dilluns, 13 de juliol del 2026

Sallente - estany Gento - estany Tort - estany Colomina – refugi Colomina (2.429 m) Capdella – Salt de Rus (1.854 m)

10, 11 i 12 de juliol 2026

Sortida final temporada 2025/26

Comarca: Pallars Sobirà. 

Desnivells acumulats: 700 m / 450 m 

Distàncies a caminar: 13,5 km / 8,6 km 

Temps aproximats: 7 h / 4 h 

Nivell de dificultat: Mitjana / Normal.


Programa per divendres 10 de juliol: Sortirem a les quatre de la tarda. Anirem per la A-2 fins a Cervera (sortida 517) seguirem i passarem per Agramunt, Artesa de Segre, port de Comiols, Isona i Tremp. 

Després anirem fins a La Pobla de Segur i d’aquí a Senterada i entrarem a la Vall Fosca. Arribarem a la Pobleta de Bellvei on tenim l’hotel reservat: Hotel Arturo https://www.hotelarturo.com/ tel.: 973 66 17 21. 

Soparem a l’hotel.

 

 

Programa per dissabte 11 de juliol: A 2/4 de set del matí (06:30 h) hem d’estar a recepció de l’hotel. Prendrem un cafè i una pasta i les bosses que ens hauran preparat amb el pic-nic. Tot seguit anirem fins a la zona d’aparcament del telefèric de la Vall Fosca a la presa de Sallente. 

Itinerari: Sallente - estany Gento - estany Tort - estany Colomina – refugi Colomina 13,5 km – 700 m de desnivell – 7 h 

Sortint des de la presa de Sallente iniciarem la pujada per la canal de Pigolo , fins a trobar la via del carrilet que uneix l'estany Gento amb la cambra d'aigües de la central de Capdella. Seguirem la via i després de travessar uns túnels (es recomana dur frontal) arribarem al estany Gento. Després agafarem un camí sota la torre del telefèric. Pujarem fins un trencall on seguirem direcció Colomina. Trobarem una nova via, que seguirem una mica a l'esquerra per apropar nos a l'estany Tort. Tornem enredera i agafem un corriol direcció Colomina. 

0 km: Pàrquing del Pantà de Sallente (1.770 m)

1,1 km: Font del Pigolo (1.984 m) 

Farem un tram del Camí del Carrilet. 

3,4 km: Estany Gento (2.137 m)

3,9 km: Refugi Estany Gento (2.160 m) i estaciuó superior del telefèric.

5,1 km: Desviament a l’esquerra. 

5,3 km: Estany Tort.


Un cop vist i fetes les fotos, tornarem enrere fins al camí que portàvem que seguirem a l’esquerra. Estarem fent un tram de la tercera etapa dels Carros de Foc. 

6,7 km: Estany i Refugi de Colomina (2.414 m)



Des d’aquí, ens podem acostar fins al proper estany de Mar, amb una durada afegida d’uns 45 minuts entre anar i tornar i poc desnivell.


Per tornar a l'inici de la ruta hem de desfer el camí d'anada. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sallente-estany-gento-estany-tort-estany-colomina-273943683 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a523d65b2d6c23b254ab27b 

 

Observacions: Un passeig per una zona plena de estanys. 

Excursió perfecta ja que té una distància i un desnivell assumibles per fer poc a poc.

 

El pantà de Sallente és un embassament que pertany al riu Flamisell (conca de la Noguera Pallaresa), format per una presa situada al municipi de la Torre de Cabdella.

 

És un embassament que recull l'aigua provinent del pantà dels Llacs de Cabdella i, per tant, de l'estany Gento i dels vint-i-sis llacs glacials interconnectats que hi ha a la capçalera del Flamisell.

 

Està situat en el sector nord del terme municipal de La Torre de Cabdella i és fàcilment accessible, ja que des de Cabdella hi mena una pista asfaltada que és la continuació cap al nord de la carretera L-503.

 

Sota l'embassament hi ha la central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento, estrenada l'any 1985. Aquesta central hidroelèctrica situada a La Torre de Cabdella, aprofita les aigües recollides per una gran xarxa de canals subterranis construïda a principis del segle XX.

 

Aquesta xarxa de canals s'expandeix des dels estanys de Cubieso, Nariolo, Tort, Saburó, de Mar i altres més petits. La central de Sallente-Estany Gento, és reversible, és a dir, pot bombar l'aigua des del llac inferior de Sallente, fins al superior de Gento.

 

Es pot seguir la ruta que coincideix amb el traçat de l'antic carrilet utilitzat per al transport de materials i treballadors, començat a construir l'any 1912, el qual unia les obres hidroelèctriques que es feien a l'estany Gento (a 2.142 m) amb les de la cambra d'aigües de la central de Sallente-Estany Gento (d'on surten les canonades que fan el salt d'aigua per moure les turbines) i l'estació de dalt del funicular de la central (2.136 m).

 

És un dels estanys del circ lacustre dels Jous. El situat a menys altura de tots ells. Ocupa el centre d'una perfecta cubeta glacial, excavada sobre roca granítica, que presenta la clàssica forma d'amfiteatre. Els vessants que el tanquen pel nord i nord-oest són les del sòcol que sustenta les cubetes lacustres superiors i tenen les roques polides pel pas d’antigues glaceres.

 

La Pala Pedregosa de Llessui la presideix i tanca per l'est, mentre que un contrafort que es desprèn de la Pala (el Serrat del Bony de Cornera) l'encercla pel sud-est i mostra un tipus d'erosió més enèrgica que la del vessant oposat, amb abundància de tarteres.

 

 

Cubeta glacial de l'estany penjada sobre el circ de Sallente

 

L'amfiteatre s'obre del tot cap al sud-oest i només un petit ressalt rocallós de no més de 30 metres d'alçada el tanca en part formant el llindar de la cubeta glacial. Aquest ressalt queda interromput cap a llevant per la sortida d'aigües de l'estany on l'any 1914 es va construir una presa de 199 metres de longitud i 20 d'alçada màxima destinada a augmentar la seva primigènia capacitat. Sota d'ella s'inicia el Torrent d'Estany Gento que immediatament es despenja per la muralla del circ de Sallente i desguassa a l'embassament de Sallente, 370 metres més avall. L'estany mesura 812 metres de llargada per 440 d'amplada. Té forma trapezoidal. La seva superfície és de 25,8 Ha, amb una cabuda de 3,24 Hm³. És un perfecte exemple de cubeta glacial penjada sobre la vall subsidiària. 

 

L'Estany Tort és un llac d'origen glacial que es troba a 2.293 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca. És un dels estanys més grossos de la zona.

 

La seva conca està formada per tota la sèrie de muntanyes i serralades que emmarquen el conjunt dels vint-i-sis llacs d'aquesta zona, i concretament els d'aquest estany són, per llevant, les Roques Fredes i els Feixans del Prat, tot i que, més lluny, té tota la carena que separa els dos Pallars, amb el Sobremonestero, el Pic de Mar, el Pic de Peguera, el Tuc de Saburó, el Pic de la Meinera, la Pala Pedregosa de Llessui, etcètera. Més propers, té el Pic Fosser a l'oest i el Pic de Tort a l'est. El costat sud és més obert, ja que és per on es comunica amb l'Estany Gento.

 

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament dels estanys Vidal i Vidals d'Amunt, pel costat de llevant i de l'Estany de Nariolo pel nord-oest. Aboca les seves aigües en el barranc de la Lara, que es transforma en el torrent de Sallente i s'aboca en el Pantà de Sallente. Aquest és, de fet, l'origen del Flamisell. És un dels estanys que disposa de presa per tal d'augmentar la seva conca original.

 

 

L'Estany de Colomina és un llac d'origen glacial que es troba a 2.412 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca. La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest, que l'arredossen per aquest costat.

 

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial ja esmentats. Rep les aigües de l'Estany de Mar pel nord-est, d'un petit estany situat a llevant seu, i de l'Estany Xic de Colomina pel nord-oest. Les seves aigües van a l'Estany Gento. Dinarem al Bar-restaurant ubicat a Sallente, punt de sortida del telefèric de la Vall Fosca (estació inferior). Telèfon 647 92 61 93 (Víctor). Està obert durant els mesos de juliol, agost i setembre. 

A la tornada anirem amb els cotxes a visitar l‘església romànica de Sant Martí de Ballmoll (La Torre de Capdella) Es tracta d'una església poc típica per les dimensions, poc proporcionades. És d'una sola nau, però molt alta, que, vista des de l'exterior, fa la sensació que es tracta d'un campanar. Està coberta per una teulada a un sol vessant, feta amb lloses de llicorella del país. Al costat de llevant, com és habitual en el romànic, hi ha un absis que, atès l'aspecte de la nau, sembla petit. Ornamentat amb un fris de dents de serra sota de les quals hi ha vuit arcuacions llombardes sense lesenes. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada.




Al vespre farem el tradicional sopar de final de temporada al restaurant de l’hotel Arturo, on la majoria estem hostatjats.


Programa per diumenge 12 de juliol: Esmorzarem a l’hotel a les vuit del matí. Un cop esmorzats farem el control de sortida, carregarem les bosses als cotxes i anirem fins al poble de Capdella. 

Itinerari: Capdella – salt de Rus o cascada de Riqüerna 8 km – 450 m de desnivell – 4 h 

Recorregut que segueix el curs del riu Riqüerna fins al salt d’aigua de Rus. 

Situats a Capdella (1.410 m), a l’entrada del poble hi ha un petit espai per aparcar els cotxes i una font. Pujarem a la part alta del poble i sortirem cap a ponent, per un bon camí que es bifurca als pocs metres de començar, al costat d’un oratori.

Deixarem el ramal de l’esquerra que baixa a creuar el riu i pujarem suaument de front, tot penetrant al bosc. Anirem remuntant la vall de Riqüerna, riu que sentirem bramar sota el camí però que no arribarem a veure. El camí és ample, presenta trams empedrats i sovint està flanquejat de marges de pedra seca. 

Els bedolls i els avellaners s’alternen amb els prats. A la sortida del bosc (30 min – 1.590 m) s’entra als immensos rasos de Riqüerna que ocupen un pendent suau de la banda de solana de la vall. El camí es fa més estret i avança suaument entre prats i matolls. Darrere nostre s’alça la mola gegantina del Montsent.

Al davant tindrem el pic del Pessó (2.894 m) i la part obaga de la vall, contrasta la negror dels pins que formen una selva espessa, ratllada per nombroses torrenteres. Molt amunt s’obre per l’esquerra la vall de Rus. 

Arribarem planejant al pontet de Rus (1 h 45 min – 1.855 m) palanca situada una mica més amunt de l’aiguabarreig del riuet de Rus i el que davalla de la coma de Mig. Uns metres aigües amunt hi ha un bonic salt d’aigua.




La Tornada la farem pel mateix camí. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/capdella-salt-de-rus-273944223 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a53789616f09a07e80e9f62

 

Observacions: Caminada força maca amb un desnivell de 450 m, la primera part amb molta ombra, la resta amb sol.

 

L’antic camí entre Capdella i Taüll passava per l’altíssim port de Rus. Malgrat aquest contratemps, era una ruta freqüentada per traginers, comerciants, familiars que anaven de visita i tota mena de gent. En aquest itinerari proposem seguir una part d’aquesta via de comunicació històrica, fins el pontet de Rus, que és potser el tram més bonic i més ben conservat. És un camí sense cap dificultat, que guanya altitud suaument, tot oferint vistes del Montsent i de les muntanyes veïnes. 

Dinarem al restaurant La Riba, Avd. Catalunya, 7 La Pobla de Segur, tel.: 973 66 00 65.