Data: dissabte 29 d’abril de 2006.
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Solsonès.
Temps aproximat: 3 h. (8 km.)
Dificultat: Normal.
Desnivell: 400 m.
Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, direcció Manresa, (ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de Montserrat) agafar la sortida direcció Solsona. Des de Solsona s'ha prendre la carretera que va a Bassella. A mig camí, a mà dreta, trobem dues carreteres que van a Cambrils. La que surt des de l'Hostal de la Cirera i la que surt des del Pont de Querol. És una carretera estreta, però amb molt bones vistes sobre tota la serra de Port del Comte. Des de Solsona fins a Cambrils del Pirineu hi ha trenta quilòmetres.
Durant les nostres excursions sovint n'hem trobat fonts on poder refrescar-nos. Però no a totes hem pogut tastar l'aigua a causa del seu gust. Algunes eren ferruginoses, altres portaven sofre. Avui en visitarem una de salada. És a Cambrils del Pirineu, al terme d'Odèn, al nord del Solsonès.
L'aigua d'aquesta font, però, no s'ha desaprofitat. Durant molts anys es va dessecar per treure’n la sal i molts veïns la feien servir per conservar certs aliments.
Actualment, el salí de Cambrils ja no funciona però en visitarem les eres on s’assecava la sal. L'excursió comença a un dels molins fariners que hi havia al poble. Anirem cap al Pla de les Guàrdies, en direcció a Serra-Seca, travessarem les Montserratines i tornarem de nou a Cambrils per acabar la ruta al salí.
La gràcia de la ruta són els diferents tipus de muntanyes que anirem trobant: les típiques arrodonides i amb prats del Pirineu, les Montserratines, molt semblants a les muntanyes de Montserrat, o les muntanyes totalment tallades.
ITINERARI: El punt de partida i arribada és el salí de Cambrils, on també hi ha l'únic molí fariner que funciona al poble. A tocar de la casa surt un sender que passa a tocar del càmping La Comella i arriba a la carretera. S'ha de travessar la carretera. A l'altra banda hi ha un cartell indicador de la ruta. Durant tota l'excursió n'anirem trobant de semblants en els punts més perdedors. Al principi, aquest camí és una pista forestal. A tocar d'uns camps es transforma en un petit sender i més endavant torna a ser un camí més ample. Seguint-lo arribarem al Coll de les Comes. En arribar al coll hi ha un creuament de pistes. Agafarem la que surt a mà esquerra, a tocar de la casa en runes, en direcció a unes antenes de telefonia i televisió.
El lloc on hi ha les antenes és el Pla de les Guàrdies (1.402 m). Just al davant de les instal·lacions, cap al sud, hi surt un corriol. En aquest punt, el sender és una mica desdibuixat. Cal baixar la costa en direcció a les roques Montserratines. Hi trobarem un corriol que planeja, ara en direcció est, de tornada al poble. Ens conduirà fins a la carretera. La tornada a Cambrils es fa per aquesta carretera.
Es passa a tocar del castell de Cambrils i, uns metres més endavant, a mà dreta, tornarem a trobar el sender que baixa cap al càmping i cap a les salines.
Observacions: El salí fa anys que està en desús, però es pot veure funcionar el molí fariner. Per visitar-lo i veure'l en funcionament s'ha de demanar permís als propietaris, que viuen a les cases del costat, o demanar informació a l'Hostal ca l'Agustí.
Les Montserratines és un bon lloc per veure-hi isards. Solen prendre la fresca arrecerats entre les roques. S'ha de guardar molt silenci per no espantar-los.
Què és el Salí de Cambrils?
Tradicionalment l’aigua ha estat utilitzada a Cambrils per diversos usos, per exemple actualment, a la Ribera Salada s’aprofita un salt d’aigua per a una petita central elèctrica (Comunitat d’electrificació de Cambrils) que dóna llum al sector. Ara bé, l’element més atractiu relacionat amb l’aigua és el Salí de Cambrils.
El Salí de Cambrils és, sobretot, un antic establiment de producció pre-industrial de sal. Ja existent a l’Edat Mitjana, és l’única salina de muntanya de Catalunya que presenta una topografia escarpada.
Està format per tres sistemes hidràulics diferenciats. Un d’ells usava l’aigua salada de les fonts per produir sal; els altres dos sistemes feien servir l’aigua relativament dolça de la Ribera Salada com a font d’energia per fer anar un grup de molins. Amb l’objectiu de donar l’oportunitat al visitant d’observar el procés d’elaboració de la sal, s’han restaurat i condicionat antigues instal·lacions d’aquest complex podent així oferir una explicació detallada d’aquest conjunt productiu.
A Cambrils, entre les moltes coses que podem visitar, destaquem les seves salines (Salí de Cambrils).
Allà hi podrem veure la font d'aigua salada que dóna nom al riu (Ribera Salada), els antics canals de conducció d'aigua salada, les eres d’evaporació i el molí de sal en el seu estat actual.
L'any 1963 fou l'últim any en què es va recollir i fabricar sal.
Us afegeixo una mostra de les etiquetes que s’enganxaven als sacs d'un quintar de sal.
Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.