dissabte, 29 de gener del 2005

Tosseta Rasa (1.217 m.)

Cim més alt de la comarca de la Terra Alta.

Data: dissabte 29 de gener de 2005.

Hora de sortida: 7 del matí.

Programa: El dissabte dia 29 de gener a les set del matí sortirem. Agafarem l’autopista direcció Tarragona. Pararem en alguna àrea de servei a fer el tallat. Seguirem per l’autopista fins a la sortida de Tortosa. D’aquí anirem al veïna població de Roquetes.
Ubicació: Comarca de la Terra Alta.

Temps aproximat: 4 h.

Dificultat: Normal.

Desnivell: 107 m.



ITINERARI: El cim de la Tosseta Rasa està situat al sud de la Terra Alta i fronterer amb el Baix Ebre.

Novament serem als Ports de Besseit. Podrem tornar a caminar per aquest gran massís, sempre sorprenent i acollidor. El cim resta tal com indica el seu nom, sense vegetació, tret d’algun matoll. Tot i no ésser un cim massa conegut, té una gran vista. Tot una meravellosa talaia del massís del Port.

Des de la vila de Roquetes agafem la carretera T-342 fins al desviament del Caro, on deixem el trencall que du als Reguers i a l’Alfara de Carles. Nosaltres seguirem per la “carretera del Port” (tal com se l’anomena en aquestes contrades). La carretera ens permet tenir un primer contacte amb el massís i gaudir d’esplèndides vistes. En un dels molts revolts, ens fixarem en un monument al salvatge, convertit en reclam publicitari de la zona. Arribem al veïnat del Mascar, on hi ha el refugi del Caro, propietat de la U.E.C. Aquí deixarem el cotxe.

Sortim del refugi i seguim el GR-7 en direcció al coll de Carabasses i al refugi de les Clotes. Deixem el Caro a la nostra esquerra i comencem a caminar per entremig d’un bonic bosc ple de grèvol. Una forta davallada del camí ens du fins l’ample pista de la urbanització del Mascar. Seguim les marques del GR a la nostra dreta. La pista va paral·lela al barranc de la Vall de la Figuera.

Més endavant el GR deixa la pista i s’enfila a mà esquerra vers el coll de Llinars. El corriol és cada cop més costerut i restem envoltats d’alzines i garric. Trobem un rètol: “Perill abelles”; portem 1 h. Des de el refugi del Caro i a la nostra esquerra podem veure una balma. Després d’una forta pujada arribem al coll de Llinars, des de on tenim una bona vista dels voltants. Destaca al Nord la Tosseta Rasa; molt propera tenim la Roca del Campanari (1.115 m.), i darrere nostre l’omnipresent Caro.

El corriol fa una forta davallada i arribem als Plans de Llinars. Seguim el marcat camí (GR), creuem una pista i ens dirigim vers el proper mas de Soldevila. Hem d’anar amb compte en aquest paratge ja que hi poden haver braus (bous en aquestes contrades) pasturant; seria una bona idea preguntar als guardes del refugi del Caro al respecte. Aquest indret es molt bonic. Deixem el GR i per la dreta de la casa seguirem direcció Nord est vers el petit llom que tenim al nostre davant. Anem cercant el millor pas entremig de la vegetació fins a trobar un camí ample que ens apropa al cim de la Tosseta. Deixem el camí i ens enfilem per la carena Nord Oest del cim fins arribar al punt culminant.



La Tosseta Rasa és un mirador excepcional de les valls, barranc si cims dels voltants. Acompanyats per un solitari vèrtex, on hi ha mig esborrat el nom del cim, podem gaudir de l’immens panorama que tenim davant nostre. Baixarem pel mateix camí que a la pujada.


Observacions: Aquest és un cim poc visitat, ja que en la majoria de mapes esta sense cota d’altitud, i això fa que quedi oblidat darrere altres cims propers.

Dinarem en algun restaurant a Roquetes o a Tortosa.

Arribarem a casa a les sis de la tarda.

dissabte, 22 de gener del 2005

Montbaig – Sant Ramon (309 m.)

Data: dissabte 22 de gener del 2005.

Hora de sortida: 9 del matí.

Programa: El dissabte dia 22 de gener a les nou del matí ens trobarem a fer el tallat al Bar Bosch de Sant Boi de Llobregat.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 2 h

Dificultat: Fàcil.

Desnivell: 160 m



ITINERARI: Pujarem a Sant Ramon pel camí de la font de Golbes, passant abans per la torre de la Marquesa o de les Bruixes fins a dalt al cim. Esmorzarem al bar de la ermita un bon esmorzar de pagès i després baixarem pel mateix camí.



Observacions: Montbaig és el nom que rebia a l’Edat Mitjana la muntanya que avui en dia s’anomena Sant Ramon de Golbes.


En el seu cim es va construir a l’any 1887 la ermita de Sant Ramon, des de ella es disposa de la millor vista panoràmica del Delta del Llobregat i podem observar el Garraf, l’Ordal i Collserola. En dies nets també observarem Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i algunes muntanyes del Pre-Pirineu.

Des de que va ser il·luminada per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, s’ha convertit en un símbol emblemàtic de la ciutat i de tota la comarca.

Arribarem a casa a la una del migdia.

dissabte, 15 de gener del 2005

Roc Forellac (628 m.) i les Agulles (652 m.)

Primera sortida de l’any 2005. Matinal.

Data: dissabte 15 de gener de 2005.

Hora de sortida: 8 del matí.

Programa: El dissabte dia 15 de gener a les vuit del matí sortirem en direcció a Corbera de Llobregat. Des de els Quatre Camins, per la N-340. Després de passades les Caves Rondel, agafarem la carretera BV-2421 direcció a Corbera de Llobregat. Dees de Corbera anirem direcció Gelida fins a la cruïlla que indica l’Amunt. Abans d’arribar a l’Amunt i just desprès d’una corba molt tancada, entrarem en l’urbanització Can Ermengol. Un cop dins de la urbanització, cercarem el carrer més alt de la mateixa (carrer de les Arts). Pujant pels carrers més alts i a la dreta (carrer Antonio Machado i de Rafael Alberti) arribarem fins a un transformador, a on aparcarem el cotxe. Estem en el carrer de les Arts.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 3 h.

Dificultat: Normal.

Desnivell: 360 m.




ITINERARI: Seguint unes senyals blanques i grogues que hi ha en els pals de la llum, seguirem per la dreta en direcció Nord-oest fins al final del carrer a on comença un pedregós camí.

Tot seguit arribarem a una bifurcació. Deixem momentàniament el camí de l’esquerra per agafar el de la dreta (senyals verdes i grogues) que ens porta fins a un petit bosc d’alzines que donen aixopluc a la Font de Flandes. Tornarem al camí assenyalat amb les marques grogues i blanques. Pugem constantment veient a la nostra esquerra la muntanya de les Agulles, a la dreta les runes del Masset de Dalt i enfront, l’imponent Roc Forellac.

Sense deixar mai el camí amb les senyals, arribarem a una pista molt ampla. La creuarem cap a l’esquerra fins arribar a una roca enorme que s’ha després del Roc Forellac. Seguim per l’esquerra fins arribar al coll del trencall d’Amunt. Aquí deixem el camí amb les senyals grogues i blanques que es dirigeix fins a Gelida i seguim per la pista principal cap a l’esquerra en direcció Oest.

Arribarem fins al collet del Moncau, lloc a on hi ha uns pins. Deixem la pista principal i agafem l’estret camí que puja cap a l’esquerra en direcció Est fins al cim del Roc Forellac (senyal amb pedres). La vista és fantàstica amb Montserrat en primer terme. Sense perdre de vista el cim de les Agulles, seguim caminant per la carena per un sender que baixa en direcció Oest. Després de passar sota una línia elèctrica, el camí s’eixampla.

Baixarem fins a una ampla pista que passa entre el Roc Forellac i Les Agulles. Estem en el coll del Portell.

Seguim per la dreta per la pista pujarem fins al cim de les Agulles, fàcilment reconeixible per la gran antena en forma de bola blanca. El cim és un tant inhòspit per les antenes existents, encara que podrem gaudir d’excel·lents vistes de la resta de la serra de l’Ordal, del Garraf i de Collserola. Tornarem al coll del Portell. Des de aquí agafarem a la dreta un sender que surt d’un arbre que té cartells que indiquen “Àrea privada de caça”. Empalmem amb el camí marcat amb les senyals grogues i blanques pel que havíem pujat, i tornarem al punt de sortida.



Observacions: Podem aprofitar per visitar a la tornada la petita ermita romànica de Sant Cristòfol del S. XI que es troba al costat del restaurant “Can tres”.

Aquesta excursió es situa per la zona més alta de la serra del Ordal, sent les Agulles amb 652 m. la muntanya més alta de tot l’Ordal.

Aquesta carena de muntanyes serveis per delimitar les comarques del Baix Llobregat i l’Alt Penedès.