Dissabte 17 d’abril de 2021
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 4 h 15 min (12,3
km)
Desnivell: 295 m positius i
645 negatius (acumulats)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Ens trobarem a la parada de l’autobús L-96 a l’estació dels FGC de Sant Boi, a l’hora esmentada. Aquest cop anirem amb transport públic fins a Begues. Des de Sant Boi de Llobregat, s’hi pot anar, agafant l’autobús L-96 fins a Gavà i un cop a Gavà, agafar l’autobús 902 fins a Begues.
L’autobús L-96 té parades entre altres llocs a: Estació FGC, Riera Basté, Mn. Jacint Verdaguer cantonada Pare Pere de Piera, Plaça Catalunya, Avd. 11 de Setembre cantonada Pau Claris, Ronda Sant Ramon cantonada Carretera de Santa Creu de Calafell. i baixarem a Gavà a la parada de la Carretera de Calafell cantonada amb la Rambla Lluch.
A Gavà, l’autobús 902, l’agafarem a la parada d’enfront d’on baixem del L-96 a la mateixa Carretera de Calafell ben a prop de l’estació de la RENFE i en direcció a Sant Boi.
Aquí podeu consultar els horaris:
L-96: https://www.ambmobilitat.cat/Uploads/Galeria/1/201910/201910250305302862_L96x2.png
Agafarem el que surt de l’Estació dels FGC a les 7:13 h (horari d’hivern)
902: https://www.baixbus.cat/sites/default/files/linies/horari_butxaca_l902.pdf
Agafarem el que surt de la Rambla Lluch a les 7:45 h.
Itinerari: Begues (rectoria) - Sant Climent de Llobregat – Montbaig (Sant Ramon) - Sant Boi de Llobregat.
Baixarem de l’autobús a la parada de La Rectoria, a l’entrada al poble, després de passar una gasolinera de BP. Començarem a caminar pel Carrer de la Rectoria, que surt perpendicular a la carretera.
Passarem per la Creu de Terme del Coll de Begues i girarem a la dreta. A l’esquerra ens quedarà el col·legi Sant Lluís.
Seguirem rectes i agafarem el camí de Begues a Torrelles de Llobregat. El terra és asfaltat.
Després de caminar uns 700 metres, agafarem una pista de terra, a la dreta, fent un gir d’uns 350º i agafarem el PR-C-162 amb el nom de “Ruta del sol blau”.
Passarem per sota de la Roca del Barret.
Seguirem caminat per la pista i més endavant, girarem a la dreta i agafarem La Carrerada o Camí Ral, un altre pista de terra, ample i còmoda per caminar.
Veurem alguns camins a dreta i esquerra indicats, per anar a cabanes de pedra seca, com la Barraca del Marquès entre d’altres.
Seguirem sempre sense deixar la pista i arribarem a l’ermita del Roser, ja al terme de Sant Climent de Llobregat.
Passarem pel Coll de la Creu (131 m) i entrarem a Sant Climent de Llobregat, que travessarem per anar a sortir a la carretera de Viladecans a Sant Climent i que travessarem en direcció a la Masia de Can Molins a la que accedirem per un estret pont de ferro sobre la riera.
Enfilarem un camí ample, en pujada, que cada cop es fa més estret i la pujada més forta fins arribar al cim del Montbaig (Ermita de Sant Ramon)
Des de Sant Ramon baixarem per la pista principal que passa per la font de Golbes i ens porta fins a Sant Boi de Llobregat.
Observacions: Travessa
per les serres d’Ordal. Un interessant recorregut alternant boscos i conreus
dominats pels cirerers, entre les poblacions de Begues i Sant Boi de Llobregat.
La ruta està dissenyada per fer servir el transport públic.
Sota
el nom de serres d’Ordal s’amaga un territori poc conegut pels excursionistes
però d’una gran riquesa paisatgística. Els humans des de l’edat mitjana han
solcat els seus camins, ja fos pel Camí Ral de Vilafranca a Barcelona o per les
carrerades. Per aquestes antigues vies de transhumància baixaven els ramats a
l’hivern provinents del Pirineu cap al Garraf o cap al delta del Llobregat i
tornaven a pujar a l’estiu, buscant climes millors i pastures més abundants.
L’Ordal
es caracteritza per una gran diversitat geològica, representada per tres colors
diferents: el blanc de les calcàries, el vermell dels conglomerats i el negre
de les pissarres. Al nostre recorregut podrem contemplar els tres tipus de
materials, primer els conglomerats de la roca del Barret, tot seguit el
paisatge pissarrós del puig d’Endi, i mentre pugem contemplarem la plataforma
calcària de la penya del Moro. Sens dubte, un altre aspecte que podem observar
és la gran varietat de comunitats vegetals que hi trobem: boscos mediterranis
de pins blancs i alzines amb un sotabosc molt divers: estepes, esbarzers,
falgueres, arboços... Conreus de cirerers, que ocupen gran part de les valls i
pendents dels turons. Arbres que floreixen a la primavera i dels quals, al maig
o al juny, podem trobar els apreciats fruits en molts pobles del Baix
Llobregat. A l’última part de l’itinerari, hi veurem una vegetació molt
castigada pel foc, formada principalment per arbusts i plantes herbàcies.
Aquestes muntanyes són coronades per talaies com el cim del turó del Tàbor, el
puig Vicenç, el Montpedrós o l’impressionant Montbaig. A aquest últim ens portarà
el nostre recorregut, els seus 289 metres estan coronats per l’ermita de Sant
Ramon construïda en el segle XIX i amb una immillorable vista de la planícia i
les serralades litorals.
A
la tardor es produeix una migració d’ocells de latituds septentrionals més
fredes a zones més càlides del sud. Aquests ocells van seguint la línia de la
costa catalana, i aprofiten els corrents d’aire per desplaçar-se en els seus
viatges gastant el mínim d’energia possible. Àligues, aligots, esparvers,
falcons, cigonyes... són algunes de les espècies diferents que podem veure
durant els mesos de setembre i octubre des de qualsevol cim de les muntanyes
d’Ordal, especialment des del Montbaig.
Recorregut
llarg i amb pujades i baixades importants.
Dinarem a casa.
Tornarem a casa als voltants de la una del migdia.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.