No hi ha somnis impossibles
Entre els Pirineus i els Andes
maifemcim.cat – 10 anys gaudint d’un somni
del 1 al 16 de novembre de 2008
Entre els Pirineus i els Andes
maifemcim.cat – 10 anys gaudint d’un somni
del 1 al 16 de novembre de 2008
INFORMACIÓ SOBRE EL VIATGE
**************************
ITINERARI
*****************************
Data / Hora Itinerari /Llocs / Visites a fer.
ITINERARI
*****************************
Data / Hora Itinerari /Llocs / Visites a fer.
1/11 Diss. 21,30 Barcelona - Madrid - Buenos Aires
2/11 Diu. 10,40 h. Buenos Aires – Visita a la ciutat
2/11 Diu. 10,40 h. Buenos Aires – Visita a la ciutat
3/11 Dill. 11,35 h. Buenos Aires - San Carlos de Bariloche - Circuit Chico
4/11 Dim. San Carlos de Bariloche. Visitar el Parc Nacional Nahuel Huapi – Circuit Grande - Parc Arrayanes.
5/11 Dimc.8,00h. Cruce de Lagos: San Carlos de Bariloche - Llac Nahuel Huapi - Pto. Blest - Pto. Frias - Frontera amb Xile – Peülla - Llac Todos Los Santos - Puerto Varas
6/11 Dij. 08,40h. Puerto Varas - Puerto Montt - Punta Arenas - P.N. Torres del Paine.
4/11 Dim. San Carlos de Bariloche. Visitar el Parc Nacional Nahuel Huapi – Circuit Grande - Parc Arrayanes.
5/11 Dimc.8,00h. Cruce de Lagos: San Carlos de Bariloche - Llac Nahuel Huapi - Pto. Blest - Pto. Frias - Frontera amb Xile – Peülla - Llac Todos Los Santos - Puerto Varas
6/11 Dij. 08,40h. Puerto Varas - Puerto Montt - Punta Arenas - P.N. Torres del Paine.
7/11 Div.06,00 h. P.N. Torres del Paine – Excursió a la bases de les Torres del Paine (9 h.)
8/11 Diss. P.N. Torres del Paine – Salto Chico - Gelera Grey.
9/11 Diu. P.N. Torres del Paine - Puerto Natales
8/11 Diss. P.N. Torres del Paine – Salto Chico - Gelera Grey.
9/11 Diu. P.N. Torres del Paine - Puerto Natales
10/11 Dill. 7,00h.Agafar l’autobús fins a El Calafate.
11/11 Dimc. El Calafate: Visita Perito Moreno amb trekking per damunt la gelera.
12/11 Dij. Lago Argentino – Geleres Upsala, Onelli i Spegazzini.
13/11 Dim.6,30h.El Calafate. Anar a El Chalten. Trekking Fitz Roy.
14/11 Div.14,20 El Calafate - Buenos Aires
15/11 Diss.23,40 Buenos Aires - Madrid
16/11 Diu. Madrid - Barcelona
11/11 Dimc. El Calafate: Visita Perito Moreno amb trekking per damunt la gelera.
12/11 Dij. Lago Argentino – Geleres Upsala, Onelli i Spegazzini.
13/11 Dim.6,30h.El Calafate. Anar a El Chalten. Trekking Fitz Roy.
14/11 Div.14,20 El Calafate - Buenos Aires
15/11 Diss.23,40 Buenos Aires - Madrid
16/11 Diu. Madrid - Barcelona
INFORMACIÓ SOBRE EL VIATGE
Vol Barcelona - Madrid (1 hora). A continuació el vol Madrid - Buenos Aires (12 hores i 20 minuts per recórrer un total de 10.093 km) d’IBERIA.
Vol Barcelona - Madrid (1 hora). A continuació el vol Madrid - Buenos Aires (12 hores i 20 minuts per recórrer un total de 10.093 km) d’IBERIA.
En el nostre vol la ruta seguida fins a Buenos Aires passarà per sobre de Canàries, de Cap Verd (illa de Boa Vista), Brasil (Recife, Belo Horizonte i Sao Paulo), i Uruguai (Colònia). L'aeroport d'arribada és l'aeroport internacional Ministro Pistarini (més conegut com a Ezeiza) a 35 Km. del centre.
Argentina és un gran país en tots els sentits, tant des del punt de vista geogràfic (quasi cinc vegades la superfície d'Espanya) com pel nombre de punts d'interès per al viatger. Per aquesta raó, juntament amb el fet de només disposar de dues setmanes, ens és obligat a restringir l'àmbit geogràfic del nostre viatge. En aquesta ocasió viatjarem per la meitat sud del país, la Patagònia (amb una incursió a Puerto Varas, Puerto Natales i el Parc Nacional Torres del Paine, en territori xilè).
Buenos Aires
Fundada el 1536 per Don Pedro de Mendoza, que va trobar en el Riu de la Plata tribus d’indis que recorrien la pampa caçant.
Amb 15 milions d’habitants, és una ciutat atractiva, sofisticada i cosmopolita, situada a la riba del Riu de la Plata, que també captiva per la personalitat pròpia de cada barri. Buenos Aires ha estat escollida la 7ª millor ciutat del món en l’enquesta de Travel and Leisure. Bressol del tango i apassionada pel futbol. Amb estatus de ciutat europea a l’altre costat de l’Atlàntic. Per això, el que més destaquen els viatgers en el seu primer viatge a la capital argentina, és la qualitat de vida i l’enorme activitat cultural que es respira pels seus carrers.
Recorrent els seus carrers no és estrany sentir-se com a casa per la familiaritat que desprenen els seus edificis, l'urbanisme o els seus habitants (i també, no ens enganyem, per les cabines de la companyia espanyola Telefònica). Buenos Aires també té una oferta cultural amplíssima (un eslògan de la ciutat diu... "Vení a conocer una ciudad en donde el lunes no tiene nada que envidiarle al viernes")
Buenos Aires té moltes coses a veure i aquí no pretenc donar una llista completa de punts d'interès, sinó només allò que nosaltres intentarem de veure durant la nostra estada a la ciutat. Buenos Aires és una ciutat per caminar; potser sigui la capital americana més europea juntament amb Montevideo. També hauríem de tenir la possibilitat d’anar de “compres” doncs els articles de primera classe costen menys que a Catalunya.
Buenos Aires té moltes coses a veure i aquí no pretenc donar una llista completa de punts d'interès, sinó només allò que nosaltres intentarem de veure durant la nostra estada a la ciutat. Buenos Aires és una ciutat per caminar; potser sigui la capital americana més europea juntament amb Montevideo. També hauríem de tenir la possibilitat d’anar de “compres” doncs els articles de primera classe costen menys que a Catalunya.
- Plaça de Mayo, la més coneguda de Buenos Aires. Ha estat escenari d'importants moments històrics i encara és el centre cívic per excel·lència (de fet les Madres de la Plaça de Mayo segueixen manifestant-se aquí tots els dimarts a les 15:30 h.). En la plaça hi ha la Piràmide de Mayo, el primer monument de la ciutat. Al voltant de la plaça tenim el Blanc Cabildo (Ajuntament), edifici històric reformat que té un atractiu pati interior. L'edifici hostatja un museu amb quadres i fotos. Al nord de la plaça tenim la Catedral Metropolitana, de façana neoclàssica i construïda sobre una església colonial que hi havia originalment. A l'interior hi ha el panteó de José de San Martin, un autèntic heroi a l’Argentina i llibertador de Xile i Perú. La Casa Rosada, en el costat est, és el palau presidencial i seu de l’executiu del país. De fet només és de color rosat la façana. En una part de l'edifici hi ha el Museu de la Casa de Gobierno, amb una cronologia dels presidents argentins i que s'atura al 1966 (??). A la part posterior del palau hi ha el Parc Colon, des d'on es poden veure les catacumbes del Fuerte Viejo, restes d'aquesta construcció colonial del s. XVIII.
- En la cantonada entre els carrers Defensa i Alsina, 200 m. al sud de la Plaça de Mayo, trobem el Museu de la Ciutat i una vella farmàcia homeopàtica en actiu, La Estrella, amb un sostre de fusta que és una filigrana.
- Restaurant El Desnivel. c/. Defensa, 855. Tel. +54 11 4300 9081 Barri de San Telmo. Cuina de parrilla. Molt recomanable. 12 Euros. p.p.
Entrant ja al barri de San Telmo (un dels barris més antics de Buenos Aires i lloc de naixement del tango) i continuant 1 km cap al sud pel carrer Defensa s'arriba al centre de San Telmo, a la Plaza Dorrego. És un bonic lloc, ideal per descansar una estona mentre bevem alguna cosa en una de les múltiples terrasses que ocupen el centre de la plaça. Tant a la plaça com en carrers adjacents hi ha moltes botigues d'antiguitats i, de fet, tots els diumenges de 10 a 17 h. aquí hi ha la Feria de antigüedades de San Telmo. El Pasaje de la Defensa, a l'entrada de la plaça, és un edifici de finals del s. XIX que recrea el Buenos Aires colonial i que ara és un centre comercial amb venda d'antiguitats. Als costats de la plaça Dorrego es fàcil de veure vels cantants de tango vestits amb vells esmòquings i en el centre de la mateixa, parelles de joves ballant un impossible tango al ritme d’una música. En la Plaza Lezama, 600 m. més al sud, trobem el Museu Històric Nacional i també la Iglesia Ortodoxa Rusa, construïda al 1904 seguint l'estil moscovita del s. XVII. A la Plaça Barrancas de Belgrano els caps de setmana es balla i es toca tango al carrer. El bar Homero, el Palermo Viejo o la Tangueria Lo de Roberto son locals a on es balla el tango.
- Un altre barri de visita ineludible és el barri de La Boca, el més colorista de la ciutat. Aquí hi va haver el primer port de la ciutat i va ser lloc d'assentament de la població immigrant, especialment genovesos, arribats principalment entre els anys 1880 i 1930. En general és un barri molt humil i amb un toc cutre, allunyat de l'aspecte ordenat i elegant d'altres barris de la ciutat com Microcentro o Recoleta. Però això mateix li dóna un encant especial, fent-lo molt pintoresc i fins i tot amb un cert aire caribeny pels colors i el mestissatge. La zona d'interès a visitar està formada pels carrers E. del Valle Iberlucea (fins arribar a “la Bombonera” l'estadi del Boca Júniors, un dels equips de futbol més emblemàtics de la ciutat i del país en general), Caminito (antiga estació de ferrocarril i que dóna nom al famós tango), Magallanes, Araoz de Lamadrido i Garibaldi. És el barri més típic de la ciutat. Bàsicament són les cases pintades de colors molt vius les que donen un aspecte únic a aquest barri. Per altra banda s'ha convertit en una zona d'artistes a l'estela de l'artista plàstic local Benito Quinquela. Intentarem visitar el barri aviat pel matí, abans de que arribin les hordes de turistes en autocar (al voltant de les 11 del matí) i s'ompli tot de paradetes de quadres, records i espectacles de carrer a la caça del turista. Aquí s’instal·laren en el segle XIX els emigrants genovesos, en la boca del Riu de la Plata. Sempre ha estat un barri particular, començant per la seva arquitectura. Els genovesos, evocant una vella costum del seu país natal, han pintat les cases amb colors encara més cridaners que a Itàlia.
- Seguint el Passeig Colon cap al sud deixem a l'esquerra l'enorme Edifici Llibertador, i continuant per l'Av. Ingeniero Huergo i tombant pel Bulevard A. Villaflor s'accedeix a Puerto Madero, un barri de nova construcció sobre antics molls portuaris, on ara hi ha lofts, oficines i restaurants de disseny (la veritat és que ens recorda moltíssim la Vila Olímpica de Barcelona) i que s’ha convertit en el símbol de la nova i futurista Buenos Aires. Va néixer a la dècada dels 90 quan els molls de l’antic port foren reciclats i transformats en elegants habitatges, luxosos hotels i restaurants, bonics passeigs... Aquí viu la gent famosa, esportistes, joves professionals, empresaris importants i aquí es troben els millors locals d’oci de tota la ciutat. En la zona de Puerto Madero hi ha molts restaurants típics , estan un seguit de l’altre (igual que la Barceloneta). Els restaurants més coneguts en aquesta zona, son: Siga la vaca, tot de carn, bufet lliure, 40 pesos per persona (menys de 10 euros). La Rosa de los Vientos, c/. Defensa, 1.376, Restaurant Marcelo (cuina italiana) nº. 1.140, restaurant Mirasol, Cabanya Les Liles i la Vieja Rostiseria, c/. Defensa, 963 famós per les graellades. Seguint cap al riu i en la Costanera descobrirem uns diminuts llocs de menjar – carritos els anomenen – que serveixen exquisits i econòmics entrepans de carn a la graella. Cercar un carrito que s’anomena Mi Sueño i demaneu un entrepà de bondiola amb llimona.
- Seguirem per l'ajardinada Plaça Lorea s'arriba a l'Avinguda de Mayo, la primera avinguda de la ciutat i l’eix central i on encara es poden veure un gran nombre d'edificis elegants. Una aturada obligatòria en aquesta avinguda és al Cafè Tortoni (Av. de Mayo 829), el compendi dels afamats cafès bonaerenses, amb més de 100 anys d'història (inaugurat 1858) és un retrat argentí: tertúlies d’intel·lectuals, futboleres i psicoanalítiques. Val la pena gaudir d'una estona en aquest cafè mentre prenem alguna cosa al seu bonic i elegant interior. A les parets hi ha nombroses fotografies i documents que acrediten la visita d'il·lustres personatges al llarg de tots aquest anys: Carlos Gardel, Hillary Clinton, o el nostre Joan Manel Serrat, tota una institució en aquest país.
- Seguirem tota l’Avinguda de Mayo fins a l’altre extrem a on trobem la:
- Plaça del Congrés, on destaquen el Palau del Congrés, clarament inspirat al Capitoli de Washington DC, i el Monument als Dos Congressos en honor als congressos que van portar a la independència del país.
- En la cruïlla entre l'Av 9 de Julio (es diu que és la més ample del món i veritablement és un malson cada cop que s’ha de travessar a peu) i l'Av. Corrientes hi ha el famós obelisc de 63'5 m. d'alçada construït per a commemorar el 400 aniversari de la primera fundació de la ciutat.
- De l'Av. Corrientes es diu que no dorm mai i és famosa per la gran quantitat de teatres, cinemes i llibreries que s'hi poden trobar. En la Avenida Corrientes està: LAS CUARTETAS. És una pizzeria tradicional de Buenos Aires, i la pizza és deliciosa ( molt diferent a la d’aquí.) El Palacio de las papas fritas (en Avenida Corrientes cruïlla amb Talcahuano. El Sorrento en l’altre carrer i també son especialistes en marisc.
- A només dos illes tenim el Teatre Colón, el teatre líric més gran de l'Amèrica Llatina (és visitable però tanca aprofitant les vacances estivals)
- Carrer Florida. Arteria de vianants i la més comercial de la ciutat. Ideal per fer compres tot i que encara és millor la cruïlla dels carrers Cabildo amb Juramento o les del carrer Còrdova amb Scalabrini Ortiz.
- Restaurant El Dora, Reconquista, 1.076. Cuina hispano - argentina. Especialitzat en peix i marisc.
- El Parc Palermo, una gegantesca extensió enjardinada esquitxada de llacs en la part nord de la ciutat.
- La Recoleta és un dels barris més elegants i cars de Buenos Aires. Carrers amb arbres, edificis d’apartaments, exquisides botigues... Un petit passeig pels carrers Callao o Quintana, en ple cor de La Recoleta ens permetrà descobrir que hi ha gent molt rica a Buenos Aires. Aquí trobem l’hotel de cinc estrelles Alvear, a l’avinguda del mateix nom, amb el seu restaurant “La Bourgogne” un dels millors de la ciutat.
Altres informacions:
Per veure tango:
Esquina Carlos Gardel. Carlos Gardel, 3.200. A Balvanera. Gran local que recrea la sofisticació dels salons de l’època. Un espectacle molt bo. Recomanable. 80.- Euros p.p. amb el sopar i la beguda inclosos.Che Tango. Pinzón, 20. en el barri de La Boca.Michelangelo. Balcarce, 433. Un dels locals més emblemàtics. En el barri de San Telmo.El Viejo Almacén. Balcarce, 799. També molt famós i es troba San Telmo.SOPAR AMB TANGO SHOWTaconeando la vereda de Beba. Sopar. Balcarce, 725 RESERVES Tel 4307- 6696 www.taconeando.com . Preu $ 130 per persona. Tots aquests llocs si estem en hotels cèntrics tenen trasllat inclòs menys Taconenando, que cobren 10 $ ( 2.5 €) (el que me ha recomendado una amiga es Taconeando es barato y se ve de cualquier lugar porque tiene las mesas elevadas - Graciela).Complejo Tango Sopar i Show. Av Belgrano 2608 RESERVES Tel 4941-1119. Sopar amb entrada, plat principal i beguda $250 ( EQUIVAL A UNS 55€) amb classe de tango inclosa.Madero Tango. Alícia Moreau de Justo y Brasil dic 1 Puerto Madero. RESERVES tel -5239-3009 tot inclòs 300$ (65€).Caminito Tango show. del Valle Iberlucea 1151 - La Boca. Sopar amb tangos. tel 4301-1520. reserves telefòniques.Candilejas Sopar Tango Show. Estats Units 1500. tel 4304- 3241 -0885.
NOTES I SENTIMENTS DE LA PATAGÒNIA
“La Patagònia és com una dama difícil. Ens encisa ¡És embruixadora!. T’embolcalla en els seus braços i mai et deixa anar-te’n”.
Bruce Chatwyn “In Patagonia”.
….. Vaig veure que ja era a la Patagònia, quan vaig veure el que era la Patagònia. A Buenos Aires algú m’havia dit: “Es puro desierto, pura pampa, pura nada entre la nada…. ¡bah!”.
……Es tractava d’un vast desert espinós format per una gran varietat de plantes arbustives i herbàcies, totes elles adaptades a una pluviometria mitjana d’uns 350 mm/any (menys d’1 mm/dia), en un sòl de sorra granulada i pols blanca. Podies fer tres-cents seixanta graus de volta sobre els teus peus sense deixar de contemplar en cap moment un infinit paisatge erm, que semblava inacabable, inabastable. El vent bufava glops de soledat.
Jo em preguntava: “Què té la Patagònia, que tant encisa al viatger?”.
Enric Soler i Raspall “Per la ruta 40” pàg. 22 i 23.
“No hi ha a la vida res tant plaent als meus records com aquesta sensació d’alleugeriment, d’escapament i d’absoluta llibertat que s’experimenta en mig d’una vasta soledat, encara no trepitjada pel ésser humà, o al menys on no hi ha deixat rastres del seu pas per ella”.
W.H. Hudson “¡Por fin la Patagonia!”.
La Ruta 40 és una de les artèries de llarg recorregut més feréstegues i solitàries (si no és la que més) de tot el con sud, la qual enllaça els més de cinc mil quilòmetres que separen La Quiaca, al nord d’Argentina, de Rio Gallegos, a l’extrem sud de la Patagònia.
“Al reviure imatges del passat, freqüentment em sembla veure passar davant dels meus ulls les planures de la Patagònia; aquestes planures són encara descrites per tothom com tristes i inútils. Poden descriure’s únicament per les seves característiques negatives: sense habitatges, sense aigua, sense arbres, sense muntanyes i poc més que unes comptades plantes petites. ¿Per què aleshores –i el meu cas no és una excepció -, aquesta erma immensitat ha deixat unes arrels tan fortes en el meu record?”.
Escrit per Charles Darwin, al tornar a Anglaterra, després d’haver estat navegant durant cinc anys en el Beagle.
“Quan vostè viatgi, deixi la seva vida a casa seva, en el seu poble, en la seva ciutat. És un artefacte inútil”.
Juan Filloy, Periplo (1.930)
La Patagònia és certament immensa i forma els darrers 1.700 km. del continent sud-americà. Gran part d’aquest territori, a l’est dels Andes, està a l’Argentina –un terreny etern de cels clars i pampes marrons, inhòspit i abandonat, acompanyat sols per solitàries estàncies a on viuen milions d’ovelles.
La Patagònia argentina és una de les regions més australs del planeta. Es diu que Magallanes, quan va contactar durant la seva expedició l’any 1520 amb els indígenes tehueltxe del sud (aonikenk en el seu idioma), al voltant de l’actual port de San Julián, va anomenar “patagons” els habitants del lloc, mentre que el seu cronista Antonio de Pigafetta va batejar la regió on van tenir lloc diverses trobades amb aquests indígenes com la Patagònia o terra dels Patagons. Avui aquesta extensa regió que té forma d’embut i que ocupa la part meridional de Sud-amèrica, comparteix territori entre Argentina i Xile, i ofereix uns quants dels paisatges més bonics del món que es poden contemplar en la seva màxima esplendor durant la primavera i l’estiu australs, és a dir, entre els mesos d’octubre i maig. Un viatge amb la natura com a protagonista principal que complementarem amb la visita a una de les ciutats més cosmopolites d’Amèrica del Sud: Buenos Aires.
A El Calafate, gairebé tocant a la Terra del Foc, et diuen que si et llencessis a l’aigua faries la volta al món; no hi ha res més al sud, exceptuant el pol, és clar. Els impressionants Andes, la frontera amb Xile i les glaceres, sobretot el Perito Moreno, conformen un dels paisatges més esplèndids d’Argentina, i és una de les zones del país de la qual els argentins estan més orgullosos.
Província de Rio Negro
San Carlos de Bariloche
Aquesta ciutat destaca per la fesomia arquitectònica dels seus edificis de pedra i fusta. El nom li va donar Carlos Widerhold, viatger d’origen alemany que el 1895 va arribar des de Xile, va mirar al seu voltant i va dir: “Aquí em quedo”, i va construir la primera casa a pocs metres del que avui és el centre de la ciutat. San Carlos de Bariloche és un lloc de pas per quedar-s’hi tota la vida. Especialment indicat pels que estimen les muntanyes.
El cognom de Bariloche ve d’antic, una deformació soferta per la paraula maputxe “Vuriloche” que significa “gent que viu darrere de les muntanyes”
Aquí han torbat la seva llar suissos que cerquen altres cims, alemanys que fugien de les guerres, danesos, lituans o russos amb l’esperança posada en trobar la terra promesa. També hi trobarem siris i iranians amb ganes d’integrar-se.
Si no fos per l’enorme bandera argentina que oneja en front del centre cívic i per aquesta llum diàfana que inunda l’ambient, es diria que aquest lloc forma part d’un paisatge alpí.
El cim més alt de la zona és el Cerro Tronador, una massa de 3.554 metres a la que batejaren així pel soroll que s’escolta freqüentment quan es provoquen espectaculars despreniments de gel.
La seva Plaça té un simpàtic rellotge que mostra al donar les dotze, quatre imatges de fusta de personatges representatius de la ciutat: un indi, un missioner, un conqueridor i un pagès.
Interessant Museu de la Patagònia.
Què comprar: Teixits maputxes amb motius geomètrics confeccionats amb llana d’ovella en telers tradicionals, dolços artesanals de fruites del bosc, xocolates, pullovers i ceràmica. Restaurant Jauja. c/. Quaglia, 366 Tel. (02944) 42 2952
La zona té una pila de llacs, que més aviat semblen fiords i que donen al paisatge tocs desordenats amb aquest blau especial que tenen les aigües australs, el blanc exacte de la neu perpetua, el verd canviant del bosc patagònic que en el Parc Nacional Nahuel Huapi, aconsegueix un punt molt alt de bellesa contemplativa.
Un dels atractius majors d’aquesta zona consisteix en recórrer el llac Nahuel Huapi en el que s’anomena “circuit Chico”, especialment a la primavera, quan lavanda (aquí anomenada melihue) inunda el camp amb el morat suau de les seves petites flors junt al vermell de la rosa mosqueta, l’estrelleta i el amancay, la rosa de la reina mora o mel groc de la “topa topa”.
També la península del Llao Llao (nom d’un fong que significa “dolç i bonic”) és un bonic lloc per visitar. El bosc del Parc Nacional de los Arrayanes de la península de Quetrihué, el llac Mascardí, una superfície d’aigües tranqui-les, color verd maragda entre un paisatge romàntic, la vall Encantada, en la carretera que tanca el cercle per Villa Traful i La Angostura (Circuit Grande), conjunt de formes sorprenents que la erosió ha creat sobre la naturalesa rocallosa (Restaurant Los Amigos, c/. Los Taiques, 55)
“La Patagònia és com una dama difícil. Ens encisa ¡És embruixadora!. T’embolcalla en els seus braços i mai et deixa anar-te’n”.
Bruce Chatwyn “In Patagonia”.
….. Vaig veure que ja era a la Patagònia, quan vaig veure el que era la Patagònia. A Buenos Aires algú m’havia dit: “Es puro desierto, pura pampa, pura nada entre la nada…. ¡bah!”.
……Es tractava d’un vast desert espinós format per una gran varietat de plantes arbustives i herbàcies, totes elles adaptades a una pluviometria mitjana d’uns 350 mm/any (menys d’1 mm/dia), en un sòl de sorra granulada i pols blanca. Podies fer tres-cents seixanta graus de volta sobre els teus peus sense deixar de contemplar en cap moment un infinit paisatge erm, que semblava inacabable, inabastable. El vent bufava glops de soledat.
Jo em preguntava: “Què té la Patagònia, que tant encisa al viatger?”.
Enric Soler i Raspall “Per la ruta 40” pàg. 22 i 23.
“No hi ha a la vida res tant plaent als meus records com aquesta sensació d’alleugeriment, d’escapament i d’absoluta llibertat que s’experimenta en mig d’una vasta soledat, encara no trepitjada pel ésser humà, o al menys on no hi ha deixat rastres del seu pas per ella”.
W.H. Hudson “¡Por fin la Patagonia!”.
La Ruta 40 és una de les artèries de llarg recorregut més feréstegues i solitàries (si no és la que més) de tot el con sud, la qual enllaça els més de cinc mil quilòmetres que separen La Quiaca, al nord d’Argentina, de Rio Gallegos, a l’extrem sud de la Patagònia.
“Al reviure imatges del passat, freqüentment em sembla veure passar davant dels meus ulls les planures de la Patagònia; aquestes planures són encara descrites per tothom com tristes i inútils. Poden descriure’s únicament per les seves característiques negatives: sense habitatges, sense aigua, sense arbres, sense muntanyes i poc més que unes comptades plantes petites. ¿Per què aleshores –i el meu cas no és una excepció -, aquesta erma immensitat ha deixat unes arrels tan fortes en el meu record?”.
Escrit per Charles Darwin, al tornar a Anglaterra, després d’haver estat navegant durant cinc anys en el Beagle.
“Quan vostè viatgi, deixi la seva vida a casa seva, en el seu poble, en la seva ciutat. És un artefacte inútil”.
Juan Filloy, Periplo (1.930)
La Patagònia és certament immensa i forma els darrers 1.700 km. del continent sud-americà. Gran part d’aquest territori, a l’est dels Andes, està a l’Argentina –un terreny etern de cels clars i pampes marrons, inhòspit i abandonat, acompanyat sols per solitàries estàncies a on viuen milions d’ovelles.
La Patagònia argentina és una de les regions més australs del planeta. Es diu que Magallanes, quan va contactar durant la seva expedició l’any 1520 amb els indígenes tehueltxe del sud (aonikenk en el seu idioma), al voltant de l’actual port de San Julián, va anomenar “patagons” els habitants del lloc, mentre que el seu cronista Antonio de Pigafetta va batejar la regió on van tenir lloc diverses trobades amb aquests indígenes com la Patagònia o terra dels Patagons. Avui aquesta extensa regió que té forma d’embut i que ocupa la part meridional de Sud-amèrica, comparteix territori entre Argentina i Xile, i ofereix uns quants dels paisatges més bonics del món que es poden contemplar en la seva màxima esplendor durant la primavera i l’estiu australs, és a dir, entre els mesos d’octubre i maig. Un viatge amb la natura com a protagonista principal que complementarem amb la visita a una de les ciutats més cosmopolites d’Amèrica del Sud: Buenos Aires.
A El Calafate, gairebé tocant a la Terra del Foc, et diuen que si et llencessis a l’aigua faries la volta al món; no hi ha res més al sud, exceptuant el pol, és clar. Els impressionants Andes, la frontera amb Xile i les glaceres, sobretot el Perito Moreno, conformen un dels paisatges més esplèndids d’Argentina, i és una de les zones del país de la qual els argentins estan més orgullosos.
Província de Rio Negro
San Carlos de Bariloche
Aquesta ciutat destaca per la fesomia arquitectònica dels seus edificis de pedra i fusta. El nom li va donar Carlos Widerhold, viatger d’origen alemany que el 1895 va arribar des de Xile, va mirar al seu voltant i va dir: “Aquí em quedo”, i va construir la primera casa a pocs metres del que avui és el centre de la ciutat. San Carlos de Bariloche és un lloc de pas per quedar-s’hi tota la vida. Especialment indicat pels que estimen les muntanyes.
El cognom de Bariloche ve d’antic, una deformació soferta per la paraula maputxe “Vuriloche” que significa “gent que viu darrere de les muntanyes”
Aquí han torbat la seva llar suissos que cerquen altres cims, alemanys que fugien de les guerres, danesos, lituans o russos amb l’esperança posada en trobar la terra promesa. També hi trobarem siris i iranians amb ganes d’integrar-se.
Si no fos per l’enorme bandera argentina que oneja en front del centre cívic i per aquesta llum diàfana que inunda l’ambient, es diria que aquest lloc forma part d’un paisatge alpí.
El cim més alt de la zona és el Cerro Tronador, una massa de 3.554 metres a la que batejaren així pel soroll que s’escolta freqüentment quan es provoquen espectaculars despreniments de gel.
La seva Plaça té un simpàtic rellotge que mostra al donar les dotze, quatre imatges de fusta de personatges representatius de la ciutat: un indi, un missioner, un conqueridor i un pagès.
Interessant Museu de la Patagònia.
Què comprar: Teixits maputxes amb motius geomètrics confeccionats amb llana d’ovella en telers tradicionals, dolços artesanals de fruites del bosc, xocolates, pullovers i ceràmica. Restaurant Jauja. c/. Quaglia, 366 Tel. (02944) 42 2952
La zona té una pila de llacs, que més aviat semblen fiords i que donen al paisatge tocs desordenats amb aquest blau especial que tenen les aigües australs, el blanc exacte de la neu perpetua, el verd canviant del bosc patagònic que en el Parc Nacional Nahuel Huapi, aconsegueix un punt molt alt de bellesa contemplativa.
Un dels atractius majors d’aquesta zona consisteix en recórrer el llac Nahuel Huapi en el que s’anomena “circuit Chico”, especialment a la primavera, quan lavanda (aquí anomenada melihue) inunda el camp amb el morat suau de les seves petites flors junt al vermell de la rosa mosqueta, l’estrelleta i el amancay, la rosa de la reina mora o mel groc de la “topa topa”.
També la península del Llao Llao (nom d’un fong que significa “dolç i bonic”) és un bonic lloc per visitar. El bosc del Parc Nacional de los Arrayanes de la península de Quetrihué, el llac Mascardí, una superfície d’aigües tranqui-les, color verd maragda entre un paisatge romàntic, la vall Encantada, en la carretera que tanca el cercle per Villa Traful i La Angostura (Circuit Grande), conjunt de formes sorprenents que la erosió ha creat sobre la naturalesa rocallosa (Restaurant Los Amigos, c/. Los Taiques, 55)
Cruce de Lagos
A Puerto Pañuelo (Bariloche) s’agafa el Catamarà que fa la travessia. Es fa el recorregut per l’immens Llac Nahuel Huapi d’un intens color blau, aquest Llac està alimentat per les neus del "Cerro Bayo" i del "Cerro Otto" i principalment pel "Cerro Catedral" que és el més gran; s’arriba a Puerto Frias, d’allà es fa un recorregut amb autobús, uns quilometres replets de exuberant vegetació, fins arribar al Llac Frias, una meravella. Es pot apreciar el famós "Monte Tronador" (3.500 metres, es tracta d’un volcà amb neus perpetues, està en actiu). Arribem a Puerto Blest on es pot visitar una petita part del Parc Nacional Nahuel Huapi (te una extensió de 43.000 hectàrees), des de Puerto Blest altra vegada amb autobús i a través de immensos boscos (ens recorda la Selva Negra d’Austria), s’arriba al Paso de Pérez Rosales, frontera amb Xile i d’allà a Peulla ja en territori xilè. De nou en autobús ens encaminarem cap al "Lago de Todos los Santos" o també anomenat "Lago Esmeralda", degut al color de les seves aigües, ja que són de brillant i intens color verd, color produït pels llims i sediments que arrossega el Monte Tronador. Arribem a Petrohué, i ens aturarem a admirar els salts del Riu Petrohué, estan dins un Parc Natural, des de aquí ja es pot veure el Volcà Osorno (veure imatge) que també té neus perpètues. Es segueix per la carretera i arribem al "Lago Llanquihue", al llac més gran de Xile i d’aquí a Puerto Varas, on podrem accedir a la Patagònia xilena.
A Puerto Pañuelo (Bariloche) s’agafa el Catamarà que fa la travessia. Es fa el recorregut per l’immens Llac Nahuel Huapi d’un intens color blau, aquest Llac està alimentat per les neus del "Cerro Bayo" i del "Cerro Otto" i principalment pel "Cerro Catedral" que és el més gran; s’arriba a Puerto Frias, d’allà es fa un recorregut amb autobús, uns quilometres replets de exuberant vegetació, fins arribar al Llac Frias, una meravella. Es pot apreciar el famós "Monte Tronador" (3.500 metres, es tracta d’un volcà amb neus perpetues, està en actiu). Arribem a Puerto Blest on es pot visitar una petita part del Parc Nacional Nahuel Huapi (te una extensió de 43.000 hectàrees), des de Puerto Blest altra vegada amb autobús i a través de immensos boscos (ens recorda la Selva Negra d’Austria), s’arriba al Paso de Pérez Rosales, frontera amb Xile i d’allà a Peulla ja en territori xilè. De nou en autobús ens encaminarem cap al "Lago de Todos los Santos" o també anomenat "Lago Esmeralda", degut al color de les seves aigües, ja que són de brillant i intens color verd, color produït pels llims i sediments que arrossega el Monte Tronador. Arribem a Petrohué, i ens aturarem a admirar els salts del Riu Petrohué, estan dins un Parc Natural, des de aquí ja es pot veure el Volcà Osorno (veure imatge) que també té neus perpètues. Es segueix per la carretera i arribem al "Lago Llanquihue", al llac més gran de Xile i d’aquí a Puerto Varas, on podrem accedir a la Patagònia xilena.
Província xilena de Magallanes
Volarem des de Puerto Montt a Punta Arenas, a on agafarem uns 4 x 4 de lloguer i farem la carretera de 247 km. fins a Puerto Natales (2 h. 30 m.) i d’aquí fins al Parc Nacional de Torres del Paine (147 km. 2 hores). A la sortida de l’aeroport, ens desviarem a l’esquerra per anar a veure la pinguinera del Seno Otway, situada al nord oest de la Península de Brunswick.
Punta Arenas – Parc Nacional Torres del Paine (a uns 410 km. de Punta Arenas o 5 h.)
Aeroport de Punta Arenas – Puerto Natales 260 km. (2 h. 30 min.)
Puerto Natales – Paine (entrar per Guarderia Laguna Amarga) 110 Km. (1h. 30 min.)
Des de Puerto Natales fins l'entrada a un dels tres accessos al parc, hi ha uns 110 km. i la major part d'ells són de ripio. A mig camí, hi ha el bar El Ovejero de Cerro Castillo (lloc fronterer amb Argentina) i més enllà, en direcció al Parc i en un desviament a la dreta, el Pionero. I s'arriba a l'entrada de Laguna Amarga. Aquí s'ha de pagar en concepte d'entrada al parc (admeten tot tipus de moneda).
Volarem des de Puerto Montt a Punta Arenas, a on agafarem uns 4 x 4 de lloguer i farem la carretera de 247 km. fins a Puerto Natales (2 h. 30 m.) i d’aquí fins al Parc Nacional de Torres del Paine (147 km. 2 hores). A la sortida de l’aeroport, ens desviarem a l’esquerra per anar a veure la pinguinera del Seno Otway, situada al nord oest de la Península de Brunswick.
Punta Arenas – Parc Nacional Torres del Paine (a uns 410 km. de Punta Arenas o 5 h.)
Aeroport de Punta Arenas – Puerto Natales 260 km. (2 h. 30 min.)
Puerto Natales – Paine (entrar per Guarderia Laguna Amarga) 110 Km. (1h. 30 min.)
Des de Puerto Natales fins l'entrada a un dels tres accessos al parc, hi ha uns 110 km. i la major part d'ells són de ripio. A mig camí, hi ha el bar El Ovejero de Cerro Castillo (lloc fronterer amb Argentina) i més enllà, en direcció al Parc i en un desviament a la dreta, el Pionero. I s'arriba a l'entrada de Laguna Amarga. Aquí s'ha de pagar en concepte d'entrada al parc (admeten tot tipus de moneda).
Viatjarem a la zona més austral del planeta per a gaudir visitant dos bells parcs nacionals: Torres del Paine a Xile i el Parc Nacional les Glaceres a Argentina, que acull la famosa glacera Perito Moreno.
En aquest breu però complet recorregut realitzarem diverses activitats que ens permetran conèixer a fons aquests atractius llocs. Farem una excursió en el parc Torres del Paine visitant la cascada Salto Grande, el Llac Pehoé, i la glacera Grey, una massa blanca d’impressionants dimensions. Tindrem temps per a realitzar el trekking que va a la base de les impressionants Torres de granit, que van donar nom al parc.
Realitzarem una navegació a la glacera Grey para gaudir de les seves curioses formacions i brindar amb gel mil·lenari. Farem farcits de flora i fauna.
Creuarem finalment a Argentina, al poble de Calafate, per a visitar la glacera Perito Moreno. Calçats amb grampons i piolet realitzarem un apassionant mini trekking sobre el gel de la glacera. Tota una experiència!
Realitzarem una navegació a la glacera Grey para gaudir de les seves curioses formacions i brindar amb gel mil·lenari. Farem farcits de flora i fauna.
Creuarem finalment a Argentina, al poble de Calafate, per a visitar la glacera Perito Moreno. Calçats amb grampons i piolet realitzarem un apassionant mini trekking sobre el gel de la glacera. Tota una experiència!
Parc Nacional Torres del Paine
Aquest parc, amb una superfície de 181.414 Ha, és segurament un dels parcs nacionals més bonics de Sudamèrica. Posseeix paratges absolutament meravellosos, amb diversos senders habilitats per a caminades i trekkings, que recorren diferents paisatges de pampes, espessos boscos magallànics, llacs amb grans trossos de gel i impressionants glaceres, i tot això envoltat de gegantines moles rocoses que caracteritzen la silueta del parc. El Parc nacional de las Torres del Paine, està declarat Reserva Mundial de la Biosfera.
Apart del senderisme es poden fer altres activitats com escalada, kaiak, rafting, pesca o observació de la variada flora i fauna del parc. En fi, un paradís per als excursionistes i amants de la natura. Per a obtenir informació sobre el parc es poden visitar les oficines de CONAF, el servei de parcs nacionals, al carrer O’Higgins, 584 de Puerto Natales. En alguns quioscos i agències es pot adquirir un complet plànol del parc, amb totes les rutes i senders indicats.
Entre les coses a veure en aquest parc destaquem els famosos cims granítics de les Torres i els Cuernos del Paine (amb alçades que oscil·len entre els 2.200 i 2.600 m.), els llacs i llacunes de colors variats i originats pel desgel de les glaceres (com el Nordenskjold, Pehoé, Toro, Sarmiento, Grey o Laguna Azul), les glaceres (el Grey o el Dickson), i els salts d'aigua (el Salto Grande o el Salto Chico). Però el millor de tot, és, sens dubte, contemplar el reflex de la lluna plena en el llac Pehoé o una matinada inoblidable, que tenyeix de rosa el Paine.
Aquest parc, amb una superfície de 181.414 Ha, és segurament un dels parcs nacionals més bonics de Sudamèrica. Posseeix paratges absolutament meravellosos, amb diversos senders habilitats per a caminades i trekkings, que recorren diferents paisatges de pampes, espessos boscos magallànics, llacs amb grans trossos de gel i impressionants glaceres, i tot això envoltat de gegantines moles rocoses que caracteritzen la silueta del parc. El Parc nacional de las Torres del Paine, està declarat Reserva Mundial de la Biosfera.
Apart del senderisme es poden fer altres activitats com escalada, kaiak, rafting, pesca o observació de la variada flora i fauna del parc. En fi, un paradís per als excursionistes i amants de la natura. Per a obtenir informació sobre el parc es poden visitar les oficines de CONAF, el servei de parcs nacionals, al carrer O’Higgins, 584 de Puerto Natales. En alguns quioscos i agències es pot adquirir un complet plànol del parc, amb totes les rutes i senders indicats.
Entre les coses a veure en aquest parc destaquem els famosos cims granítics de les Torres i els Cuernos del Paine (amb alçades que oscil·len entre els 2.200 i 2.600 m.), els llacs i llacunes de colors variats i originats pel desgel de les glaceres (com el Nordenskjold, Pehoé, Toro, Sarmiento, Grey o Laguna Azul), les glaceres (el Grey o el Dickson), i els salts d'aigua (el Salto Grande o el Salto Chico). Però el millor de tot, és, sens dubte, contemplar el reflex de la lluna plena en el llac Pehoé o una matinada inoblidable, que tenyeix de rosa el Paine.
Excursió a la base de les Torres del Paine.
Aquesta excursió ens durà als peus de les mítiques torres de roca de granit, a través d'una caminada per estrets passos i escarpades pujades.
Ens llevarem a les 6, esmorzarem quelcom i començarem a caminar sortint de l'Hostería Las Torres a les 7 h.
Iniciarem la caminada cap al Refugio Chileno. El primer tram de camí és suau, però ràpidament comença la pujada fins arribar dalt d'un turó. A partir d'aquí el camí va resseguint la carena de la muntanya i a estones va penjat sobre el buit (quan bufa vent cal vigilar molt perquè la força del vent ens pot treure fora del camí). Al començament de la travessa trobarem el riu Ascensio el qual ens obligarà a travessar per una passarel·la, per a així ascendir i arribar, en menys de dues hores de camí, al Refugio Chileno. El paisatge és molt i molt bonic. El darrer tros és de baixada fins arribar al Refugio Chileno, situat a la vora del riu Ascensio i encanonat en una estreta vall entre muntanyes. El temps emprat fins aquí va ser de 1 h. 30 m. aproximadament.
Passat el refugi ens queden tres hores més per arribar a la base de les Torres. Seguirem vorejant el riu Ascensio. Passarem l’hora següent per un bosc bastant dens de vegetació, i començarem el tram final de 800 metres per sobre d’unes roques.
A mesura que prenem més altura haurem d’adaptar-nos a diferents climes, per la proximitat que tindrem al camp de gel patagònic.
El camí des del Refugio Chileno al Mirador de las Torres del Paine és suau i de no molta dificultat al principi (transcorre paral·lel al riu Ascensio), però a partir d'un punt s'ha de pujar per entre les pedres de la morrena d'una antiga glacera.
Al final el premi: amb una mica de sort, a ple sol i sense cap núvol, realment l’esforç que haurem fet i el que veurem, valdrà molt la pena, un dels llocs mes bonics del viatge per Xile: una llacuna als peus de les majestuoses Torres del Paine.
Les Torres Sud, Central i Nord comprenen aquest espectacular paisatge que per anys ha estat contemplat per milers d’excursionistes de tot el món, així com també les seves parets de més d’un quilòmetre han desafiat a expedicions que enyoren arribar a els seus cims.
Es tracta d'una ascensió dura. Però en arribar al mirador, dalt de tot, la recompensa és una extraordinària vista de les tres torres granítiques (si els núvols no ho impedeixen), d'alçades compreses entre els 2.500 i 2.800 m., i un petit llac en la seva base. En total són, des del refugi unes dues hores i quart per cobrir aquesta distància (aproximadament el mateix temps que per fer el camí de tornada). Com en tota la zona, el temps és molt canviant i cal anar ben preparats per al fred.
El camí de tornada a l'Hostería Las Torres, bàsicament és de baixada (Total caminat: 9 h.) Una de les excursions més complertes que es poden realitzar, tot i que requereix un esforç.
Recorregut:
5′5 km (1 h. 30 m.): Alberg Las Torres - Alberg Chileno
3′2 km (1 h. 45 m.): Alberg Chileno - Campament Torres (no arribem per que el desviament està abans)
0′8 km (45 min.): Campament Torres - Base Las Torres
Total 9 hores entre anar i tornar, (19 km. - 900 m. de desnivell)
“Si sou dels pocs que heu decidit viatjar al Paine, sereu recompensats amb vistes de muntanyes increïbles i belles com les que més, del món sencer. Potser també tingueu sort i pugeu gaudir del plaer de caminar sota el sol resplendent i entre brises lleugeres. Jo, per la meva banda, ja compto els dies que em queden per tornar-hi en el proper viatge.
Josep
Caminada al mirador de Nordenskjold.
A la riba del llac Pehoé, salto Grande (a on les aigües del llac Nordenskjold entren al llac Pehoé, llac Nordenskjold. Vista global cap a la vall del Francès, macis del Paine Grande i Cuernos del Paine.
Pudeto està al costat del llac Pehoé (des d'aquí surt el catamarà Hielos Patagónicos que travessa el llac fins al càmping i refugi Pehoé). A Pudeto deixem el 4 x 4 i continuarem a peu durant 1 km per una pista ample fins arribar a un mirador sobre el salt d'aigua Salto Grande, on l'aigua es precipita per un desnivell existent entre els llacs Nordenskjold i Pehoé. Es tracta d'un salt modest però bonic per l'entorn i el color turquesa de l'aigua. Continuant camí per un petit sender (indicat com Mirador de los Cuernos) entre precioses plantes patagòniques s'arriba finalment a un punt al costat sud del llac Nordenskjold, anomenat Mirador de los Cuernos. Des d'aquest punt hi ha una vista impressionant sobre el llac i especialment sobre els Cuernos del Paine. Es tracta d'un camí fàcil d'uns 5 km que es fa en poc més d'una hora.
Després d'una estona de contemplació d'aquest paisatge indescriptible fem de nou el camí de tornada. Pel camí es fàcil veure guanacs.
Navegació al glacial Grey.
Navegació de mig dia pel llac Grey fins arribar a la gelera del mateix nom. Increïbles vistes del glacial. Caminada per la platja cementiri d’icebergs fins a la península del llac Grey.
A la riba del llac Pehoé, salto Grande (a on les aigües del llac Nordenskjold entren al llac Pehoé, llac Nordenskjold. Vista global cap a la vall del Francès, macis del Paine Grande i Cuernos del Paine.
Pudeto està al costat del llac Pehoé (des d'aquí surt el catamarà Hielos Patagónicos que travessa el llac fins al càmping i refugi Pehoé). A Pudeto deixem el 4 x 4 i continuarem a peu durant 1 km per una pista ample fins arribar a un mirador sobre el salt d'aigua Salto Grande, on l'aigua es precipita per un desnivell existent entre els llacs Nordenskjold i Pehoé. Es tracta d'un salt modest però bonic per l'entorn i el color turquesa de l'aigua. Continuant camí per un petit sender (indicat com Mirador de los Cuernos) entre precioses plantes patagòniques s'arriba finalment a un punt al costat sud del llac Nordenskjold, anomenat Mirador de los Cuernos. Des d'aquest punt hi ha una vista impressionant sobre el llac i especialment sobre els Cuernos del Paine. Es tracta d'un camí fàcil d'uns 5 km que es fa en poc més d'una hora.
Després d'una estona de contemplació d'aquest paisatge indescriptible fem de nou el camí de tornada. Pel camí es fàcil veure guanacs.
Navegació al glacial Grey.
Navegació de mig dia pel llac Grey fins arribar a la gelera del mateix nom. Increïbles vistes del glacial. Caminada per la platja cementiri d’icebergs fins a la península del llac Grey.
La glacera Grey és la de major magnitud de totes les existents dins del Parc Nacional Torres del Paine, forma part del Camp de Gel Patagònic Sud. La glacera Grey, nascuda en el camp de gel sud, formada per una massa de gel de 6 Km. d'ample i més de 30 m. d'alçada. Partim des de l’Hostería Grey. En el camí, fins a l’embarcació, travessarem una platja i veurem trossos de timpans, despresos de la mateixa glacera. Després, en el nostre recorregut, veurem més timpans, que suren en el llac, amb diferents formes i tonalitats, fins que ens acostem al capdavant de la glacera Grey i la contemplem en tota la seva esplendor.
Laguna Amarga i Laguna Azul.
Amb una de les millors vistes a les Torres del Paine reflectint-se, els dies clars, en el llac.
Caminada per la Laguna Verde.
Caminarem pel bosc proper a la llacuna Verda i dinarem a la Estància El Lazo (Hosteria Mirador del Paine. Tel. 56-61 228712). El darrer dia, ja de tornada a Puerto Natales.
Laguna Amarga i Laguna Azul.
Amb una de les millors vistes a les Torres del Paine reflectint-se, els dies clars, en el llac.
Caminada per la Laguna Verde.
Caminarem pel bosc proper a la llacuna Verda i dinarem a la Estància El Lazo (Hosteria Mirador del Paine. Tel. 56-61 228712). El darrer dia, ja de tornada a Puerto Natales.
Puerto Natales (província xilena d'Última Esperanza) serveix bàsicament com a lloc de trànsit i camp base per a organitzar els aspectes logístics de l'excursió al parc nacional Torres del Paine: allotjament, transport, menjar, compra de material, etc. Fundada a l’any 1911, compta amb 20.500 habitants.
Si disposem d'algun temps extra val la pena fer una passejada pels carrers d'aquest tranquil i pintoresc poble. El carrer Manuel Bulnes és un dels carrers principals, on podem trobar restaurants, hotels, bancs o supermercats. A la cèntrica Plaça de Armas Arturo Prat trobem la bonica Església Parroquial, d'harmonioses línies arquitectòniques, i també l'edifici de la Municipalitat, amb un gran valor històric ja que representa l'arquitectura anglesa de principis del segle XX. Per últim, al carrer Phillipi, tenim un mural que relata la història de les ètnies Kaweshkar i Aonikenk, que van viure entre el mar i la pampa fins finals del s. XIX. A la costanera Pedro Montt tenim el port (on recala el transbordador a Puerto Montt i també els transatlàntics amb destinació turística a l'Antàrtida i als canals i fiords de la Patagònia xilena). S'hi poden veure un gran nombre i varietat d'aus aquàtiques i una bonica vista del Seno de Ultima Esperanza i la península Antònia Varas. Mirant en direcció nord es poden veure les glaceres Serrano i Balmaceda, pertanyents al parc nacional Bernardo O'Higgins i acabarem fent un “Pisco Sour” al bar de l’hotel Costa Australis, tot veient la posta de sol.
Si disposem d'algun temps extra val la pena fer una passejada pels carrers d'aquest tranquil i pintoresc poble. El carrer Manuel Bulnes és un dels carrers principals, on podem trobar restaurants, hotels, bancs o supermercats. A la cèntrica Plaça de Armas Arturo Prat trobem la bonica Església Parroquial, d'harmonioses línies arquitectòniques, i també l'edifici de la Municipalitat, amb un gran valor històric ja que representa l'arquitectura anglesa de principis del segle XX. Per últim, al carrer Phillipi, tenim un mural que relata la història de les ètnies Kaweshkar i Aonikenk, que van viure entre el mar i la pampa fins finals del s. XIX. A la costanera Pedro Montt tenim el port (on recala el transbordador a Puerto Montt i també els transatlàntics amb destinació turística a l'Antàrtida i als canals i fiords de la Patagònia xilena). S'hi poden veure un gran nombre i varietat d'aus aquàtiques i una bonica vista del Seno de Ultima Esperanza i la península Antònia Varas. Mirant en direcció nord es poden veure les glaceres Serrano i Balmaceda, pertanyents al parc nacional Bernardo O'Higgins i acabarem fent un “Pisco Sour” al bar de l’hotel Costa Australis, tot veient la posta de sol.
362 km. d’autobús de línia des de Puerto Natales fins a El Calafate
Província de Santa Cruz
El Calafate
Aquesta població serveix com a base per visitar la part sud del P.N. Los Glaciares, especialment la famosa glacera Perito Moreno, però també com a escala tècnica en el viatge al Chaltén i el Fitz Roy venint del sud o de Xile. Apart d'això El Calafate no té massa més interès.
Una activitat a fer és passejar pel carrer principal, l'Av. Libertador, on es concentren bona part de les botigues, agències, bancs, bars i restaurants. A 1 km. al nord del centre i sobre la vora del llac Argentino es pot visitar la Laguna Nimez, on es concentren gran quantitat d'aus, especialment flamencs, cignes de coll negre, ànecs, etc.
Diuen que si es menja la mora del calafate (el fruit d’aquesta planta que dóna nom a la ciutat) s’assegura el tornar un altre cop. Nosaltres no la varem menjar, però hi tornem... A on si que podem anar a menjar és a un dels més afamats restaurants, situat a l’entrada: La Tablita, Coronel Rosales, 28 Tel. 02902 491065
Parc Nacional Los Glaciares (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1981). Es troba al sud de la Patagònia, a uns 80 km. de El Calafate, 80 km. per un territori en el que s’aixequen un parell de granges i res més. Aquest parc nacional té una superfície de 600.000 Ha. i unes 356 glaceres, encara que la més coneguda de totes, sense cap dubte, és l'espectacular glacera Perito Moreno, la més bonica de la Terra i una de les visites inexcusables de l’Argentina, (“Mirar-lo és veure’l sempre per primer cop” – José Luís Borges) una de les poques al món que encara avancen. (Cal advertir que aquest fenomen natural no es troba prop de la ciutat de Perito Moreno ni del parc nacional del mateix nom)
El Perito Moreno té la particularitat d'avançar de forma permanent sobre les aigües del llac Argentino fins formar un dic de gel que barra el pas de l'aigua i forma un embassament d'una porció del llac. En elevar-se les aigües d'aquest tros la pressió sobre la paret de la glacera va augmentant fins que es trenca de forma violenta, amb un soroll que es sent a 80 km. de distància, deixant de nou pas lliure a les aigües del llac. Entre 1915 i 1988 aquest espectacular fenomen de la natura es va repetir 15 cops, però amb l'escalfament global del planeta sembla que s'ha frenat una mica l'avanç de la glacera i des de l'any 1988 no ha tornat a passar fins a aquest any 2008 i és impossible saber quan es tornarà a donar. La singularitat del Perito Moreno resideix en aquest avançament de la seva línia de front que es manté en equilibri des de fa més de vuit dècades i és l’única que no està en retrocés del conjunt de les del Camp de Glaç Sud, ja que quasi totes les geleres del planeta es troben en retrocés com a conseqüència de l’escalfament global. De continuar el canvi climàtic, el Perito Moreno pot començar molt aviat a retrocedir i les pròximes generacions ja no podran observar la colossal caiguda de torres de gel del grandària d’un bloc de pisos (uns 60 m.)
Es necessita un dia sencer per a l'excursió a la glacera Perito Moreno. Aquesta comença sobre les 8:30 h. en que el minibús de l'agència contractada passa a recollir-nos per l'hotel on estem allotjats. Els primers 45 km són per entre un paisatge d'estepa patagònica. El minibús s'atura en un punt proper a l'Estancia Alice per poder gaudir d'una excel·lent panoràmica sobre el llac Argentino. Aquest llac és el més gran d'Argentina i el tercer de Sudamèrica (60 km de llarg i fins a 20 km d’ampla). Té un color verd turquesa que recorda al d'algunes platges tropicals, degut a la presència de partícules molt fines en suspensió, anomenades llet glacial, producte de l’abrasió de les glaceres sobre les roques. Pel camí al parc és possible veure guanacs o còndors, a més de les ja clàssiques ovelles presents en qualsevol paisatge de la Patagònia. A pocs quilòmetres d'aquest punt es troba l'entrada pròpiament dita al parc nacional, on s'ha de pagar en concepte d'entrada (40.- pesos argentins). A partir d'aquí hi ha un canvi important en la vegetació, apareixent arbres i arbustos com les lengas, ñires i guindos, apart de flors de diversos colors, especialment el notro de color vermell intens i típica del bosc andí patagònic. La següent parada és en un mirador (davant l'hotel de luxe Los Notros) des d'on tenim l'oportunitat d'impressionar-nos per primer cop veient de lluny la glacera.
Província de Santa Cruz
El Calafate
Aquesta població serveix com a base per visitar la part sud del P.N. Los Glaciares, especialment la famosa glacera Perito Moreno, però també com a escala tècnica en el viatge al Chaltén i el Fitz Roy venint del sud o de Xile. Apart d'això El Calafate no té massa més interès.
Una activitat a fer és passejar pel carrer principal, l'Av. Libertador, on es concentren bona part de les botigues, agències, bancs, bars i restaurants. A 1 km. al nord del centre i sobre la vora del llac Argentino es pot visitar la Laguna Nimez, on es concentren gran quantitat d'aus, especialment flamencs, cignes de coll negre, ànecs, etc.
Diuen que si es menja la mora del calafate (el fruit d’aquesta planta que dóna nom a la ciutat) s’assegura el tornar un altre cop. Nosaltres no la varem menjar, però hi tornem... A on si que podem anar a menjar és a un dels més afamats restaurants, situat a l’entrada: La Tablita, Coronel Rosales, 28 Tel. 02902 491065
Parc Nacional Los Glaciares (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1981). Es troba al sud de la Patagònia, a uns 80 km. de El Calafate, 80 km. per un territori en el que s’aixequen un parell de granges i res més. Aquest parc nacional té una superfície de 600.000 Ha. i unes 356 glaceres, encara que la més coneguda de totes, sense cap dubte, és l'espectacular glacera Perito Moreno, la més bonica de la Terra i una de les visites inexcusables de l’Argentina, (“Mirar-lo és veure’l sempre per primer cop” – José Luís Borges) una de les poques al món que encara avancen. (Cal advertir que aquest fenomen natural no es troba prop de la ciutat de Perito Moreno ni del parc nacional del mateix nom)
El Perito Moreno té la particularitat d'avançar de forma permanent sobre les aigües del llac Argentino fins formar un dic de gel que barra el pas de l'aigua i forma un embassament d'una porció del llac. En elevar-se les aigües d'aquest tros la pressió sobre la paret de la glacera va augmentant fins que es trenca de forma violenta, amb un soroll que es sent a 80 km. de distància, deixant de nou pas lliure a les aigües del llac. Entre 1915 i 1988 aquest espectacular fenomen de la natura es va repetir 15 cops, però amb l'escalfament global del planeta sembla que s'ha frenat una mica l'avanç de la glacera i des de l'any 1988 no ha tornat a passar fins a aquest any 2008 i és impossible saber quan es tornarà a donar. La singularitat del Perito Moreno resideix en aquest avançament de la seva línia de front que es manté en equilibri des de fa més de vuit dècades i és l’única que no està en retrocés del conjunt de les del Camp de Glaç Sud, ja que quasi totes les geleres del planeta es troben en retrocés com a conseqüència de l’escalfament global. De continuar el canvi climàtic, el Perito Moreno pot començar molt aviat a retrocedir i les pròximes generacions ja no podran observar la colossal caiguda de torres de gel del grandària d’un bloc de pisos (uns 60 m.)
Es necessita un dia sencer per a l'excursió a la glacera Perito Moreno. Aquesta comença sobre les 8:30 h. en que el minibús de l'agència contractada passa a recollir-nos per l'hotel on estem allotjats. Els primers 45 km són per entre un paisatge d'estepa patagònica. El minibús s'atura en un punt proper a l'Estancia Alice per poder gaudir d'una excel·lent panoràmica sobre el llac Argentino. Aquest llac és el més gran d'Argentina i el tercer de Sudamèrica (60 km de llarg i fins a 20 km d’ampla). Té un color verd turquesa que recorda al d'algunes platges tropicals, degut a la presència de partícules molt fines en suspensió, anomenades llet glacial, producte de l’abrasió de les glaceres sobre les roques. Pel camí al parc és possible veure guanacs o còndors, a més de les ja clàssiques ovelles presents en qualsevol paisatge de la Patagònia. A pocs quilòmetres d'aquest punt es troba l'entrada pròpiament dita al parc nacional, on s'ha de pagar en concepte d'entrada (40.- pesos argentins). A partir d'aquí hi ha un canvi important en la vegetació, apareixent arbres i arbustos com les lengas, ñires i guindos, apart de flors de diversos colors, especialment el notro de color vermell intens i típica del bosc andí patagònic. La següent parada és en un mirador (davant l'hotel de luxe Los Notros) des d'on tenim l'oportunitat d'impressionar-nos per primer cop veient de lluny la glacera.
Arribarem a la zona de les passarel·les de la Península de Magallanes. Aquí es pot aprofitar per menjar alguna cosa en la Confiteria que hi ha a l'entrada de les passarel·les, tot i que recomanem portar menjar i beguda des de El Calafate perquè aquí és car i no hi ha molta varietat. En aquest punt disposem de més de tres hores per gaudir de les excel·lents vistes i perspectives sobre la glacera sense córrer cap risc. L'alçada real de la paret i les torres de gel, a 60 m. sobre el nivell de l'aigua del llac. Si el dia està ennuvolat i no fa sol podrem apreciar molt millor les formes i contrastos de colors blancs i blaus, ja que en cas contrari la llum solar es reflecteix sobre el gel i es perd contrast (especialment per a les fotos). El gel mostra una gamma quasi complerta de blaus – des de el marí més fosc fins al turquesa que recorda les aigües del Carib. La tonalitat del llac en aquesta zona se l’ha batejat com llet glacial, producte de l’abundància de partícules minerals suspeses a l’aigua, restes de materials arrossegats per la gelera.
Abans es podia baixar fins la vora del canal, però 32 persones mortes entre 1947 i 1988 a causa dels despreniments de la paret frontal van aconsellar prohibir-hi l'accés. Hi ha 3 nivells de passarel·les: intermèdia (vista superior i frontal), dreta (vista de la cara nord i del canal de los Témpanos) i inferior (vista de la cara frontal des d'una posició més propera a la glacera i baixa en alçada).
Abans es podia baixar fins la vora del canal, però 32 persones mortes entre 1947 i 1988 a causa dels despreniments de la paret frontal van aconsellar prohibir-hi l'accés. Hi ha 3 nivells de passarel·les: intermèdia (vista superior i frontal), dreta (vista de la cara nord i del canal de los Témpanos) i inferior (vista de la cara frontal des d'una posició més propera a la glacera i baixa en alçada).
La visita a Perito Moreno no solament és una inoblidable experiència visual sinó també auditiva, perquè és freqüent que grans trossos de gel es desprenguin de la paret frontal i es desplomin sobre l'aigua provocant un soroll imponent. El que senten
la majoria dels viatgers que estan als miradors de la península de Magallanes és indescriptible. La visió des dels diversos miradors és senzillament excepcional. El que contemplen és una descomunal expressió de la natura: la gelera Perito Moreno: El rei gelat de la Patagònia. Una ingent massa gelada d’uns trenta cinc kilòmetres de llarg, cinc d’ample i seixanta metres d’alçada (257 km quadrats) i que avança permanentment, lliscant a una velocitat de 100 metres per any. Tot plegat fa que, sincerament, no tinguem paraules per descriure aquesta meravella. S'ha de veure... Després anirem a fer el trekking amb grampons sobre el gel de la glacera. Un cop acabada la visita només resta tornar a El Calafate, a on s'arriba entre les 5 i les 7 de la tarda, depenent de si la climatologia permet estar més o menys estona a la zona de la glacera.
El dia següent farem la navegació pel Brazo Norte del llac Argentino per veure les glaceres Upsala (de 50 km.) Spegazzini i el llac Onelli amb un vaixell que surt de Puerto Banderas.
Gelera Spegazzini: Es caracteritza per ser la més alta de les geleres que es visiten habitualment i per la particularitat de no presentar signes de retrocés. És considerada com una de les més boniques pel seu entorn natural. Deu el seu nom al botànic Carlos Spegazzini que va realitzar els primers estudis de flora de la regió.
Badia Onelli: Rodejades pel típic bosc patagònic es troben les geleres Onelli (45 km2.) Bolado (16 km2) i Agassiz (31 km2) sembrant el llac Onelli d’infinitat de pannes de glaç que ressalten la bellesa del lloc.
Gelera Upsala: És una gelera alimentada per varies geleres que sumen al total de la conca una superfície aproximada de 1.000 km2. deu el seu nom a la ciutat sueca homònima, la universitat de la qual, va patrocinar en el segle XX, el primer estudi glaciològic de la regió. El 1952 una expedició manada pel coronel Emiliano Huerta i l’enginyer Mario Bertone, va realitzar a peu la primera travessa del Gel Continental Patagònic, travessant la gelera Upsala. Aquesta gelera a sofert un important retrocés, especialment en les darrers dues dècades. Malgrat això, és la gelera més gran del Parc Nacional i la més llarga de Sud-amèrica.
Morrenes: Són sediments rocallosos que la gelera arrossega en el seu recorregut. El seu aspecte és el d’una línia fosca en el gel. Un clar exemple és la morrena central de la glacera del Upsala.
la majoria dels viatgers que estan als miradors de la península de Magallanes és indescriptible. La visió des dels diversos miradors és senzillament excepcional. El que contemplen és una descomunal expressió de la natura: la gelera Perito Moreno: El rei gelat de la Patagònia. Una ingent massa gelada d’uns trenta cinc kilòmetres de llarg, cinc d’ample i seixanta metres d’alçada (257 km quadrats) i que avança permanentment, lliscant a una velocitat de 100 metres per any. Tot plegat fa que, sincerament, no tinguem paraules per descriure aquesta meravella. S'ha de veure... Després anirem a fer el trekking amb grampons sobre el gel de la glacera. Un cop acabada la visita només resta tornar a El Calafate, a on s'arriba entre les 5 i les 7 de la tarda, depenent de si la climatologia permet estar més o menys estona a la zona de la glacera.El dia següent farem la navegació pel Brazo Norte del llac Argentino per veure les glaceres Upsala (de 50 km.) Spegazzini i el llac Onelli amb un vaixell que surt de Puerto Banderas.
Gelera Spegazzini: Es caracteritza per ser la més alta de les geleres que es visiten habitualment i per la particularitat de no presentar signes de retrocés. És considerada com una de les més boniques pel seu entorn natural. Deu el seu nom al botànic Carlos Spegazzini que va realitzar els primers estudis de flora de la regió.
Badia Onelli: Rodejades pel típic bosc patagònic es troben les geleres Onelli (45 km2.) Bolado (16 km2) i Agassiz (31 km2) sembrant el llac Onelli d’infinitat de pannes de glaç que ressalten la bellesa del lloc.
Gelera Upsala: És una gelera alimentada per varies geleres que sumen al total de la conca una superfície aproximada de 1.000 km2. deu el seu nom a la ciutat sueca homònima, la universitat de la qual, va patrocinar en el segle XX, el primer estudi glaciològic de la regió. El 1952 una expedició manada pel coronel Emiliano Huerta i l’enginyer Mario Bertone, va realitzar a peu la primera travessa del Gel Continental Patagònic, travessant la gelera Upsala. Aquesta gelera a sofert un important retrocés, especialment en les darrers dues dècades. Malgrat això, és la gelera més gran del Parc Nacional i la més llarga de Sud-amèrica.
Morrenes: Són sediments rocallosos que la gelera arrossega en el seu recorregut. El seu aspecte és el d’una línia fosca en el gel. Un clar exemple és la morrena central de la glacera del Upsala.
Serac: Són blocs de gel esquerdats, originats pels canvis de velocitat o pendent del curs de la gelera. El seu aspecte és el d’una cataracta de gel.
Gelera: Massa de gel en moviment. Per començar a moure’s una glacera necessita un gruix mínim de vint metres. A partir d’aquí, tres factors condicionaran la seva velocitat de desplaçament: el gruix, el pendent i la temperatura.
El Chaltén – Fitz Roy
Sortirem del Calafate a 2/4 de set del matí, agafarem la mítica Ruta 40 de “ripio” i vorejarem el Lago Argentino, creuarem el riu Sant Cruz (aquí parlarem de les experiències de Darwin al costat de Fitz Roy remuntant aquest riu fins a molt a prop d’aquí), després continuarem fins al riu La Leona, a on transitarem pel seu canó per arribar després d’una hora i quinze minuts a l’antic hotel de ruta Paso Hosteria La Leona (quasi un museu de la Ruta 40) a on podrem prendre un cafè amb pastis casolà. Des de aquí continuarem vorejant el llac Viedma, ja amb tota la serralada dels Andes al fons (inclosos el Fitz Roy i el Cerro Torre) fins al poblet de muntanya de El Chaltén, a on arribarem després de 3 hores de viatge, havent recorregut 220 kms.
Sens dubte el cim principal d’aquesta zona és el Fitz Roy (o Chalten pels aborígens) amb una alçada de 3.441 m. també trobarem el Cerro Torre de 3.128 m. Dos de les muntanyes més difícils d’escalar en tot el món.
La localitat de El Chaltén s’anomena, justificadament la capital del trekking.
Nosaltres farem un trekking fins a la Laguna Capri (3 h. aprox. anar i tornar). La Laguna és un bonic paisatge ple de color i d’aus.
Després tornarem a El Chaltén per agafar el mini-bús i seguint la ruta 23, a 5 km. trobarem un camí a l’esquerra (senyalat) que en 15 minuts ens durà a el Chorrillo del Salto, salt que correspon al darrer tram del riu Chorrillo abans de la seva desembocadura en el riu de las Vueltas.
Tornarem mini-bús i seguirem per la pista durant 30 km. més (total 35 km.) fins al llac del Desierto. Un trajecte per aquells que volen viatges poc convencionals, en contacte amb la natura. Durant el trajecte, si el temps o permet, podrem veure la cara nord del Fitz Roy. Creuarem els ponts sobre el riu Blanco i el riu Eléctrico, continuant pel marge oest de la llacuna Cóndor, fins arribar a la Estància Lago del Desierto, final de la pista.
El nostre programa per aquest dia serà:
- Sortir de El Calafate ben d'hora (dos quarts de set del matí)
- 8 h. - Parada a La Leona
- 10 h. - Arribar a El Chalten. Aquí farem un petit trekking fins a la Laguna Capri (unes 3 hores anar i tornar)
- 13,30 h. - Dinarem quelcom a El Chalten
- 14,30 h. Sortida direcció a la Laguna Capri, amb parada de 45 minuts a l'anar per poder anar a peu fins a El Chorrillo del Salto
- 17,30 h. Tornarem a estar a El Chalten i sortim en direcció a El Calafate, amb parada a La Leona.
- 20,45 h. - Arribada a El Calafate.
El Chaltén – Fitz Roy
Sortirem del Calafate a 2/4 de set del matí, agafarem la mítica Ruta 40 de “ripio” i vorejarem el Lago Argentino, creuarem el riu Sant Cruz (aquí parlarem de les experiències de Darwin al costat de Fitz Roy remuntant aquest riu fins a molt a prop d’aquí), després continuarem fins al riu La Leona, a on transitarem pel seu canó per arribar després d’una hora i quinze minuts a l’antic hotel de ruta Paso Hosteria La Leona (quasi un museu de la Ruta 40) a on podrem prendre un cafè amb pastis casolà. Des de aquí continuarem vorejant el llac Viedma, ja amb tota la serralada dels Andes al fons (inclosos el Fitz Roy i el Cerro Torre) fins al poblet de muntanya de El Chaltén, a on arribarem després de 3 hores de viatge, havent recorregut 220 kms.
Sens dubte el cim principal d’aquesta zona és el Fitz Roy (o Chalten pels aborígens) amb una alçada de 3.441 m. també trobarem el Cerro Torre de 3.128 m. Dos de les muntanyes més difícils d’escalar en tot el món.
La localitat de El Chaltén s’anomena, justificadament la capital del trekking.
Nosaltres farem un trekking fins a la Laguna Capri (3 h. aprox. anar i tornar). La Laguna és un bonic paisatge ple de color i d’aus.
Després tornarem a El Chaltén per agafar el mini-bús i seguint la ruta 23, a 5 km. trobarem un camí a l’esquerra (senyalat) que en 15 minuts ens durà a el Chorrillo del Salto, salt que correspon al darrer tram del riu Chorrillo abans de la seva desembocadura en el riu de las Vueltas.
Tornarem mini-bús i seguirem per la pista durant 30 km. més (total 35 km.) fins al llac del Desierto. Un trajecte per aquells que volen viatges poc convencionals, en contacte amb la natura. Durant el trajecte, si el temps o permet, podrem veure la cara nord del Fitz Roy. Creuarem els ponts sobre el riu Blanco i el riu Eléctrico, continuant pel marge oest de la llacuna Cóndor, fins arribar a la Estància Lago del Desierto, final de la pista.
El nostre programa per aquest dia serà:
- Sortir de El Calafate ben d'hora (dos quarts de set del matí)
- 8 h. - Parada a La Leona
- 10 h. - Arribar a El Chalten. Aquí farem un petit trekking fins a la Laguna Capri (unes 3 hores anar i tornar)
- 13,30 h. - Dinarem quelcom a El Chalten
- 14,30 h. Sortida direcció a la Laguna Capri, amb parada de 45 minuts a l'anar per poder anar a peu fins a El Chorrillo del Salto
- 17,30 h. Tornarem a estar a El Chalten i sortim en direcció a El Calafate, amb parada a La Leona.
- 20,45 h. - Arribada a El Calafate.
NOTES SOBRE EL VIATGE:
Documentació.
Fer fotocòpies del passaport i bitllet d’avió i dur-los en un lloc separat. Poden resultar molt útils en cas de robatori o pèrdua.
Només és necessari un visat per a estades superiors a 90 dies. En la resta de casos és suficient amb el passaport amb una caducitat superior als 6 mesos.
Documentació de viatge
Còpia de l'itinerari en el qual es detalla el recorregut de cada dia, llocs a visitar, hotels amb telèfon i adreça, noms de corresponsals i telèfons, etc. Deixar una còpia a casa per a estar localitzats.
Maletes
L’equipatge màxim és de 20 Kg. per persona en viatges d’avió classe turista i 5 Kg. com equipatge de mà en l'interior de l’avió.
Moneda
A l'Argentina es pot canviar en bancs o en cases de canvi. En la situació actual la cotització del pes pot fluctuar substancialment d'un dia per un altre. Sempre és convenient mirar més d'un lloc abans de decidir-nos per a fer el canvi. Preferentment el canvi és de US$, però també es canvien Euros sense problemes. Es recomana portar 1/3 del pressupost previst en dòlars i la resta en Euros, que ens permeti triar en el moment de canviar a pesos amb quina divisa obtenim millor canvi en funció del preu ofert i del cost real de cada divisa (de vegades pot ser més convenient canviar dòlars i d'altres Euros).
Per una altra banda comproveu que els bitllets de dòlars que porteu no tenen taques o guixades, ja que en alguns llocs no els accepten de cap manera. A Xile és més còmode i s'obté millor canvi (incloses les comissions bancàries) traient pesos xilens d'un caixer automàtic amb targeta VISA que canviant directament al banc o a una casa de canvi.
Generalment les targetes de crèdit es poden utilitzar en el pagament d'hotels, restaurants, botigues, i d'altres serveis, però cal tenir en compte que de vegades es carrega un percentatge addicional per cobrir el cost carregat per l'entitat bancària al comerciant (especialment a Argentina). Per tant aconsello demanar abans si hi ha algun càrrec o no (en molts llocs aquest és indicat per algun rètol a l'establiment). De tota manera a Argentina obtindrem millors preus si paguem amb pesos i en efectiu que pagant amb dòlars o targeta de crèdit.
1 Euro = 4,50 pesos aproximadament.
Vacunes i salut
No en calen.
Menjar i beguda:
Només es deu beure aigua envasada. S’ha de comprovar que el precinte de l’aigua mineral estigui intacte perquè a vegades en els llocs del carrer emplenen les ampolles amb aigua de l’aixeta. Igualment, es deuen evitar els glaçons de gel, així com els sucs no envasats. No es recomana menjar fruita sense pelar, així com verdures crues o amanides, encara que en la majoria dels restaurants dels hotels turístics no sol existir cap risc. Tampoc cal fiar-se dels gelats que venen en els llocs al carrer.
La cuina argentina està molt bé i és molt completa, especialment en tot allò referent a la carn. Per exemple el bife de chorizo (part de l’entrecot, pot ser ample o estreta), el asado de tira, el churrasco o el matambre. En quant a postres i sabors dolços el més comú és el dulce de leche, una mena de llet condensada semicuita, o els panqueques, creps farcides de dulce de leche o flambejades amb licor. També és comú trobar gelats, amb una gran varietat de gustos.
Referent a begudes amb alcohol tenim la cervesa, la més comú és la Quilmes, o també el vi, ja que Argentina i Xile són uns dels grans productors de vi del món i, encara que no massa coneguts, solen ser de bona qualitat. La regió vinícola argentina més important és la província de Mendoza, però també n'hi ha d'altres com la vall de Riu Negro, Salta, o La Rioja.
El mate, un clàssic de les infusions a Argentina, prové de l'herba amb el mateix nom. Prendre mate és ja un costum molt arrelat al país i també és quasi un ritual social. Hi ha diversos tipus de mate, alguns molt amargs i d'altres que no ho són tant.
Equipatge aconsellat:
- Anorac amb caputxa.
- Bambes de trekking.
- Botes de muntanya.
- Buf o mocador pel coll o passamuntanyes.
- Cacau per a llavis.
- Calçat resistent per caminar.
- Càmera de fotografiar.
- Gorra.
- Cartera per a dur els documents i el diners.
- Crema de protecció solar.
- Documentació, passaport amb un mínim de sis mesos de vigència, targetes de crèdit.
- Folre polar.
- Gorra de llana.
- Guants.
- Impermeable o paraigua.
- Jersei.
- Llanterna o frontal i piles de recanvi
- Mitjons gruixuts.
- Motxilla.
- Navalla suïssa (portar-la dins de la maleta).
- Pals de caminar.
- Pantalons de trekking.
- Roba lleugera de, cotó, pel dia i d’abric per la nit.
- Samarretes de màniga llarga
- Ulleres de sol amb filtre U.V. per alta radiació.
- Entre els medicaments que convé dur estan (dur-los dins de la maleta):
- Analgèsics per als refredats i la febre.
- Antidiarreics (Fortasec, Taguinol).
- Antihistamínics (per a les picades d’insectes o el mareig).
- Col·liri.
- Crema amb hidrocortisona per a les erupcions cutànies.
- Embenes.
- Esparadrap.
- Paracetamol.
- Pinces.
- Pomada antiinflamatòria.
- Solució de sals per a la rehidratació oral en cas de diarrea.
- Tintura de iode.
- Tiretes.
- Tisores.
Electricitat
220 volts.
Telèfon
Per a trucar a Espanya marcar 00 + 34 + nombre desitjat. Evitar trucar des dels hotels perquè cobren una comissió elevada.
Clima
- Gorra.
- Cartera per a dur els documents i el diners.
- Crema de protecció solar.
- Documentació, passaport amb un mínim de sis mesos de vigència, targetes de crèdit.
- Folre polar.
- Gorra de llana.
- Guants.
- Impermeable o paraigua.
- Jersei.
- Llanterna o frontal i piles de recanvi
- Mitjons gruixuts.
- Motxilla.
- Navalla suïssa (portar-la dins de la maleta).
- Pals de caminar.
- Pantalons de trekking.
- Roba lleugera de, cotó, pel dia i d’abric per la nit.
- Samarretes de màniga llarga
- Ulleres de sol amb filtre U.V. per alta radiació.
- Entre els medicaments que convé dur estan (dur-los dins de la maleta):
- Analgèsics per als refredats i la febre.
- Antidiarreics (Fortasec, Taguinol).
- Antihistamínics (per a les picades d’insectes o el mareig).
- Col·liri.
- Crema amb hidrocortisona per a les erupcions cutànies.
- Embenes.
- Esparadrap.
- Paracetamol.
- Pinces.
- Pomada antiinflamatòria.
- Solució de sals per a la rehidratació oral en cas de diarrea.
- Tintura de iode.
- Tiretes.
- Tisores.
Electricitat
220 volts.
Telèfon
Per a trucar a Espanya marcar 00 + 34 + nombre desitjat. Evitar trucar des dels hotels perquè cobren una comissió elevada.
Clima
Les dates del nostre viatge corresponen a la primavera austral, però per la grandària del país i l'amplitud de latituds cal diferenciar entre les diferents zones visitades: a Buenos Aires podem trobar temperatures altes, però moderades (per sota de 26º C); a la resta hem de parlar de temperatures bastant fresques o, fins i tot, fredes. Quan fa vent a la Patagònia (i és el més habitual) la sensació de fred augmenta molt. Per tant es recomana portar roba d'estiu, però sobretot roba d'hivern que abrigui molt (incloent guants, gorra, polar, etc.)
Tal com mencionen les guies la climatologia patagònica, especialment a la zona de El Calafate o les Torres del Paine és molt canviant i en un moment donat pot fer calor per anar amb màniga curta i tot seguit haver-nos de posar tota la roba d'abric que tenim a l'ennuvolar-se i bufar el vent. Ho hem pogut comprovar de primera mà...
Darreres temperatures del 2 d’octubre:
Buenos Aires: Màx.: 19 - Min.: 8
Calafate: Màx.: 10 Min.: - 1
Torres del Paine: Màx.: 11 Min.: 3
Diferencia horària.
Hivern: 3 hores a Buenos Aires i 4 hores a Xile i a la Patagonia argentina.
Estiu: 5 hores a Buenos Aires i 6 a Xile i a la Patagonia argentina.
Bibliografia
Guíes:
Argentina, Uruguay & Paraguay, Lonely Planet (ed. Abril 2002). També inclou la Patagònia xilena.
Patagonia y Tierra del Fuego. Por los confines de Argentina y Chile Revista Altaïr nº 5 (Març 2000)
Micro-diccionari
Calafate: Màx.: 10 Min.: - 1
Torres del Paine: Màx.: 11 Min.: 3
Diferencia horària.
Hivern: 3 hores a Buenos Aires i 4 hores a Xile i a la Patagonia argentina.
Estiu: 5 hores a Buenos Aires i 6 a Xile i a la Patagonia argentina.
Bibliografia
Guíes:
Argentina, Uruguay & Paraguay, Lonely Planet (ed. Abril 2002). També inclou la Patagònia xilena.
Patagonia y Tierra del Fuego. Por los confines de Argentina y Chile Revista Altaïr nº 5 (Març 2000)
Micro-diccionari
A continuació exposem una petita llista de termes utilitzats a Argentina i que hem recopilat durant el nostre viatge. Per cadascun d'ells adjuntem una explicació del mot.
Baño: serveis, WC. Boleto: bitllet d'autobús, per exemple. BsAs: acrònim de Buenos Aires. Buzo: suadera. Chacra: petita granja. Chopp: cervesa de barril. Colectivo: autobús públic local. Combi: autobús de llarga distància. Confitería: bar/cafeteria on també es serveix menjar. Costanera: carrer o carretera que voreja el mar, llac o riu. Cuadra: illa. Estancia: ranxo amb molta extensió de terra, i ara amb l'opció de realitzar-hi activitats de lleure. Factura: un tipus de pastís. Frutilla: maduixa. Medialuna: petits croissants. Picada: aperitiu, menjar per picar. Pingüinera: colònia de pingüins. Playa estacionamiento: àrea d'aparcament. Remera: samarreta de màniga curta. Remís / remise: taxi amb radioconnexió. Ripio: pista de terra. Subte: el metro a Buenos Aires. Tenedor libre: menú amb primer plat de bufet lliure.Terminal de òmnibus: terminal d’autobusos. Valija: maleta, equipatge.
Pàgines Web:
Enllaços relacionats:
Crònica del viatge: http://molinsdeferro.blogspot.com/search/label/Patag%C3%B2nia
El Calafate - Web de la Secretaría de Turismo Municipalidad de El Calafate.
Patagonia Austral - Portal Turístic de Puerto Natales i la província d'Ultima Esperanza (Xile)
Torres del Paine - Guia d'aquest parc nacional de Xile.
El Calafate - Web de la Secretaría de Turismo Municipalidad de El Calafate.
Patagonia Austral - Portal Turístic de Puerto Natales i la província d'Ultima Esperanza (Xile)
Torres del Paine - Guia d'aquest parc nacional de Xile.
