dimarts, 20 de març de 2007

Restaurant Ushuaia (7 m)


Data: divendres 30 de març de 2007(nocturna)

Hora de sortida: La que vulgueu, hem de ser al restaurant a 2/4 de deu del vespre.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: Des de Sant Boi uns 30 min. (depèn del trànsit).

Desnivell: Si mengeu més o menys normal, uns 40 Euros per persona.

Dificultat (1): Segons el nombre de plats que demaneu.



Itinerari: Anar fins a Castelldefels, pel camí més adient segons procedència. Anar al barri de la zona de platja de Castelldefels.

Lloc de trobada:

RESTAURANT USHUAIA
Passeig Marítim, 237 (està situat a la rotonda de l’àncora, a la banda de platja)
CASTELLDEFELS
Tel. 93 636 75 36


Observacions: L’especialitat del restaurant és la graella argentina.
No hi ha somnis impossiblesEntre els Pirineus i els Andes
Ushuaia és la ciutat més austral del planeta, arreu s’autoanomena "la ciutat de la fi del món". Situada al sud de l’illa gran de la Tierra del Fuego i sobre el canal de Beagle, aquesta ciutat es troba a l’abric d’una cadena de muntanyes que formen part de les darreres manifestacions del Andes, sobre una rada que forma un port natural de gran bellesa vista des del mar. La seva fundació, a les darreries del s. XIX, és fruit de les necessitats dels baleners i dels caçadors de llops, lleons marins i pingüins, sobre un assentament indígena tutelat per pastors anglicans. De tota manera el gran motor de la ciutat va ser la construcció d’una presó per a condemnats reincidents i polítics, ells varen aixecar edificis civils, canalitzacions, instal·lacions elèctriques, etc., en els prop de 50 anys de funcionament, fins el 1947

Aquesta presó, ara reconvertida en museu tot mantenint les antigues dependències, és una de les curiositats més visitades de la ciutat. Reflecteix les dures condicions que havien de patir els condemnats, els treballs i els personatges més singulars. Reserva dues ales per exposicions d’art, sobta veure els quadres dins les cel·les. Hi ha també una botiga de records i objectes relacionats amb la presó i els seus estadants. Tot plegat es mou entre el dramatisme i la caricatura, sense caure en el patetisme.

La Tierra del Fuego, amb tots els noms mítics de la seva geografia: estret de Magallanes, illa dels Estados, cap de Hornos, canal de Beagle, etc., és un dels indrets on més naufragis s’han cobrat els oceans, especialment en temps de la navegació a vela i fins l’obertura del Canal de Panamà. Ara, però, és un punt turístic d’obligada visita per qui viatja a La Patagònia i centenars de creuers hi fan marrada cada any abans d’acostar-se als gels de l'Antàrtida.

Un esment molt especial mereix el Parc Nacional de la Tierra del Fuego, pels boscos de varietats autòctones: cohiues, lengas, etc.; les varietats d’ocells que hi fan estada; així com del tren (construït pels presos amb la finalitat de transportar els arbres talats) restaurat amb finalitats turístiques. Són d’interès també les illes que esquitxen el canal de Beagle, amb diverses varietats de foques, pingüins i ocells marins, també per la seva flora. Cal recordar que el nom del canal l’hi ve donat pel viatge en aquestes contrades del vaixell anglès Beagle, sota el comandament del capità Fitz Roy (amb aquest nom ara s’anomenen molts accidents geogràfics argentins) i amb la presència d’un jove Charles Darwin com a científic.
COSES A VEURE:Ushuaia (província de Tierra del Fuego, Antártida e Islas Atlánticas del Sur). Ushuaia, té una ubicació fantàstica, just entre el canal Beagle i pics de fins 1.500 m. d’alçada. En aquesta època de l'any el dia té més de 18 hores de llum, la qual cosa fa que una jornada doni per fer moltes coses i sembla que no s’acabi mai.

A més dels punts d’interès que s’expliquen en els següents apartats la ciutat d'Ushuaia també té algunes coses a veure. Per exemple l’edifici de la Legislatura Provincial, al c/ Maipú 465, que era la residència oficial del governador, o l'Església de la Merced, al c/ Don Bosco, construïda pels convictes del presidi. A més, un passeig amb calma per l'Av. San Martín (el cor comercial i de serveis de la ciutat) ens permetrà veure algunes cases i edificis interessants i fotogènics.

Museu Marítim i Museu del Presidi. L’edifici que va ser la presó nacional argentina des de l'any 1906 al 1947 ara hostatja ambdós museus. El Museu Marítim és especialment interessant ja que s’hi mostren cartes nàutiques de l’àrea, increïbles maquetes de vaixells famosos a la zona en els darrers 500 anys, fotografies de l’exploració antàrtica de tots els temps i abundant informació sobre els indígenes que van habitar aquestes inhòspites terres, els yámanas. El Museu del Presidi, en canvi, mostra com era la vida a la presó i dóna informació sobre alguns dels seus famosos hostes. Al pati s’hi poden veure les restes d’un tren de mercaderies de via estreta (de fet la més estreta del món) que transportava als presidiaris d’un lloc a altre. En resum ambdós museus estan força bé i són prou interessants. Es troben al final del c/ Gobernador Paz i està obert fins les 20:00 h.

Glacial Martial. Es tracta d’una interessant excursió de mig dia des d'Ushuaia. Aquesta glacera es troba en una de les muntanyes que hi ha a l’esquena de la ciutat. De fet la glacera en sí no val gran
cosa, però les vistes d'Ushuaia, el canal Beagle i l’illa xilena de Navarino són espectaculars, justificant de sobres l’excursió fins aquí.

Per arribar-hi cal agafar un minibús a la parada que hi ha a l'Av. Maipú (enfront del carrer 25 de Mayo). Surten cada mitja hora i el trajecte de 7 km fins la base del telecadira (cal concertar una hora per tal que ens passin a recollir). També s’hi pot arribar caminant, però hi ha una bona pujada. Un cop a la base del telecadira hi ha dos opcions per pujar: agafar el telecadira o pujar a peu per un camí que segueix el trajecte del telecadira (uns 30 minuts). Un cop a la base superior del telecadira s'ha de seguir pujant a peu durant una hora més per una senda fàcil al principi i bastant dura al final, però com ja hem mencionat anteriorment la vista des d’aquí dalt és impagable. Donades les condicions climatològiques extremadament canviants en la zona és molt recomanable portar roba d’abric encara que faci sol.

Canal Beagle. Una altra excursió molt recomanable a fer des d'Ushuaia és un passeig en barca pel Canal Beagle. L’opció més habitual és fer una excursió de mig dia per les illes properes a Ushuaia. Hi ha diverses companyies que ofereixen aquest servei i totes estan al Muelle Turístico, a l'Av. Maipú entre els carrers Lasserre i Roca. Recomanem especialment la companyia Excursiones Tres Marías, ja que disposa d’un vaixell més petit que la resta (només 8 places) i a més de l’excursió marina s’inclou una interessant caminada per l’illa H o illa de Bridges (és l’únic operador de la zona que té permís per desembarcar en aquesta àrea protegida). És convenient reservar amb antelació per no quedar-nos sense plaça.

L’excursió en vaixell proposada per Tres Marías dura més de 4 hores. Se surt del mateix port, s’abandona la badia d'Ushuaia, s’entra al canal Beagle i es dirigeix a l’illa Alícia (també coneguda com isla de los lobos). En ella hi ha desenes de llops marins sobre les roques o a l’aigua. El vaixell circumnavega la petita illa, molt lentament, a escassos metres de les roques, la qual cosa permet veure’ls perfectament i val a dir que és un espectacle fascinant. A continuació es dirigeix a l’illa dels ocells, on habiten milers de cormorans reals. Es voreja l’illa i es continua la navegació a l’illa H o de Bridges, la més meridional d'Argentina, on es deixa el vaixell per a fer un trekking per l’illa, guiats pels tripulants del vaixell, que també donen informació sobre la zona i responen qualsevol pregunta. Donat que es tracta d’una zona protegida cal seguir el camí estrictament indicat pels guies. Apart d’un paisatge espectacular de mar, illes i muntanyes també s’hi pot veure una petita colònia de cormorans comuns, així com plantes molt i molt peculiars, especialment una que creix a raó de 2 cm. anuals i va formant una enorme bola verda. Acabat el passeig per aquesta illa es torna al vaixell i s’inicia la navegació de retorn a Ushuaia. Tot plegat molt recomanable !!.

Parc Nacional de Tierra del Fuego. És l’únic parc nacional argentí amb costa marina, i malgrat té més de 63.000 Ha. de superfície, només 2.000 estan obertes al públic (la resta forma la reserva estricta). En la part visitable hi ha un sistema de sendes generalment curtes i ben indicades que permeten fer excursions per a tots els gustos i nivells de dificultat. Uns plànols d’aquestes rutes es poden aconseguir a l’oficina de turisme d'Ushuaia o bé a l’entrada del parc.

Algunes de les rutes indicades són les següents:

- Senda Pampa Alta. Longitud: 5 km Durada: 1 hora (anada). Dificultat mitja.
- Senda Costera. Longitud: 6'5 km (anada). Durada: 3 hores. Dificultat mitja.
- Senda Hito XXIV. Longitud: 5 km (anada). Durada: 3 hores (anada i tornada). Dificultat mitja.
- Senda Cerro Guanaco. Longitud: 4 km (anada). Durada: 4 hores fins el cim. Dificultat alta.

Però si només disposem d’un dia per a visitar el parc llavors recomanem combinar les següents cinc rutes en una sola jornada. Totes són de dificultat fàcil i permeten veure una àmplia varietat de paisatges del parc, a més de molts animals, com guineus, conills, castors, albatros, cormorans, ànecs, etc..

Passeig de l'Illa. Longitud: 600 m. És un recorregut per l’arxipèlag Cormoranes i transcorre per les vores dels rius Lapataia i Ovando. Ofereix bones oportunitats per a observar aus aquàtiques.
Senda Laguna Negra. Longitud: 950 m. Permet veure una torbera en formació al costat d’aquest llac.

Mirador Lapataia. Longitud: 1 km Magnífica vista panoràmica de la badia Lapataia. Aquesta ruta connecta amb la següent, la del Turbal, i és una excel·lent alternativa per arribar a la badia travessant un bosc de lenga. En aquest punt s’acaba la RN 3, a 3.063 km de Buenos Aires.
Senda del Turbal. Longitud: 2 km És una ruta alternativa a la RN 3 (pista de ripio) per accedir a la badia Lapataia. Permet veure castoreres abandonades i es voreja una torbera. Connecta amb la següent senda.

Senda Castorera. Longitud: 400 m. (anada i tornada). S’arriba a una castorera activa, on es poden apreciar els grans dics construïts pels castors, formant petites preses artificials. Aquests castors són d’origen canadenc i han estat introduïts en aquest zona, causant un gran impacte mediambiental, palpable per la gran quantitat d’arbres talats o inundats a causa de la seva presència. La línia fronterera amb Xile està a poc més d'1 km d’aquest punt.

Per arribar al parc, a uns 20 km a l’oest d'Ushuaia, es pot agafar un minibús a la parada de Maipú-25 de Mayo o bé davant de l’oficina de turisme, a l'Av. San Martín, 674. El trajecte triga uns 30 minuts. Quasi tot el recorregut és per pista de terra. Es pot acordar amb el conductor del minibús el lloc on volem que ens deixi. També s'ha d’acordar el punt on ens ha de recollir i l’hora. Per dur a terme la caminada que combina les cinc darreres rutes comentades anteriorment el millor és que la confitería del càmping Lago Roca sigui el punt de partida i d’arribada. Des d’aquest punt, caminant uns 2 km per la vora del llac Roca primer i del riu Lapataia després, s’arriba a la Gendarmeria, lloc d’inici de la senda Paseo de la Isla i a partir d’aquí començar l'itinerari proposat. Donat que en la confitería del càmping Lago Roca els preus són cars és recomanable comprar el menjar i la beguda a Ushuaia i portar-la fins aquí per poder menjar amb absoluta llibertat en qualsevol punt del nostre itinerari pel parc.