Puig Rodó – Serra del Corb (902 m)

Dimarts 18 de febrer de 2025

Hora de sortida: ¾ de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Garrotxa. 

Temps aproximat: 5 h (10,5 km) 

Desnivell: 654 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 Carreteres de Tona. 

Després seguirem en direcció a Vic, Manlleu i Les Preses, aparcarem a la Zona Esportiva al final del carrer Camp del Prat on hi ha una zona d’aparcament. 

 

Itinerari: Sortirem de la Zona Esportiva de Les Preses (473 m) al final del carrer del Camp del Prat. Passarem pel costat de les piscines municipals (deixant-les a la nostra dreta). Començarem a seguir les marques grogues d’Itinerànnia que ens acompanyaran bona part del camí. Girarem a la dreta per una pista rural que ens portarà a unes cases i, just passades les piscines, tornarem a girar a la dreta, per un corriol ample i fresat que anirà alternant rouredes amb fagedes (en una tònica que es mantindrà durant tot el camí segons les vessants per on anirem passant, conjuntament amb alzinars i pinedes). 

Volcà el Racó (607 m). Pal indicador, deixarem el sender principal i girarem a la dreta en direcció a Ruta de Xenacs / Volcà del Racó. Deixarem el volcà i la casa del Racó a la nostra esquerra i, agafarem el camí, en pujada, senyalat amb marques grogues.

Més endavant (quan portem caminats uns 2,6 km) agafarem el corriol de l’esquerra, poc transitat, que anirà a parar a una pista que seguirem. 

Sant Miquel del Corb (605 m). Església romànica ben restaurada. El temple és d'una sola nau coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada. El campanar és una torre quadrada. El seu origen possiblement és preromànic però l'actual és d'època romànica. Recentment ha estat molt restaurada.

Un cop vista continuarem per la mateixa pista, tot passant pel costat del Mas l’Antiga.

Sant Martí del Corb (576 m). Església romànica, al seu costat hi ha una font que, amb la fageda que l’envolta, conformen un indret de gran bellesa. 

Menuda església d'una sola nau i absis semicircular. L'accés es realitza a través d'una escalinata i d'una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Vàrem estar a Sant Miquel i Sant Martí del Corb el 6 de maig de 2017, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2017/05/gr-2-de-santa-pau-joanetes-675-m.html 

Un cop visitada deixarem la pista principal, que gira a l’esquerra, marxant cap a la dreta per una pista secundària (sense fer cas als senyals grocs de pas barrat, ja que a pocs metres retrobarem les marques grogues). Més endavant la pista es converteix en un corriol, gira a la dreta i es comença a enfilar amb ganes tot fent marrades. La pujada cada cop és més forta i en algun punt caldrà fer servir les mans per assegurar-nos. Cal anar amb compte en aquest tram si el terra està humit o enfangat. 

Collet del Pujant d’en Camps (847 m). Arribarem a la carena on el corriol mor en un altre de més ample, on girarem cap a la dreta en direcció al coll de Bas i Xenacs (pal indicador). Seguirem sempre carenant per un camí força planer, a la següent bifurcació agafarem el camí de l’esquerra, en direcció al Puig Rodó. 

Puig Rodó (907 m). A uns 100 metres a la dreta del collet de Puig Rodó.

Un cop haguem gaudit de les magnífiques vistes a la Zona Volcànica, i més enllà, i haguem fet les fotos de rigor, recularem fins al collet i seguirem per la pista que ens portarà a l’Àrea Recreativa de Xenacs. En aquest punt cal buscar el pal indicador en direcció a Les Preses, per baixar amb ganes per un corriol, tot fent marrades, seguint marques blanques i verdes i altres pals indicadors que ens tornaran al punt de sortida (pel camí de les Barrincoles). Just al final, per una pista cimentada més planera, passarem per les masies de Cal Talaia, el Pujol i el Pinell fins arribar a Les Preses, on tenim els cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-rodo-serra-del-corb-202125016 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/67b489fe6a13aa26f1313895

 

Observacions: A Catalunya tenim diferents Puigs Rodons.... En tenim un al Moianès, el vàrem pujar el 29 de novembre de 2015, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2015/11/puig-rodo-1061-m-mirador-del-moianes.html en tenim un altre al Vallès Occidental i un altre a l’Alt Penedès, cal no confondre’s!

 

En aquesta ruta podrem assaborir el millor de la Garrotxa; tot fent una mena de resum variat i complert. Tot caminant per la Serra del Corb passarem per un modest volcà (el del Racó), dues encisadores ermites (Sant Miquel i Sant Martí del Corb) i algunes fonts, gaudirem de grans vistes des del Puig Rodó i, si tenim anem a la tardor, segur que ens plauran els colors de la tardor, ja que gran part del camí és entre fagedes.

Dinarem a l’Hostal Vertisol, Ctra. Sta. Coloma ,17, Les Preses Tel. 972 69 21 48.

De Sant Pere de Falgars a Sant Miquel de Castelló (951 m)

Dissabte 1 de febrer de 2025

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de la Garrotxa. 

Temps aproximat: 2 h 45 min (7 km) 

Desnivell: 194 m (acumulat) 

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic, aturant-nos a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem i passat Vic anirem en direcció a Roda de Ter, l’Esquirol i finalment arribarem a Sant Pere de Falgars, on aparcarem. 

 

Itinerari: Església romànica de Sant Pere de Falgars 

El nucli de Falgars d’en Bas (que pertany a la Vall d’en Bas) està composat per unes poques cases, una casa de turisme rural (la Coromina) i una església romànica (Sant Pere de Falgars) que sembla estar (al menys externament) en bon estat de conservació.

Començarem a caminar en aquest punt i travessarem un parell de tanques (deixant com sempre les portes de la mateixa manera com les hem trobat) Poc després ja podrem veure la silueta del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

Camí de Falgars d’en Bas

Ara el camí canvia radicalment ja que transcorre per una pista forestal i el camí és ja força planer. El paisatge dona pas a les pastures i les vaques ens acompanyaran durant aquest tram del trajecte. 

En pocs metres trobarem el mas Pibernat, passarem pel costat del mas tot seguint els senyals del GR-2 (cartells indicadors) podrem adonar-nos de la magnitud d’aquest Mas i una mica més enllà la Font de Pibernat.

Vista del Mas Pibernat

Trobarem una tanca, que tornarem a tancar en passar, i un rètol que ens indica el camí a Cabrera i el Puigsacalm (ull que NO hem de prendre aquest camí). Segurament el camí indicat ens portaria a Cabrera passant pel Coll dels Llancers. Segons algunes referències que hem llegit sembla un camí altament recomanable pels amants de la botànica però seguirem el camí principal que ens portarà fins a Sant Miquel de Castelló. 

Anirem seguint els senyals grocs i arribarem al capdamunt d’un cingle. La vista des d’aquest punt és admirable. Tindrem una immillorable vista de la Vall d’en Bas, mes enllà les Preses i Olot, el Bassegoda, en direcció al mar Sant Salvador Saverdera i el Puigsacalm a tocar.

Vista de Sant Miquel de Castelló.

Trobarem un rètol que ens indica el camí cap a Joanetes, nosaltres hem d’anar en direcció contrària i en pocs minuts arribarem (desviant-nos a la dreta del camí) a la capella de Sant Miquel de Castelló. 

Tornarem pel mateix camí. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sant-pere-de-falgars-a-sant-miquel-de-castello-200062007 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/679e6e95a55f2d1ae5176755 

 

Observacions: Senzilla passejada, planera i amb molt bones vistes. Sortim des de Falgars d'en Bas, dalt d'un extens altiplà a 954 m d'altitud, tallat abruptament per nombroses cingleres, que s'aixeca davant mateix dels Hostalets d'en Bas. Des d'aquí seguirem una pista còmode i ben senyalitzada fins l'Ermita de Sant Miquel de Castelló, que s'enlaira sobre una impressionant i tallada cinglera. La panoràmica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu.

 

Vàrem passar per Sant Pere de Falgars i Sant Miquel de Castelló en la excursió del 29 de desembre de 2018 GR-2: Joanetes – Pruit, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2018/12/gr-2-joanetes-pruit-1077-m.html 

Tornant per la pista asfaltada, passarem pel costat del Roure de la Mestressa, era un arbre monumental, situat dins d'una finca, que segurament va morir i ara està tallat. aquí podeu veure la seva fitxa i fotos de com era fa uns anys: Roure de la Mestressa

Dinarem al restaurant La Cöpe, Carrer Major, 83, 1r, L'Esquirol, Telèfon: 93 856 51 00.

Puig de Toia, el bolet de Toia i les Roques Encantades - Collsacabra (1.132 m)

Dissabte 22 de juny de 2024

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Garrotxa. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (9,3 km) 

Desnivell: 335 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem, passarem per Vic i Manlleu i agafarem la C-37 en direcció a Olot. Passarem pel túnel de Bracons i girarem a la dreta per anar a Sant Esteve d’en Bas i seguirem fins al coll de Condreu on aparcarem a la zona d’aparcament del restaurant que hi ha en aquest lloc. 

 

Itinerari: Sortirem de Coll de Condreu (1.010 m) i tindrem el Puig de Toia just a sobre nostre. Hi pujarem pel dret, pel mig d’una fageda bastant neta, tot i que anirem travessant una vella pista que va ascendint tot fent esses. En poca estona arribarem al cim (1.132 m), el qual té poca cosa a destacar, ja que està cobert de vegetació. Hi ha unes pedres de terme que ens indiquen uns límits de propietat i res més. És el punt més alt de la excursió.

A partir d’aquí, i en lleugera baixada, seguirem un serrat que ens portarà, primer, a la Bauma de Toia i, pocs metres més enllà, a l’espectacular Bolet. Ells sols ja compensen la sortida! Continuarem cap als Esqueions, tot admirant uns immensos blocs de pedra. La solitud d’aquesta part de l’itinerari és impressionant.

Seguirem la traça i arribarem al torrent dels Esqueions, un dels llocs més espectaculars de la sortida. Vegetació per totes bandes, amb uns blocs de pedra descomunals i amb una flora esplendorosa de faigs, boixos, avellaners bords… que no veu gairebé mai el sol. A bona part de les escletxes de les roques hi podrem observem la planta més antiga de casa nostra, l’orella d’os “que va bé per a l’ofec i per a la tos...“ amb unes flors senzilles i fràgils, però d’una bellesa extraordinària.

Passarem per la Cova d’en Ferriol i arribarem al salt dels Esqueions. 

Seguirem baixant pel torrent fins a veure la carretera, a tocar del Pont dels Esqueions. Anirem per la carretera fins a trobar un punt per on és relativament fàcil de pujar, per la nostra dreta i abans d’arribar a una giravolt. 

Farem un tram per una zona de matolls i sense camí evident. 

Continuarem cap amunt i sortirem a pocs metres de la finca de Jaça, una de les més ben situades del Collsacabra. La vista que té sobre la Serra de Llancers i el Puigsacalm, el Pirineu i l’Alta Garrotxa, és única. Cal passar pel costat de la finca, sense trepitjar els sembrat ni el bestiar. En la nostra traça, passem pel mig d’un camp que està ja segat i seguint les indicacions del seu propietari. Arribarem al final del camp i de la finca, una zona amb un bassa natural d’aigua on pasturen les vaques i també podem veure algun ànec.

Continuarem cap a les Roques Encantades, últim objectiu de la excursió. Sempre fa il•lusió arribar a un lloc tan bonic i solitari. Uns rètols explicatius, ens donen la resposta geològica de l’aparició d’aquest extraordinaris blocs de pedra a la zona del Collsacabra: tot és qüestió del mar que cobria aquest territori, de les sedimentacions, dels milions d’anys transcorreguts  i de les constants erosions.

Les Roques Encantades (o Roques Encadenades) és un conjunt de roques que hi ha prop de la carretera que porta al Far. El nom del conjunt de roques ve de la llegenda que diu: 

"El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que és el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni pregà a Déu que els hi donés un cop de mà. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tan fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai més. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble." 

Només falta la baixada fins a Coll de Condreu per un camí que travessa una fageda magnífica. El corriol està molt desmarcat pel fullam sec i és difícil de seguir. Finalment, com no podia ser d’altra manera, el perdem i optem per baixar pel mig del bosc fins trobar un pas més o menys fàcil per accedir a la carretera i arribar de tornada al coll de Condreu on tenim els cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-toia-el-bolet-de-toia-i-les-roques-encantades-collsacabra-175074618 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6676b6b03a22c17f7a448a64 

Observacions: Durant anys hem corregut pel Collsacabra i ens pensàvem que el coneixíem una mica, però no havíem llegit mai els topònims de Toia i Esqueions. Tocats per l’amor propi, anirem a “descobrir” aquests indrets.

 

Com que ens trobarem en un dels indrets més solitaris del Collsacabra, amb camins molt poc transitats i sense senyals, ens haurem de refiar de la traça del GPS.

 

Dinarem al Restaurant Coll de Condreu, Carretera Comarcal Vic a Olot, km 38,5, Sant Esteve d'en Bas. Telèfon: 972 44 43 19. 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Del Mas d’Aubert al Pla del Grau per les Marrades (930 m)

Dijous 16 de maig de 2024

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de la Garrotxa. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (8,2 km) 

Desnivell: 453 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a Girona, fins al desviament de la C-17 on seguirem en direcció a Vic. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona. Després seguirem fins passat Vic, on enllaçarem amb la C-37 en direcció a Olot. Passarem per Joanetes i una mica més endavant ens desviarem a la dreta per la C-153 en direcció a Sant Esteve d’en Bas i una mica més endavant fins a la zona d’aparcament del Mas d’Aubert. 

 

Itinerari: Començarem a caminar des del Mas d’Aubert (503 m). El mas de l'Aubert es troba situat en un vessant a l'est del riu Fluvià, en el sector més meridional de la Vall d'en Bas, a tocar de l'antic camí ral que comunicava la zona de la Garrotxa amb la ciutat de Vic i que ja l'any 1117 és esmentat amb el nom de camí d'Osona. Les primeres notícies sobre aquest mas són d'època baix-medieval, quan era domini directe dels Alemany de Bellpuig, que rebien censos dels habitants del mateix; així sabem, per exemple, que l'any 1360 el mas era tingut per Bartomeu Albert. A uns 100 metres de la casa s'hi ha localitzat unes estructures baix-medievals en les que s'hi han fet intervencions arqueològiques.

Passarem per les ruïnes del Molí Vell (498 m) https://vallbas.cat/turisme/la-cultura-de-laigua-els-molins-de-la-vall-den-bas/moli-vell/ 

Més endavant arribarem a la Casa Rural de l’Esquirol (508 m) https://www.escapadarural.com/casa-rural/girona/l-esquirol 

Seguirem caminant agafarem un camí que surt a la dreta (604 m) i que ens portarà al Collet de la Cirera. Estarem caminant pel camí ral que unia Vic amb Olot al llarg de quaranta-quatre quilòmetres. Durant segles, aquest camí empedrat va ser l'única via de comunicació entre Osona i la Garrotxa. Arribarem al lloc conegut com el Pixador dels Matxos (697 m).

Després del collet de la Cirera, entrarem en una atapeïda i ombrívola fageda que ens conduirà fins a la font de les Marrades, un bon lloc per parar-se a escoltar el silenci (812 m) situada dins d’una fageda. Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i es deposita a una bassa.

A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les Marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.

Després de la font pujarem al Grau d’Olot (850 m) i farem una desviació a l’esquerra per anar a veure la Mina dels Bandolers (10 minuts). Tot fent una curta i fàcil grimpada, ens endinsarem a la mina dels Bandolers (880 m), un gran tall natural d’una seixantena de metres de llargada. La llegenda diu que aquest indret servia d’amagatall per als bandolers quan robaven a traginers i comerciants de la zona.

Després tornarem enrere fins al Grau d’Olot i seguirem fins a la casa rural Hostal del Grau (892 m) https://www.escapadarural.com/casa-rural/barcelona/hostal-del-grau i d’aquí al Pla del Grau (912 m)

Tornarem pel mateix camí. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-mas-daubert-al-pla-del-grau-per-les-marrades-170994267 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6645f7d2de47720d5d5ecc6c 

 

Observacions: El recorregut correspon a una part del camí ral de Vic a Olot. El camí, recuperat, conserva l'antic empedrat, especialment ben conservat a la zona de les Marrades.

 

L’itinerari que proposem transcorre pels límits de la Garrotxa amb Osona, a través del Grau d’Olot, l’antic camí ral que unia les dues comarques veïnes. La ruta, sense cap dificultat, és ideal per als amants dels paisatges oberts i els boscos de conte de fades.

 

Dinarem a La Via Dels Senglars Bar Taberna, Carrer de la Via, s/n, Sant Esteve d'en Bas, tel.: 972 78 37 98, bon menjar u molt bon servei a un preu molt raonable. 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.