Pedró de Tubau (1.546 m)

Dissabte 27 de setembre de 2025

Comarca: Berguedà. 

Desnivell acumulat: 607 m 

Distància a caminar: 13,2 km 

Temps aproximat: 6 h 45 min 

Nivell de dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a les set del matí i anirem per la A-2 fins a Abrera, on agafarem la B-40 fins a Terrassa, on agafarem la C-16 en direcció a Manresa i Berga. Ens aturarem a fer el tallat a Cal Rosal. Per arribar fins a Sant Jaume de Frontanyà cal deixar Berga i agafar la carretera que va a Vilada i Borredà. Un cop a Borredà, agafaren una carretera a l’esquerra fins a Sant Jaume de Frontanyà. Un cop en aquest poble seguirem fins al Coll de Sant Jaume, a dos quilòmetres de Sant Jaume de Frontanyà, on hi ha una zona d’aparcament. 

 

Itinerari: Començarem a caminar al Coll de Sant Jaume situat a la carretera que va de Borredà a la Pobla de Lillet. Aquí comença una pista que davalla cap al Torrent de Tubau, passant per la font de la Mata, aquesta font de tres brocs recentment restaurada queda a peus del camí.

Canviarem de vessant i arribarem a la cruïlla de camins de Tubau, aquí pujarem per uns marges fins a Cal Romà, seguirem el camí voltant la casa per enfilar-nos per un corriol poc definit fins a la pista que ens condueix al Coll de la Creu d'en Soler. Cal posar atenció a la traça per no equivocar-nos.

Arribats al coll deixarem la pista i ens endinsarem per un corriol que davalla per l'Obaga d'en Soler fins la capçalera del torrent del Sabuc. Novament caldrà estar atents a la traça doncs surten dos corriols, nosaltres agafarem el de l'esquerra. 

Un cop canviat el vessant de la muntanya començarem a pujar cap al Pas de les Baumes i tot carenejant pels cingles de Tubau i del Morro d'Olà, anirem guanyant alçada entre boscos de pi roig (rajolet) fins al Pedró de Tubau. 

Aquest cim herbat, amb molt bones vistes, està coronat per un punt geodèsic i un petit oratori dedicat a Sant Marc.

Un cop fetes les fotos del cim, començarem la baixada pel costat de llevant, deixarem a l' esquerra el corriol que porta cap al grau de la Llet i nosaltres seguirem carenejant fins a trobar la bassa de Corrubí.

Un cop arribats a la bassa, pararem atenció a la traça, perquè baixarem pel mig del bosc fins a trobar una pista forestal. Aquesta pista va canviant entre les dues vessants del Rec de Corrubí, passa pel costat d'uns abeuradors pel bestiar i ens portarà a la masia de Tubau on poc abans trobem la font a peus de camí. 

El nom de Tubau, era anteriorment conegut amb el nom de Montner i és partir del segle XVI, que la casa de Tubau surt ja esmentada amb aquest nom en la documentació del fogatge de 1553. A tocar de la masia de Tubau, es troba l’església, de Sant Esteve de Tubau, és un interessant exemplar preromànic del s. X. La portalada d'entrada, oberta a ponent, presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica. Aquesta façana és coronada per un gran campanar d'espadanya de dos ulls.

El camí que surt per sota de Sant Esteve ens portarà cap els Quintars del Tubau i al passar pel costat d'unes parets de pedra seca comença un corriol poc marcat (en aquest punt tornarem a estar atents a la traça). 

Aquest corriol en el primer tram passa pel que pot semblar un antic camí ramader, després s'endinsa al bosc i finalment desemboca a una pista forestal que seguirem en direcció a ponent cap al rec de Llimosell i a les Masies el Prat que ens quedaran a l'esquerra.

Aquestes cases són unes antigues masies recentment restaurades i habilitades amb molt d'encert com a cases de turisme rural. 

Estarem a prop d'acabar la ruta, només ens quedarà passar per Cal Tinet, una masia a peus de la carretera i fer els últims cent metres per l'asfalt fins al punt de partida, el Coll de Sant Jaume, després d'emprar prop0 de cinc hores per fer onze kilòmetres i mig. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pedro-de-tubau-100-cims-233643438

 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68d8faefd3438a12657cb03e 

 

Observacions: El Pedró de Tubau és una muntanya de 1.543 metres que es troba entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà i de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. Al cim trobarem un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

 

Aquesta ruta tot i ser fàcil, ens caldrà estar atents a la traça, doncs una part del camí no està ben definit o senzillament no existeix.

 

Aquesta excursió, realment, es pot fer en poc més de 4 hores, però si hi aneu a la tardor, i trobeu bolets, la cosa es pot allargar molt més, com ens ha passat a nosaltres.

 

Vàrem anar fins prop del Coll de Sant Jaume a la sortida feta el 15 de març d’aquest any al pic del Cap del Morrò d'Ulà, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2025/03/pic-del-cap-del-morro-dula-1428-m.html

 

Es recomana de dur algun recipient per si trobem algun bolet. 

Ens endurem el dinar.

El Catllaràs (Berguedà)

Dimarts 16 de setembre de 2025

Altitud màxima: 1.615 m 

Desnivell acumulat: 146 m 

Distància a caminar: 3,7 km 

Temps aproximat: 4 h 

Nivell de dificultat: Fàcil o difícil (segons la facilitat per trobar els rovellons....)

Programa: Excursió per anar a buscar bolets. Sortirem a ¾ de set del matí, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció a Berga i ens pararem a fer el tallat en un bar de Cal Rosal. Després seguirem direcció La Pobla de Lillet, on, una mica abans d’arribar-hi, agafarem un desviament a la dreta en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Falgars (a 7 km). Fins al santuari la pista és asfaltada. Seguirem amb els cotxes mentre la pista, ja de terra, ens ho permeti. Si es disposa de vehicles 4 x 4 es pot fer tot l’itinerari fins una mica més amunt del Pla de la Flor de Neu. Aparcarem al prat Gespador i prop de la seva font. 

Itinerari: Des de aquest punt començarem a caminar en direcció a la font Assedegossa i d’aquí iniciarem una pujada seguint el sender i el bosc fins al coll i baixarem per l’altra banda.

 

Observacions: En aquesta zona ja hem fet altres sortides a buscar bolets, concretament el 8 de setembre de 2018, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2018/09/serra-de-catllaras-1670-m.html , el 13 d’abril de 2013: https://maifemcim.blogspot.com/2013/04/volta-al-catllaras-pr-c-52-gr-4-1670-m.html , el 23 d’octubre de 2012, aquí podeu veure la ressenya: https://maifemcim.blogspot.com/2012/11/falgars-1581-m.html , el 17 d’octubre de 1998, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/1998/10/falgars-roc-de-la-lluna-pla-de-la-flor.html i el 28 d’octubre de 2006. 

Dinarem al restaurant Cal Pericas de la Pobla de Lillet, https://restaurantcalpericas.com/ tel.: 93 823 61 62, C/ Furrioles Altes, 2.

Les Olles de Bot (o Baubo) (445 m)

Dissabte 12 de setembre de 2025

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Terra Alta. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (13,3 km) 

Desnivell: 216 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista AP-7 o la C-32. Pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Mèdol. Després seguirem i agafarem la sortida 34 en direcció a Reus (T-11). A Reus, seguirem direcció Falset / Alcanyís i seguirem per la N-420, passant per Mora d’Ebre, Gandesa i Bot, fins arribar a l’antiga estació de tren situada als afores del poble d’Horta de Sant Joan, on aparcarem, just per on passa la Via Verda (unes 2 h 30 min de cotxe sense parades) 

 

Itinerari: És una veritable pena que la estació estigui tan deteriorada i en ruïnes, plena de runes i porqueria per dins, amb perill que passi alguna cosa a qualsevol persona que hi entri. Malgrat això, sembla que ara estan fent algun tipus de restauració. A l'exterior, però, hi ha un parc infantil i una petita zona de pícnic amb tres taules i papereres. 

Començarem a caminar per la Via Verda, (és recomanable portar el frontal per passar pels túnels encara que tenen petites llums que s'encenen al passar, però sempre és millor anar ben enllumenats). Agafarem la pista que surt a l’esquerra de l’estació.

Seguirem i més endavant passarem per uns antics safareigs públics, que es conserven amb força gripaus i granotes i una vegetació aqüífera sorprenent.

Caminarem per una pista asfaltada. Passarem per la Torre del Prior. La torre de caràcter defensiu, antigament presidia l'explotació agrícola dels templers. Està emplaçada en un indret estratègic del barranc de l'hort del Frare amb diverses fonts, sèquies, mines i sistemes arcaics de reg que remunten a l'època medieval. Per la seva sobrietat i alhora bellesa constructiva, s'ha datat la torre d'època templera, amb modificacions posteriors.

Tres quilòmetres més endavant trobarem el trencall, a la dreta, cap a les Olles d'Horta de Sant Joan, també anomenades Olles de Bot o de Baubo. Només agafar-lo ja podrem observar el riu Canaletes, que encara que porti poca aigua es poden apreciar els seus petits gorgs. 

El riu fa meravelles amb les roques erosionant-les i formant aquests impressionants gorgs, una delícia per als sentits, sobre tot si estan força plens d’aigua. Un bon lloc per gaudir del bany a l´estiu.

Tornarem seguint un camí que passa pel costat del riu i que ens permet de gaudir de boniques vistes dels gorgs del riu Canaletes. El camí enllaça amb la pista per la que hem vingut i uns metres més endavant, arribarem al desviament que agafarem a la dreta, ara per una pista de terra que més endavant fa pujada. 

A l'alçada del km 8,3, hem de seguir la traça a la dreta i oblidar les altres desviacions, doncs es corresponen a equivocacions per localitzar el camí. La traça a partir d'aquest punt i per enllaçar amb la via de verda, inicia una baixada bosc a través, i al principi, sense un camí definit, tot travessant una zona de matolls. 

Sortirem a la Via Verda que agafarem a l’esquerra. Avançarem i passarem per quatre túnels. Tindrem a l’esquerra la vista de la bonica muntanya que té al cim l’ermita de Santa Bàrbara.

Després d'arribar al quilòmetre vuit, ens queda travessar el quart túnel. Just després de creuar-lo, als pocs metres, arribarem de l'antiga estació on tenim els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-olles-de-bot-o-de-baubo-i-la-via-verda-231596775 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68c557514943eb19d86cb9bc 

 

Observacions: Les Olles de Bot, que en realitat pertanyen al terme municipal d'Horta de Sant Joan, són unes piscines naturals creades pel curs del riu Canaletes.

 

El 1997 el nucli antic d’Horta de Sant Joan va ser declarat bé cultural d'interès nacional. La localitat és coneguda entre altres llocs d’interès, pel Centre Picasso.

 

A causa de la seva ubicació en un petit turó amb una deu natural prop del cim, Horta ha estat habitada durant segles. Això va representar també un gran avantatge durant l’època medieval en no veure's obligats a treure aigua dels rius fora de la ciutat. Els primers habitants van ser els ibers, que van viure a la zona fins a l'arribada dels romans. Al segle VIII, Horta, estava sota domini musulmà, sent posteriorment reconquerida pels cristians al segle XII. Encara hi ha oliveres, que van ser plantades pels musulmans durant el seu domini de quatre segles.

 

Horta de Sant Joan és el bressol de Manuel Pallares, amic i company de Pablo Picasso. Picasso va passar algun temps a Horta durant la seva joventut (1897-1898). Se'l cita dient: "Tot el que sé ho vaig aprendre a Horta". Picasso va tornar més endavant a desenvolupar el seu protocubisme (1909). Durant les dues visites va realitzar nombroses pintures i dibuixos. Hi ha un Centre Picasso que organitza exposicions, simposis i publicacions sobre l'artista. També hi ha un Ecomuseu del Parc Natural dels Ports i un centre de visitants amb mapes i informació. 

Dinarem al restaurant Can Parrado c/. Dedicat al Medi Natural, 7 Horta de Sant Joan Tel. 977 43 56 28.

GR-210: de Manlleu a la Gleva per la vora del Ter (Osona)

Dijous 4 de setembre de 2025

Matinal

Altitud màxima: 492 m 

Desnivell acumulat: 37 m 

Distància a caminar: 11,9 km  

Temps aproximat: 4 h 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a ¾ de set i anirem en direcció a Vic per la C-17. Abans d’arribar a Vic ens aturarem a fer el tallat a les 4 Carreteres de Tona. 

Després seguirem i passarem per Vic i Roda de Ter fins arribar a Manlleu. Un cop a Manlleu, aparcarem a les rodalies del Museu del Ter. 

 

Itinerari: Des del Museu del Ter començarem a caminar en direcció oest, riu amunt. Segons l’època de l’any podrem veure ocells migratoris com el bernat pescaire, l’agró blanc o el corb marí entre d’altres. Junt amb la fauna i flora del riu també trobarem elements patrimonials com el canal industrial, els safareigs i el pont de Can Moles, tots ells senyalitzats.

 

Passat el pont del tren gaudirem d’un vista sobre la resclosa del Canal industrial de Manlleu, que compta amb una rampa per a peixos. Durant la resta del recorregut descobrirem dues grans fàbriques de riu, el Dolcet i la colònia Rusiñol, on la petjada de l’artista modernista Santiago Rusiñol, d’origen manlleuenc, és ben present.

Deixant la colònia enrere el camí es fa més estret fins que arribem al pont de la Gleva i d’aquí al Santuari.

La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, dedicat a una imatge trobada cap al segle XIII. Catalogat com a bé cultural d'interès local, és el segon més important de Catalunya després del de Montserrat. 

Des d’aquí refarem el camí fins al punt d’inici. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-210-de-manlleu-a-la-gleva-per-la-vora-del-ter-230217135 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68b96f480f160722a6b4969a

 

Observacions: El recorregut és part del GR-210, al costat del riu Ter i per la façana fluvial de Manlleu, en un dels bressols de la industrialització a Catalunya gràcies a la força del Ter.

 

Passejada matinal a la vora del riu Ter, passarem pel costat d'antigues colònies tèxtils i dels canals utilitzats per fer l'energia durant el segle passat. Apta per tots els públics. Es recomana fer una visita a l'església de La Gleva. També val la pena de fer una visita, si tenim temps, al Museu del Ter, a l’antiga fàbrica de can Sanglas. 

La tradició popular ens parla que una pastoreta del Mas Codines va trobar la imatge de la Verge, mentre pasturava bestiar al Puig del Terrer i va veure com un dels bous començava a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure's. Allà van trobar dins d'un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva de tapes que li servia de sostre. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li va donar el nom. Portada a Sant Hipòlit, allà va ser dipositada en el temple parroquial, d'on diu la tradició que va desaparèixer miraculosament per tornar al lloc on va ser trobada. Això va ser interpretat com la voluntat de la Mare de Déu de romandre al puig del Terrer. Per aquesta raó el 1280 es decidí construir un oratori en aquell punt exacte. El 1327, es van començar les obres del que acabaria sent un gran santuari.