maifemcim.cat: Puig d’Agulles (654 m)

Dissabte 27 de juny de 2020

Matinal

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 3 h 30 m (7,7 km)

Desnivell: 340 m (acumulat)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada en direcció a Corbera de Llobregat. Hi anirem per la carretera BV-2421 que es pot seguir des de el desviament de la B-24 o de la N-340, o des de Gelida, anant fins a una rotonda on hi ha un cartell indicador de la direcció cap al monestir de Sant Ponç.

Un cop dins de la població de Corbera, s’ha d’agafar el carrer Andreu Cerdà. Anirem trobant rètols del monestir, continuarem en direcció a Gelida. Uns tres quilòmetres després de Corbera Alta (venint de La Palma de Cervelló – Corbera Baixa) trobarem a mà esquerra, un rètol que indica l’Amunt i Sant Ponç. Hem de desviar-nos per aquesta carretera. Anirem trobant rètols indicadors fins arribar al monestir romànic de Sant Ponç. El tram final quan s’acaba la part urbana és un camí de terra d’uns 300 m direcció sud, fins al grup de cases de Can Dispanya on es pot aparcar. Sant Ponç queda al nostre davant a uns 100 m direcció est.

Itinerari: La caminada comença al monestir de Sant Ponç. Sortirem del seu nucli pel camí que hi ha davant de l’aparcament, deixant a l’esquerra la masia de can Dispanya; després d’haver passat la barrera, només cal anar seguint les ratlles grogues i blanques del PR-C70, és una pista força ampla que ens durà fins a la urbanització Can Rigol, la qual hem de creuar entrant pel carrer Camí de Sant Ponç.

Seguirem fins arribar a una petita rotonda i després seguirem pel carrer de Sitges. Hem de continuar seguint les ratlles grogues i blanques del PR fins arribar al carrer de l’Ordal, que és per on sortirem de la urbanització.

Un cop haguem sortit de la zona urbanitzada, trobarem una bifurcació. És aquí on hem de deixar la pista que haurem seguit fins ara i continuarem per una de més petita, a mà dreta (sempre seguint les marques del PR), hem de seguir en la mateixa direcció que ja portàvem. És un camí bastant ample i planer, fins arribar a la urbanització Can Armengol on seguirem la mateixa direcció passant pel carrer de Les Lletres i de les Arts.

En el moment que sortim de la urbanització, el carrer esdevé un sender i una mica més endavant es bifurca, nosaltres seguirem en la mateixa direcció que portàvem, seguint les marques grogues i blanques.

A la següent bifurcació hem de deixar el PR a mà dreta i agafarem un sender que veurem a l’esquerra. Aquest camí ens durà fins al coll del Portell. Continuarem pujant fins arribar a una cruïlla on veurem un rètol que indica la direcció per arribar al cim, el Puig de les Agulles.

Un cop al cim, trobarem un vèrtex geodèsic, un radar meteorològic i una caseta de vigilància d’incendis, i podrem contemplar les magnífiques visites de les muntanyes de l’Ordal.

Un cop haguem gaudit de la panoràmica que ens ofereix i feta la tradicional foto de grup, agafarem un camí que va en la mateixa direcció que hem seguit fins arribar al Puig d’Agulles i que surt des d’on hi ha el vèrtex.

Seguirem uns senyals fets amb pintura blava. Més endavant trobarem un petit coll i un cop l’haguem passat, començarem a baixar, pel vessant sud.

A mesura que anem baixant, primer trobarem una petita propietat, a la part alta de ca n’Armengol, després trobarem una altra casa i després arribarem a un coll on girarem a la dreta i continuarem baixant fins arribar al fons de la vall, o Clot dels Carços que desemboca al Fondo de Can Ponç, un cop allà veurem una riera i una pista. Aquí és on finalitza el camí.

Com a curiositat al Clot dels Carços, i de segur que dona li dona el nom, hi ha la gramínia grossa: carç (pl. carços), escarcera (Ampelodesmos mauritanicus) és la gramínia grossa amb fulles linears molt llargues que tallen, flors agrupades en grans panícules, freqüent a Sant Ramon, al Garraf i a les Illes (càrritx).

Hem de girar a mà esquerra i al cap de pocs metres sortirem a un altra pista. Agafarem el camí de l’esquerra (hi ha un plànol indicatiu) que, desprès d’una curta pujada, ens durà cap al monestir de Sant Ponç.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-dagulles-des-de-sant-ponc-de-corbera-100-cims-51768118

Observacions: Per començar aquesta nova etapa us proposem una sortida amb diverses possibilitats: pujar un 100 cims, descobrir un monestir romànic (1), potser un vermutet (2)...

L’indret triat ha estat el Puig d’Agulles de 653 m d’alçada, a cavall de les comarques del Baix Llobregat i l’Alt Penedès a la serra de l’Ordal i el monestir romànic de Sant Ponç de Corbera.

Qui vulgui pot completar la sortida fent una visita turístic-històrica al casc antic de Corbera, amb les ruïnes del castell dels Cavallers del segle X, el casal de Santa Magdalena del segle XVI, entre d’altres.

Ja vérem pujar a aquest cim el 15 de desembre de 2012, però sortint de l’Ordal. Aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2012/12/puig-de-les-agulles-653-m.html

(1) Monestir romànic de Sant Ponç de Corbera de Llobregat.

Malgrat el nom, està situat al municipi de Cervelló...

Sant Ponç és (va ser...) un priorat! Un priorat que depenia del gran monestir de l’època, el monestir de Cluny, el rovell de l’ou religiós de l’imperi carolingi. Aquest priorat va estar dirigit per diferents priors. Com ja sabeu, el seu cinqué prior va ser Bernat de Mirambell, del 1291 al 1303.

Però anem a saber alguna cosa més del lloc:

Es tracta d’una construcció d’una única nau, amb volta de canó i arcs torals suportats per pilastres adossades. Té un transsepte amb tres absis semicirculars, el central amb tres nínxols semicirculars (no aparents a l’exterior) i tres finestres a la part superior. A l’encreuament de la nau i el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica. La façana té una porta senzilla, sobre la qual hi ha una parella de finestres i més amunt una obertura geminada.

Exteriorment la cúpula és de planta quadrada, amb un campanar a sobre, al que hom accedeix per una escala externa. Els absis es troben adossats a un cos amb coberta de doble vessant.

És una construcció del segle XI i ha estat restaurada en diverses ocasions, entre el 1929 i 1992.