Data: dissabte 11 d’agost de 2007.
Hora de sortida: Sis del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 5 h. 30 m. (12 Km.)
Desnivell: 843 m.
Dificultat: Mitjana.
Hora de sortida: Sis del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 5 h. 30 m. (12 Km.)
Desnivell: 843 m.
Dificultat: Mitjana.
Itinerari: Ens trobarem a l’estació del cremallera de Queralbs a les 8 h. del matí.
Des de Ribes de Freser s’agafa la carretera que va cap a Queralbs (1.230 m). Un cop passat aquest poble la carretera comença a pujar ràpidament i es un converteix en un pista de sorra fins que arribem a Fontalba (2.070 m). de Queralbs a Fontalba hi ha 11 kms. de pista forestal, a Fontalba hi ha un espai per deixar els cotxes.
Des de Ribes de Freser s’agafa la carretera que va cap a Queralbs (1.230 m). Un cop passat aquest poble la carretera comença a pujar ràpidament i es un converteix en un pista de sorra fins que arribem a Fontalba (2.070 m). de Queralbs a Fontalba hi ha 11 kms. de pista forestal, a Fontalba hi ha un espai per deixar els cotxes.
La pujada al Puigmal es fa pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi es puja a través de bonics prats, conseqüència de la neu que els cobreix bona part de l'any. L’ascensió, amb tot i què és dura, es fa al principi bastant suportable. Des de l’aparcament de Fontalba ja es poden observar els camins paral·lels que pugen el suau llom de la Dou pel vessant est. La pujada és uniforme i amb un pendent constant. Aviat podem veure unes fites fetes amb lloses que ens serveixen de guia fins al cim de la Dou. El camí dibuixa una traçat rectilini fins als darrers pendents on va serpentejant i perd uniformitat.
Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres i comença a identificar-se el camí. Al llarg de l’ascensió s’observa un paisatge impressionant (en dies amb bona visibilitat es pot veure la serra del Cadí, les muntanyes d’Andorra i, fins i tot, la Pica d'Estats).
És important assenyalar també que la pujada no presenta cap tipus de problema, ni de caràcter físic ni tècnic. És apta per qualsevol excursionista amb certa preparació física, capaç d’afrontar un desnivell proper als 1.000 metres. Per un altre costat, l'itinerari és bastant senzill d’identificar degut a que el cim ja s’observa abans de començar a caminar.
CIM DE LA DOU, 2.471 m. Arrodonit i ample cimal, (1,00 h). Davallem en direcció oest fins a un collet entremig. 2.440 m., (1,10 h). Davant nostre tenim un ferm cordal, ample i determinat, anomenat SERRAT DEL PEL, El Serrat és fàcil i el camí serpenteja en els llocs més costeruts. El punt més elevat del Serrat és un avantcim, cota 2.865 m., (2,10 h), que dóna lloc a un curt altiplà amb el Puigmal al fons, cap a l’oest.
La part més dura de l’ascensió es troba entre els 2.700 - 2.900 m, poc abans d’arribar al cim. És una tartera amb un pendent aproximat de 25º que es fa bastant dura després de 2 hores de "caminada". El sender va fent zig-zags per tal de suavitzar la forta inclinació. Un cop passada aquesta part, el pendent decreix molt i en qüestió de 10 minuts arribem al cim del Puigmal (2.913 m). En total han estat al voltant de 3 hores de pujada.
El pic, és una gran esplanada que pot concentrar en dies d’estiu a més d’un centenar de persones. Aquí les vistes són excel·lents: pel nord, s’observa tota la Cerdanya i, darrera, les muntanyes que la separen d’Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l’est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l’anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s’identifica la serra del Cadí - Moixeró i un munt de pics.
Observacions: El Puigmal, amb 2.913 m, és la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l’excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d’estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent. El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor" (cim major).
Recomano que porteu, líquid, ja que a dalt no hi ha cap font.
Cal dur l’esmorzar. Dinarem al restaurant a Queralbs. (El preu del menú serà d’uns 25.- Euros + o – per persona.
Tornarem a casa a quarts de vuit del vespre del dissabte.