Penyes Altes del Moixerò (2.279 m.)

Data: dissabte 20 de gener de 2007.

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 7 h.

Desnivell: 1.310 m.

Dificultat: Difícil.


Itinerari: Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, seguirem direcció a Berga, Guardiola de Berguedà i Bagà. Hem de travessar tot el poble de Bagà i a la sortida hem de prendre una carretera que duu a "Coll de Pal" i "Grèixer".

A 4,5 km. de Bagà, aquesta carretera fa un revolt a la dreta i té dos indicadors que assenyalen la direcció de "Bagà", des on venim, i "Coll de Pal". Aquí també hi ha a l’esquerra una gran explanada, un rierol que travessa la carretera per sota i una pista que, en forta pujada, duu a Grèixer.

En aquesta explanada deixarem el vehicle, doncs malgrat que la pista és apta per automòbils, més amunt una cadena barra al pas.

Aquesta ascensió, un pel dura, la farem per la cara sud des del poblet de Grèixer. La muntanya per aquest vessant és espectacular i només té un únic pas, per on hi anirem. S’anomena Canal de la Serp i és una mena de torrentera, molt dreta, amb vegetació, que a l’alçada de 1.900 metres , naix al peu de la paret del cim de Penyes Altes. Aquí sortirem de flanc cap a ponent per un indret de gran bellesa per anar a cercar una carena que en direcció, ara, de llevant, ens durà fins el cim.

Les referències i horaris més importants, son (començar a caminar a les 8.30h):

0 minuts.- Aparcament. (975 m). Pugem per la pista direcció nord, cap a Grèixer, per entre pollancres, saules, cireres, alguna noguera, pomera, boixos i arç blanc. Tenim marques de G.R. (vermelles i blanques)

15 minuts. Trencant ( 1.060 m ). La pista fa un revolt a la dreta per anar a cercar Grèixer. Recta surt un altre pista per on va el G.R. i que no hem pas d’agafar. Anem cap el poble.

20 minuts. Grèixer. ( 1.070 m ) Conjunt de 4 cases i una Ermita. Lloc pintoresc. Només arribar a la primera casa, fem 10 metres enrere i 10 endavant per camí, per tal d’anar a cercar la casa més alta del poble. Davant mateix d’aquesta casa, hi ha un prat que hem de travessar, en pujada, per anar a cercar una font i una pista que es troben més amunt.

30 minuts.- Font i pal indicador. Situats en aquesta pista i davant de la font, a la nostre esquerra hi ha un pal indicador que diu " Canal de la Serp " i "Penyes Altes". D’aquí surt un camí que pren direcció NO. en forta pujada i per entre mig de pi roig, roure, argelagues, boix i gavarres. Hi ha alguna fita.

60 minuts. Replà de pedra. ( 1.220 m ) Sortim del bosc enfilant-nos a unes pedres. Aquí la vegetació minva, només resten matolls i algun pi. Estem damunt de terreny de riolites. El camí travessa diagonalment aquest indret per apropar-nos a un petit cingle, ja entre bosc, de 3 a 5 metres d’alçada, per on pujarem per tal d’anar a buscar la carena. Un cop a la carena seguim de flanc pel vessant de ponent.

1 h 15 minuts. Prat. ( 1.220 m ) Travessem la part alta d’un prat, seguim per bosc i anem, ara, per sota carena. Uns metres més endavant el camí recupera i torna a anar per carena, ben bé pel mig, però és molt important en aquest indret fixar-se en les fites, doncs hi ha algun altre camí fet pel bestiar que no duu pas enlloc. Si erréssim el camí, caldria pujar a la carena. Ja força més endavant, aquesta es torna molt dreta i ampla. Aquí el camí comença a planejar, abandona la carena i la voreja pel cantó de ponent, per tal d’anar a cercar el fons de la vall i apropar-se a les grans parets que l’envolten. La vegetació canvia radicalment, ara són avellaners, faigs i boixos els que ens acompanyen.

1 hora 40 minuts. Peu de la Canal. ( 1.570 m ) El camí entra al mig del torrent, sota un gran bloc de pedra. A partir d’aquí comença a fer la serp, ara amb llaçades més amples, ara més curtes, i guanya força alçada per entre faig i boix.

1 hora 50 minuts. Tartera ( 1.750 m ) S’acaba el bosc i a la nostre esquerra tenim una llarga tartera que naix al peu de la paret sud de Penyes Altes. A la part de d’alt d’aquesta paret, es veu un espectacular forat. El camí travessa aquesta tartera en direcció llevant, cap una canal herbosa, per tot seguit fer unes llaçades i tornar a travessar la tartera per la seva part alta, sota la paret, en direcció ponent. Per la tartera hi ha gran quantitat de fites i marques que fan drecera. Aconsellem seguir el camí i no embrancar-se per aquestes dreceres.

1 hora 59 minuts. Final de la tartera. ( 1.840 m ) Seguim per entre boixos, en suau pujada, direcció ponent, allunyant-nos de la Canal de la Serp.

2 hores 35 minuts. Carena. ( 1.885 m ) Arribem a una carena. Entrem a la vall del Clot de Moixeró. Sota nostre, en aquesta vall, hi ha una cabana a tocar d’un cingle i s'ha de tenir molt de compte, cara la tornada, en no errar el camí i baixar-hi, doncs més avall el pas està barrat. Davant nostre tenim una pala herbosa que duu al coll del Pla de Moixeró, on hi hem de pujar. A mitja pala en mesos plujosos hi ha una petita font. Lloc fàcil per guaitar isards, aligots i voltors.

2 hores 55 minuts. Coll de Pla de Moixeró ( 2.040 m ) A llevant (dreta) hi ha el Penyes Altes, a Ponent (esquerra) el cim del Pla de Moixeró. Seguim cap a llevant, ara per la cara nord, per entre bosc de pi.

3 hores 20 minuts. Coll i trencant. També hi ha un indicador. El nostre camí es divideix en dos. El de l’esquerra, que no hem d’agafar i voreja planerament la muntanya i el de la dreta que s’enfila per entre bosc de pi negre cap a la carena, sempre direcció llevant.

3 hores 55 minuts. Cim de Penyes Altes de Moixeró ( ( 2.260 m ) Cim ample, rocós, amb una fita, pessebres i plaques commemoratives.

La baixada es farà pel mateix camí amb un temps aproximat de tres hores i mitja.

Observacions: La serralada del Moixeró és un llarg cordal d'entre 2.000 i 2.260 metres, orientada d’est a oest, que separa les conques del riu Segre, a la Cerdanya , amb suaus pendents d’herba de prat i bosc, i les del riu Llobregat, al Berguedà, amb forts espadats i complicat pas. Aquesta serra fa d’enllaç entre les del Cadí a ponent i la de la Tossa - Puigllançada a llevant, de les que morfològicament no te pas res a veure.

La serra està formada per calcàries que dominen els cims, llicorelles carboníferes i un tipus de pedra molt singular que només es troba a la cara sud d’aquesta regió i que s’anomena riolita. Aquesta pedra dita també Pedra de Grèixer, es un compost de roca efusiva, moderna, granítica i molt fàcil de distingir doncs presenta colors clars, rogencs, verdosos, blancs i groguencs.

Aquesta muntanya té diverses puntes, la més alta la de Penyes Altes amb 2.260 metres i és el vèrtex de la divisió provincial imposada pels castellans al segle XIX. Al cim divideix les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.

Vistes espectaculars al cim, vegetació molt variada en tot el recorregut, indrets força feréstecs, facilitat de veure animals com l'isard i una morfologia singular, configuren els trets més importants d’aquesta excursió que farem pels paratges més solitaris del Parc Natural del Cadí - Moixeró.

Un dels fets curiosos que té la sortida és que dalt del cim conflueixen les tres províncies (Barcelona, Lleida i Girona) i hi han una fita triangular que té una cara a cada província.

Cal dur l’esmorzar, dinarem al restaurant "La Brasa" a Guardiola de Berguedà.

Tornarem a casa a quarts de vuit del vespre.