dijous, 19 d’agost de 2010

La Mola (1.104 m.)

Dissabte 28 d’agost de 2010.

Hora de sortida: Les vuit del matí. (Matinal)

Ubicació: Comarca del Vallès Occidental. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (5,6 Km.)

Desnivell: 350 m.

Dificultat: Normal.



Programa: La proposta és de fer una matinal i un bon esmorzar (Sortida de repesca pels que encara no han tastat les famoses botifarres.....) Sortirem cada un del seu lloc a l’hora esmentada i ens trobaríem al lloc d’aparcar a ¾ de nou del matí, per començar a caminar plegats. Anirem fins a Terrassa.

APROXIMACIÓ AL PUNT D’APARCAMENT, anomenat ELS DIPÒSITS


Ⓐ Es surt de Terrassa per la carretera BV-1221 que va al coll d’Estenalles i a Talamanca. Inicialment prenem direcció Matadepera. Desprès caldrà seguir cap a Talamanca.

Ⓑ Cal arribar al quilòmetre 4. Just passar-lo hi ha un trencall a mà dreta que surt de forma esbiaixada a la carretera principal (entrada a la urbanització Cavall Bernat). Estarem al carrer Joan Camps. Seguim aquest carrer, traspassarem la riera de Les Arenes i arribarem a una rotonda.

Ⓒ Sortirem de la rotonda per la tercera sortida. Estarem al Passeig del Pla. Seguim recte pel Passeig. Passarem una o dues rotondes petites, fins arribar a una rotonda gran.

Ⓓ Sortirem per la segona sortida. Tot i que es surt de forma esbiaixada, continuem estant al Passeig del Pla. Seguim recte, ara de cara a la muntanya. Trobarem un Stop estrany. Seguim recte fins arribar a una espècie de plaça/rotonda.

Ⓔ D’aquí sortirem per la segona sortida. Es tracta del Passeig de Munt. Aquest carrer ja comença a fer pujada. Seguim pel Passeig d’Amunt, on a mà Esquerra hi ha cases, mentre que a ma dreta es bosc. Hi ha un punt en que el mateix carrer fa un gir a la dreta i segueix amunt.

Ⓕ Aquí cal fer un gir a l’esquerra i agafar el carrer de la Font de Querol, que s’enfila cap a la muntanya. Seguim per aquest carrer, en deixem un altre que surt a la dreta i continuem pujant. El carrer fa un gir a l’esquerra i tot seguit arribem a una cruïlla.

Ⓖ Cal fer un gir a la dreta tot agafant el carrer de les Belles Roques. Pocs metres mes endavant, trobem una altra cruïlla.

Ⓗ Cal seguir recte (el carrer que prendrem surt un xic esbiaixat a l’esquerra). Fa una forta pujada. Aquest nou carrer que hem agafat, gira a la dreta.

Ⓘ Arribem a un altre carrer que ens trobem en perpendicular i nosaltres seguim per la dreta, ara en direcció sud (no ens hem equivocat, tot i que la muntanya es quedarà a l’esquena). Estem al carrer de Vista Alegre. Aquest carrer va pujant mes suaument i de cop fa un gir de 180º, tornant anar de cara a la muntanya. No hem pregunteu perquè, però sense canviar de carrer, aquest canvia el nom i ara es diu carrer de Belles Roques.

Ⓙ A ma dreta hi ha un mur d’un xalet, mentre que a mà esquerra es bosc. Al final del carrer s’acaba l’asfalt. JA HEM ARRIBAT a l’aparcament. Cal girar el cotxe i aparcar-lo a la vorera al costat del xalet.

Atenció a la tornada. Hi ha un parell de punts que creen confusió. Els mes complicats son les cruïlles del carrer Vista Alegre amb el de la Font del Saüc i especialment la cruïlla d’aquest darrer amb el carrer de la Font de Querol.

Si a la tornada us perdeu, no patiu, tireu muntanya avall fins arribar a l’Avinguda de Can Marcet. Allà gireu a l’esquerra i a buscar la BV-1221 que va paral·lela a aquest carrer però a l’altra banda de la riera de les Arenes.


Itinerari: Bonic camí que en una hora i quart (+ o -) ens durà al cim. Un cop amb els cotxes aparcats, començarem a caminar. La pujada és forta i esglaonada (cal agafar-la amb calma), però en 15 minuts arribarem al peu del Cavall Bernat, lloc on tindrem una bonica vista.

El camí passa entre la base del Cavall Bernat i la paret de la muntanya. Ara el camí és pla i passa pel mig d’un bosc, a la nostra dreta tindrem la paret de roca i a l’esquerra quelcom de precipici gens perillós.

Aviat comença una pujada forta. Pujarem per una llengua de pedra i en 20 minuts arribarem a un camí de terra més ample i pla. Trobarem una bifurcació i agafarem el camí de l’esquerra (pel de la dreta tornarem)

10 minuts després trobarem varies bifurcacions, agafarem una indicada amb un rètol groc que diu “La Mola”. Seguirem aquest camí, tot trobant-nos més endavant un altre indicador que diu el mateix. El camí segueix pujant amb trams d’escala de pedra. De tant en tant tindrem boniques vistes de Montserrat i de l’església de Sant Llorenç del Munt situada al cim de la Mola.
Seguirem pujant i ens trobarem a l’esquerra varies coves. El camí passa entre dues roques, fent-se molt estret.

15 minuts després arribarem al cim. Anirem a veure la rosa dels vents en forta de taula d’orientació, que ens indica totes les muntanyes que tenim al davant nostre (Montserrat, Montseny, Montcau, etc.)


Anirem a esmorzar. El restaurant de la Mola (tel. 93 743 54 54 / 629 50 30 40 – web: www.lamola.com) forma part de l’edifici històric del monestir romànic de Sant Llorenç del Munt (segle X), situat en el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de la comarca del Vallès Occidental (està obert de dilluns a divendres de 10 a 16 h., amb servei de bar i restaurant, els divendres nit obren fins a les 24 h. els dissabtes està obert de les 9 a les 24 h. i el diumenge de 9 a 17 h.. els sopars de divendres i dissabtes han de ser per encàrrec). Des de el restaurant, es gaudeix d’un dels paisatges més espectaculars sobre bona part de Catalunya, gracies als 1.104 m. d’alçada en que està situat. Farem un esmorzar-dinar a base d’amanides, botifarres a la brasa (amb foc de llenya) de diferents menes (atenció a les de roquefort i a les de bolets, sense menys tenir la resta), cansalada a la brasa, pa torrat amb tomàquet, porrons amb cava i cafè.

Després de l’esmorzar, visitarem el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

Per tornar, baixarem pel mateix camí fins trobar-nos un desviament en el que hi havia un rètol amb dos rombes, seguirem recte, en lloc de girar a la dreta que és per on hem pujat. Seguirem baixant fins trobar el camí de terra pel que ja havíem pujat i seguirem baixant fins arribar als cotxes, una hora després d’haver sortit de dalt La Mola.

Observacions: Una proposta tranquil·la per fer un passeig per la natura que ens permet coronar el cim de la comarca del Vallès Occidental i fer un bon esmorzar.

El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, a la Mola, el punt més alt del Vallès Occidental.

Al cim del sistema muntanyenc de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, a 1.105 metres sobre el nivell del mar, hi ha la Mola, el punt més alt del Vallès Occidental. Des d'allà, la vista ens regala una panoràmica que abasta tota la comarca i la Catalunya Central, des dels Pirineus fins al mar. Presidida pel monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la Mola és un regal per a la vista i per a l'esperit. S'hi pot accedir des de diversos camins però el que proposem és un dels més fàcils.

Si hem apostat per pujar-hi amb cotxe, (a dalt a cim no s’hi arriba amb cotxe) l'haurem d'estacionar i continuar a peu per un corriol, força ben senyalitzat, que ens portarà en una horeta curta fins al cim de la Mola i al monestir. El camí dels Monjos, com s'anomena, està senyalitzat amb marques de color groc.

El camí dels Monjos és un camí carener que comença a Sant Cugat del Vallès i porta a la Mola passant per Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. En total, el camí dels Monjos té 27 quilòmetres. Des del punt en què nosaltres començarem a caminar, a penes ens falten uns dos quilòmetres i mig per recórrer.

El camí s'enfila i es dirigeix, pel mig del bosc. Aviat es pot veure el monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.

Just abans de la darrera estricada que mena al cim de la Mola, el camí passa per l'indret anomenat Hort dels Monjos, petit i planer bosc d'alzines, de nom ben evocador, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a l'esmentat hort, prop del qual brolla la font més alta del Vallès. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle.

Antigament els monjos tenien en aquest punt els seus horts per abastar-se d'alguns queviures. Actualment ja no en queda cap, però encara es poden veure les coves on s'aixoplugaven en cas de pluja. En arribar a dalt, és un bon moment per observar tot el sector del riu Ripoll i el magnífic espadat de les roques de la Castellassa, de can Torres i del Dalmau.

A la Mola. La part més alta de la muntanya, la Mola, és formada per un conjunt de feixes, actualment abandonades, que en el seu moment devien formar els camps de conreu del monestir. Els cantons del nord i de llevant, per contra, no tenen feixes, potser perquè els forts pendents no ho permeten o potser perquè l'erosió s'ha endut les que en un altre temps hi devia haver.

El modelat de la muntanya forma cingles arrodonits, totalment desproveïts de vegetació, que es concentra en les valls i els pocs indrets on l'acumulació de terres permet que hi creixin els pins i les alzines, arbres que, juntament amb la roca nua, defineixen el paisatge de Sant Llorenç del Munt. Tan semblant, morfològicament, al del proper massís de Montserrat.


Una nova rosa dels vents. Un cop a dalt el primer amb què topes és la nova taula d'orientació geogràfica. Formada per dos semicercles entre els quals el visitant pot passar, reprodueix elements clau de la vista des del cim. Després de 50 anys d'història, l'antiga rosa dels vents es va substituir al setembre del 2009 per una de més gran – fa quasi tres metres de diàmetre – i que ha estat construïda artesanalment. A més d'agafar forces al restaurant que impregna d'olor de brasa la muntanya, es pot visitar el monestir –e 10 a 16 h i els festius de 9 a 17 h i l'exposició permanent, i admirar el conjunt arquitectònic.




Per llegir la crònica de la sortida, clica aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/10/la-mola-i-sant-llorenc-del-munt.html