diumenge, 9 de juliol del 2000

Montardo (2.833 m.)

8 i 9 de juliol de 2000.

Hora de sortida: 4 de la tarda dissabte 8 de juliol.

Ubicació: Comarca de la Val d’Aran.

Temps aproximat: 6 h. 45 m.

Desnivell: 1.113 m.

Dificultat: Difícil.



Programa:

Dissabte dia 8:
Sortida a les quatre de la tarda en direcció a la Val d’Aran, passant per Pont de Suert i el Túnel de Viella. Dormirem a l’Hotel de Tredòs
http://www.hoteldetredos.com

Soparem a l’hotel.

Diumenge dia 9: Ens llevarem a les cinc del matí per sortir de l’hotel a ¾ de sis del matí. Anirem amb cotxe fins a Arties i aquí ens desviarem per la carretera asfaltada de Valarties, fins al pàrquing que hi ha més amunt del Pont deth Ressec (4,5 Km.). En aquest punt hi ha un servei de taxis fins al pontet de Rius que funciona molt informalment i que a primera hora del matí encara no dona servei. Es pot intentar de continuar en cotxe, però la pista te alguns trams en força mal estat, sols apte per a 4 x 4.

Des d’aquí pujarem per la pista fins a unes construccions i una cabana (40 min.), on comença un camí molt ben traçat que s’enfila cap al refugi de la Restanca (2.010 m. – 1 h. 30 m.)


Aquest refugi propietat de la FEEC i situat sobre la presa de l’estany de la Restanca, és un dels més ben condicionats dels Pirineus catalans (l’existència del refugi permet fer l’ascensió en dos dies, tot i que nosaltres aquest cop ho farem en un sol dia)

Des del refugi hem de pujar pel GR amb diverses llaçades fins a la sortida d’aigües de l’estany del Cap deth Port (2 h.) El Montardo és la muntanya que queda a l’esquerra. El camí ressegueix l’estany per l’esquerra per entrar en un caos de grans blocs, però perfectament senyalitzats amb fites. El camí arriba al port de l’Oelhacrestada (2.472 m. – 2 h. 45 m.), que s’obre entre el Montardo i el tuc de les Monges. El panorama que es contempla des d’aquí és captivador, amb l’estany de les Monges en primer terme, i les agulles de Travessani i la Punta Alta.

Des del coll baixarem uns metres pel vessant de l’Alta Ribagorça, per anar seguidament cap al nord per un sender marcat amb fites. La pujada no és gaire dura. Més amunt deixarem un trencall (3 h. 30 m.) que va cap a l’esquerra, i tot seguit sortirem dalt de la carena (3 h. 50 m.)

Aquí la panoràmica s’obre cap a la Val d’Aran.

Passarem a l’altre costat de la cresta i avançarem per sobre de la coma dels estanyets del Montardo cap al coll (3h. 55 m.) que hi ha sota el cim del Montardo d’Aran, on arribarem al cap de 15 minuts (2.833 m. – 4 h. 10 m.)

Des de dalt del cim podrem comprovar com és d’extensa la panoràmica que es domina: els Bessiberri, l’Aneto, el Mulleres, el Mauberne, el Gran Tuc de Colomers, el Contraix, la Punta Alta i bona part de la Val d’Aran.

Per tornar seguirem el mateix camí que al pujar. La baixa del refugi fins al pàrquing, potser es farà una mica pesada, però el record dels bons moments viscuts són més forts que el cansament i ens el fan oblidar.



Observacions: Hi ha diversos itineraris que hi fan cap. El que passa pel refugi de la Restanca no defraudarà a ningú perquè la bellesa del paisatge bé val l’excursió. És una ascensió tranquil·la, apta per a tots els caminants i no excessivament llarga.

El Montardo és la muntanya més emblemàtica de la Val d’Aran, no tant per la seva alçada (a la vall n’hi ha de més altes) com per la forma prominent i l’àmplia panoràmica que des del seu cim es pot contemplar.

Dinarem al refugi de la Restanca.
http://www.restanca.com/

Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.