida: Dissabte 14 d’agost a les sis del matí.

Ubicació: Comarca del Donasà - (El Donasà – Donezan en francès - és una comarca occitana, al Llenguadoc, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l'Aude, riu que la separa del País de Salt. Forma part del departament francès de l’Arièja)
Temps aproximat: 7 h. (11 km.)

Desnivell: 930 m.

Dificultat: Difícil.

Programa: La proposta és de sortir divendres 13 d’agost a la tarda cap a la Cerdanya, per dormir en algun lloc de la comarca, sopar i no haver de matinar tant el dissabte, tot i que si es vol, es pot pujar directament el dissabte.

Itinerari: Dissabte, a l’hora esmentada sortirem. Des de Puigcerdà ens caldrà fer 60 quilòmetres (més o menys una hora i mitja) primer per carretera i desprès per pista, travessant les comarques del Conflent i el Capcir. Prendrem la N116 per Bourg Madame i anirem direcció Saillagossa, Eina,vers Mont Lluís, on ens desviarem per la D188 en direcció a La Llagona i Matamala, Formiguera i Puigbalador, seguint el curs de l’Aude. Passat l’embassament de Puigbalador, al Pont de la Farga, prendrem a mà esquerra la D16 en direcció a Quérigut. Deixarem aquest poble amb el seu castell roquer i, poc més enllà, travessarem el nucli del Mas. Just desprès de la darrera casa, cal estar atents a una pista – no senyalitzada - que s’enfila mà esquerra. Una llosa pintada, gens visible des de la carretera, indica l’inici de la pista forestal de Laurenti. Son vuit quilòmetres de pista enquitranada, apta per a toma mena de vehicles, fins al Refugi Forestal de Laurenti – Pont de Botadiol (1.616 m.). Ample espai per aparcar-hi el vehicle.
Després del pàrquing del refugi de Laurenti, passar el pont i agafar el sender que tot seguit tenim a l’esquerra amb un indicador que diu: “Etang du Laurenti: 1 h. – Roc Blanc 2 h. 30”

El llarg camí puja per la vall de Laurenti i segueix per la dreta (esquerre en el sentit de la pujada) el torrent del mateix nom. El camí està ben marcat. Podem guiar-nos per senyals de color groc i vermell.

En 40 minuts s’arriba a la cabana de Counc a 1.857 m. d’alçada.

Després el camí ascendeix i travessa per llocs de molta roca i amb pendent, però ben marcat. Després la vista de l’estany de Laurenti apareix al fons de la vall.

En 1 h. arribarem a l’estany de Laurenti (1.936 m.). Les seves vores son plenes d’herba i de flors. Els pins estan presents per tot arreu al voltant del llac. La volta complerta al llac ens ocuparia 30 minuts i pujar al Roc Blanc 2 h. 30 m. L’estany de Laurenti, és un paratge molt visitat per excursionistes i pescadors. El fet d’estar a una hora de camí del darrer lloc on podem arribar en vehicle fa que, sobretot els caps de setmana, sigui molt concorregut. A la riba del llac es permet l’acampada.

Des de l’estany, el Roc Blanc destaca a la dreta de la coma. Al centre el Pic de Baxouillade i a l’esquerra, el de la Tribuna, seguit per la cresta de Laurenti. El nostre camí marxa pel marge dret del llac fins al coll de Laurenti que no podem veure perquè ens queda just darrera del pic.

Guanyem l’altre cap de l’estany. Llavors travessem el prat per entremig de dues grans roques, rebutgem un corriol que surt a mà esquerra per enfilar-nos de nou i travessar una tartera de grans blocs de granit.

Més endavant rebutgem un corriol que surt a l’esquerra i que marxa a buscar la llera del riu a l’alçada d’un congost. Aquest camí desprès tornarà a ajuntar-se amb el nostre i probablement, sigui més segur en cas d’haver-hi molta neu, però fa marrada. Nosaltres ens adreçarem al collet que forma un contrafort, sota mateix de l’esperó de migdia del cim, sempre en la mateixa direcció inicial. Ben aviat abastem un altre collet herbat darrera del qual hi ha un estanyol que sol assecar-se a finals d’estiu. (2.251 m, 2h 15’).

En direcció Nord oest, entre els cims de Canras a l’esquerra i el Roc Blanc a la dreta, podem albirar el Coll de Laurenti on caldrà enfilar-nos. A la coma, amb fort pendent, sol haver-hi congestes de neu fins ben entrat l’estiu. El camí marxa pel marge dret de l’estanyol (la nostra mà esquerra, en el sentit de la marxa) i s’enfila fent llaçades per la falda del Pic de Canras.

Abastem el coll de Laurenti (2.400 m., 2h 45) – cartell de Reserva Nacional de fauna d’Orlu -)

Des del coll continuem enfilant-nos en direcció Nord est i esquivem – deixant-la a la nostra esquerra - la llarga cresta del cim. El Roc Blanc no te un cim definit, sinó una cresta formada per grans blocs de granit amb tres punts prominents dels que el més alt, és el més occidental. El camí, tothora ben fressat, ens deixa sobre l’esperó del cim, on ja podem tornar a albirar la vall i l’estany de Laurenti. A partir d’aquí solament ens cal emprendre els darrers metres que ens obligaran a fer servir les mans per grimpar per algunes roques que ens duran al cim del Roc Blanc (2.542 m., 3h. 30 m.)

Gaudim de bona perspectiva sobre el Capcir (Peric, Carlit,...) els veïns pics de Baxouillade i de la Tribuna, la vall de l’Orièja (Dent d’Orlú) el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós i tota la comarca del Donassà.

Retornarem pel mateix camí, amb unes 3h 30’.

Punt Alçària Temps efectiu
Pont de Botadiol (refugi) 1.616
Estany de Laurenti 1.935 1h 00'
Estanyol sota el coll 2.251 2h 15'
Coll de Laurenti 2.400 2h 45'
Roc Blanc 2.542 3h 30'

Observacions: Ara 351 anys després que es signés el Tractat dels Pirineus, en el que a l’any 1659 francesos i espanyols es van repartir Catalunya, és una bona ocasió per conèixer aquesta part del nostre país sovint massa desconeguda.

Per definir la contrada del llac de Laurenti, agafaré el que he trobat escrit en una de les ressenyes consultades per Internet: «Aquest indret permet fondre les targetes de memòria de les càmeres, ja que t'ho miris d'on t'ho miris, trobes aquella imatge de postal»

En arribar a casa més d’un de vosaltres canviarà el fons de pantalla del seu ordinador amb alguna imatge capturada durant el dia.

Si el temps ho permet, a la tornada, ens podem fer una bona remullada a l’estany de Laurenti.

Menjarem alguna cosa de baixada. Arribarem a casa a quarts de vuit de la tarda.

Pic de Campirme (2.633 m.) - Llacs de Gerber (2.165 m.) Estanys de Naorte i de Certascan (2.240 m.)

2010-07-28T03:51:00.006-09:00

22-23-24 i 25 de juliol de 2010

Sortida final de temporada.

Hora de sortida: Dissabte 24 de juliol a les sis del matí.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: 5 h. 30 m.

Desnivell: 911 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Dijous 22 de juliol: Sortirem a les vuit del matí, agafarem l’autovia A-2 direcció a Cervera, aquí sortirem i anirem direcció Agramunt, Artesa de Segre, Tremp, La Pobla de Segur, Sort, Rialp, Esterri d’Àneu i Port de la Bonaigua. (pararem a esmorzar pel camí)

Excursió als llacs de Gerber (2.165 m): La vall i els llacs de Gerber son veïns de la Vall d’Aran i es troben situats en la vesant més meridional del Port de la Bonaigua, a la part més alta de la vall d’Àneo.

Poc abans (3 km.) d’arribar al cim del port a 2.072 metres d’alçada trobarem el lloc exacte on aparcar els cotxes al costat de la estació inferior del telecadira de la Peülla.

Començarem a caminar i la primera parada la farem a la font de Matamoixons, situada a tant sols cinc minuts del lloc de sortida.

Anirem pujant molt suaument per un camí que ens dona pas al vall de Gerber. Un cartell mig verd mig grog ens indica que en la part alta de la vall existeix un refugi de muntanya, el refugi Mataró de la Unió Excursionista de Catalunya. El nostre camí està senyalitzat amb els mateixos colors, amb marques grogues i verdes i en cap moment les haurem de deixar.

Passats vint minuts des de la font de Matamoixons, els prats alpins de la Bonaigua s’hauran vestit de vegetació: arbres, flors...

El primer llac de Gerber, l’Estanyera, està enclavat en un lloc de somni i a una alçada de 2.030 m. Des de el cotxe, portem ja una hora de caminar.

Amagat en el bosc la seva forma és rodona i per això se’l coneix també com l’estany Redó.

L’Estanyera és un llac que rep aigües de la pluja i del desglaç. La seva aigua, a diferència de la dels altres llac que ens queden per visitar, només desaigua una mica a la primavera i la resta de l’any resta estancada, que no vol dir bruta.

Aquest estancament proporciona una humitat constant a les seves vores que permet que moltes plantes creixin i donin flors ben curioses.

El color fosc de les seves aigües denota una gran riquesa orgànica. Per aquest motiu, les truites de riu i les granotes de muntanya tenen un hàbitat perfecte.

A partir de l’Estanyera el camí agafa una mica de pujada però no molta i en quaranta minuts de lleugera pujada tindrem de nou l’oportunitat de trobar-nos amb el segon llac de Gerber, l’Estany Petit (2.120 m.).

De l’Estanyera fins a l’Estany Petit, el desnivell és de 90 m. i en quaranta minuts de còmoda caminada ja hi serem. En el camí el bosc s’anirà obrint poc a poc i al costat de l’Estany Petit dominaran ja les tarteres de pedra trencada.

L’Estany Petit es localitza en la línia del desaigua principal de la vall de Gerber.

I l’alçada també marca el límit. Aquí el bosc ja no és tant espès com en l’Estanyera, i els arbres, els pins no s’han desenvolupat tant com en cotes més baixes.

L’Estany Gran de Gerber es troba a déu minuts del Petit. El desnivell és de 45 m. Estem arribant al final de la sortida.

El llac Gran de Gerber està situat a una alçada de 2.165 m. sobre el nivell del mar. És l’encarregat de recollir tota l’aigua que procedeixi de la part més alta de la vall, del circ de muntanyes a on queden petits llacs i fonts per arreu. El seu origen com la majoria dels llacs pirenaics, és glacial, i son conseqüència del treball d’excavació que realitzaren les geleres i que va permetre que les aigües no s’escampessin per la vall.

El llac de Gerber és gran! És immens! Rodó, amb un perímetre aproximat de quatre-cents metres.

Si seguíssim remuntant la vall arribaria un moment en el que ens aturarien les muralles de pedra de les muntanyes. La més alta i significativa del circ i de la vall de Gerber és el pic de Bassiero de 2.903 m. d’alçada, sense oblidar-nos del Pic d’Amitges i les seves afilades crestes reservades per escaladors.

En la part alta de la vall de Gerber existeix un petit refugi sense guarda.

Tornarem pel mateix camí. Dinarem en algun lloc i anirem a Tavascan a l’Hotel Estanys Blaus on tenim habitació reservada.

Desnivell: 265 m.

Temps total (anar i tornar): 3 h. 30 m.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 23 de juliol: Excursió als estanys de Naorte (2.155 m.) i de Certascan (2.240 m.)

9 h. - Estarem a l’entrada de Lladorre (1 km. abans, venint de Rialp) a una caseta que hi ha d’informació. Aquí agafarem un taxi 4 x 4 (Taxis Lladorre tel. 697 25 59 85, preu per persona de 22,. Euros amb un mínim de 5 persones, si son menys, es paguen 110.- Euros en total) que ens durà fins a l’estany de Closell.

Seguint la pista forestal que ens porta al Pla de Boaví al km 6,3 (presa de Montalto) agafarem la pista de l'esquerra que s'enfila bruscament per la falda de la muntanya, guanyant una alçada considerable amb grans desnivells i amplis panorames. Al km 4,5 agafarem la pista de l'esquerra que ens portarà fins a l'estanyet del Closell (2.090 m.).

Aquí començarem a caminar i agafarem un camí que surt de la dreta del llac i que en 20 minuts ens portarà a l'impressionant estany de Naorte (2.155 m.).

L'aigua de tons verdosos, la silueta dels pins al fons retallant-se en les crestes del Sotllo i la fàcil aproximació, han donat a l'estany de Naorte, la fama de ser el més bonic dels Pirineus.

Seguint el bonic camí que voreja el llac i que després s’enfila, penjat sobre els lloms dels Canalets, que ens ofereix una panoràmica impressionant. Es tracta d’un sender amb petites pujades i baixades, aixecat amb murs de pedra seca (sense ciment) i que ha aguantat la pressió de la neu des de principis del segle passat, quan els animals pujaven càrregues per la construcció del refugi de Certascan. Arribarem en 1 hora i 15 min. al llac de Certascan (2.240 m.). L'estany és el llac natural més gran dels Pirineus, d'1 km de diàmetre i més de 90 metres de fondària.

A les dues ens recollirà el taxi al mateix lloc que ens ha deixat i a les tres de la tarda ens deixarà a Lladorre.

És l’excursió més fàcil de la contrada, però al mateix temps d’una bellesa sense parangó i és obligat realitzar-la.

Desnivell: 150 m.

Temps total (anar i tornar): 3 h. 30 m.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dissabte 24 de juliol: Ascensió al Pic de Campirme (2.633 m.)

El pic de Campirme és força freqüentat pels excursionistes que s’apropen a l’accessible refugi de la Pleta del Prat. Les vistes que podrem contemplar dalt del seu vèrtex són realment impressionants i de ben segur que ens deixarà un bon sabor de boca.

Sortirem de Tavascan a les sis del matí i anirem amb cotxe per la carretera asfaltada fins al refugi de la Pleta del Prat.

L’itinerari està senyalitzat amb marques de pintura vermella i blava. No presenta cap dificultat.

Situats davant del refugi (1.720 m.) enfilem al Sud-oest una pista que segueix el telecadira de la petita estació d’esquí de Tavascan. Assolit el pla de Melí, un indicador ens assenyala a la dreta un camí marcat amb pintura vermella. El camí puja per la riba dreta del riu a través d’una atapeïda zona de ginebrons, bedolls i avets. Passada la pleta de Gavàs, el camí deixa el riu i puja decididament a la dreta (Oest) per una canal d’herba. Més endavant tornarem a apropar-nos al riu i trobarem unes cabanes de pedra.

Creuem el torrent i ascendim a l’esquerra fins a trobar les aigües de color turquesa de l’estany del Diable o de Mascarida (2.320 m. – 1 h. 55 m.) El lloc és preciós i s’hi respira una tranquil·litat només trencada per la vista d’algun animaló com la marmota.

Ara cal dirigir-se cap al collet (2.500 m.) que trobem a l’esquerra (sud – sud oest) i virar a la dreta (sud oest) fins al coll de Finestres, situat a la carena de la serra de Campirme.

Arribats al cim (2 h. 55 m.) se’ns obre un panorama magnífic on destaca especialment el massís de la Maladeta i el Posets.

Si encara ens queden forces, podem enfilar-nos també al proper pic de Serra Mascarida (2.634 m.), on de camí trobarem les ruïnes d’algun búnquer de la Guerra Civil.

Descendirem pel mateix camí que hem seguit a la pujada.

Per veure la crònica: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/09/pic-de-campirme.html

Costa Pubilla o Cim del Pla de Pujals (2.055 m) - Cim de la Covil (2.004 m.)

2010-06-28T02:37:00.004-09:00

Dissabte 3 de juliol de 2010

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 4 h. 30 m.

Desnivell: 677 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora esmentada. Ens pararem a fer el tallat als 4 camins de Tona, seguirem direcció Vic, Ripoll i a l’entrar a Ribes de Freser, a l'entrada de Ribes, a mà esquerra, hi ha l'estació de Renfe i del cremallera; d'aquí surt la carretera que ens durà fins Campelles (6 km.). El poble de Campelles a 1.326,7 metres d’altitud està situat en el solei d’un turó.

Itinerari: A Campelles agafarem la pista forestal - asfaltada fins al pont - que porta al refugi del Pla de Prats (1.562 m), punt d'inici de l'excursió.
Des del refugi del Pla de Prats (1.562 m), agafem en direcció SW un camí força ample que neix al costat mateix de la pista de terra (a l’esquerra) i que puja per un terreny amb pendent força suau. El camí - molt ample al principi - es va fent cada vegada més estret, i a l'altura del torrent de Font-roja s'estreny sobtadament. Arribem a l'esmentat torrent, girem a l'esquerra i pugem pel torrent la única dificultat que ofereix és el dret pendent. Una vuitantena de metres més amunt trobem una pista de terra, que seguirem en direcció NW fins al vell refugi de la Covil (1.779 m). Més aviat és una cabanya de pastors, totalment inservible, ja que la porta és oberta i els amos i senyors de la casa son les vaques.

Fins aquí el camí planeja bastant i es sempre per dins del bosc, molt bonic. A partir de la cabana de la Covil, la cosa canvia, abandonem la pista i girem cap a l'esquerra i comencem a pujar per darrera el refugi en línia recta cap a buscar ja la carena. Es remunten poc mes de 200 metres de desnivell fins a sortir a la carena ja a tocar els 2.000 metres d'alçada.

Una gran fita, amb una creu ens assenyala el primer cim del dia, La Covil, de 2.004 metres d'altitud. Seguint la carena ja es pot veure el Costa Pubilla, cim més alt del dia. Tota la ruta és pràcticament sobra herba i no presenta dificultats. Deixem la Covil i comencem la baixada cap al coll de Coma Ermada. Un cop al coll comença la curta però intensa pujada cap al Costa Pubilla, altrament dit Cim del Pla de Pujalts.

Pel vessant del Ripollès bona vista del Puigmal i del Pirineu oriental des de el cim. El Taga també es veu amb claredat, per cert, més baix que el Costa Pubilla. Per la vessant del Berguedà bona vista del Pedraforca i del Penyes Altes. Castellar de n'Hug ens queda als peus, així com el santuari de la Mare de Déu de Mongrony.

Tornarem pel mateix camí.

Observacions: Campelles, amb uns 100 habitants, és un terme municipal muntanyós i està cobert de boscos espessos; s'estén entre la vall del Freser i la serra de la Llacuna. S'hi arriba a través d'una petita carretera local. Campelles té un nucli pintoresc, d'aire rural, amb cases molt restaurades. En els darrers anys, ha anat incorporant l'activitat turística a l'agrícola, la més tradicional, i ha esdevingut un centre d'estiueig. També s'hi pot accedir per una carretera que surt de Planoles.

El pic de la Covil, a l'extrem oriental de la serra de Montgrony, és una muntanya modesta però que gaudeix d'una vista excepcional sobre la vall de Ribes i els cims més alts del Pirineu Oriental i del Berguedà. Us proposem l'ascensió amb un itinerari encara força desconegut, des del vessant de Campelles, a la vall de Ribes.

Dinarem al Restaurant Les Graelles de Ripoll. Carrer dels Brucs, 10 972 70 24 51.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Congost de Montrebei (715 m.)

2010-05-14T08:12:00.007-09:00

Dissabte 1 de maig de 2010

Hora de sortida: Dos quarts de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Ribagorça.

Temps aproximat: 4 h. (9 km.)

Desnivell: 100 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc, a l’hora esmentada. Anirem fins a Lleida per la A-2, després direcció Alfarràs, seguir en direcció a Benabarre. D’aquí fins arribar al Pont de Muntanyana, desviament al congost de Montrebei, just després de passar el pont, prendre el primer desviament a la dreta en direcció a Castissent. Deixar tots els desviaments seguint les indicacions, fins a trobar l'encreuament de pistes amb els cartells del sender GR. Aparcament a Montrebei.
Itinerari: De l'encreuament de pistes de terra situat a 6,8 km de Pont de Muntanyana, on apareixen els senyals de les Senders de Gran Recorregut de la zona amb la indicació GR-1 al congost de Montrebei.

0 - 9 km.

Comencem a caminar en l'encreuament de pistes Montrebei - Sant Esteve de la Sarga seguint l'adreça indicada pel GR-1 cap al congost de Montrebei. Aquest tram discorre per una zona de cultius situada en les ribes de la cua de l'embassament de Canyelles.

2,200 - 6,800 km.

La pista acaba en un petit pujol elevada sobre la llera del riu. Cal baixar una mica i travessar el pont penjat de ferro. A l'altre costat seguir pel camí que es manté sobre la llera del riu sense guanyar alçada en cap moment.

2,900 - 6,100 km.

El camí recorre la vora d'una petita roureda i es converteix en un estret camí tallat en la paret de roca de l'estret congost. Comença el tram divertit de la ruta.

4,100 - 4,900 km.

Després de recórrer el difícil camí, les parets s'obren i el paisatge és més civilitzat, és a dir, ja no hi ha un abisme als nostres peus.

4,500 - 4,500 km.

Caminem diversos centenars de metres per a contemplar en tota la seva grandiositat les parets de la serra de Montsec. En les dos enormes parets de pedra els escaladors es dediquen a escalar gran part de l'any. La tornada és pel mateix camí.

9 - 0 km.

Encreuament de pistes de Sant Esteve de la Sarga i fi de l'excursió.

Si ens queda temps, dinarem en algun dels restaurants marcats, però millor que digueu quelcom per si de cas.

Observacions: Conegut també com el Portell de Montsec, impressiona per la seva esplèndida fisonomia i espectacularitat, i divideix la carena de muntanyes del Montsec en dos. Els seus quasi dos quilòmetres de camí excavat a la mateixa roca, pel damunt del curs del riu Noguera Ribagorçana, son un esplèndid passeig recomanable per a tot tipus d’excursionistes. Les seves parets rectes poden arribar en alguns punts als 500 metres. En el transcurs del recorregut ens trobarem amb una petita cova: el rusc – cal pujar una petita pendent i anar previstos d’una llanterna -. Unes quantes passes més endavant el congost s’eixampla i divisem l’aigua estancada del pantà de Canyelles.

El riu Noguera Ribagorçana neix petit i discret en els vessants dels pics més alts dels Pirineus. En el seu camí recull les aigües de barrancs i torrents de muntanya, acumula energia aquàtica per a travessar l'estret congost de Montrebei, un estret pas amb parets de 500 m d'alçada obert en la serra del Montsec.

Les parets del congost són tan verticals que l'única manera de travessar l'interior del barranc ha estat excavant un sender en un dels murs de pedra. L'estret camí té forma de mitja lluna i tot just permet el pas a dues persones en paral·lel. Per a caminar pel sender cal anar en fila i bé enganxats a la paret de pedra. Les persones amb problemes de vertigen no poden fer la ruta, des de la vora del camí fins al fons del congost hi ha més de 100 m de caiguda lliure. Tampoc és recomanable córrer o fer "el boig" per risc de patir un accident.

L'aigua del riu Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Montrebei es troba recollida per l'embassament de Canyelles. La superfície de l'aigua està quieta i silenciosa. Dintre del congost no hi ha sons ni moviments. El paisatge és dos verticals parets de pedra que neixen en les ribes del riu i acaben prop dels núvols. En la part final de l'excursió es troba una de les zones més importants d'escalada en roca de Catalunya.

Què més podem visitar?

Àger. És un bonic poble de carrers esglaonats en la serralada del Montsec agrupats al voltant de les restes d'una antiga col·legiata. Per a accedir al que queda del monument cal travessar les portes d'una vella muralla i diverses estàncies amb elements gòtics. La col·legiata està pràcticament desmantellada i és necessari usar la imaginació per a tornar a posar les voltes gòtiques en el seu lloc. El robust campanar és un dels elements que millor es conserva de tot el monument religiós.

Muntanyana. Poble medieval a uns 2 quilòmetres de Pont de Muntanyana. Conserva part de les muralles, dues esglésies romàniques i un interessant traçat urbà.

Tornarem a casa a quarts de vuit de la tarda.

Per llegir la crònica: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/07/congost-de-montrebei.html

Camí de les costes – Parc Natural del Garraf (380 m.)

2010-05-13T07:56:00.006-09:00

Dissabte 24 d’abril de 2010

Hora de sortida: 2/4 de nou del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (7 km.)

Desnivell: 360 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc, a l’hora recomanada,.

Itinerari:

******* Garraf

El petit nucli urbà de Garraf, dependent de Sitges, es troba a la cala on desemboca el torrent de Garraf. Els penya-segats, el port i la mar són alguns dels aspectes que configuren un paisatge pintoresc amb força atractiu turístic. El port va ser construït l'any 1902 per tal de transportar la roca extreta a les pedreres. Més endavant, es reformà com a port esportiu. A Garraf trobem algunes construccions ben curioses, com el Celler Güell (obra d'Antoni Gaudí) i el Castellot, restes d'una antiga torre de defensa contra els pirates àrabs que solcaven aquestes costes.

Aquest itinerari es pot iniciar des del mateix poble de Garraf o des de l'aparcament a peu de carretera, on hi ha un cartell informatiu tot seguint el GR 92.

A Garraf hi ha estació de tren de la línia Barcelona - Vilanova i la Geltrú.

****** Avenc de la Flauta

La roca calcària ha patit processos de dissolució química per l'aigua de la pluja i ha donat lloc a l'anomenat relleu càrstic o carst. Un dels elements més espectaculars del carst del Garraf són els avencs, formats per pous, galeries i sales. Estalactites, estalagmites, columnes, banderes i colades decoren, en molts casos, l'interior d'aquestes cavitats subterrànies.

D'altra banda, les especials condicions ambientals (foscor, humitat elevada, etc.) i l'aïllament en què es troben moltes cavitats fa que, en el seu interior, trobem ecosistemes únics i molt fràgils que cal conservar.

L'avenc de la Flauta (14 m) és una petita cavitat que presenta la boca obstruïda. Aquesta situació fa que, com succeeix en moltes altres ocasions, desconeguem la profunditat real de l'avenc.
El camí surt de la carretera de les costes (C-246), podem travessar per un pas subterrani venint del poble o bé podem sortir de l'aparcament que hi ha al costat de la carretera, molt proper al poble de Garraf (segons a on haguem deixat el cotxe)

***** L'autopista i les vies de comunicació

El massís ha estat, des de sempre, un obstacle natural per a les comunicacions i els desplaçaments entre els pobles que l'envolten. El camí ral, que travessa el Garraf per l'interior (Begues i Olesa de Bonesvalls) i el camí de les costes (l'actual C-246) van ser l'origen de les actuals vies de comunicació.

Tot i les distàncies relativament curtes, els traçats accidentats no permetien que els viatgers dediquessin menys de dotze hores en recórrer el trajecte entre Barcelona i Sitges. L'arribada del ferrocarril, el 1881, la construcció de la carretera de les costes i, més recentment, l'autopista C-32 han suposat la definitiva connexió entre les comarques del Nord i les del Sud del massís.

La construcció de l'autopista del Garraf es va dur a terme tenint en compte el desenvolupament econòmic dels pobles que envolten el massís i el Pla de protecció del parc.

Si seguim pujant pel sender, en la darrera corba a la dreta, just al marge esquerre del camí, s'obre, entre blocs de roca calcària, l'avenc de la Flauta.

**** Fondo de les Coves
Al massís s'ha emprat tradicionalment la paraula fondo per designar les valls càrstiques que l'aigua ha anat modelant mitjançant processos d'erosió física. Es tracta, de fet, de barrancs modelats per les pluges torrencials característiques de la tardor mediterrània. La riera del fondo de les Coves, que resseguim per la part alta, entre el pla dels Vinyals i la serra dels Pins, desemboca a Garraf. Les parets abruptes i la rica vegetació conformen un excel·lent paisatge de gran valor ecològic.

El fondo de les Coves rep el seu nom dels Covarrons, set petites cavitats que podrem observar a la paret de l'altra banda del barranc. Actualment, al lloc on conflueix el fondo de les Coves amb la riera de Garraf s'hi troba una pedrera.

La pista, que ve planejant des del poble de Garraf, és l'antic camí carreter, ample i amb marges de contenció fets de pedra. La mar ens ha acompanyat fins ara.

*** La pedrera

Les activitats econòmiques que l'home ha anat desenvolupant en el massís han estat, sempre, molt intenses. Temps enrere, l'economia dels pobladors es basava, principalment, en el conreu de la vinya. Menys importants van ser altres tipus de conreus, com els cereals, o les explotacions ramaderes. Actualment, la principal activitat econòmica és l'extracció de la roca calcària en pedreres per transformar-la en grava i per a la producció de ciment i calç. Tant a l'interior com al litoral, seguint la circumval·lació del massís, trobem explotacions en funcionament o ja abandonades. La primera pedrera del Garraf és la que es troba al fondo de Vallcarca i que data del 1903.

La pista ens guia entre la pedrera, a la banda dreta del camí, i un barranc, a l’esquerra.

** La bassa

L'actual percepció del massís com un indret deshabitat és relativament moderna. Masies abandonades, feixes i corrals ens delaten l'activitat d'antics pobladors. Viure en un medi àrid implicava també construcció de pous, cucons i basses on recollir o emmagatzemar aigua.

Actualment, aquestes construccions estan en desús. El seu interès és, però, extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o de vida per a moltes espècies. Aquesta bassa artificial ens mostra algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època.

Si seguim el camí, trobem una pista forestal. Hi avançarem deixant a la dreta una residència i cementiri de gossos. Una barana ens adverteix de la presència d'una pedrera. A partir d'ara caldrà anar en compte i no acostar-nos massa al marge dret del camí, pel perill d'esllavissades.

* La Pleta

Just abans de creuar la carretera, a la banda esquerra del sender que seguim, a pocs metres i entre les antigues feixes del pla dels Vinyals, trobem una bassa artificial.

Finalitzem el camí seguint una pista de sorra en direcció Oest. Creuarem la carretera. Deixem el recorregut del GR 92, que ens ha acompanyat en tot el nostre recorregut.

Punt final d'aquest itinerari. Es tracta d'un antic pavelló de caça de la família Güell. Sorprèn, en aquest edifici, la construcció cònica a la dreta de la façana principal, la funció de la qual era indicar el nivell d'aigua de la cisterna que cobreix. És obra del col·laborador de Gaudí Francesc Berenguer i Mestre. Més endavant es va convertir en un mas ramader, d'on probablement li ve el nom de pleta, fent referència al tancat que, davant la casa, servia per recollir-hi el bestiar que pasturava per la muntanya.

Adquirit l'any 1994 per la Diputació de Barcelona, s'ha restaurat i acondiciat com a oficina i centre d'informació del parc. Hi podem visitar una exposició sobre la pràctica de l'espeleologia al massís i assistir a la projecció de l'audiovisual sobre el Parc Natural del Garraf.

Per tornar al punt de partida de l'itinerari, caldrà desfer el mateix camí, seguint les fites del GR 92.

Observacions: Excursió molt fàcil que transcorre per senders, pistes i per carretera. El desnivell total és de 360 m.

Aquest itinerari ens guia, des de la façana litoral a l'interior del massís. Ens mostra alguns dels aspectes més característics del paisatge natural del massís, així com també algunes de les activitats econòmiques que actualment s'hi desenvolupen. L'explotació del principal recurs natural del parc, la roca calcària, i les vies de comunicació que la travessen ens provocaran inevitablement una reflexió sobre les necessitats de la nostra societat i la conservació del paisatge. La caminada finalitza al Centre d'Informació de la Pleta, i mitja volta pel mateix camí.

És molt recomanable, abans d'iniciar el retorn, visitar el Centre d'Informació de la Pleta. L'audiovisual i l'exposició permanent que s'hi mostren ens facilitaran les claus per comprendre millor el paisatge.

El camí va resseguint tota la carena d'una pedrera. És convenient no apropar-s'hi pel perill d'esllavissades.

Tot i que la sortida és una matinal que permet estar a casa per dinar, els que vulgueu, podem dinar al Restaurant Chiringuito de Garraf (http://www.restaurantelacupulagarraf.net/) Av. de Llorach, 3 08871 Garraf tel. 93 632 00 16

Els/les que vulgueu dinar al restaurant, digueu-m’ho, per fer la reserva.

Tornarem a casa a quarts de sis de la tarda.

Llegui la crònica de la sortida a: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/05/cami-de-les-costes-garraf.html

Serrat de Migdia (1.083 m.)

2010-04-09T00:56:00.005-09:00

Dissabte 10 d’abril de 2010

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 5 h. (11 Km.)

Desnivell: 1.055 m. (acumulat)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc, a l’hora recomanada, i per l’autopista Terrassa – Manresa, anirem direcció a Berga. Sortirem de Berga per la C-16 direcció Nord, i, just després del primer túnel, trencarem a la dreta per la C-26 fins a Vilada, on deixarem els cotxes al costat del parc dels Gronxadors.

Itinerari: La ruta està parcialment senyalitzada amb marques de pintura groga. Es parteix del parc dels Gronxadors per la carretera C-26 (c/. Teodor Miralles) en direcció a Borredà. Passat el bar l’Arç (on farem el tallat), es baixa a la dreta pel c/. Migdia. Quan s’acaba, es gira a mà dreta pel c/. d’Envistes. Aquest de seguida esdevé una pista que davalla per la dreta del camp de futbol. Al final d’aquesta es pren en el mateix sentit de la marxa un sender que passa entre dues cases, creua la ribera de Vilada i remunta pel bosc fent giragonses fins a la C-26 que se segueix planerament a la dreta (Sud Est)

De seguida es deixa la carretera i es descendeix per un trencall de la dreta que, després de travessar una pista, hi desemboca de nou vora el pont del Climent (675 m.), sobre el Mergançol. En creuar-lo, s’arriba a una bifurcació (pal indicador). S’haurà d’abandonar la pista i agafar el sender de la dreta que s’endinsa al bosc. Cal parar atenció. Pocs metres després es trenca a mà dreta per un corriol que discorrerà a ponent per la baga del Biel, paral·lelament al Mergançol. Es deixa a l’esquerra el camí per on es tornarà més tard.

En deixar una desviació a la dreta es planeja, ara a migdia, per l’esquerra del torrent Fred, que es creua al cap de poc per continuar a ponent fins al trencall del pont del Doro. A partir d’aquí es remunta el bosc al Sud per l’esquerra dels Agullons de Sant Miquel, resseguint un rec amunt. Cal creuar-lo diverses vegades i ascendir amb força fent ziga-zagues. A mesura que es guanya altitud, el pi, el roure i el boix comparteixen protagonisme amb el faig i l’alzina.

Deixarem un desviament a mà dreta i continuarem pujant. Se surt a un coll, on hi ha un petit prat, i se segueix al Sud per la solana (es canvia de vessant) fins a desembocar al camí que ve del mas, l’església i el pla de Sant Miquel de les Canals (2 h. 45 m. – 987 m.). Cal prendre’l a l’esquerra i, en arribar uns metres després a una nova bifurcació, continuar també pel trencall de l’esquerra en direcció al serrat de Migdia (pal indicador).

Arribem al collet de les Corts (952 m.) i flanquejarem en direcció Nord Est. Pocs metres després sembla que s’esvaeixi el camí. Cal avançar uns metres arran del rocam que queda a mà dreta en el mateix sentit de la marxa. De seguida es deixa a l’esquerra la desviació provinent del barranc dels Colletons. Es passa la font dels Cóms – que no sempre raja – i es remunta fins al collet dels Pins. Es trenca a l’esquerra per un senderó carener que corona, després de flanquejar per la dreta un avantcim i superar un grau, el cim del Serrat de Migdia, fantàstic mirador de la serra de Picancel (3 h. 30 m. – 1.083 m.)

Es desfà el camí fins al collet dels Pins i es descendeix fortament a l’esquerra (Est) pel sender deixat abans. Resseguirem en tot moment el barranc del torrent Fred. Es creuarà el torrent diverses vegades i, en sortir a un esperó rocós (l’era de la Castellona, 829 m.), el trajecte se n’allunyarà baixant al Nord Est. Seguidament es remunta fins al colet de la casa del Bosc i es davalla fins a una bifurcació, on hi ha un pal indicador. Cal seguir a l’esquerra cap a Vilada i Borredà. Després de travessar una torrentera es puja fins al portell de l’Ovellar, estret pas entre roques de grans dimensions. D’aquí es descendeix fins a retrobar l’encreuament de davant del pont del Climent (4 h. 45 m.). Des d’aquest punt es desfà el camí fins al punt de partida de l’itinerari.

Observacions: A través d’un entorn feréstec i solitari s’ascendeix a un dels cims de l’accidentada serra de Picancel, el serrat de Migdia. Gaudirem de magnífiques vistes del Pedraforca, el Cadí, el Catllaràs i part del Pirineu oriental. La frondosa vegetació que es troba als barrancs obacs dels Colletons i del torrent Fred, en què destaca la presència del faig, contrasta amb el predomini del matollar i l’alzina de la solana. L’església romànica de Sant Miquel de les Canals esdevé el contrapunt cultural de l’excursió.

Tornarem a casa a quarts de tres de la tarda.

Tagamanent (1.059 m.)

2010-03-30T02:00:00.004-09:00

Dissabte 3 d’abril de 2010.

Hora de sortida: Dos quarts de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.

Temps aproximat: 4 h. (10,5 Km.)

Desnivell: 669 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Per aquest dissabte us proposo una sortida que té com apunt de partida el poble de Aiguafreda. Sortirem cada un del seu lloc, a l’hora recomanada, agafarem la carretera C-17 en direcció a Vic. Passarem el Figaró, Tagamanent i arribarem a Aiguafreda.

Itinerari: L’inici és a Aiguafreda (1). Just abans de l'entrada del pàrquing del restaurant Les Alzines d'Avençó trobem una pista ampla que puja amb força pendent i amb les indicacions del GR 5 que ens acompanyaran tot el trajecte. Seguim per aquesta pista uns 200 m. fins trobar un pal metàl·lic groc a cada costat.

0:15 Prenem pel corriol que surt de pujada prop del pal groc de l’esquerra, amb els senyals del GR 5. De fet, és suficient seguir les indicacions d’aquest itinerari de gran recorregut per arribar al nostre destí.

El camí d’anada és sempre de pujada, que inicialment és força pronunciada i va entre vegetació abundant. Molts trams tenen el terra de lloses de pissarra.

0:35 Després de passar per una clariana amb vistes sobre Centelles, els Cingles de Bertí i, en primer terme, la serra de l'Arca, arribem a una torre d'alta tensió. El camí és ample i el seguim cap a l’esquerra fent sempre cas a les indicacions del GR., amb el castell de Tagamanent al davant.

Trobem les restes de la masia de Puig Agut (al mateix peu de la pista ampla) i seguim un tram de la pista ampla fins trobar un corriol a l’esquerra, amb les indicacions del GR.
El nostre camí segueix de pujada i travessa diverses vegades la pista ampla, fent drecera. En algun lloc segueix per la pista uns metres.

1:35 Arribem a una clariana amb el castell en el cim del davant i el camí va cap a l’esquerra planejant, amb el cim del castell a la dreta. Arribem a un encreuament de camins, amb un panell informatiu. A la dreta, un camí du en pocs minuts al castell. A continuació veiem la pista que ve de pujada des del poble de Tagamanent i es dirigeix cap a l’esquerra cap el Pla de la Calma. Si seguim per aquesta pista arribem a la masia Bellver amb el centre d'informació "La Calma", la masia l'Agustí i l’església de Sant Cebrià de la Móra (romànica)

Dalt del cim, hi ha les restes de la primitiva església de Santa Maria de Tagamanent, que ja existia l’any 993. Després d’un terratrèmol l’any 1448, l’edifici va ser reconstruït, procés que va originar l’edifici actual. L’església ofereix al ja impressionant paisatge del turó, un toc original i pintoresc.

L'església és esmentada per primer cop el 993. El 1098 és cedida al monestir de Santa Fe de Conques amb la finalitat de que hi instaurés una comunitat. Aquesta cessió no es va realitzar mai, i per això els vescomtes de Cardona el van cedir a Sant Pere de Casserres, cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148. Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir durada, si és que mai es va arribar a establir. Des del segle XVI figura com a parròquia. A començament del segle XIX el lloc cau abandonat.

La tornada és pel mateix camí. Ara tot és baixada.

Observacions: La població de Tagamanent és coneguda sobretot pel seu turó. Amb la seva característica silueta – a l’extrem occidental del massís del Montseny – aquest turó fa de límit entre les pastures muntanyenques del pla de la Calma i l’estret engorjat del Congost. El turó coronat per l’església de Santa maria, és un dels indrets més sorprenents del terme de Tagamanent.

La major part del terme de Tagamanent, al Vallès Oriental, està inclosa dins del Parc natural del Montseny. Aquest sol fet ja indica la riquesa i la varietat d’atractius que l’indret ofereix a qui el visita. Però a banda dels recursos paisatgístics, també existeixen altres elements que en fan un campament base ideal per descobrir la zona: esglésies romàniques, restes d’antics castells i masos de la pagesia benestant medieval i moderna, itineraris senyalitzats, cases rurals i restaurants.

El Tagamanent, aquell “picacho muy elevado y de difícil acceso”, com es descrivia al segle XIX és el punt més conegut del terme de Tagamanent, amb impressionants vistes que es tenen sobre els pobles de Tagamanent i el Figaró, així com de les muntanyes que envolten el cim: la carena del Bellit i el serrat dels Llenyaters.

Una muntanya que té una significació especial per a l’expresident de la Generalitat en Jordi Pujol, perquè, segons diu, va lligada a la seva idea de país. Pujol explica sempre l’anècdota de quan va pujar al Tagamanent l’any 1940, quan tenia 9 anys, amb el seu oncle i des del cim es podia veure una bella panoràmica. Des d’allà, segons ha dit, es va fer el propòsit de treballar pel país.

Tornarem a casa, aproximadament, a quarts de tres de la tarda.

La baga del Noucomes (1.625 m.)

2010-03-25T04:25:00.004-09:00

Divendres 26 i dissabte 27 de març de 2010

Pel camí dels Bons Homes i les vies mineres.

Hora de sortida: 6 de la tarda de divendres.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 3 h. 15 m.

Desnivell (no acumulat): 415 m. (acumulat: 520 m.)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, direcció Manresa, Puig-reig i aquí ens desviarem a la dreta en direcció a La Guàrdia de Sagàs i, abans d’arribar, a l’esquerra, a Sagàs i a l’Hotel Rural Els Casals. www.hotelelscasals.com Tel. 93 825 12 00, a on tenim reservada habitació, en règim de mitja pensió (sopar i esmorzar) al preu de 68.- Euros per persona (en habitació doble) IVA inclòs.

La idea és tenir temps per visitar l’explotació agrària i ramadera i després sopar plegats a 2/4 de deu.

Itinerari: Ens llevarem el dissabte a les set del matí, per esmorzar i marxar amb els cotxes fins a Casanova de les Garrigues.

Per accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16 en direcció al túnel del Cadí. Passat el túnel de Cercs es pren el primer desviament de la dreta a la població homònima (Cercs) i de seguida ens desviem a l’esquerra per una pista asfaltada que ascendeix a Casanova de les Garrigues (seguir les indicacions)

Tota la caminada està senyalitzada com a GR-107. Sortim de Casanova de les Garrigues (1.210 m.) per la pista que en direcció sud es dirigeix a la carretera dels Rasos de Peguera. En uns metre, abans del pont sobre un torrent (1.180 m.) girem a la dreta per un sender que s’endinsa al bosc.

S’ascendeix gradualment pel barranc a través d’una densa pineda. Es creuen els Esquers de Santa Maria i es passa a l’àrea de lleure de la Plana Rodona avançant vora el torrent de l’Oreller. Després del roc de l’Estany es desemboca a una pista, que seguirem a la dreta. En arribar en suau pujada al mas de l’Estany, hi ha una bifurcació. Cal prendre l’ample camí de la dreta (NE) que discorre per l’extrem oriental del pla de l’Estany.

Al coll de Noucomes es continua al NO per un sender que baixa per l’esplèndida baga de Noucomes, un entorn natural bucòlic format per frondoses fagedes que conviuen amb el roure, el pi roig, el boix i falgueres. Es tenen bones vistes al nord i a ponent de la Solana de Peguera, els Cingles, la Soleia de Confós i la vall de Peguera.

Es deixa a mà esquerra un desviament que mena les Graus (1.452 m.) i es descendeix fins al camí dels Plans (O/NO), que se segueix a la dreta en direcció SE. Cap a l’oest s’arribaria al poble abandonat de Peguera. Per aquí passava un trenet de tracció animal que transportava el carbó de les mines de Peguera fins a l’estació de ferrocarril de Cercs. Després deixar enrere algunes construccions en ruïnes de l’antic complex miner es baixa (NE) entre prominents fagedes fent ziga-zagues i es pren el sender pla que segueix un altra antiga via de transport de lignit.

Es voreja el sector oriental del serrat de la Casanova i es travessen els colls de la Baga i de les Bassetes. Es tenen magnífiques panoràmiques a l’Est i al Sud de la vall del Llobregat, l’embassament d ela Baells, el berguedà i les serres del Catllaràs i de Picancel. Passat el torrent de les Bassetes i la font de Santa Margarida, es torna a Casanova de les Garrigues.

Observacions: Ens endinsarem als rasos de Peguera, serra d’extensos boscos i pregones valls, per la baga de Noucomes, un ombrívol paratge on regna el faig. Travessarem també el pla de l’Estany, verda esplanada que va albergar en el passat un gran llac avui dessecat. Es recorren camins plens d’història com el dels Bons Homes (GR-107) i la senda dels Plans, antiga via del tren destinada al transport de carbó de les mines de Peguera.

Al tornar, anirem a dinar al afamat restaurant de Els Casals

Tornarem a casa a les sis de la tarda.

Per llegir la crònica de la sortida: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/04/baga-del-noucomes-i-hotel-els-casals.html

La Cogulla (789 m.) i el Tossal Gros (867 m.)

2010-03-20T02:49:00.001-09:00

Dissabte 20 de març de 2010

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Temps aproximat: 5 h. 15 m.

Desnivell: 185 m. (Acumulat: 675 m.)

Dificultat: Mityjana.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora recomanada, per estar a Miramar a ¾ de deu (9 h. 45 m.). Per arribar-hi, s’ha d’anar per l’autopista AP-2 (pararem a fer el tallat en l’Àrea de Servei de l’Alt Camp) i agafar la sortida nº. 10, del Pla de Santa Maria. Anar per la C-37 direcció a Valls. Passat el polígon industrial de Valls i abans d’entrar al poble de Valls, agafar, en una rotonda que posa direcció Montblanc. Seguir la carretera N-240, direcció Montblanc i coll de l’Illa, veurem un desviament (a la dreta) que posa Masmolets, que l’agafarem a la tornada. Seguirem i passarem per Fontscaldes, i passat aquest poble, un altre desviament a la dreta (Km. 27 a mitja pujada del coll de l’Illa) que ens portarà fins a Miramar, on deixarem els cotxes i començarem la caminada.

Itinerari: Farem un circuït des de Miramar, pujarem al punt més alt, baixarem a Lilla, anirem cap a Prenafeta, pujarem al Coll de Prenafeta (per aquí passa el GR-175, el GR-7 i la ruta del Cister), seguint els GR anirem sempre en direcció Figuerola del Camp i Tossal Gros podem passar per la Torre del Moro (i veure’n el que en queda). En el moment que trobem la bifurcació (hi ha una barana) cap a Figuerola del Camp nosaltres seguirem amunt (direcció sud) per arribar al Tossal Gros, el camí a partir d’ara és bastant brut, les ventades han deixat arbres caiguts i molts arbusts pel camí, que és bastant estret, i d'aquí al cim del TOSSAL GROS (867 m.), el punt més alt de tota la serra. Les vistes son increïbles, Montblanc, Barberà de la Conca, Cabra del Camp, Figuerola del Camp i de bona part de Catalunya. També es poden veure el mar i les serralades del voltant, amb Montserrat i els Pirineus. Més avall, sobre un cim rocós, s’aixeca una mena d’arc de pedra, un antic castell que la gent anomena la Torre del Moro.

I ja de baixada de retorn cap a Miramar a on agafarem els cotxes i anirem fins a Masmolets, on anirem a fer una mega-calçotada!.

Observacions: El Tossal Gros, també conegut com Tossal Gros de Miramar o Morrot de Sant Jordi, és una muntanya de 867 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp a l'Alt Camp i el de Montblanc a la Conca de Barberà. És el punt més alt de la serra de Miramar.

La Serra de Miramar pertany a la Serralada Prelitoral Catalana, té d'uns 30 km de longitud que segueix la direcció NE - SW, situada entre els rius Francolí i Gaià. Hi destaquem el tossal Gros (867 m), tossal diferenciat de la serra degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i les brolles. També presenta una elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns rèptils de gran interès com la bívia.

En aquesta zona hi trobem altres indrets d’interès a part del tossal Gros. Un d’ells és la visita a la zona on es situava l’antic poble de Prenafeta amb les ruïnes del castell i les restes d'una petita església del segle XIII que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 també hi trobem la pedania de Lilla.

Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 16 de març per poder fer les reserves del restaurant (places limitades). Preu per persona del dinar: 37.- Euros.

Dinarem a: Cal Ganxo - Masmolets. http://www.calganxo.com/ Tel.: 977 60 59 60

Sortida que fem conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi.

Tornarem a casa a quarts de set del vespre.