dimarts, 4 de setembre de 2007

Puig Castellar (945 m.)


Data: dimarts 11 de setembre de 2007. Diada nacional de Catalunya.

Hora de sortida: A les vuit del matí.

Ubicació: Comarca de l’Anoia.

Temps aproximat: 3 h. 30 m.

Desnivell: 330 m.

Dificultat: Normal.

Itinerari: Per realitzar aquest itinerari ens haurem de desplaçar fins a la Llacuna (884 habitants – 615 m.). D’aquí agafarem la carretera fins al llogaret de la Torrebusqueta, que dista uns 2 quilòmetres del poble de la Llacuna. Engegarem a caminar pel curt però sinuós carrer de les Eres, seguirem uns metres pel carrer de La Plana, que ens deixarà on comença el camí que ens portarà a la carena que separa la plana d'Ancosa de la Llacuna. Pujarem descartant els desviaments. A mitja pujada deixarem a la nostra esquerra la casa mig enrunada de cal Pauet, al costat d’una vinya jove. En arribar al coll de la Coral (aquest lloc és una cruïlla de pistes) ja veurem un bon tros d’aquesta gran plana. Seguirem rectes, per una pista en bon estat (la mateixa que portàvem) en direcció a ponent en lleugera baixada fins arribar a la casa d'Ancosa.

A la plana d'Ancosa es van establir els monjos del Cister durant setze anys (1153-1166 ), abans de desplaçar-se definitivament al monestir de Santes Creus. En aquest indret van bastir inicialment un monestir, que quedà més tard relegat a una granja. Aquesta finca i altres propietats religioses van passar pel sedàs de la desamortització. Va ser subhastada el 5 de juny de 1821, al jutjat de Vilafranca, i comprada per Pau Terrada i Torre, en representació d’altres tres persones més, per la quantitat de 18.000 rals de l’època. Però cap als tombants de 1853, els nous propietaris van entrar en conflicte amb els veïns de la Llacuna en negar-los els drets que havien adquirit a partir de la concòrdia feta entre Berenguer Arnau III de Cervelló i l’abat de Santes Creus l'any 1473; per la qual els permetia al poble treure llenya (solament brancatge, no podien tallar arbres) i pasturar-hi els ramats de bestiar de sol a sol. Tot aquest enrenou va portar un llarg plet en el qual i va intervenir una rècula d’organismes com l'Ajuntament, el Jutjat de Primera Instància d’Igualada, el governador civil i la Comisión Principal de Venta de Bienes Nacionales de la Provincia de Barcelona fins que l'Administración Económica de la Provincia dictaminà a favor dels nous propietaris, els alliberà d’aquesta càrrega i els concedí de fer la taxació econòmica de la servitud d'Ancosa. Així es van acabar vint-i-cinc anys de lluita durant els quals l'espessa burocràcia va diluir els drets de tot un poble en benefici d'una minoria.

Una mica més endavant passarem a fregar un pou que de dalt a baix està vestit de pedra seca. A continuació trobarem una gran esplanada amb un dipòsit metàl·lic a la dreta, a uns metres hi ha l’indret on es bifurquen diferents camins; és recomanable seguir a la dreta un tros més durant uns 5 minuts i fer un tram d’anada i tornada per admirar el roure de la plana d'Ancosa, que es troba al costat dret mateix del camí i està declarat arbre monumental per la Generalitat l’any 1990. Amb 20 m. d’alçada i fins a cinc de perímetre.

En retornar al dipòsit metàl·lic, continuarem primer per la dreta (direcció est) i després per l’esquerra, contornejant una vinya i una característica bassa d’obra circular. Després, ja sense deixar la pista, anirem guanyant alçada en direcció al puig Castellar (945 m), deixant a dreta i esquerra els ramals secundaris. A mig camí, just on es troba un tomb molt marcat, hi ha la font de Canals (15 minuts des de el Roure d’Ancosa), lloc idoni per esmorzar. A partir d’aquí la pista fa una gran diagonal en sentit ascendent a l’esquerra fins a entroncar la pista cimentada que puja al puig Castellar. Aquest cim és un mirador excepcional amb una dilatada panoràmica en totes les seves vessants; llàstima que està densament urbanitzat per tota una sèrie d’antenes amb els seus edificis annexos que trenquen molta part del seu encant.

Per retornar al lloc del començament de la sortida caldrà agafar un senderó a l’esquerra, que comença quasi a l’alçada de l’ultima construcció, en una espècie de collet, després d’un curt pendís anirem a entroncar en una pista. Continuarem a la dreta, fins a trobar uns camps conreats, lloc on ens decantarem a l’esquerra seguint una pista que va planejant l’obaga del puig Castellar. Al cap d’uns 300 metres trobarem uns senyals vermells a la nostra dreta, que marquen un corriol poc marcat, que davalla amb fort pendent per enllaçar amb el camí de les Covetes.

En arribar a la llera de la riera, el corriol es fa més ample. Aquest barranc més avall es transforma en una petita gorja, formant algun que altre saltant d’aigua. En aquest indret l’antic camí sempre ressegueix la vessant esquerra del barranc i en alguns llocs es troba molt malmès; tanmateix encara hi resten trossos que conserva l’empedrat. En deixar el bosc enrere s’arriba a la zona agrícola, continuarem pel camí principal amb tendència cap a l’esquerra i entre camps de sembrats i vinyes farem cap altre cop al poblet de la Torrebusqueta.

Observacions: Dinarem en un restaurant de la zona.