divendres, 18 de març de 2016

Fonts i boscos de Viladrau (892 m.)

Dissabte 19 de març de 2016

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 3 h. (4,8 km.)

Desnivell: 100 m.

Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la AP-2 primer i la AP-7 després, enllaçarem amb la C-17 en direcció a Vic.

Ens pararem a fer el tallat a les 4 Carreteres de Tona. Després seguirem fins a Viladrau. Anirem, en aquesta població fins al Centre Cultural Europeu de la Natura, al carrer Migdia, 1. El centre està obert de dimarts a dissabte de onze del matí a 2/4 de dues i de dos quarts de quatre a les sis de la tarda. Els diumenges i festius de 10 a 2/4 de dues. 


Itinerari: El recorregut només està senyalitzat en alguns trams amb uns petits indicadors de color groc dels “Itineraris de la salut”, transcorre per diferents camins locals pels voltants de Viladrau.


Començarem a caminar des de aquest Centre Cultural Europeu de la Natura, on hi ha una oficina d’informació del parc i un gran museu interactiu dedicat a l’aigua i els arbres del Montseny.

Baixarem tot el carrer del Migdia (sense asfaltar) fins al final a la seva confluència amb el Passeig del Dr. Ariet, que agafarem a l’esquerra. Aquest carrer enllaça amb l’Avinguda del Montseny (què és la carretera per on hem entrat) i la seguirem a l’esquerra en direcció al centre del poble.

Després d’un bon tram d’aquesta avinguda i ja dins del nucli urbà, girarem a la dreta pel carrer Jacint Verdaguer, un curt i bonic passatge que desemboca al carrer Mercè Torres, que agafarem a la dreta. Aquest carrer fa un giravolt a l’esquerra i passa per davant d’unes escales que porten a l’església parroquial de Sant Martí. Nosaltres seguirem el carrer recte, que ens durà a dos trams d’escales (pel carrer Guerau de Liost) que baixen fins a una rotonda amb un tronc d’arbre sec al mig (en aquest rotonda conflueix l’Avinguda del Montseny). A l’altra banda de la rotonda ja veurem els indicadors de la Font de l’Oreneta i passat un pont sobre la riera i agafant una pista forestal, tot seguit veurem un camí que surt a la dreta i que en pocs minuts ens porta fins a la:



Font de l’Oreneta. Només ens caldran 20 minuts (des de el cotxe) per arribar-hi, una de les fonts més emblemàtiques de Viladrau, situada en un indret envoltat de castanyers. S’hi accedeix per l’avinguda Montseny, al sud de la vila, o pel camí Guerau de Liost. La font es troba en un indret molt recollit, aïllat per un grup de pollancres. Presidint l’espai hi ha un pedró on està gravat el poema que Jaume Bofill (Guerau de Liost) va dedicar a la font:

L’ombreta, un castanyer:
damunt la seva casolana soca
un dístic em plauria del meu Josep Carner
La gent ara en diu
la “Font de l’Oreneta”.
Vora la teva font, fes, oreneta, niu;
faràs, demà, companyia al poeta.

Guerau de Liost, La Font de l’Oreneta, 1906

En el poema, Guerau de Liost demana a Josep Carner que li dediqui un dístic (Un dístic és una estrofa de dos versos que té un sentit temàtic complet, procedent de la poesia clàssica grega i llatina)

En un altre pedró, situat uns quants metres més enllà, hi podem llegir les paraules de Carner: “Filla del cel jo sóc la font de l’Oreneta. Em descobrí l’ocell i em coronà un poeta”


Rosquelles. Tornarem enrere fins al desviament que hem agafat per anar a la font i seguirem la pista forestal que s’enfila cap a Rosquelles. Ens donen la benvinguda un gran castanyer, un til·ler i una alzina, que inauguren el passeig a Rosquelles (desviament a la dreta). Aquesta masia, de propietat particular, era la casa de Jaume Bofill, on es reunien els poetes noucentistes més destacats, entre ells Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Ferro, Pompeu Fabra o Marià Manent. Des dels voltants de la casa les vistes sobre el Matagalls, a un costat, i els Pirineus a l’altre, són impagables.



Font de les Paitides. Seguirem novament la pista que portàvem fins arribar al pla de Montfalcó, on hi ha el mas Noguer, un altra masia d’una bellesa envejable. Dins del jardí (al que no es pot accedir) hi ha quatre arbres catalogats com a monumentals i d’interès local (http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/osona/sequoia_roja_del_noguer/) Seguirem la pista de l’esquerra per rodejar la casa i continuarem amunt fins al veïnat de les Paitides, on hi ha la font del mateix nom. Aquest tram del recorregut és asfaltat.

Per anar a la font, agafarem un desviament a la dreta que indica: “Ruta del castanyer de les nou branques”. Aquest camí és una ruta circular que passa per la font de les Paitides i tot seguit les fonts del Noi Gran i del Ferro.




Guerau de Liost va convertir aquestes fonts en fades o dones d’aigua, personatges de llegenda que tenen un important paper en la seva obra La muntanya d’ametistes. La font de les Paitides és molt apreciada per les propietats de la seva aigua. Sobre la font es llegeixen els versos que li va dedicar el poeta: “Entre les feixes esgraonades, cada una d’elles com un retall, brollen les aigües mai estriades, com ansa llisa de pur cristall”.



L’escut de Viladrau és un arbre monumental (Castanyer de les Nou Branques, ara només set branques) http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/osona/castanyer_de_les_nou_branques/

Aquest itinerari circular, ens durà al desviament d’on l’hem començat, després d’uns 45 minuts.

Pel camí que surt des d’on hi ha el cartell que anuncia “Ruta del castanyer de les nou branques” tornarem a Viladrau.

Seguirem el carrer asfaltat, a la dreta, i seguint la direcció que ens acosta al centre del poble, on molt còmodament s’arriba. Passarem pel famós Hostal de la Glòria, al carrer Torreventosa, girarem a l’esquerra pel carrer Sant Marçal i l’Hostal Bofill, la plaça Major, de forma triangular, i arribarem a l’església de Sant Martí i d’aquí pel camí que hem fet al principi fins al cotxe.


Observacions: Des de fa segles, el Montseny ha estat font d’inspiració d’artistes i literats. A molts llocs del parc es troben referències a escriptors i poetes que van passar-hi alguna època de la seva vida. Un d’aquests racons és Viladrau, un poble que a principis del segle XX es va convertir en punt de reunió de diferents poetes noucentistes, com Josep Carner, Jaume Bofill (Guerau de Liost) o Marià Manent. Viladrau, curiosament, és un poble de la comarca d’Osona però de la província de Girona.

Guerau de Liost (1878 – 1933). Pseudònim de Jaume Bofill i Mates, és considerat el gran poeta del Montseny, font d’inspiració per a obres com La muntanya d’ametistes (1908), Selvatana amor (1920) o Ofrena rural (1926). Va passar llargues temporades a Viladrau, d’on era la família paterna.

Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.