dissabte, 30 d’abril de 2005

Puig Vicenç (469 m.)

Data: dissabte 30 d’abril del 2005 (matinal)


Hora de sortida: 2/4 de 8 del matí.

Programa: El dissabte dia 30 d’abril, sortirem a 2/4 de vuit del matí direcció a Torrelles de Llobregat amb cotxes. Un cop arribats a Torrelles de Llobregat, seguirem les indicacions del Restaurant Masia Can Roig i Camp d’Esports Municipals. Aparcarem els cotxes en la plaça que hi ha prop del camp d’esports.

Ubicació: Torrelles de Llobregat - Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 5 h.

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 250 m.


ITINERARI: Sortint de la Masia de Can Roig iniciarem la nostra ruta per una pista que és dirigeix a l’esquerra de la masia, entre una bonica alzina i un antic magatzem agrícola en runes. Seguirem sempre els senyals grocs que ens indicaran el camí constantment.

(1) Caminant en direcció Nord i després d’haver deixat dues pistes a la nostra esquerra, arribarem a una cruïlla. Seguirem per la pista de l’esquerra que té una cadena. Caminarem en direcció Oest. La pista guanya alçada fins que arribarem al cost de l’entrada d’un sender que ens queda a la dreta. Travessarem el bosc passant per damunt d’una antiga feixa de cultiu fins que arribarem a una pista, per la que baixarem en direcció Oest. La baixada finalitza prop d’uns camps de cirerers amb vistes a la muntanya Riera. Pujarem per un sender que segueix per l’esquerra fins que arribarem de nou a una pista per la que baixarem en direcció Oest. Caminarem per una zona humida fins que arribarem a una pista més ample i transitada per la que seguirem per l’esquerra. Poc després arribarem a una explanada i a una bifurcació. Seguirem per la pista de la dreta que poc després és converteix en sender per el que comencem a pujar. Entre pins aviat veurem la bonica Masia de Can Riera a la nostra dreta. Després de passar sota una línia d’alta tensió pujarem fins a una estreta pista d’ús agrícola rodejats de bonics camps de cirerers. A l’esquerra es troben les runes de la Masia de Can Valent. Nosaltres seguirem per la dreta en direcció a les Penyes de Can Riera, les quals veurem en tot el seu conjunt.

(2) Amb vistes a la Masia de Can Riera i després de passar una cadena arribarem a una pista més ampla i transitada. Hem passat de trepitjar llicorella a trepitjar un terra argilós i vermell. Estem en el Coll de la Serra de Can Ros. Seguirem per la dreta en direcció Nord.

(3) Abans d’arribar al Coll de Can Riera, deixarem la pista i girarem a l’esquerra en direcció a les Penyes de Can Riera pujant per un camí molt desfigurat per l’erosió fins arribar al costa d’una enorme roca rodejada de bonics pins. El lloc ens invita a descansar i després podem seguir caminat per un bonic camí que s’endinsa en un ombrívol i humit bosc. El camí, el bosc i les roques amb formes capricioses que ens rodegen podrien esser l’escenari d’un compte de fades. Després d’una forta pujada, sortim del bosc ombrívol fins que arribem a una cruïlla de camins. Seguirem recte en direcció Sud fins que arribem a una pista molt ample i transitada amb grava al terra. Pujarem per la dreta.

(4) Desprès passarem prop d’un dipòsit d’aigua, la pista guanya alçada amb una forta pendent fins arribar a la carena de la Serra de Güell. La zona presenta les restes d’un greu incendi patit en els anys vuitanta. Seguirem per la dreta gaudint d’una extensa panoràmica del Pla d’Ardenya, les Penyes Blanques i de la Serra de l’Ordal coronada per Les Agulles.


(5) Un senyal geodèsic i una senyera ens confirmen que estem en el cim del Puig Vicenç (469 m.). La vista és fabulosa destacant en primer terme el Montpedrós i el Pi de Cartró. Tornarem pel mateix camí.


Observacions: El Puig Vicenç és la muntanya més alta de la Serra de Güell, autèntic contrafort del Garraf - Ordal.

El seu cim és un vèrtex geodèsic a on conflueixen els termes municipals de Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Torrelles de Llobregat.

La pujada al Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat té l’al·licient de passar per tres tipus de zones geològiques: la llicorella, el conglomerat vermell i la roca calcària.

Són especialment interessants les Penyes de Can Riera amb les seves espectaculars erosions i per on passa un dels senders més bonics de la zona.

Arribarem a casa a les dues, quarts de tres, del migdia.