Dijous 19 de juny de 2025
Matinal
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 3 h 15 min (7,7
km)
Desnivell: 400 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Abans d’arribar-hi, ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona.
Després seguirem en direcció a Vic i Ripoll. Un cop a Ripoll anirem fins a Vallfogona de Ripollès i pujarem amb els cotxes per la pista, que travessant la riera de Vallfogona, passa per la font de la Tosca i puja a Can Corts. Passada aquesta casa aparcarem.
Itinerari: (anada i tornada): Pista de Can Corts i GR-151-1 (1.115 m) –Torrent de Cal Cuc (1.250 m) – Font de l’Abeurada (1.395 m) – Coll de Milany (1.480 m) – Castell de Milany (1.529 m)
Iniciarem la ruta a peu en direcció sud i seguint en tot moment els senyals del GR-151-1. Pel mig de bosc d’esplendorosos faigs farem camí fins anar a creuar el Torrent de Cal Cuc. En aquest punt deixarem la pista i remuntarem un camí que surt a l’esquerra i que segueix el torrent pel seu marge esquerra (dreta pujant) a través d’un corriol que va tallant trossos d’antigues pistes. Passarem per l’encisador indret de la Font de l’Abeurada. El paisatge s’anirà obrint i ja veurem la carena de la serra amb les ruïnes del seu castell al capdamunt.
Una vegada al Coll de Milany ens atansarem a la banda osonenca del Bisaura, amb la serres de Bufadors i de Bellmunt com a rerefons.
Pujarem pel costat d’un filat a les ruïnes del Castell. Els arbres li donen una majestuositat a les ruïnes descobertes per una excavació arqueològica (encara per completar). El castell de Milany és el castell català bastit a major alçada. Es conserven les restes de la torre de l'homenatge i d'una sala rectangular contigua, que podria ser la capella del castell. També es conserva una cisterna. Dels murs visibles de la torre, un tram de la paret s'aprecia un fragment de carreus disposats en d'opus spicatum. La primera referència és de l'any 962. El castell era el centre de la baronia de Milany. Segurament, va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, cosa que explicaria que fos pres fàcilment pels remences l'any 1462. Sembla que fou abandonat en finalitzar aquesta guerra. Sembla que el castell s'organitzava al voltant d'un gran edifici central, una mena de torre gairebé quadrada i de grans dimensions, possiblement bastida durant la reforma de finals del segle XIII. Fins a finals dels anys 60 del segle passat, encara es podien veure les restes d'una cambra coberta amb volta apuntada. Avui l'estructura es troba molt malmesa. En aquest recinte també existia l'església de Sant Pere de Milany, avui desapareguda.
Durant la campanya realitzada l'any 2013 es va excavar parcialment una sala de planta rectangular que possiblement anava coberta amb una volta de canó, que podria correspondre a aquesta església, que seria la capella del castell.
Tornàrem pel mateix camí.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-151-1-castell-de-milany-100-cims-218739912
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/685434aa307e8e19dae9232b
Observacions: La Serra de Milany
es situa entre el Ripollès i el nord d’Osona i forma part de la sub-comarca del
Bisaura. Conforma juntament amb el sector de Bellmunt-Puigsacalm un entramat
orogràfic abrupte i sinuós amb boscos densos i frondosos. Les fagedes de Milany
a la tardor i les ruïnes del seu Castell són el motiu d’aquesta excursió que
farem des del petit i encantador poble de Vallfogona de Ripollès. Vallfogona
queda fora de les rutes habituals i conserva un ambient ben rústic, paga la
pena aturar-s’hi i recórrer el seu casc urbà, davallar al pont medieval de la
Riera de Vallfogona o passejar per l’entorn peculiar de la Font de la Tosca.
El cim del castell
de Milany està a la llista dels 100 cims de la FEEC.
Vàrem estar al
Castell de Milany el 19 de novembre de 2020 en la travessa de Vidrà a Sant Joan
de les Abadesses. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2020/11/gr-3-vidra-vallfogona-del-ripolles-sant.html
La llegenda del
Cavaller de Milany.
S’explica que fa molts anys l’amo del castell,
situat a dalt de l’actual serra de Milany, de tan atret com se sentia pel poder
i el territori que abassegava, es resistia a abandonar aquesta vida. Per aquest
motiu, demanà als poders ocults que li fos conservada la vida tants anys com
ell volgués.
L’estrany pacte fou concedit, però ell podria
desfer-lo el dia que volgués cremar una soca de roure, tal com se li havia dit
que fes (i que es preocupà d’amagar molt bé), i que era la representació d’ell
mateix.
Els anys anaren passant. Els seus
contemporanis anaren morint menys ell, el poderós amo del Castell que, si bé no
veia arribar l’hora de la mort, sí que anava envellint amb els anys i es
trobava fatigat i decrèpit. Amb tot, s’aferrava a la vida amb totes les seves
forces i es resistia a cremar la tan ben guardada soca.
Amb el temps, les idees, les formes de vida,
els costums i la llengua va anar canviant i ell no. Es notava desplaçat davant
d’una societat que evolucionava; veia com els seus antics vassalls ara es
convertien en persones lliures.
Finalment, cansat pel pes dels anys i de la
seva incapacitat per adaptar-se als nous temps, va fer dur davant seu la soca
de l’amagatall que ningú no havia descobert i la va fer cremar. I mentre la
soca de roure es consumia, també ho feia la vida d’aquell home ambiciós que,
per voler viure més anys que ningú, va passar la majoria d’aquests vivint en
solitud i amargor.
Es diu que després de la seva mort la
fortalesa fou batejada amb el nom de “Milany”, ja que segons es creu, foren
prop de mil anys els que visqué el senyor del castell.
Aquesta és una de les moltes llegendes, més o menys similars que s’expliquen.
Tornarem a dinar a casa.
