dissabte, 3 de febrer del 2024

Sis turons al voltant del monestir de Santa Maria de Roca-Rossa (460 m)

Dissabte 3 de febrer de 2024

Matinal

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Maresme. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (8,4 km) 

Desnivell: 280 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la Ronda Litoral en direcció a Barcelona, fins a la sortida 27 on ens incorporarem a la C-31 en direcció a Badalona / Mataró / Montgat. Tot seguit enllaçarem amb la C-32 fins a la sortida 130 i anirem en direcció a Tordera. 

Passarem Tordera i anirem fins al monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, on aparcarem.

 

Itinerari: Sortirem des del monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, des d’aquí per diferents carrers anirem al Turó de Roca-Rossa (430 m) on hi ha una antena de telecomunicacions i un vèrtex geodèsic.

Des d’aquí anirem a buscar una pista de terra que ens deixarà al costat del Puig Esprell (453 m), per pujar-hi haurem d’anar per un tram emboscat.

Seguirem per la pista que ens durà al Puig de l’Estrell o Turó del Pi de l’Oli (463 m) on hi ha un gran dipòsit d’aigua.

Molt a prop d’aquest tenim el Puig de la Batalla (451 m) i baixarem fins al Collet de la Mina d’Or. 

Tot seguit ens dirigirem cap al cim del Pi-de-les-onze (336 m) 

Una vegada l’haguem fet, seguirem per la pista per arribar al Pi-de-Migdia o també anomenat Puig de l'Abella (365 m) 

Després desfarem el camí fins al Collet i d’aquí tornarem al monestir. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sis-turons-al-voltant-del-monestir-de-santa-maria-de-roca-rossa-160080558

 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/65be26efe67c933b727aecc0 

 

Observacions: El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, una canònica regular a càrrec de l’orde de Sant Agustí situada en ple massís del Montnegre, va ser fundat l’any 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell. En va cedir el domini al monjo Bernat perquè hi aixequés una església a Santa Maria, en aquells temps en terme de la parròquia d’Hortsavinyà, que pertanyia al terme del castell de Montpalau. El 1177 ja hi ha documents sobre les primeres donacions al monestir. Hem de tenir en compte que el Maresme actual com a comarca no existia a l’època medieval i la riera de Caldes d’Estrac separava el bisbat de Barcelona del de Girona.


 

Per tant, l’Alt Maresme i el Baix Maresme tenien dinàmiques diferents. Roca Rossa, és important per diverses raons. La primera perquè és un conjunt monàstic íntegre que al Maresme només existeix a Tiana, a la cartoixa de Montalegre. En segon lloc, perquè va ser construït en el segle XIII, un període de transició del romànic al gòtic. És un edifici que comença a abandonar una forma de construir amb murs gruixuts que sostenen una volta de pedra per introduir elements propis de l’art gòtic, de la baixa edat mitjana i que també podem veure en capelles de Dosrius, Òrrius o Llavaneres.

 

Un tercer element de la singularitat de Roca Rossa es troba en el fet que no hi hagut una continuïtat constructiva doncs va quedar abandonat.


 

A partir de la segona meitat del segle XIII i amb la pesta del segle XIV que va afavorir el despoblament de la zona, Roca Rossa va començar el seu declivi, que es va accentuar en els segles posteriors. Les cròniques del segle XV ja recullen un estat d’abandonament dels edificis i a meitat del XVI passarà a dependre de la seu de Solsona, fins a la desamortització de mitjans del segle XIX. En el segle XVI les canòniques es van abolir, però les rendes que generava Roca Rossa a partir dels masos que en depenien es van utilitzar per al finançament dels canonges del bisbat de Solsona, això explica que la talla original de la Mare de Déu de Roca Rossa, i altra documentació, és al museu de la capital del Solsonès, igual que passa amb material del priorat benedictí de Sant Pere de Clarà, a Argentona, també al Maresme.


 

El Maresme s’ha encarregat de valorar el seu passat iberoromà i modernista, però no ha fet el mateix amb els vestigis de l’època medieval, que són els grans oblidats malgrat que la majoria de parròquies del territori són d’estil gòtic tardà.

 

La primera part d’aquesta excursió té molt poc interès, doncs caminarem per una urbanització de cases i carrers, en molts casos, força degradats. La segona part millora una mica i caminarem per pistes i trams de bosc.

 

Dinarem a casa. 

Tornarem a casa als voltants de les tres de la tarda.