Dimarts 4 d’abril de 2023
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Berguedà.
Temps aproximat: 6 h (13,6
km)
Desnivell: 630 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Manresa. Seguirem per la C-16 fins a Gironella, on girarem a la dreta i agafarem la C-62.
Entre els punts quilomètrics 25 i 26 de la C-62, entre Prats de Lluçanès i Gironella, prenem la BV-4346 en direcció a Sant Maurici de la Quar on hi arribem en cinc quilòmetres.
Itinerari: Sant Maurici de la Quar (861 m). La Quar és un municipi de masos disseminats: «la Quar» malgrat que és l’oficial, des de sempre se l’ha anomenat «la Cor».
A Sant Maurici hi ha l’església parroquial, la rectoria, el cementiri i l’hostal-ajuntament. Hi passa el GR 4 que seguirem fins al coll de Jovell. La carretera per la que hem arribat continua fins a la Portella. La seguirem dos-cents metres i la deixarem al primer revolt per una pista a mà esquerra. Cent-cinquanta metres més munt, quan gira a l’esquerra continuarem recte fins a l’alçada d’un estanyol. A partir d’aquí seguirem una rasa rocallosa i ampla fins a Colltinyós, a tocar de la carretera. I continuant per un sender ben fressat, creuarem el pavimentat camí d’accés a la Baumeta i, poc més amunt, després de faldejar pel Serrat de Sant Isidre, per un grau, ens enfilarem sobre un carener pel que hi discorre una pista. La seguirem a mà dreta. Pel camí podrem visualitzar el santuari de la Quar encimbellat dalt de la mola. Justament la carena fa de partió d’aigües amb la de Merlès. La pista ens mena fins un coll.
Coll de Canes (970 m). Cruïlla de camins. Hi arriba una pista i en parteix un sender pel que baixaríem al Pla de la Quar. Nosaltres continuarem a l’esquerra, pel GR. Ben aviat arribarem Coll Jovell, on retrobarem la carretera de la Portella, al peu de la mola del santuari. L’accés es fa per una pista pavimentada que la revolta per ponent.
Santa Maria de la Quar (1.062 m). Encinglerat dalt d’una mola rocallosa, el santuari marià de la Quar es una bona talaia sobre la vall de Merlès, el Berguedà i alguns cims pirinencs.
Documentat d’ençà el segle IX en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom «d’Illa Corre», tot i que la datació d’aquest document és objecte de controvèrsia entre els entesos. A partir del segle XI passà a dependre de Sant Pere de la Portella. Del primitiu edifici reedificat en època baix-romànica solament en resta algun vestigi.
Baixarem per la mateixa pista encimentada per on hem pujat. Al Collet de la Sorra, just abans d’un revolt, la deixarem per un corriol, senyalitzat amb una fita, que baixa a mà dreta. El darrer tram farem drecera (fites) fins al coll (NNW).
Coll de Gavatx (964 m). No acabarem d’arribar-hi ben bé. Uns metres abans sortirem sobre una pista que agafarem a mà esquerra davallant pel Bac dels Monjos, a mitja alçada entre els serrats de Gualter, Rodó i Llarg i el rec de Coll de Gavatx. Poc abans que s’acabi, la deixarem a mà dreta per un corriol pel que baixarem a una de paral·lela.
Per aquesta segona pista continuarem davallant fins a la que parteix de Fuïves tot seguint la riera de la Portella, i la seguirem a la dreta en baixada, per visitar la Font de l’Abat. Desfarem el camí a la font i, pista amunt, sortirem a la carretera de Sant Maurici per la que accedirem al monestir.
Sant Pere de la Portella (802 m). Ruïnes d’una antiga abadia benedictina de la que solament es conserva en bon estat l’església originària del s. XI, refeta el XII. Inicialment fou coneguda com Sant Pere de Frontanyà. Guifré I i la seva mare Doda, de la nissaga «Saportella», precursors de la Baronia de la Portella, n’haurien sigut els impulsors sota la protecció d’Oliba, llavors comte de Berga i més tard abat. La primera notícia documental es troba en una donació efectuada per aquest l’any 997. L’època de bonança econòmica es va allargar fins la segona meitat del s. XIII. A partir d’aquí diverses vicissituds com la pesta negra i atacs de bandolers, delmaren i dispersaren la comunitat.
Seguint els senyals grocs baixarem a creuar el reg de la Fageda on, poc més amunt, comença el camí de retorn a Sant Maurici. Està indicat com a camí ral però, vist el seu traç, dubtem molt que sigui així. Probablement els trams finals poden correspondre a l’antic camí, però no pas els inicials. Hi ha senyals de pintura groga però, entre que s’ha tret fusta del bosc i que són antics, la senyalització perd continuïtat pel que ens caldrà refiar-nos del mapa, el GPS o el bon criteri. Els senyals ens serviran per anar confirmant de tant en quan que anem per bon camí.
Pujarem una forta i llarga pendent, del Serrat de Migdia, a l’obaga del Serrat de les Tombes. Seguirem el que, més que un camí, sembla una rasa i anirem creuant o seguint uns pocs metres diverses pistes de treure llenya (SSE). Ja ben amunt girarem (E) per superar una torrentera i revoltar (SE) la Roca del Capellà tot encarant el coll al que arribarem després d’un altre tram de pista.
Coll dels Graus (1.025 m). Cruïlla de camins. Entre el Serrat de Sant Isidre (E) i el Roc del Capellà (W). Hi arribarem per una pista que ressegueix el Serrat dels Morts primer per l’obaga, després pel de solana. Vers el SE baixa la de la Balmeta. I encara en parteix una tercera al Coll de Jovell que seguirem uns pocs metres i la deixarem per un sender a mà dreta. Més amunt es bifurca. Agafarem el de camí de l’esquerra que hi accedeix més planerament.
Serrat de Sant Isidre (1.117 m). Hi ha una petita capella dedicada a aquell pagès castellà per qui ─ segons la llegenda ─ els bous llauraven mentre es dedicava a afers més espirituals. Amb aquestes credencials per força havien de nomenar-lo patró de Madrid....
Una altra feta que se li atribueix és la d’ocupar el pedestal de Sant Galderic ─ aquell altre pagès occità que es va distingir per defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors ─ com a patró de la pagesia catalana. Però no pas fruit de cap miracle ni pel canvi de parer dels devots, sinó per la reial decisió, allà pel s. XVII, de substituir bisbes i abats de la terra per altres de Castella.
L’extrem oriental és coronat per un vèrtex geodèsic. Retornats al coll, baixarem per la pista en direcció al mas de la Baumeta. Poc abans d’arribar-hi un rètol ens farà girar a mà dreta i, poc més enllà un altre, baixarem per un tram esglaonat a mà esquerra. Sortirem sobre unes feixes on perdrem el rastre del camí. Hi ha algunes estaques amb senyals grocs, difícils de seguir entre l’herba, que ens portaran fent marrada per evitar el pas pel mas (1). Superat aquest tram arribarem una pista al punt on hi ha indicadors del sender però en sentit invers. Aquí agafarem un camí a l’esquerra per comptes de seguir per la pista més evident a mà dreta, que ens deixa sobre una altra pista que abandonarem en un revolt per una altra a mà dreta (hi ha un rètol informant que no té sortida) per la que retornarem a Sant Maurici pel costat de la rectoria.
(1) Abans el camí passava per entremig del mas i així ho trobem encara a moltes ressenyes i al mateix mapa de l'Ed. Alpina. Per evitar-ho, es va obrir aquest altre.
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/642c1a3972a28f62170350d8
Observacions: Vàrem estar el 9 de febrer de 2008 a Sant
Maurici de la Quar i Sant Pere de la Portella, aquí podeu veure la ressenya i les
fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2008/02/sant-maurici-de-la-quar-sant-isidre.html
Circular per visitar dos indrets emblemàtics
del Berguedà: el santuari marià de la Quar i l’antiga abadia benedictina de la
Portella. Retornarem pel Serrat de les Tombes, amb bones vistes sobre el mig i
baix Berguedà.
Excepte un curt tram, els camins són ben
fressats però no pas tots senyalitzats o la senyalització és deficient i, com
que n’hi concorren molts altres, ens caldrà estar atents al mapa ─ que els
reprodueix fidelment ─ o al GPS.
Ens endurem el dinar.
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.