dimarts, 29 d’agost del 2023

El Puig del Far (840 m)

Dilluns 28 d’agost de 2023

Matinal

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca d’Osona. 

Temps aproximat: 4 h 30 min (10,3 km) 

Desnivell: 472 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 i la C-17 en direcció a Vic. 

Desprès seguirem fins enllaçar amb la C-25 que seguirem fins a Vilanova de Sau. 

 

Itinerari: Iniciarem la caminada al municipi de Vilanova de Sau (558 m), en la zona d’aparcament del carrer de les Guilleries. 

Seguirem les indicacions que ens portaran cap al Puig del Far a través del sender local SL-C 122. Unes indicacions que coincidiran amb el GR-2 i el GR-151 durant una bona estona. Ens endinsarem per un corriol, en baixada, pel torrent de la Polleda. De seguida creuarem la carretera i començarem la pujada. 

De primer per una pista força ampla – envoltada de conreus i amb una molt bona panoràmica dels cingles de Vilanova, d’una espectacular tonalitat rogenca – fins que al cap de poca estona l’abandonarem per endinsar-nos en un preciós corriol que s’alça pel mig del bosc. 

Entre roures, alzines, pins i algun castanyer dispers, el corriol, sempre ombrívol, desemboca en una pista ampla. En aquest punt, situats en una mena d’altiplà, ja per sobre els cingles de Vilanova, abandonarem el GR-2 i el GR-151 i continuarem pel sender local. El següent tram – absolutament pla – ens ajudarà a recuperar forces. Avançarem en direcció nord i en poca estona tornarem a abandonar la pista, al final d’un esplèndid camp on acostuma a pasturar el bestiar. 

Tombarem a l’est fent un gir de 90º i travessarem un prat camí de Santa Margarida d’Ardola. Per primera vegada podrem admirar, en la llunyania, els espectaculars cingles de Tavertet. Ens tornarem a endinsar al bosc i en uns cinc minuts arribarem a un dels plats forts de la ruta: les restes de l’església romànica de Santa Margarida d’Ardola (s. XI), estratègicament amagada enmig de l’espessa boscúria.




Seguirem el recorregut, altra vegada ascendent, progressant per un preciós corriol que discorre pel bosc, entre uns enormes i sorprenents blocs de gres i balmes. Un indret que ens transporta al passat, on s’assentà el poblat ibèric possiblement anomenat Ardola.

Per accedir al cim del Puig del Far (832 m – 1 h 45 min) haurem de recórrer un darrer tram d’ascens – força pronunciat – perfectament senyalitzat. L’esforç valdrà la pena, doncs el cim és una de les millors atalaies de la vall de Sau. Situat dalt d’un dels penya-segats dels cingles de Vilanova, ens regala amb una vista panoràmica superba de 360 graus. Foto de grup i admirar el paisatge.



Després continuarem la marxa i desfarem el camí d’ascens uns 10 minuts fins a trobar un senyal que ens indica que el sender es dirigeix cap a Vilanova de Sau (pel corriol del Cargol). 

Passada la bassa de Santa Margarida, desembocarem a una pista, per on discorre el GR-151. De seguida, però, l’abandonarem per continuar en franc descens pel corriol del Cargol fins a la masia de la Vileta Grossa. Abans d’agafar aquest corriol, en baixada, seguirem la pista i ens acostarem al mirador que ofereix la Roca del Migdia sobre el pantà de Sau amb una magnifica panoràmica. Després tornarem enrere i agafarem el corriol del Cargol.



El baixarem anant amb compte i el deixarem definitivament enrere el corriol per progressar una estona per una pista asfaltada, que ens portarà fins a la carretera N-141-d. La creuarem seguint els senyals del sender, i després d’un lleuger tram ascendent arribarem al poble de Vilanova de Sau completant aquest volta circular (4 h 30 min)

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-del-far-i-roca-del-migdia-145465416 

 

Observacions: Al nord-oest de Vilanova de Sau, al sud del pantà, s’alça una espectacular muralla rocosa aparentment inaccessible. El Puig del Far (el vigia de Sau), tot i la seva modesta altitud, és un dels millors miradors de l’Espai Natural de les Guilleries – Savassona. El sender local SL-C 122 permet assolir aquest modest i a la vegada bonic cim a través d’una agradable i variada ruta circular. Una opció molt recomanable per una matinal de muntanya. Aquest cim està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

 

L’Espai Natural de les Guilleries – Savassona de més de 8.000 hectàrees, està gestionat des de el 1998 pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries – Savassona. Comprèn part del massís de la Guilleries, la part sud de Collsacabra i les muntanyes de Savassona, a la comarca d’Osona. L’espai està inclòs dins de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona i el seu paisatge, d’altíssim interès paisatgístic, cultural i geològic, està configurat per formacions boscoses esquitxades per prats i conreus, amb el Pantà de Sau com a centre neuràlgic. La presència de l’embassament, gairebé com un llac envoltat d’alteroses cingleres, confereixen a la zona un important atractiu turístic. Un entorn meravellós que degut a la seva ubicació i facilitat d’accés des de l’àrea metropolitana de Barcelona permet plantejar-se diverses sortides d’un dia.

 

Dinarem a casa.

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

dimarts, 8 d’agost del 2023

Vall de Serradell (1.131 m) Estanys de Gémena (2.272 m)

4-5-6 d’agost de 2023

Primera sortida temporada 2023 / 24

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (8,3 km) / 7 h 30 min (8,8 km) 

Desnivell: 268 m (acumulat) / 798 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal / Difícil.


Programa divendres 4 d’agost: Sortirem a l’hora esmentada i anirem par la A-2 en direcció a Lleida fins a la sortida 517. Seguirem en direcció Agramunt i Artesa de Segre on ens aturarem a fer el tallat al Pont d’Alentorn al bar El Pastisser del Pont. Després seguirem i passarem el port de Comiols i baixarem cap a Tremp i la Pobla de Segur. A la rotonda d’entrada, agafarem a l’esquerra la carretera en direcció al Pont de Suert. 

A la carretera N-260, entre la Pobla de Segur i Senterada, agafarem el trencall que puja a Erinyà. A la dreta, poc abans d’entrar-hi, una pista d’uns 4,3 km porta a Serradell. Més amunt, es deixa un trencall a l’esquerra i s’emprèn una forta pujada fins al poble, on aparcarem. 

 

Itinerari: (1) Travessarem el poble per un carrer empedrat que va fins al camí carreter, que segueix. Cinc minuts més tard, passarem entre dos edificis i, poc després, per una passera cimentada. Més endavant es deixa un cobert a la dreta. Al damunt es veuen els impressionants tossals. El camí fa una baixada i passa a tocar d’una borda que queda a la dreta. 

(2) 0:20 h.: Passarem pel costat d’una borda; poc més enllà es deixa una pista que baixa. 

(3) 0:30 h.: Veurem una petita cabana a l’esquerra i continuarem pujant. 

(4) 0:45 h.: Baixarem un tros molt pedregós. A l’altre costat del barranc hi ha una borda. Després de creuar un rierol, agafarem el sender que surt pocs metres més enllà a la dreta i s’endinsa per un bosc de pins. 

(5) 1:00 h.: Arribarem a una desviació que baixa a l’esquerra. Cal seguir recte pel sender que puja. Des d’un gran bloc situat al mig del barranc es remunta el riu fins a la cova. L'últim tram d'uns 300 metres al farem per la llera del riu per sobre les pedres una mica incòmoda de caminar fins a la cova.





(6) 1:15 h.: A l’esquerra d’un petit salt d’aigua es troba la minsa entrada de la cova de Cuberes. La boca és molt estreta i després d’un túnel força alt s’arriba a un eixamplament. La entrada no és aconsellable per als no experts. 

La tornada es fa pel mateix camí. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-serradell-cova-cuberes-143011917 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64cd07acb3819e66713dc6f7 


Observacions: La vall del riu Serradell, formada sobre la mateixa base de terreny conglomerat que la conca de la Pobla de Segur, presenta barrancs profunds i agulles altes. L’orientació de la vall i la protecció que li proporciona la serra de Ban són la causa d’un clima benigne que permet el conreu d’oliveres i altres plantes mediterrànies. Al final del recorregut a peu, la cova de Cuberes ofereix un atractiu especial. Això no obstant, és millor no entrar-hi si no es té experiència en coves i avencs.

 

Un cop finalitzada la excursió, anirem fins a Pont de Suert on podem i podem dinar al restaurant Edelweis, c/. Monestir de Lavaix, 2.

 

Després anirem fins a Taüll. Els hotels triats són:

 

Hotel El Rantiner, https://www.hotelelrantiner.com/ca/ Tel.: 973 69 61 84 – 630 23 83 17.

Pensió La Coma, https://www.vallboi.cat/ca/allotjament/pensio-la-coma-0 Tel.: 626 47 49 38.

 

Soparem al restaurant El Fai de Taüll, https://restaurantelfai.com/ 973 69 62 01 o 699 70 12 65.


 

Programa dissabte 5 d’agost: Anirem fins a Caldes de Boí. Aparcarem a la zona de Toirigo, una mica més amunt del balneari i passada la caseta de control del par. 

Itinerari: (1) 0 km: Aparcament de Toirigo.

(2) 0,200 km: Desviament a la dreta per un camí molt ben marcat que remunta el vessant de la muntanya (/si seguíssim rectes aniríem al balneari) 

(3) 2,300 km: Després de superar la primera part dura de l'excursió pel barranc de Sallent, però també la més boscosa travessant un frondós bosc de teixos, faigs i bedolls, el sender desemboca als prats del Pla de la Cabana o de Llubriqueto. El camí segueix, molt ben marcat al terreny, per la dreta d'una cascada que es despenja dels llacs de Gémena. 

(4) 3,200 km: Després de superar l'últim tram dur de l'excursió, el sender arriba al llac Inferior de Gémena. Cal seguir per la dreta del llac.


(5) 4,400 km: Llac Alt de Gémena. El sender continua pujant per la dreta de l'enorme cascada que forma els llacs fins als estanys Gelats. Nosaltres podem acabar aquí l'excursió i després de gaudir del meravellós entorn de muntanya tornar pel mateix camí.



(6) 8,800 km: Toirigo i fi de l´excursió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estanys-de-gemena-143013742 

Traça en 3 D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64ce4a890a81343fc2962953 

 

Observacions: Els estanys de Gémena són dos bonics miralls de colors entre les muntanyes de la vall de Boí adornats amb boscos d'avets i cascades de fredes aigües de muntanya. La pujada fins als llacs de Gémena exigeix superar un desnivell de 800 metres, però no cal espantar-se perquè el camí està molt ben marcat al terreny i en unes tres hores i mitja de pujada s'arriba al llac Alt de Gémena on hi ha aigua fresca, bones vistes i natura de muntanya per tot arreu. A més, la baixada és agradable per un angost barranc emboscat.


Vàrem fer nit en aquets estanys el 28 de juliol del 2007, per pujar l'endemà al Bessiberri Sud (3.017 m). Aquí podeu veure la ressenya i més fotos: maifemcim.cat: Pic del Bessiberri Sud (3.017 m.)

 

Visitar els llacs dels Pirineus és conèixer els racons més atractius i encantadors de la serralada. Als llacs de muntanya es donen cita els millors elements de la natura: l'aigua, el bosc, les empremtes geològiques, els animals salvatges, els reflexos de colors i les espècies vegetals que habiten les seves ribes. Els llacs i les llacunes són fonamentals en l'equilibri dels ecosistemes de les valls.

 

Els llacs estan situats als vessants de les muntanyes a diferents alçades per reunir i regular l'aigua de la pluja i del desgel. En principi, sembla que estan escampats per les muntanyes a l’atzar, però la natura els ha col·locat al lloc adequat perquè cada un compleixi amb la seva funció. De la seva correcta distribució i de l'aigua dels rius i els rierols de muntanya depenen totes les espècies pirinenques.

 

Què més podem visitar?

 

Estany de Cavallers. A partir de Caldes de Boí, una carretera de muntanya s'interna a la conca alta del riu Noguera de Tor i arriba fins a un estacionament a l'alçada de l'embassament de Cavallers, situat a 1.782 metres d'altitud. El panorama en aquest paratge és al·lucinant amb les siluetes muntanyenques del massís dels Bessiberris reflectint-se a la superfície de llac artificial i tota la vall de Boí allunyant-se cap a un horitzó que se submergeix en la seva llunyania.

 

Vegetació: Avets, teixos, bedolls i faig.

 

Cartografia: Mapa Alpina 1:25.000 - Vall de Boí.

 

Ens endurem el dinar.

 

Soparem al restaurant El Caliu de Taüll, tel.: 973 69 62 12 / 650 65 22 56, c/. Feixanes, 11, https://www.elcaliutaull.com/




Programa diumenge 6 d’agost: Esmorzarem i marxarem de l’hotel i anirem en direcció a Pont de Suert i el Pont de Montanyana, on girarem a l’esquerra, agafant la carretera en direcció al Castell de Mur (1 h 30 min de trajecte)

Itinerari: 11:00 h.: Visita guiada a la Col·legiata de Santa Maria de Mur i al castell. 

El Castell de Mur és un exemple clar de castell militar de frontera. Al territori que conforma actualment la comarca del Pallars Jussà, la xarxa defensiva creada per Arnau Mir de Tost transcorre al nord de la serra del Montsec, des de Tolva, a l’Aragó, fins a la Conca Dellà. És important destacar que bona part dels elements arquitectònics militars que definien aquest sistema defensiu han perviscut fins als nostres dies. En destaquen, òbviament, els grans castells de frontera, Mur i Llordà, que conviuen històricament al segle XI. Constructivament parlant pertanyen, com veurem a continuació, a dos realitats clarament diferenciades, tant per la seva funció com per la seva aparença; tenen, no obstant això, elements en comú, com ara la presència d’edificis religiosos que van contribuir a consolidar la seva tasca feudalitzadora. 

Els castells de Mur i de Llordà esdevenen, doncs, veritables eixos vertebradors d’un eficaç sistema defensiu del qual participen castells menors, com el de Guàrdia i el d’Orcau, i torres de guaita com les d’Alsamora i d’Estorm, entre d’altres; tots són elements vitals per al control estratègic i efectiu del territori de frontera. 

Al castell de Mur s’hi exposen magníficament els elements que conformen aquestes construccions. La torre de planta circular apareix protegida per una muralla que s’adapta al terreny, tot adoptant una morfologia singular d’angles arrodonits.



Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica de la qual s’ha conservat l’església, el claustre i gran part de les dependències que l’envoltaven. La consagració de l’església l’any 1069, va ser promoguda per Ramon V de Pallars i per la seva esposa Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i va anar acompanyada d’una substanciosa donació de béns i de terres. Aquests fets palesen el gran interès de la parella per fer d’aquest edifici de culte la seu religiosa del nou comtat pallarès i alhora, probablement, el seu panteó familiar.




Precisament és la canònica de Santa Maria de Mur la que avui ens permet gaudir d’una de les manifestacions més reeixides de la pintura romànica lleidatana. La decoració de l’absis central, venuda al Museum of Fine Arts de Boston al principi del segle XIX, pot contemplar-se actualment in situ gràcies a l’aplicació de les tècniques més innovadores de reproducció gràfica, que han permès recuperar notablement l’aspecte original de l’anterior església.

Per a més informació, podeu veure aquest vídeo de la col·lecció de "Romànic a la motxilla":  Romànic a la Motxilla - Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval - YouTube

 

Observacions: Els/les que vulgueu fer aquesta visita, cal que feu la reserva el més aviat possible. Preu de la visita: 7.- euros per persona. La visita dura aproximadament una hora i mitja.

 

https://www.pallarsclick.com/ca/visita-al-castell-de-mur-i-canonica-de-santa-maria_a_65.html?gclid=Cj0KCQjwnrmlBhDHARIsADJ5b_m0zNDY3H1_ok5Aw2IuX-zgGvcEaWMnfXO1jCsqVAatb7GGGzU7FgsaAnM8EALw_wcB

 

Des de el Castell de Mur i si es disposa de més temps, es pot anar a veure El Ginebre del Tuberic (o TovericEl Ginebre del Tuberic és un arbre monumental situat a 280 m (vessant SSW) de la muntanya de les Mosques (1.031). Aquesta muntanya és l'extrem de ponent de la carena on hi ha de la Casa Forta de Miravet (ruïnes), el Castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur i a la vegada és l'extrem nord de la serra d'Estorm.


El càdec o ginebre (Juniperus oxycedrus) és un arbret o més freqüentment un arbust baix, típicament mediterrani, de llocs assolellats i principalment de sòls calcaris, però aquí, de manera excepcional, ha donat lloc a un exemplar de mides extraordinàries. Mesures del Ginebre: alçària total  = 6,5 m, volt de canó  = 2,53, capçada mitjana  = 9,1 m i és el 3r càdec de canó més gruixut mesurat a Catalunya. Va ser declarat monumental el 1990. Informació detallada a la fitxa: https://plantipodes-am.cat/fitxes/ginebretuberic.html


S’hi pot arribar, des del Castell de Mur, en 2 hores (anar i tornar) per la ruta (vam fer l’anada al Ginebre i la tornada pel mateix itinerari):

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-mur-ginebre-del-tuberic-arbre-monumental-86183830/photo-55662555


Dinarem al Restaurant del Llac de l’Hotel Terradets, https://www.hotelterradets.com/gastronomia . 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.