dijous, 17 de febrer de 2011

Congost de Collegats (628 m.), Congost de Terradets (475 m.), Congost de Montrebei (775 m.)

dissabte 26 i diumenge 27 de febrer de 2011

Hora de sortida: set del matí de dissabte.

Ubicació: Comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, la Noguera i Ribagorça.

Temps aproximat: 10 h. 30 m. (les tres rutes)

Desnivell: 1.200 m. (les tres rutes)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem la A-2 fins a Cervera. D’aquí anirem en direcció a Agramunt i Artesa de Segre. Pararem a fer el tallat a El Pont d’Alentorn. Seguirem direcció Tremp i La Pobla de Segur. Aquí farem la caminada del Congost de Collegats (1). Dinarem (cal dur l’esmorzar i el dinar) i després de fer el cafè, farem la segona caminada del dia, al Congost de Terradets (2). Després anirem a l’hotel Port d’Ager (http://www.portdager.com) on soparem (els que encara no hagueu fet la reserva, podeu fer-la trucant al 973 29 22 98 o al 647 523 953, el preu de l’habitació doble a mitja pensió amb l’Iva no inclòs és de 110.- Euros). Després de sopar anirem a fer una visita nocturna a l’Observatori Astronòmic del Montsec (http://www.parcastronomic.cat/centre-observacio-univers-activitats-fitxa.php?cat=27) el més gran de Catalunya (preu de la visita: 8.- Euros per persona. Als voltants de les dotze tornarem a l’hotel i a dormir. Diumenge ens llevarem per esmorzar a les nou del matí i sortirem de l’hotel no més tard de les deu. Anirem fins a Corçà, on farem el tercer congost, el de Montrebei (3). Aquest congost ja el varem fer el passat 1 de maig de 2010 (www.maifemcim.cat – Ribagorça) però aquest cop el farem en sentit contrari. Després dinarem en algun lloc i tornarem cap a casa.

Itineraris: (1) Congost de Collegats i visita al poble de Pujol – dissabte 26 de febrer. 4,45 hores. (desnivell: 700 m.) El Collegats a peu: Per fer la ruta a peu per la carretera vella del congost, el millor és sortir de la Pobla de Segur per la carretera en direcció a Sort fins a la font de la Figuereta, on hi ha un aparcament. Allà aparcarem els cotxes i podem omplir la cantimplora tot fent un cop d’ull al monument de fusta dedicat als raiers del Pallars. Tot seguit començarem a caminar pel sender de terra que hi ha al costat de la carretera. En arribar al primer túnel agafarem la pista asfaltada de la dreta, que és l’antiga carretera de Collegats. A partir d’aquest punt el soroll dels cotxes deixa d’existir i es comença a sentir la remor de la Noguera Pallaresa. En un quart d’hora serem a l’entrada del congost i una mica més endavant divisarem el barranc de l’Infern, on sovint, sobretot durant l’estiu, hi ha gent practicant el descens de barrancs. Les roques que trobarem a l’entrada es coneixen amb el nom de les Dents del Diable.

Serem de nou a la via general, que haurem de vorejar fins a prendre l’antiga carretera. En pocs minuts divisarem la joia del recorregut: la Roca Argenteria, diuen que aquí es va inspirar l’arquitecte Antoni Gaudí per construir les torres de la Sagrada Família. Amb el sol, la paret brilla com l’argent, d’aquí el seu nom. A l’hivern, si les temperatures són especialment baixes, l’aigua forma estalactites i estalagmites a diferents indrets de la roca. La resta de l’any està coberta de falgueres i herba. Just davant de la roca trobarem una placa amb uns versos de Jacint Verdaguer: “De cim a cim / va de Rubio a Pentina / i sota Bresca / en Collegats li ensenya / la rica Argenteria / que en la penya / parà algun geni amb enceses mans”. De fet, la roca Argenteria és un dels exemples més espectaculars d’un fenomen geològic que fa que les aigües dipositin el carbonat càlcic que porten dissolt i creïn formes estranyes i capritxoses. Val realment la pena passar-se una bona estona contemplant-ne cada bocinet. Des d’aquí, si continuem caminant per la carretera arribarem al final del congost on trobarem un altre aparcament anomenat de les Morreres, que inclou un altre monument dedicat als raiers i una zona de pícnic (on podem esmorzar) La ruta de Collegats sencera (d’anada i tornada) és d’unes tres hores i mitja.

Nosaltres ens arribarem fins al poble de Pujol per caminar una mica més.

(2) Congost de Terradets. 45 minuts. Un cop dinats, agafarem la carretera direcció sud, passant per la Pobla de Segur, Tremp i Cellers. Junt amb l’embassament que porta el mateix nom, el congost de Terradets és el principal atractiu turístic dels pobles de Llimiana i Cellers. Les immenses parets que s’aixequen a dreta i esquerra de la Noguera Pallaresa impressionen ja des de la carretera, però, si aturem el cotxe i contemplem amb calma, les vistes son captivadores. Anirem fins a l’entrada sud, on hi ha un aparcament i podem deixar els cotxes. Des de aquest lloc caminarem uns 500 m. i veurem un pont de pedra que creua la Noguera Pallaresa. Sens dubte, aquest és un dels millors indrets per contemplar la majestuositat del congost i veure volar els voltors i els falcons que nien a les seves penyes. Així mateix, i sobretot el matí, és habitual de veure-hi algun escalador enfilant-s’hi. Aquesta primera parada ens farà venir ganes de seguir la ruta de demà al Mont-rebei, molt més impressionant.

Si tenim temps i ganes, podem anar amb cotxe fins al poble de Llimiana. Aquest petit poble, a prop del congost de Terradets, està situat dalt d’un turó. Per això ofereix fantàstiques vistes de l’embassament i de les serres del Montsec. Les cases del poble, de pedra i força pintoresques, s’aglutinen al voltant de l’església romànica de Santa Maria, formada per tres naus amb els seus corresponents absis, i el castell, disputat durant molt de temps pels comptes d’Urgell i el bescompte d’Àger, Arnau Mir de Tost. A banda de ser un bon lloc per veure carrers i places d’origen medieval també és un punt de partida de diverses excursions. Agafarem de nou els cotxes, en direcció sud, i després d’uns 6 km. girarem a la dreta per la carretera C-12 en direcció a Àger, fins al km. 195 on trobarem l’hotel Port d’Àger, on ens instal·larem, soparem i després anirem a veure els planetes i els estels.

(3) Congost de Mont-rebei. 6 h. 30 m. El congost de Mont-rebei és una fita obligada per als amants de la natura. És també un dels estrets més espectaculars de Catalunya i caminar pel petit sender escarpat i literalment penjat en una de les seves parets és un exercici carregat d’adrenalina. Això si, el camí està adequat perquè sigui segur en tot moment. Hi ha baranes d’acer per agafar-se i fins a vuit miradors col·locats en zones estratègiques de la ruta. Sobretot no us oblideu de la càmera de fotos. Alguns de nosaltres ja varem fer aquest congost el 1 de maig del 2010. Aquest cop ho farem en sentit contrari. Esmorzarem a l’hotel a les nou del matí i marxarem fins a Corçà (a 7 km. d’Àger). D’aquí anirem amb els cotxes, per una pista fins al collet de la Pertusa, on una afilada aresta de roca comunica amb l’ermita de la Pertusa, romànica del segle XI, des d’on es pot gaudir d’una atractiva panoràmica sobre el pantà de Canelles. Al costat de l’ermita encara es poden veure les restes d’una torre militar. En aquest coll deixarem els cotxes. 00,00 h. - Començarem a caminar cap al nord, seguint el GR-1 que voreja l’embassament a mitja alçada. A l’esquerra vista de l’embassament de Canelles i del Montsec de l’Estall. El camí fa baixada cap el barranc de la Bordonera. 00,10 h. – Deixem uns minuts el camí per accedir a l’esquerra a un mirador sobre un castell de roca. Magnífica vista de l’embassament, al sud la Pertusa, a l’oest l’ermita de Santa Quitèria (romànica segle XI), a baix la Pardina i al nord el congost de Montrebei. A llevant la punta de Sant Llorenç i les cingleres de la Bordonera fent un seguit de columnes i picons que s’estenen fins al nord de la casa en runes de la Pardina. A ponent el Montsec de l’Estall que s’estén fent un esglaonat que culmina amb la punta de Santa Quitèria. Cap al sud l’embassament i acabament d ela cinglera vermellosa de Fet. A la dreta arrenca el camí que va a l’antiga mina de carbó de la Bordonera.

00,30 h. – Creuem el barranc de la Bordonera (o de la Pardina). Pocs minuts després passem pel costat de la masia abandonada de la Pardina. A l’esquerra un caminet ens porta a la font (indicat amb un rètol). Aquest camí ens portaria a una antiga mina de carbó ara inundada per l’embassament. Seguim el camí del congost tot pujant.

01,00 h. – Corral de bestiar sota una vauma. Continuem pujant el camí.

01,20 h. – Canvi de rasant. Canvia la morfologia marcada per un esglaó que comença en el primer floc de pins, que havia estat conreat, com ho demostren les parets que limitaven els bancals i algunes oliveres que queden entre el bosc. Just en arribar al canvi de rasant i observant la llera del riu quan el nivell de l’embassament és baix, es poden veure les restes de construccions de l’antiga mina de carbó de Corçà.

01,40 h. – Mirador del congost. Deixem el,camí uns 20 metres cap a l’esquerra per anar al damunt del penya-segat. Es la primera vegada que es veu el magnífic congost de Montrebei. Al fons la torre dels Moros en darrer terme la serra de Sant Gervàs. Seguim el camí i immediatament es veu el mas de Carlets.

02,00 h. – Arribem al mas de Carlets. Antiga masia entre dues alzines monumentals, actualment refugi d’escaladors. Poc després el camí comença a baixar i després planejant cap al Congost entre ginebrons, savines, roures, alzines i pins.

02,45 h. – Entrem al congost de Montrebei. Hem deixat el bosc i avancem pel camí nou a una cota més alta. El camí vell, que queda a l’esquerra, està deteriorat i queda inundat en la par més baixa quan l’embassament és ple. 03,00 h. – Desviament a la cova Colomera. Podem deixar el camí a la dreta per visitar la cova Colomera, visita obligada per als afeccionats a l’espeleologia.

03,15 h. – Pont penjat sobre el barranc Fondo. No el travessarem. Descansarem una ica i farem mitja volta per tornar pel mateix camí. Dinarem quelcom ràpid al Port d'Àger. Arribarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Observacions: Què fan al mateix lloc un amant de l’obra d’Antoni gaudí, un ornitòleg amb afany de veure aus rapinyaires i un aficionat als esports d’aventura? Doncs contemplar i gaudir, cadascú a la seva manera, de l’espectacular paisatge que formen les parets de l’estret de Collegats, situat entre les poblacions de la Pobla de Segur i Gerri de la Sal, al Pallars. Exemple de capacitat demolidora dels rius, aquest congost, com el de Terradets, s’ha erosionat per l’acció de les aigües de la Noguera Pallaresa, que, de mica en mica, es va anar obrint pas cap a la conca de Tremp. Ara l’estret és gairebé invisible si no es visita expressament, ja que la carretera nova el travessa mitjançant túnels. Així doncs, la millor manera per veure’l sense cap mena d’impediment és fer servir l’antiga carretera que el travessa de principi a fi i que permet contemplar-lo amb calma. Nomé fent l’excursió a peu podrem observar voltors, falcons i àguiles daurades sense necessitat d’utilitzar prismàtics, així com estudiar les formes de la roca Argenteria, que – diuen – va inspirar Antoni Gaudí per a la Sagrada Família. En aquesta proposta, gaudirem del paisatge de dos llocs (Collegats i Terradets) que acostumen a ser lloc de pas i no de parada en les nostres sortides al Pirineu dels Pallars. Per altra banda, el diumenge, amb la travessa del Congost de Montrebei que és probablement una d eles propostes més sorprenents que ens depara la muntanya catalana. Com si es tractés d’una destral, el riu Noguera Ribagorçana ha provocat un tall impressionant a la Serra del Montsec d’Ares a l’esquerra, divisòria que avui en dia coincideix amb la línia que separa Aragó i Catalunya, sent curiós, tanmateix, que una de les entrades al congost es faci per la comarca del Pallars Jussà i l’altra per la Noguera. La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint (del segle passat) un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, uns 30 metres per sobre d’ell, que és pel que passarem, i que data de l’any 1982. El congost de Montrebei, situat a la Serra del Montsec entre la comarca lleidatana de La Noguera i l’Aragó, és un dels indrets més espectaculars, salvatges i impressionants que podem trobar a la nostra geografia. Al llarg dels segles, el riu Noguera Ribagorçana s’ha anat obrint pas a través de la serra del Montsec fins arribar a excavar unes parets gairebé verticals de 500 metres d’alçada. Les parets de roca de color taronja amaguen al fons l’aigua del riu, d’un brillant color blau turquesa. En la paret del costat català es va obrir a l’any 1982 el “Pas nou de Montrebei”. Es tracta d’un camí excavat en la roca per la Enher a mitja alçada de la paret durant més d’un quilòmetre de recorregut. Es una obra espectacular, en un indret impressionant. En una cota inferior a la mateixa paret, existeix encara el pas vell de Montrebei, que està gairebé tot l’any cobert d’aigua després d ela construcció de la presa de Canelles. Darrerament s’està estudiant la declaració de l’entorn del Congost com a Patrimoni de la Humanitat, el qual inclou, com a curiositat, una reserva de llúdrigues. La travessa del Congost de Montrebei és inèdita i sorprenent. Tot escapa del comú: el camí, el paisatge, la panoràmica i fins i tot les sensacions que l’entorn desperta al caminant.


Per lleguir la crónica de la sortida cliqueu aquí: http://molinsdeferro.blogspot.com/2011/07/collegats-terradets-i-montrebei.html