Dissabte 7 de febrer de 2026
Comarca: Pallars
Jussà.
Desnivell acumulat:
470 m
Distància a caminar:
13 km
Temps aproximat: 5
h
Nivell de dificultat:
Mitjana.
Programa: Sortirem a 2/4 de set del matí i anirem per la A-2 fins a la sortida 504. Anirem per la C-53 en direcció a Anglesola i Tornabous (on ens aturarem a fer el tallat al bar restaurant El Molí, situat a la mateixa carretera). Després seguirem i passarem per La Fuliola i Bellcaire d’Urgell. A l’alçada de la Ràpita, girarem a la dreta i agafarem la C-26 fins a Camarasa, on enllaçarem amb la C-13 que seguirem fins passat el pantà de Terradets, que girarem a l’esquerra per anar fins a Guàrdia de Noguera.
Itinerari: Sortirem de Guàrdia de Noguera, passarem per l’era de la Carme i més endavant pel costat del cementiri.
Un cop portem caminats uns 400 metres agafarem un desviament a la dreta. El camí comença a enfilar una pujada.
Km 1,8: Cartell informatiu (583 m)
Castell de Guàrdia (677 m) El castell de Guàrdia fou una fortificació dalt d'un serrat. És l'origen de la vila i de l'antic terme municipal del mateix nom. Al seu voltant s'estenia el poblat primitiu de la Guàrdia de Tremp, del qual només queden restes. Se'n conserva, però, l'antiga església parroquial de Sant Feliu de Guàrdia. Aquest és un altre dels castells que es troben dins de la xarxa de fortificacions que constitueixen els "castells de frontera" i que, juntament amb altres edificis com el castell de Mur o el castell de Llordà, organitzen el Pallars al voltant del segle XI. Aquest castell, però, entre les seves funcions, en tenia una de concreta: proporcionar al castell de Mur el control visual del congost de Terradets. La construcció ocupa una plataforma de roca allargada i està formada per una original torre de planta triangular arrodonida a l'extrem. Fa uns 8 m d'alçada i s'obre a peu pla una porta d'uns 150 cm i, al primer pis, amb una altra porta. Al capdamunt s'endevinen les restes de merlets. La major part sembla obra de darreries del segle XI o principis del XII, tot i que la situació i forma de la torre ens remeten més aviat cap a construccions de l'entorn de l'any 1000.
Església de Sant Feliu (706 m) La capella de Sant Feliu, de fet, és l'antiga església parroquial de l'enderrocat castell de la Guàrdia. Es compon d'una sola nau, a l’any 2025 ha estat objecte d’una acurada restauració, en la que s’han reforçat els mur perimetrals i s’ha fet una teulada nova, de fusta recoberta de teules. La coberta original era amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals. Les façanes són llises amb un fris d'arcuacions llombardes, l'absis té arcuacions i una finestra. La porta a migjorn és senzilla. Per les seves característiques constructives aquesta església es pot incloure dins l'arquitectura llombarda del segle XI.
3,7 km: Cartell informatiu (811 m)
5,3 km: Castell de Mur (880 m) i tot seguit la col·legiata de Santa Maria de Mur (884 m) El Castell de Mur és un exemple clar de castell militar de frontera. Al territori que conforma actualment la comarca del Pallars Jussà, la xarxa defensiva creada per Arnau Mir de Tost transcorre al nord de la serra del Montsec, des de Tolva, a l’Aragó, fins a la Conca Dellà. És important destacar que bona part dels elements arquitectònics militars que definien aquest sistema defensiu han perviscut fins als nostres dies. En destaquen, òbviament, els grans castells de frontera, Mur i Llordà, que conviuen històricament al segle XI. Constructivament parlant pertanyen, com veurem a continuació, a dos realitats clarament diferenciades, tant per la seva funció com per la seva aparença; tenen, no obstant això, elements en comú, com ara la presència d’edificis religiosos que van contribuir a consolidar la seva tasca feudalitzadora.
Els castells de Mur i de Llordà esdevenen, doncs, veritables eixos vertebradors d’un eficaç sistema defensiu del qual participen castells menors, com el de Guàrdia i el d’Orcau, i torres de guaita com les d’Alsamora i d’Estorm, entre d’altres; tots són elements vitals per al control estratègic i efectiu del territori de frontera.
Al castell de Mur s’hi exposen magníficament els elements que conformen aquestes construccions. La torre de planta circular apareix protegida per una muralla que s’adapta al terreny, tot adoptant una morfologia singular d’angles arrodonits.
Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica de la qual s’ha conservat l’església, el claustre i gran part de les dependències que l’envoltaven. La consagració de l’església l’any 1069, va ser promoguda per Ramon V de Pallars i per la seva esposa Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i va anar acompanyada d’una substanciosa donació de béns i de terres. Aquests fets palesen el gran interès de la parella per fer d’aquest edifici de culte la seu religiosa del nou comtat pallarès i alhora, probablement, el seu panteó familiar.
Precisament és la canònica de Santa Maria de Mur la que avui ens permet gaudir d’una de les manifestacions més reeixides de la pintura romànica lleidatana. La decoració de l’absis central, venuda al Museum of Fine Arts de Boston al principi del segle XIX, pot contemplar-se actualment in situ gràcies a l’aplicació de les tècniques més innovadores de reproducció gràfica, que han permès recuperar notablement l’aspecte original de l’anterior església.
Per a més informació, podeu veure aquest vídeo de la col·lecció de "Romànic a la motxilla: Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval” – YouTube https://www.youtube.com/watch?v=_roVDGags7w
Un cop vist exteriorment, seguirem i arribarem a les restes de la cabana de Sant Sebastià (896 m) a l’esquerra del camí i més endavant al refugi Josep de Viladomat (901 m – 6,7 km)
I finalment ens acostarem a les restes de la Casa forta de Miravet (938 m) des de aquest punt tornarem enrere pel mateix camí per o hem vingut. A l’alçada de Cal Soldat anirem a la dreta.
Collmorter (781 m), en aquest punt iniciarem la baixada fins a Guàrdia de Noguera per un camí que, fent ziga-zagues, ens farà desfer el desnivell de la pujada.
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/69873eded73b831e1e330932
Observacions: Castell de Mur és un petit municipi amb capital a Guàrdia
de Noguera. Entre els seus paisatges s’amaguen dos elements patrimonials
destacats que expliquen part de la història d’aquest territori. Al capdamunt
d’un turó que domina la conca de Tremp trobem el castell de Mur, símbol de domini militar en un espai de frontera
conquerit als musulmans. La seva estructura arquitectònica és simple, però molt
singular. Es tracta d’una obra exemplar de l’arquitectura civil militar del
segle XI. Amb planta en forma de vaixell, conserva excepcionalment sencers els
murs perimetrals i, dins el recinte, també la torre mestra, de planta circular
i uns 16 metres d’alt.
A
pocs metres del castell, cal visitar la col·legiata de Santa Maria de Mur.
D’estil romànic, va ser construïda durant la segona meitat del segle XI pels
comtes de Pallars Ramon V i Valença i es va consagrar el 1069. En destaquen les
pintures de l’absis, malgrat que no siguin les originals, que van ser
arrencades i venudes l’any 1919 a l’antiquari nord-americà Ignasi Pollak, motiu
pel qual ara es troben a Boston.
A Guàrdia de Noguera, la ruta segueix pels carrers d’aquest poble, de traçat concèntric. Al carrer Major, ens podem aturar davant la Casa Roca, d’estil renaixentista i molt similar a l’edifici de l’Ajuntament, un exemple dels diferents tresors que amaga el seu patrimoni urbanístic.
Vàrem fer la visita guiada a la Col·legiata de Santa Maria de Mur i al castell el diumenge 6 d’agost de 2023. Aquí podeu veure la ressenya de la sortida i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2023/08/vall-de-serradell-1131-m-estanys-de.html
Dinarem al Restaurant del Llac de l’Hotel
Terradets, https://www.hotelterradets.com/gastronomia
