Dissabte 7 de gener de 2023
Primera sortida de l’any 2023
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Camp.
Temps aproximat: 5 h (16,9
km)
Desnivell: 67 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 en direcció a Vilafranca del Penedès. Un cop passada la sortida 30, ens aturarem a l’àrea de servei del Penedès a fer el tallat.
Després seguirem i agafarem l’autopista AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida 10 que anirem en direcció al Pla de Santa de Maria. Un cop en aquesta població, anirem fins a l’església romànica de Sant Ramon, on aparcarem.
Itinerari: “El paisatge seria horrible si la gent, generacions d’homes obscurs, no haguessin ordenat el país en...un immens jardí de pedres” Josep Pla.
Començarem a caminar des de l’església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria, seguint la traça adjunta en el sentit de les agulles del rellotge.
Vàrem visitar aquesta església el passat 12 de febrer de 2022, després de dinar, en la nostra excursió al Puig Cristià. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2022/02/puig-cristia-928-m.html
Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria: Temple romànic construït a principis del segle XIII, situat a l’extrem Nord del poble. És una fita dintre de la Ruta del Cister.
Primer, es va dedicar a Santa Maria; després, a la Mare de Déu del Roser i, als inicis del segle XX, a Sant Ramon de Penyafort.
Amb una planta de creu llatina, d’una sola nau i absis semicircular, cal destacar-ne la portalada, de gran riquesa escultòrica, amb setze columnetes amb capitells decorats i l’escena del Pessebre. També, la gran rosassa, que dóna llum a l’interior i que és gairebé idèntica a la de Santes Creus, i l’escala de cargol per la qual s’accedeix a la teulada.
L’any 1951 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.
El 2016 el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar delimitar el seu entorn de protecció per garantir la pervivència dels seus “múltiples valors culturals” en les millors condicions possibles.
Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Començant a caminar seguint la carretera per la que hem arribat. Un cop recorreguts uns 600 metres, deixarem la carretera i agafarem una pista rural a la dreta.
Caminarem per l’anomenat “Camí de la Torre de l’Anglès” i passarem per aquesta edificació que ens quedarà a l’esquerra.
Travessarem l’autopista AP-2 per un pont i uns quilòmetres més endavant seguirem pel camí de Cabra del Camp a Sant Pere.
Seguirem aquest camí uns quants quilòmetres, tot trobant-nos barraques de pedra seca pel camí fins arribar a la fita i l’alzina dels Tres Termes, on girarem a la dreta agafant el camí dels Muntanyesos.
Fita dels Tres Termes
En aquest camí veurem més construccions de pedra seca. Després d’un tram, girarem a la dreta per passar prop del Mas La Capona que està bastant malmès.
Aquí enllaçarem amb el GR-175 o de la Ruta del Cister.
Seguirem caminant i veurem al costat del camí la barraca de Cal Augé, una barraca amb una figuera al davant que proporciona una esplèndida ombra i una de les construccions de pedra seca més importants i maques del recorregut. Vàrem passar per aquest lloc el 20 de novembre de 2004 en una excursió que vàrem fer de Santes Creus a El Pla de Santa maria i tornar. Aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/11/ruta-del-cster.html
Una mica més endavant, passarem al costat del Cossiol d’en Soleta, construcció de pedra seca que permetia recollir aigua de la pluja.
Passarem pel costat del masia del Roc i tornarem a travessar l’autopista AP-2 per un pont.
Seguirem el nostre recorregut per entrar de nou al nucli urbà del Pla de Santa Maria.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-capona-el-pla-de-santa-maria-123011575
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/63b96cd1e7d3390602a186f5
Observacions: El terme del Pla de Santa Maria té una gran
concentració de construccions de pedra seca, edificacions que desafien el pas
del temps, i que són el testimoni d’una època passada.
A
pocs llocs podrem trobar una concentració de tantes barraques i tan grans, en
tan poc espai.
La
pedra com a únic material per separar finques, per traçar camins, per
proporcionar recer, aixopluc, per aprofitar l’aigua,... per fer amb el mínim el
màxim.
La
Ruta de la Capona permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífic
i sorprenent, mostrant-nos l’art de la pedra i la bellesa de l’indret. Cal
contemplar-ho tot: les construccions, les pedres, els detalls, les plantes, els
conreus, els arbres, els colors, les formes... i deixar-se seduir.
Al
llarg d’un camí planer, trobarem barraques, cossiols, arneres, marges i
amagatalls. Com si es tractessin d’autèntiques peces de Lego, els pagesos
van utilitzar la pedra com a únic material de construcció, i així, pedra a
pedra van anar donant forma a aquestes “casetes” que bàsicament servien
per separar camins, per aixoplugar-se en cas de pluja o per aprofitar l’aigua.
Durant
la ruta, fins i tot podrem entrar a dins d’alguna d’aquestes edificacions i
contemplar l’art de la pedra, una autèntica joia que ha desafiat el pas del
temps. Valorar i conèixer la seva importància és el millor reconeixement a la
pagesia.
La Ruta de la Capona, que es va posar en marxa l’any 2002, ha rebut ja centenars de visitants, provinents de diversos indrets del país. Va ser el lloc de cloenda de les Jornades Europees de Pedra Seca de la Universitat Rovira i Virgili (juliol 2002) i va rebre el Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l’Institut d’Estudis Vallencs (2002). Valorar i conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a moltes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva tècnica i bellesa.
En
aquest enllaç podeu veure un vídeo de 2 minuts amb imatges d’una part del
recorregut: https://www.youtube.com/watch?v=pd_NS0qQL-o
Un tram d’aquest recorregut coincideix amb el GR-175 de la Ruta del Cister.
Tornarem a casa a quarts de sis de la tarda.