13 i 14 d’agost de 2010
Primera sortida de la temporada 2010 / 2011
Hora de sortida: Dissabte 14 d’agost a les sis del matí.
Ubicació: Comarca del Donasà - (El Donasà – Donezan en francès - és una comarca occitana, al Llenguadoc, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l'Aude, riu que la separa del País de Salt. Forma part del departament francès de l’Arièja)
Temps aproximat: 7 h. (11 km.)
Desnivell: 930 m.
Dificultat: Difícil.
Ubicació: Comarca del Donasà - (El Donasà – Donezan en francès - és una comarca occitana, al Llenguadoc, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l'Aude, riu que la separa del País de Salt. Forma part del departament francès de l’Arièja)
Temps aproximat: 7 h. (11 km.)
Desnivell: 930 m.
Dificultat: Difícil.
Programa: La proposta és de sortir divendres 13 d’agost a la tarda cap a la Cerdanya, per dormir en algun lloc de la comarca, sopar i no haver de matinar tant el dissabte, tot i que si es vol, es pot pujar directament el dissabte.
Itinerari: Dissabte, a l’hora esmentada sortirem. Des de Puigcerdà ens caldrà fer 60 quilòmetres (més o menys una hora i mitja) primer per carretera i desprès per pista, travessant les comarques del Conflent i el Capcir. Prendrem la N116 per Bourg Madame i anirem direcció Saillagossa, Eina,vers Mont Lluís, on ens desviarem per la D188 en direcció a La Llagona i Matamala, Formiguera i Puigbalador, seguint el curs de l’Aude. Passat l’embassament de Puigbalador, al Pont de la Farga, prendrem a mà esquerra la D16 en direcció a Quérigut. Deixarem aquest poble amb el seu castell roquer i, poc més enllà, travessarem el nucli del Mas. Just desprès de la darrera casa, cal estar atents a una pista – no senyalitzada - que s’enfila mà esquerra. Una llosa pintada, gens visible des de la carretera, indica l’inici de la pista forestal de Laurenti. Son vuit quilòmetres de pista enquitranada, apta per a toma mena de vehicles, fins al Refugi Forestal de Laurenti – Pont de Botadiol (1.616 m.). Ample espai per aparcar-hi el vehicle.
Després del pàrquing del refugi de Laurenti, passar el pont i agafar el sender que tot seguit tenim a l’esquerra amb un indicador que diu: “Etang du Laurenti: 1 h. – Roc Blanc 2 h. 30”
El llarg camí puja per la vall de Laurenti i segueix per la dreta (esquerre en el sentit de la pujada) el torrent del mateix nom. El camí està ben marcat. Podem guiar-nos per senyals de color groc i vermell.
En 40 minuts s’arriba a la cabana de Counc a 1.857 m. d’alçada.
Després el camí ascendeix i travessa per llocs de molta roca i amb pendent, però ben marcat. Després la vista de l’estany de Laurenti apareix al fons de la vall.
En 1 h. arribarem a l’estany de Laurenti (1.936 m.). Les seves vores son plenes d’herba i de flors. Els pins estan presents per tot arreu al voltant del llac. La volta complerta al llac ens ocuparia 30 minuts i pujar al Roc Blanc 2 h. 30 m. L’estany de Laurenti, és un paratge molt visitat per excursionistes i pescadors. El fet d’estar a una hora de camí del darrer lloc on podem arribar en vehicle fa que, sobretot els caps de setmana, sigui molt concorregut. A la riba del llac es permet l’acampada.
Des de l’estany, el Roc Blanc destaca a la dreta de la coma. Al centre el Pic de Baxouillade i a l’esquerra, el de la Tribuna, seguit per la cresta de Laurenti. El nostre camí marxa pel marge dret del llac fins al coll de Laurenti que no podem veure perquè ens queda just darrera del pic.
Guanyem l’altre cap de l’estany. Llavors travessem el prat per entremig de dues grans roques, rebutgem un corriol que surt a mà esquerra per enfilar-nos de nou i travessar una tartera de grans blocs de granit.
Més endavant rebutgem un corriol que surt a l’esquerra i que marxa a buscar la llera del riu a l’alçada d’un congost. Aquest camí desprès tornarà a ajuntar-se amb el nostre i probablement, sigui més segur en cas d’haver-hi molta neu, però fa marrada. Nosaltres ens adreçarem al collet que forma un contrafort, sota mateix de l’esperó de migdia del cim, sempre en la mateixa direcció inicial. Ben aviat abastem un altre collet herbat darrera del qual hi ha un estanyol que sol assecar-se a finals d’estiu. (2.251 m, 2h 15’).
En direcció Nord oest, entre els cims de Canras a l’esquerra i el Roc Blanc a la dreta, podem albirar el Coll de Laurenti on caldrà enfilar-nos. A la coma, amb fort pendent, sol haver-hi congestes de neu fins ben entrat l’estiu. El camí marxa pel marge dret de l’estanyol (la nostra mà esquerra, en el sentit de la marxa) i s’enfila fent llaçades per la falda del Pic de Canras.
Abastem el coll de Laurenti (2.400 m., 2h 45) – cartell de Reserva Nacional de fauna d’Orlu -)
Des del coll continuem enfilant-nos en direcció Nord est i esquivem – deixant-la a la nostra esquerra - la llarga cresta del cim. El Roc Blanc no te un cim definit, sinó una cresta formada per grans blocs de granit amb tres punts prominents dels que el més alt, és el més occidental. El camí, tothora ben fressat, ens deixa sobre l’esperó del cim, on ja podem tornar a albirar la vall i l’estany de Laurenti. A partir d’aquí solament ens cal emprendre els darrers metres que ens obligaran a fer servir les mans per grimpar per algunes roques que ens duran al cim del Roc Blanc (2.542 m., 3h. 30 m.)
Gaudim de bona perspectiva sobre el Capcir (Peric, Carlit,...) els veïns pics de Baxouillade i de la Tribuna, la vall de l’Orièja (Dent d’Orlú) el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós i tota la comarca del Donassà.
Retornarem pel mateix camí, amb unes 3h 30’.
Punt Alçària Temps efectiuPont de Botadiol (refugi) 1.616
Estany de Laurenti 1.935 1h 00'
Estanyol sota el coll 2.251 2h 15'
Coll de Laurenti 2.400 2h 45'
Roc Blanc 2.542 3h 30'
Observacions: Ara 351 anys després que es signés el Tractat dels Pirineus, en el que a l’any 1659 francesos i espanyols es van repartir Catalunya, és una bona ocasió per conèixer aquesta part del nostre país sovint massa desconeguda.
Per definir la contrada del llac de Laurenti, agafaré el que he trobat escrit en una de les ressenyes consultades per Internet: «Aquest indret permet fondre les targetes de memòria de les càmeres, ja que t'ho miris d'on t'ho miris, trobes aquella imatge de postal»
En arribar a casa més d’un de vosaltres canviarà el fons de pantalla del seu ordinador amb alguna imatge capturada durant el dia.
Si el temps ho permet, a la tornada, ens podem fer una bona remullada a l’estany de Laurenti.
Menjarem alguna cosa de baixada. Arribarem a casa a quarts de vuit de la tarda.
Itinerari: Dissabte, a l’hora esmentada sortirem. Des de Puigcerdà ens caldrà fer 60 quilòmetres (més o menys una hora i mitja) primer per carretera i desprès per pista, travessant les comarques del Conflent i el Capcir. Prendrem la N116 per Bourg Madame i anirem direcció Saillagossa, Eina,vers Mont Lluís, on ens desviarem per la D188 en direcció a La Llagona i Matamala, Formiguera i Puigbalador, seguint el curs de l’Aude. Passat l’embassament de Puigbalador, al Pont de la Farga, prendrem a mà esquerra la D16 en direcció a Quérigut. Deixarem aquest poble amb el seu castell roquer i, poc més enllà, travessarem el nucli del Mas. Just desprès de la darrera casa, cal estar atents a una pista – no senyalitzada - que s’enfila mà esquerra. Una llosa pintada, gens visible des de la carretera, indica l’inici de la pista forestal de Laurenti. Son vuit quilòmetres de pista enquitranada, apta per a toma mena de vehicles, fins al Refugi Forestal de Laurenti – Pont de Botadiol (1.616 m.). Ample espai per aparcar-hi el vehicle.
Després del pàrquing del refugi de Laurenti, passar el pont i agafar el sender que tot seguit tenim a l’esquerra amb un indicador que diu: “Etang du Laurenti: 1 h. – Roc Blanc 2 h. 30”El llarg camí puja per la vall de Laurenti i segueix per la dreta (esquerre en el sentit de la pujada) el torrent del mateix nom. El camí està ben marcat. Podem guiar-nos per senyals de color groc i vermell.
En 40 minuts s’arriba a la cabana de Counc a 1.857 m. d’alçada.
Després el camí ascendeix i travessa per llocs de molta roca i amb pendent, però ben marcat. Després la vista de l’estany de Laurenti apareix al fons de la vall.
En 1 h. arribarem a l’estany de Laurenti (1.936 m.). Les seves vores son plenes d’herba i de flors. Els pins estan presents per tot arreu al voltant del llac. La volta complerta al llac ens ocuparia 30 minuts i pujar al Roc Blanc 2 h. 30 m. L’estany de Laurenti, és un paratge molt visitat per excursionistes i pescadors. El fet d’estar a una hora de camí del darrer lloc on podem arribar en vehicle fa que, sobretot els caps de setmana, sigui molt concorregut. A la riba del llac es permet l’acampada.
Des de l’estany, el Roc Blanc destaca a la dreta de la coma. Al centre el Pic de Baxouillade i a l’esquerra, el de la Tribuna, seguit per la cresta de Laurenti. El nostre camí marxa pel marge dret del llac fins al coll de Laurenti que no podem veure perquè ens queda just darrera del pic.
Guanyem l’altre cap de l’estany. Llavors travessem el prat per entremig de dues grans roques, rebutgem un corriol que surt a mà esquerra per enfilar-nos de nou i travessar una tartera de grans blocs de granit.
Més endavant rebutgem un corriol que surt a l’esquerra i que marxa a buscar la llera del riu a l’alçada d’un congost. Aquest camí desprès tornarà a ajuntar-se amb el nostre i probablement, sigui més segur en cas d’haver-hi molta neu, però fa marrada. Nosaltres ens adreçarem al collet que forma un contrafort, sota mateix de l’esperó de migdia del cim, sempre en la mateixa direcció inicial. Ben aviat abastem un altre collet herbat darrera del qual hi ha un estanyol que sol assecar-se a finals d’estiu. (2.251 m, 2h 15’).
En direcció Nord oest, entre els cims de Canras a l’esquerra i el Roc Blanc a la dreta, podem albirar el Coll de Laurenti on caldrà enfilar-nos. A la coma, amb fort pendent, sol haver-hi congestes de neu fins ben entrat l’estiu. El camí marxa pel marge dret de l’estanyol (la nostra mà esquerra, en el sentit de la marxa) i s’enfila fent llaçades per la falda del Pic de Canras.
Abastem el coll de Laurenti (2.400 m., 2h 45) – cartell de Reserva Nacional de fauna d’Orlu -)
Des del coll continuem enfilant-nos en direcció Nord est i esquivem – deixant-la a la nostra esquerra - la llarga cresta del cim. El Roc Blanc no te un cim definit, sinó una cresta formada per grans blocs de granit amb tres punts prominents dels que el més alt, és el més occidental. El camí, tothora ben fressat, ens deixa sobre l’esperó del cim, on ja podem tornar a albirar la vall i l’estany de Laurenti. A partir d’aquí solament ens cal emprendre els darrers metres que ens obligaran a fer servir les mans per grimpar per algunes roques que ens duran al cim del Roc Blanc (2.542 m., 3h. 30 m.)
Gaudim de bona perspectiva sobre el Capcir (Peric, Carlit,...) els veïns pics de Baxouillade i de la Tribuna, la vall de l’Orièja (Dent d’Orlú) el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós i tota la comarca del Donassà.
Retornarem pel mateix camí, amb unes 3h 30’.
Punt Alçària Temps efectiuPont de Botadiol (refugi) 1.616
Estany de Laurenti 1.935 1h 00'
Estanyol sota el coll 2.251 2h 15'
Coll de Laurenti 2.400 2h 45'
Roc Blanc 2.542 3h 30'
Observacions: Ara 351 anys després que es signés el Tractat dels Pirineus, en el que a l’any 1659 francesos i espanyols es van repartir Catalunya, és una bona ocasió per conèixer aquesta part del nostre país sovint massa desconeguda.
Per definir la contrada del llac de Laurenti, agafaré el que he trobat escrit en una de les ressenyes consultades per Internet: «Aquest indret permet fondre les targetes de memòria de les càmeres, ja que t'ho miris d'on t'ho miris, trobes aquella imatge de postal»
En arribar a casa més d’un de vosaltres canviarà el fons de pantalla del seu ordinador amb alguna imatge capturada durant el dia.
Si el temps ho permet, a la tornada, ens podem fer una bona remullada a l’estany de Laurenti.
Menjarem alguna cosa de baixada. Arribarem a casa a quarts de vuit de la tarda.
