Dissabte 22 de novembre de 2025
Comarca: Garrigues.
Desnivell acumulat:
154 m
Distància a caminar:
5,6 km
Temps aproximat: 2
h 30 min
Nivell de dificultat:
Fàcil.
Programa: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i anirem per la AP-7 en direcció a Vilafranca el Penedès. Passat Vilafranca, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès.
Després seguirem i agafarem la AP-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida 173 Albi / Vinaixa. Anirem en direcció l’Albi i després passarem pel Vilosell. Passat el Vilosell, al km 8,5, en un giravolt i abans d’arribar a la Pobla de Cérvoles, just abans de creuar el pont del barranc del Mas de Perí, aparcarem a la entrada del camí.
Itinerari: Inici de la ruta carretera LP-7013 km 8,5. Desviament camí de Sant Miquel de la Tosca.
Després de caminar una estona, arribarem a la ermita del Crucifici, petit oratori construït sota la balma d'una roca. Té planta rectangular i coberta de canó i està acabada amb maçoneria de pedra vista. La volta és de pedra tallada, amb arc de mig punt sobre impostes. A l'interior hi ha una creu de ferro situada damunt d'una roda de molí.
Seguirem i més endavant trobarem la font del Crucifici. Una bassa de petites dimensions que emmagatzema l’aigua després del seu naixement.
Arribarem a una intersecció cap al camí de Sant Miquel de la Tosca. Agafarem el camí girant cap a la dreta. Si anem cap a l'esquerra arribarem a la font de Marinyana. No és de gaire interès. La font o deu està tancada amb porta de ferro. Atenció: veurem que anant cap a la font de Marinyana el camí s'enfila arribant a la carena de la serra la Llena. S’ha d'agafar el camí planer de l'esquerra.
Arribarem a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca. Les primeres referències documentades d'aquesta ermita són de 1482, però l'actual edifici és del segle XVIII. A la porta hi ha inscrita la data de 1730. És un edifici d'una sola nau, rectangular, amb un presbiteri poligonal visible només des de l'interior, cobert amb una volta apetxinada. La nau està coberta amb volta de canó que descansa sobre una cornisa motllurada. Té un cor als peus. L'edifici va ser restaurat l'any 1871. L'origen llegendari d'aquesta ermita fa referència a l'aparició de sant Miquel a mitjan segle XII per ajudar les tropes cristianes a arrabassar als sarraïns la fortalesa de Siurana. La natura que aquí es troba no sembla pertànyer a la que es considera la comarca més seca de Catalunya. Espais plans i instal·lacions de berenadors donen un toc de comoditat a aquest racó de la Serra de Llena. Un poc més al sud, al final de l’esplanada principal, brollen uns bonic cabdals d’aigua d’una font meravellosa, que neix d’una roca de característiques peculiars i que dóna nom al lloc (la Tosca). Tot el conjunt representa el paratge més emblemàtic del terme municipal de El Vilosell.
A 100 m de l'ermita de Sant Miquel i en un marge superior trobarem 7 fonts, és la font de Sant Miquel o del Set. Interessant la pica o abeurador on va l'aigua de les fonts, picada directament sobre la roca. Segons la tradició oral les 4 de l'esquerra són del Vilosell i les 3 de la dreta de la Pobla de Cérvoles. Recordem que el riu Set fa de límit entre els dos pobles veïns. Observem la pedra tosca per l'erosió de l'aigua que quan és època de pluges cau a sobre mateix modelant amb els anys la imatge que podem veure. No és una font en si, és l'aigua que sobreïx i cau des d'una considerable alçada. L'aigua del riu Set està canalitzada i portada al poble del Vilosell.
Un tram de més de camí i arribarem a on tenim aparcats els cotxes.
Observacions: El Vilosell està
situat a les Garrigues, una comarca molt desconeguda i alhora molt popular per
la producció d'un oli d'oliva de gran qualitat pel baix grau d'acidesa. Prové
de les olives arbequines importades al segle XVIII pel senyor d'Arbeca. Va ser
en aquesta època quan la comarca va tenir una gran importància històrica. El
Vilosell concretament té la capella de Sant Sebastià, del segle XX, situada a
la plaça del mateix nom. Se suposa que el nom del Vilosell està format per vila
i el àrab Abu-l-Asul, un nom personal. Popularment es relaciona amb vila
i ocell i així consta al seu escut.
Aquesta població on hi ha diversos casalots i
edificacions ocupades per turisme de segona residència és un dels pobles més
ben conservats d'aquesta comarca. No hem d'obviar la parròquia de Santa Maria,
de façana barroca, amb algun portal romànic i la visita al santuari de Sant
Miquel de la Tosca a tocar del riu Set, als afores.
En aquesta terra d'oliveres i amb la taxa de natalitat més baixa de Catalunya hi trobarem bonics racons. En ruta a Lleida, val la pena aturar-se a Tarrés i a Vinaixa, on veurem la seva església romànica de Sant Joan Baptista (del segle XIV), i a l'Albi, que té un castell de l'any 1202 i convertit en palau residencial al segle XVI. La seva església barroca de Santa Maria, amb el campanar octogonal i les pintures, data del segle XVIII. També és interessant la Cooperativa del Camp, una bodega modernista obra de Cèsar Martinell (1919-1920) web: https://www.agricolaalbi.es/ els dissabtes està obert de 9.00 a 13.00 h i de 15 h a 19 h.
Dinarem al restaurant Ca la Margarida, Av.
Mossèn Anton, s / n, l’Albi, telèfons: 973 17 57 19 – 663 56 21 82, web: https://calamargarida.es/
