Dimarts 20 de desembre 2022
Els
horitzons del Pla d’Urgell a la vora de Sidamon
Matinal
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Pla d’Urgell.
Temps aproximat: 2 h 46 min (9
km)
Desnivell: 77 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Anirem per la A-2. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei de El Bruc. Després seguirem fins a la sortida 480 i anirem en direcció a Sidamon. Aparcarem al final del carrer del Pla d’Urgell, confluència amb el carrer Joan Maragall.
Itinerari: Sidamon – pantà de la Serra – la Fita Alta – – camí de Torregrossa – Sidamon.
Km 0: Sortirem de Sidamon per l’encreuament dels carrers Pla d’Urgell i Joan Maragall on agafarem el camí asfaltat en direcció a la Fita Alta.
Km 1,8: Pantà de la Serra. Vorejarem el pantà i després baixarem, per seguir a l’esquerra.
Km 3: Pantà dels Regants. Un cop al pantà buscarem el camí principal i creuarem el petit altiplà en direcció sud-oest, per buscar la Fita Alta, amb una antena ben visible, passant pel costat del parc municipal de La Serra i pel circuit d’auto-cros de la Serra. Girarem a la dreta, deixant a la nostra esquerra el Camp de Vol de Mollerussa.
Km 6,5: La Fita Alta (290 m) punt més alta de la caminada. Bones vistes del Pla d’Urgell. Cim que està a la llista dels 100 cims de la FEEC. Dalt del cim hi ha una antena, una caseta i un vèrtex geodèsic. Des de aquest punt seguirem en direcció sud-oest.
Passarem al costat del Poblat Ibèric del Tossal de les Tenalles i arribarem al punt conegut com l’Observatori, lloc on durant la Guerra Civil, l’exèrcit republicà va establir un lloc d’observació del front. Baixarem del cim per la banda contrària a la que hem pujat, per un tram curt en forta pendent, per recuperar després el camí més pla.
Seguirem la pista i al km 7,6 agafarem la pista a l’esquerra ja en direcció a Sidamon.
Km 9: Arribarem a Sidamon.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-fita-alta-sidamon-121612444
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/63a19dd9779f8e413a717658
Observacions: La comarca del Pla d’Urgell és probablement
el territori més horitzontal de Catalunya. Absolutament domesticat per l’home,
la naturalesa seca que li és pròpia queda soterrada per una agricultura de
regadiu extensiu, un paisatge on el cel és el gran protagonista.
Fins a mitjan segle XIX, el que ara és un
territori d’horta extensiva era una estepa de secà, pobra i aspra com un terròs
polsós. Amb la construcció del canal d’Urgell es van començar a plantar pomeres
i amb l’arribada del ferrocarril les van començar a vendre a Barcelona.
L’estació principal fou construïda enmig del no-res, i al seu voltant, com en
el Far West cinematogràfic, a poc a poc es va construir un poble que amb el pas
dels anys es va convertir en Mollerussa, l’actual capital de comarca. El Pla
d’Urgell, territori agrícola, demana al foraster visitant una amplitud de mires
com l’horitzó que tot ho abasta i la curiositat imprescindible per acostar-se a
una realitat construïda amb camps, camins, canals, graveres i pantans on campen
conills i fan guàrdia falcons.
El poble de Sidamon és el punt de partida
d’una ruta que ens durà per terrenys un xic fantasmagòrics per descobrir-nos,
alçats sobre un turó que no arriba als tres-cents metres sobre el nivell del
mar, una vista que va repassant siluetes com el Montsec i el Port del Comte al
nord o el massís del Port al sud. Contrallums de territoris feréstecs que
contrasten amb el paisatge ordenat que tenim als peus. Ametllers perduts en
extensos camps de pomeres, canals com tiralínies que porten l’aigua a grans
extensions d’ordi, espessos camps de panís que a l’estiu ja comencen a deixar
veure el caputxó de les panotxes.
Cap d’aquests detalls no té cap sentit, però
si el visitant no pren consciència de la riquesa paisatgística més
significativa que té la comarca, un valor intangible i imprevisible d’una
bellesa que només pot comparar-se amb el mar obert. El Pla d’Urgell té un cel
tan esplèndid, radiant i sempre canviant, un cel obert, cobert, boirós, ras, de
núvols amenaçadors i, sobretot, cada vespre, amb unes postes de sol de bellesa
total.
Ens ha sorprès veure que tots els pals indicadors, tenen tapat amb pintura negra el nom de la Fita Alta. Comentat això a la tornada amb gent del poble ens diuen que hi ha una família (un pare, dues filles i un gendre) que, tot i no ser els propietaris del cim, no volen que s’hi vagi, i sovint volten per la zona escridassant als excursionistes que tenen com a objectiu aquest senzill turó que està dins la llista dels 100 cims de la FEEC. Nosaltres no ens els hem trobat. Sap greu aquesta manera de ser intolerant. De fet, les pintades dels cartells indicadors tapant el nom del cim, no han aconseguit l’objectiu que perseguien, doncs només cal seguir la direcció dels cartells pintats amb esprai negre per arribar al cim. Potser el següent pas serà arrencar els cartells....
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.