16 de juny de 2001
Hora de sortida: 7 del matí.
Ubicació: Comarca del Pla d’Urgell.
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 10 m.
Dificultat: Fàcil.
Ubicació: Comarca del Pla d’Urgell.
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 10 m.
Dificultat: Fàcil.
Itinerari: Per l’autovia de la N-II, sortir a l’alçada de Bellpuig. Una carretera local ens porta fins a Ivars.
L’excursió comença a l’Ajuntament d’Ivars, al centre del poble. S’ha d’agafar el carrer de l’Estany i seguir-lo fins al final. Quan s’acaben les cases, el carrer es transforma en un camí de terra. Cal caminar per aquest camí fins que es bifurqui en dos. Aquesta bifurcació és el començament i el final d ela ruta circular que es fa per l’entorn de l’antic estany.
Es pren el camí de l’esquerra, que voreja la carena de l’antiga llacuna i acaba baixant al fons de la vall. Es travessa la vall de cap a cap pel camí de terra fins a arribar a ca l’Aragonès. A tocar d ela casa, a mà dreta, es pren una nova pista de terra. Pocs metres després hi ha una desviació, també a mà dreta, que puja al tossal que queda just a sobre de l’Estanyet. Es retorna al camí. Poca estona després cal prendre la pista que va cap a la dreta, ja en direcció al poble. Aquest camí voreja tota la carena, les antigues ribes de l’estany i acaba a la bifurcació que es troba al principi. Altre cop pel carrer de l’Estany s’arriba al centre del poble.
A dins el nucli es pren el carrer Jardí per arribar a l’ermita de la Mare de Déu d’Horta i els seus jardins.
Observacions: Cal recordar que l’estany està dessecat i que la ruta, per l’antic fons de la llacuna, es fa entre camps de conreu. És important no deixar mai el camí.
A l’Ajuntament d’Ivars tenen una col·lecció de fotografies antigues de l’estany, que formen part d’una exposició itinerant. Es poden veure demanat permís a les oficines municipals, en horaris de feina.
Al centre d’Ivars, just a sobre de les sigles de pinso de la Cooperativa, hi nien parelles de cigonyes, que solen estar tot l’any al poble.
Dinarem en un restaurant de la zona.
Tornarem a casa al voltant de les sis de la tarda.
NOTA: Amb posterioritat a la nostra sortida, s’ha iniciat un procés per reomplir l’estany, que ha finalitzat a principis del 2009 i que fa que l’itinerari descrit ja no sigui possible per estar ocupa en part per l’aigua del nou estany.
L’antic estany va ser una important zona humida. Destacava per l’abundància i diversitat de fauna, especialment d’ocells aquàtics. La memòria històrica també ens parla de les grans caceres i de la pesca de l’anguila. Les seves aigües i el seu entorn eren també un lloc per a passejar-hi, de descans i de celebracions de tota mena.
Els seus orígens es remunten a milers d’anys enrere. Fins a l’arribada de l’aigua provinent del canal d’Urgell (1861), l’estany era de poca profunditat i d’aigües salobrenques. Alguns estius fins i tot s’arribava a assecar completament. La nova xarxa de regadius va suposar l’arribada de més aigua a l’estany, i així es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, amb 130 hectàrees de superfície.
Per a la recuperació de l’estany s’han portat a terme diferents treballs: l’enderroc d’un magatzem agrícola, el trasllat d’una línia elèctrica, el condicionament de la xarxa de regs i drenatges, el moviment de terres, la creació de vint-i-cinc illes, el condicionament dels accessos, la senyalització dels itineraris i la construcció de miradors, aguaits i embarcadors. L’actual estany té una superfície de 126 hectàrees, una profunditat màxima de 3,8 metres, i mesura 2.150 metres de llarg per 730 metres d’amplada màxima.
Nou itinerari:
Iniciem la ruta en direcció a l’Estany pel carrer de Ponent deixant la cooperativa agrícola a l’esquerra al cap de pocs metres. La pista, sempre asfaltada, ens guia fins a la sortida del poble (0,4 km) i inicia un tram pla entre regadius.
Els plafons informatius situats en els dos punts d’accés a l’estany d’Ivars i Vila-sana ens recorden quin comportament hem d’observar per a ser al màxim de respectuosos amb el medi.
Quan la carretera enfoca una llarga recta a la dreta trobem el camí d’accés (2,4 km) a l’aparcament de l’estany. Pugem per aquest camí fins a arribar a l’accés sud de l’estany (2,73 km), on prenem una pista que davalla, barrada amb pals verticals per impedir el pas de vehicles de motor. Fem un parell de giragonses i arribem a les ribes de l’estany (3 km), on enllacem a l’esquerra amb l’Itinerari principal. Aquest camí va sempre arran d’aigua. El sender, ample i ben condicionat, deixa un aguait a la dreta al cap de 20 metres.
Successivament passem l’embarcador (3,2 km) i un mirador, un altre mirador un xic més endavant (4 km) i Ca l’Aragonès (4,81 km). Després de superar el camí d’accés nord a l’estany, arribem a un imponent mirador i a un agosarat aguait (5,35 km).
Tres-cents metres més endavant un cadenat impedeix completar la circumval·lació de l’estany (3,65 km). Fem mitja volta.
De nou al peu del camí d’accés sud a l’estany (6,77 km), ara continuem recte planejant vers uns fruiterars. En una forta corba a l’esquerra deixem una pista a la dreta i iniciem un curt ascens fins al Molí de l’Estany (7,93 km), on deixem una pista a la dreta.
Afrontem un darrer tram de pujada i enllacem amb una pista més important (8,44 km). Només resta entrar de nou a Ivars on, sempre recte, arribem al punt d’inici.
L’excursió comença a l’Ajuntament d’Ivars, al centre del poble. S’ha d’agafar el carrer de l’Estany i seguir-lo fins al final. Quan s’acaben les cases, el carrer es transforma en un camí de terra. Cal caminar per aquest camí fins que es bifurqui en dos. Aquesta bifurcació és el començament i el final d ela ruta circular que es fa per l’entorn de l’antic estany.
Es pren el camí de l’esquerra, que voreja la carena de l’antiga llacuna i acaba baixant al fons de la vall. Es travessa la vall de cap a cap pel camí de terra fins a arribar a ca l’Aragonès. A tocar d ela casa, a mà dreta, es pren una nova pista de terra. Pocs metres després hi ha una desviació, també a mà dreta, que puja al tossal que queda just a sobre de l’Estanyet. Es retorna al camí. Poca estona després cal prendre la pista que va cap a la dreta, ja en direcció al poble. Aquest camí voreja tota la carena, les antigues ribes de l’estany i acaba a la bifurcació que es troba al principi. Altre cop pel carrer de l’Estany s’arriba al centre del poble.
A dins el nucli es pren el carrer Jardí per arribar a l’ermita de la Mare de Déu d’Horta i els seus jardins.Observacions: Cal recordar que l’estany està dessecat i que la ruta, per l’antic fons de la llacuna, es fa entre camps de conreu. És important no deixar mai el camí.
A l’Ajuntament d’Ivars tenen una col·lecció de fotografies antigues de l’estany, que formen part d’una exposició itinerant. Es poden veure demanat permís a les oficines municipals, en horaris de feina.
Al centre d’Ivars, just a sobre de les sigles de pinso de la Cooperativa, hi nien parelles de cigonyes, que solen estar tot l’any al poble.
Dinarem en un restaurant de la zona.
Tornarem a casa al voltant de les sis de la tarda.
NOTA: Amb posterioritat a la nostra sortida, s’ha iniciat un procés per reomplir l’estany, que ha finalitzat a principis del 2009 i que fa que l’itinerari descrit ja no sigui possible per estar ocupa en part per l’aigua del nou estany.
L’antic estany va ser una important zona humida. Destacava per l’abundància i diversitat de fauna, especialment d’ocells aquàtics. La memòria històrica també ens parla de les grans caceres i de la pesca de l’anguila. Les seves aigües i el seu entorn eren també un lloc per a passejar-hi, de descans i de celebracions de tota mena.
Els seus orígens es remunten a milers d’anys enrere. Fins a l’arribada de l’aigua provinent del canal d’Urgell (1861), l’estany era de poca profunditat i d’aigües salobrenques. Alguns estius fins i tot s’arribava a assecar completament. La nova xarxa de regadius va suposar l’arribada de més aigua a l’estany, i així es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, amb 130 hectàrees de superfície.
Per a la recuperació de l’estany s’han portat a terme diferents treballs: l’enderroc d’un magatzem agrícola, el trasllat d’una línia elèctrica, el condicionament de la xarxa de regs i drenatges, el moviment de terres, la creació de vint-i-cinc illes, el condicionament dels accessos, la senyalització dels itineraris i la construcció de miradors, aguaits i embarcadors. L’actual estany té una superfície de 126 hectàrees, una profunditat màxima de 3,8 metres, i mesura 2.150 metres de llarg per 730 metres d’amplada màxima.
Nou itinerari:
Iniciem la ruta en direcció a l’Estany pel carrer de Ponent deixant la cooperativa agrícola a l’esquerra al cap de pocs metres. La pista, sempre asfaltada, ens guia fins a la sortida del poble (0,4 km) i inicia un tram pla entre regadius.
Els plafons informatius situats en els dos punts d’accés a l’estany d’Ivars i Vila-sana ens recorden quin comportament hem d’observar per a ser al màxim de respectuosos amb el medi.
Quan la carretera enfoca una llarga recta a la dreta trobem el camí d’accés (2,4 km) a l’aparcament de l’estany. Pugem per aquest camí fins a arribar a l’accés sud de l’estany (2,73 km), on prenem una pista que davalla, barrada amb pals verticals per impedir el pas de vehicles de motor. Fem un parell de giragonses i arribem a les ribes de l’estany (3 km), on enllacem a l’esquerra amb l’Itinerari principal. Aquest camí va sempre arran d’aigua. El sender, ample i ben condicionat, deixa un aguait a la dreta al cap de 20 metres.
Successivament passem l’embarcador (3,2 km) i un mirador, un altre mirador un xic més endavant (4 km) i Ca l’Aragonès (4,81 km). Després de superar el camí d’accés nord a l’estany, arribem a un imponent mirador i a un agosarat aguait (5,35 km).
Tres-cents metres més endavant un cadenat impedeix completar la circumval·lació de l’estany (3,65 km). Fem mitja volta.
De nou al peu del camí d’accés sud a l’estany (6,77 km), ara continuem recte planejant vers uns fruiterars. En una forta corba a l’esquerra deixem una pista a la dreta i iniciem un curt ascens fins al Molí de l’Estany (7,93 km), on deixem una pista a la dreta.
Afrontem un darrer tram de pujada i enllacem amb una pista més important (8,44 km). Només resta entrar de nou a Ivars on, sempre recte, arribem al punt d’inici.
Fitxa tècnica:
Itinerari: Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) - Estany d’Ivars i Vila-sana - Molí de l’Estany - Ivars d’Urgell
Recorregut: 9,5 km.
Desnivell: 40 m.
Durada: d’1 h. a mig dia.
Accés: Pel sud hi arribem per la carretera A-2, de la qual cal desviar-se al trencall de Bellpuig. Seguim els indicadors d’Ivars d’Urgell. També s’hi pot arribar pel nord des de la carretera C-33 que va de Tàrrega a Balaguer. A mig camí trobem el trencall d’Ivars d’Urgell.
L'estany d'Ivars i Vila-sana s'ha recuperat a partir del 2005 té una superfície d'aigua de 126 ha.
Es tracta de l'estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions i acull una important diversitat biològica.