dimecres, 28 de juliol de 2010

Pic de Campirme (2.633 m.) - Llacs de Gerber (2.165 m.) Estanys de Naorte i de Certascan (2.240 m.)

22-23-24 i 25 de juliol de 2010

Sortida final de temporada.

Hora de sortida: Dissabte 24 de juliol a les sis del matí.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: 5 h. 30 m.

Desnivell: 911 m.

Dificultat: Mitjana.



Programa: Dijous 22 de juliol: Sortirem a les vuit del matí, agafarem l’autovia A-2 direcció a Cervera, aquí sortirem i anirem direcció Agramunt, Artesa de Segre, Tremp, La Pobla de Segur, Sort, Rialp, Esterri d’Àneu i Port de la Bonaigua. (pararem a esmorzar pel camí)

Excursió als llacs de Gerber (2.165 m): La vall i els llacs de Gerber son veïns de la Vall d’Aran i es troben situats en la vesant més meridional del Port de la Bonaigua, a la part més alta de la vall d’Àneo.


Poc abans (3 km.) d’arribar al cim del port a 2.072 metres d’alçada trobarem el lloc exacte on aparcar els cotxes al costat de la estació inferior del telecadira de la Peülla.

Començarem a caminar i la primera parada la farem a la font de Matamoixons, situada a tant sols cinc minuts del lloc de sortida.

Anirem pujant molt suaument per un camí que ens dona pas al vall de Gerber. Un cartell mig verd mig grog ens indica que en la part alta de la vall existeix un refugi de muntanya, el refugi Mataró de la Unió Excursionista de Catalunya. El nostre camí està senyalitzat amb els mateixos colors, amb marques grogues i verdes i en cap moment les haurem de deixar.


Passats vint minuts des de la font de Matamoixons, els prats alpins de la Bonaigua s’hauran vestit de vegetació: arbres, flors...

El primer llac de Gerber, l’Estanyera, està enclavat en un lloc de somni i a una alçada de 2.030 m. Des de el cotxe, portem ja una hora de caminar.

Amagat en el bosc la seva forma és rodona i per això se’l coneix també com l’estany Redó.

L’Estanyera és un llac que rep aigües de la pluja i del desglaç. La seva aigua, a diferència de la dels altres llac que ens queden per visitar, només desaigua una mica a la primavera i la resta de l’any resta estancada, que no vol dir bruta.

Aquest estancament proporciona una humitat constant a les seves vores que permet que moltes plantes creixin i donin flors ben curioses.

El color fosc de les seves aigües denota una gran riquesa orgànica. Per aquest motiu, les truites de riu i les granotes de muntanya tenen un hàbitat perfecte.

A partir de l’Estanyera el camí agafa una mica de pujada però no molta i en quaranta minuts de lleugera pujada tindrem de nou l’oportunitat de trobar-nos amb el segon llac de Gerber, l’Estany Petit (2.120 m.).

De l’Estanyera fins a l’Estany Petit, el desnivell és de 90 m. i en quaranta minuts de còmoda caminada ja hi serem. En el camí el bosc s’anirà obrint poc a poc i al costat de l’Estany Petit dominaran ja les tarteres de pedra trencada.


L’Estany Petit es localitza en la línia del desaigua principal de la vall de Gerber.

I l’alçada també marca el límit. Aquí el bosc ja no és tant espès com en l’Estanyera, i els arbres, els pins no s’han desenvolupat tant com en cotes més baixes.


L’Estany Gran de Gerber es troba a déu minuts del Petit. El desnivell és de 45 m. Estem arribant al final de la sortida.


El llac Gran de Gerber està situat a una alçada de 2.165 m. sobre el nivell del mar. És l’encarregat de recollir tota l’aigua que procedeixi de la part més alta de la vall, del circ de muntanyes a on queden petits llacs i fonts per arreu. El seu origen com la majoria dels llacs pirenaics, és glacial, i son conseqüència del treball d’excavació que realitzaren les geleres i que va permetre que les aigües no s’escampessin per la vall.

El llac de Gerber és gran! És immens! Rodó, amb un perímetre aproximat de quatre-cents metres.

Si seguíssim remuntant la vall arribaria un moment en el que ens aturarien les muralles de pedra de les muntanyes. La més alta i significativa del circ i de la vall de Gerber és el pic de Bassiero de 2.903 m. d’alçada, sense oblidar-nos del Pic d’Amitges i les seves afilades crestes reservades per escaladors.

En la part alta de la vall de Gerber existeix un petit refugi sense guarda.

Tornarem pel mateix camí. Dinarem en algun lloc i anirem a Tavascan a l’Hotel Estanys Blaus on tenim habitació reservada.

Desnivell: 265 m.

Temps total (anar i tornar): 3 h. 30 m.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 23 de juliol: Excursió als estanys de Naorte (2.155 m.) i de Certascan (2.240 m.)

9 h. - Estarem a l’entrada de Lladorre (1 km. abans, venint de Rialp) a una caseta que hi ha d’informació. Aquí agafarem un taxi 4 x 4 (Taxis Lladorre tel. 697 25 59 85, preu per persona de 22,. Euros amb un mínim de 5 persones, si son menys, es paguen 110.- Euros en total) que ens durà fins a l’estany de Closell.

Seguint la pista forestal que ens porta al Pla de Boaví al km 6,3 (presa de Montalto) agafarem la pista de l'esquerra que s'enfila bruscament per la falda de la muntanya, guanyant una alçada considerable amb grans desnivells i amplis panorames. Al km 4,5 agafarem la pista de l'esquerra que ens portarà fins a l'estanyet del Closell (2.090 m.)


Aquí començarem a caminar i agafarem un camí que surt de la dreta del llac i que en 20 minuts ens portarà a l'impressionant estany de Naorte (2.155 m.)


L'aigua de tons verdosos, la silueta dels pins al fons retallant-se en les crestes del Sotllo i la fàcil aproximació, han donat a l'estany de Naorte, la fama de ser el més bonic dels Pirineus.

Seguint el bonic camí que voreja el llac i que després s’enfila, penjat sobre els lloms dels Canalets, que ens ofereix una panoràmica impressionant. Es tracta d’un sender amb petites pujades i baixades, aixecat amb murs de pedra seca (sense ciment) i que ha aguantat la pressió de la neu des de principis del segle passat, quan els animals pujaven càrregues per la construcció del refugi de Certascan. Arribarem en 1 hora i 15 min. al llac de Certascan (2.240 m.). L'estany és el llac natural més gran dels Pirineus, d'1 km de diàmetre i més de 90 metres de fondària.

A les dues ens recollirà el taxi al mateix lloc que ens ha deixat i a les tres de la tarda ens deixarà a Lladorre.

És l’excursió més fàcil de la contrada, però al mateix temps d’una bellesa sense parangó i és obligat realitzar-la.

Desnivell: 150 m.

Temps total (anar i tornar): 3 h. 30 m.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dissabte 24 de juliol: Ascensió al Pic de Campirme (2.633 m.)

El pic de Campirme és força freqüentat pels excursionistes que s’apropen a l’accessible refugi de la Pleta del Prat. Les vistes que podrem contemplar dalt del seu vèrtex són realment impressionants i de ben segur que ens deixarà un bon sabor de boca.

Sortirem de Tavascan a les sis del matí i anirem amb cotxe per la carretera asfaltada fins al refugi de la Pleta del Prat.

L’itinerari està senyalitzat amb marques de pintura vermella i blava. No presenta cap dificultat.

Situats davant del refugi (1.720 m.) enfilem al Sud-oest una pista que segueix el telecadira de la petita estació d’esquí de Tavascan. Assolit el pla de Melí, un indicador ens assenyala a la dreta un camí marcat amb pintura vermella. El camí puja per la riba dreta del riu a través d’una atapeïda zona de ginebrons, bedolls i avets. Passada la pleta de Gavàs, el camí deixa el riu i puja decididament a la dreta (Oest) per una canal d’herba. Més endavant tornarem a apropar-nos al riu i trobarem unes cabanes de pedra.

Creuem el torrent i ascendim a l’esquerra fins a trobar les aigües de color turquesa de l’estany del Diable o de Mascarida (2.320 m. – 1 h. 55 m.) El lloc és preciós i s’hi respira una tranquil·litat només trencada per la vista d’algun animaló com la marmota.

Ara cal dirigir-se cap al collet (2.500 m.) que trobem a l’esquerra (sud – sud oest) i virar a la dreta (sud oest) fins al coll de Finestres, situat a la carena de la serra de Campirme.

Arribats al cim (2 h. 55 m.) se’ns obre un panorama magnífic on destaca especialment el massís de la Maladeta i el Posets.


Si encara ens queden forces, podem enfilar-nos també al proper pic de Serra Mascarida (2.634 m.), on de camí trobarem les ruïnes d’algun búnquer de la Guerra Civil.


Descendirem pel mateix camí que hem seguit a la pujada.


Per veure la crònica: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/09/pic-de-campirme.html