Punta Aguda (2.548 m.)

Dissabte 24 d’octubre de 2015

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 5 h. 30 m.

Desnivell: 850 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem direcció a l’autopista Terrassa – Manresa, Berga, Túnel del Cadí (on pararem a fer el tallat), Bellver de Cerdanya, Martinet i Montellà. A l’entrada de l’històric poble de Montellà, una pista inicia a la dreta de la carretera, l’aproximació al prat d’Aguiló. Cal anar amb compte: forats, pedres i alguns pendents pronunciats són constant del recorregut (millor 4 x 4) Fins al Refugi de Prat d’Aguiló, 11 km. de pista forestal (15 km. des de Montellà)

La pista està tallada als vehicles (1) des de principis d’agost d'aquest 2015 (http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2015/08/09/motella-martinet-talla-lacces-al/324930.html) per decisió de l’Ajuntament de Montellà que comentarem a les observacions.

Itinerari: Començarem a caminar des de el punt en que no es pot seguir amb vehicle, caminant per la pista i agafant alguna drecera per estalviar, tenim 1 h. 15 m. (7 km.) fins al refugi.

Des de el refugi (2) de Prats d’Aguiló (1.996 m.) enfilarem el Pas dels Gosolans.

Molt a prop del refugi i a la seva dreta podrem veure els senyals grocs i blancs que ens acompanyaran fins el Pas dels Gosolans. Aquest camí (el PRC 124) és el conegut amb el nom de “Ruta dels segadors” o “camí de la Cerdanya” i era el que seguien els temporers provinents de Gósol (al Berguedà)

El camí guanya alçada sobre el Prat d’Aguiló i poc abans d’endinsar-se en un bosc passa pel costat d’un abeurador de plàstic. El camí continua ascendint a través de petites zones boscoses i tot fent ziga-zagues ens porta fins a la pedrera formada pel despreniment de roques del cingle superior. Aquesta és una zona sense problemes almenys en absència de neu ja que és molt fresat i estable si està sec.

Arribem doncs en uns 60 minuts (des de el refugi) al Pas dels Gosolans. Aquí veurem una gran extensió de prat on pasturen cavalls i podrem contemplar la punta de la cara nord del Pedraforca.

Arribats al pas dels Gosolans, girarem a la dreta en lloc de fer-ho a l’esquerra (que ens duria al Comabona) i pujarem al cim del Punta Aguda (2.548 m.) que fa honor al seu nom.

L’ascensió no presenta dificultats notables.

Tornarem pel mateix camí.

Localització	Temps	Distància	Alçada
Barrera	0h 00m	0,00 km	1.650 m
Refugi Prat d’Aguiló	1h 15m	7,00 km	1.996 m
Abeurador	1h 30m	7,40 km	2.070 m
Pas dels Gosolans	2h 30m	8,90 km	2.422 m
Punta Aguda	3h. 00m	11,00 km	2.548 m

(1) Pista d’accés al refugi de Prats d’Aguiló tallada: En una decisió salomònica de l’Ajuntament de Montellà i amb l’objectiu (segons diuen) d’evitar accidents als cotxes per risc d’esllavissades, la pista forestal està tallada uns 7 km. abans d’arribar al refugi. Paradoxalment, s’obliga a tothom a passar pel lloc de les esllavissades a peu. Resulta evident que el resultat d’aquesta mesura fa que:

a.  Les persones corrin més risc, doncs es triga més per passar a peu que en cotxe per la zona d’esllavissades. A més temps a la zona, més risc de que en caigui al damunt una pedra o una roca.

b.  Sembla que l’interès de l’Ajuntament és sols el de protegir els cotxes, no les persones.

c.  Aquesta mesura perjudica greument els interessos del guarda del refugi, al veure reduïda de manera considerable l’afluència de gent a la zona, que podrien ser clients potencials dels seus serveis de bar, menjars i allotjament.

d. El dia de la nostra sortida, hem pogut comprovar com alguns vehicles hi arriben fins al refugi. Persones que, per les raons que sigui, disposen de la clau que permet obrir la barrera. Un cop més les normes són sols per uns quants i sempre hi ha “privilegiats” i “llestos”.

(2) Al cap d’una estona d’estar al refugi, va arribar el guarda (https://www.feec.cat/refugi/refugi-prat-daguilo/) El seu tracte vers nosaltres, sense haver tingut encara ni temps de donar-li el bon dia, va ser totalment fora de lloc, despectiu, amb un punt d’agressivitat verbal i dient-nos literalment “au, aneu a fer una volta que jo tinc molta feina”. Actitud que entenem no ha de ser la d’un guarda de refugi, més quan nosaltres no li havíem dit ni fet res que provoqués la seva reacció airada. En resum, no ens veurà el pel al “seu” refugi. Sembla que no som els únics que hem patit aquest personatge: http://www.nohihaquienspari.com/Sortides_pagines/prataguilo.htm

Observacions: Podem al restaurant Cal Tupinet de Montellà, telèfon:973 51 52 15. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Puig Estela (2.013 m)

Dilluns 12 d’octubre de 2015

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 4 h (10,2 Km)

Desnivell: 693 m (acumulats)

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Vic, parant abans a fer el ja tradicional tallat i “xuxet” a les 4 carreteres de Tona. Un cop ben alimentats, seguirem en direcció, ara si, fins a Vic, Ripoll, on ens desviarem cap a Sant Joan de les Abadesses. A l’entrada a Sant Joan de les Abadesses, agafarem la carretera, que surt a l’esquerra, en direcció a Ogassa i d’aquí, fins a Surroca de Baix. A la sortida, en una bifurcació de pistes, agafarem el trencall de la dreta fins a Surroca de Dalt, on un cop passada l’església de Sant Martí de Surroca (romànica S. XI)

Girarem a la dreta i passada l’ermita seguirem els rètols del refugi de Montserrat avançant per la pista de ciment. Quan finalitza la part cimentada de la pista, aquesta baixa i passa per un petit torrent. Aparcarem al costat del torrent (on hi ha la Font de la Roda) ja que hi ha un petit espai per 3 o 4 cotxes.

Itinerari: Començarem l’excursió a la Font de Roda per una pista apta per 4x4 que ens durà fins al Refugi Montserrat. En aquest punt el camí és una pista forestal que puja suaument. En un moment arribarem a Cal Frare i seguirem amunt passant per una zona de boixos.

Arribarem al refugi Montserrat. Per veure’l cal sortir de la pista uns metres. És un refugi lliure amb una part dedicada a guardar bestiar. El refugi està en bones condicions exteriors, té llar de foc i lliteres. Al seu davant hi ha un prat.

La pista continua i arribarem a un abeurador.

En aquest punt finalitza la pista i es converteix en un corriol que puja decididament fins el Coll de Pal. Girarem a la nostra esquerra (SO) i pujarem en direcció al Turó de la Parcel.la tot deixant el filat a la nostra dreta, que anirem seguint. Poc a poc anem guanyant alçada.

Seguirem caminant amunt. Veurem Sant Joan de les Abadesses a la nostra esquerra i tot guanyant alçada arribarem al cim del Puig Estela. Aquest cim està coronat per una gran fita de pedres molt ben construïda. 

cim del Puig Estela

Des d’aquí tindrem una complerta panoràmica del Pirineu: Canigó, zona de Vallter i Núria, Puigmal, el Taga… amb la serralada del Cadí al seu darrera i si ens hi fixem també podrem veure les puntes del Pedraforca sortint per darrera seu. Als nostres peus veurem Pardines al nord i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll al sud.

Localització	Temps	Distància	Alçada
Font de la Roda	0h 00m	0,00 km	1408 m
Cal Frare	0h 10m	0,40 km	1452 m
Refugi Montserrat	0h 40m	1,50 km	1622 m
Abeurador	0h 55m	2,50 km	1719 m
Coll de Pal	1h 30m	2,90 km	1771 m
Puig Estela	2h 00m	5,10 km	2017 m

Observacions: Dinarem en el restaurant Fonda Can Costas, Avd. de les Mines, 20, Ogassa. Telèfon: 972 72 02 93, http://www.restaurantcancostas.com/. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Ja hem fet aquest cim dues vegades: el 17 de maig del 1998 i al desembre del 2002.

http://maifemcim.blogspot.com.es/1998/05/puig-estela-2007-m.html aquí podeu veure la ressenya.

Sant Joan de l'Erm (1.929 m.)

Dissabte 10 d’octubre de 2015

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Urgell.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 450 m. (acumulat)

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i agafarem la A-2 en direcció a Igualada i La Panadella (on ens pararem a fer el tallat). Seguirem per la A-2 fins a la sortida 520 que anirem en direcció Girona / Guissona / Andorra / Cervera. 

Passarem per Tarroja de Segarra, Guissona i Ponts, on agafarem la C-14. Passarem per Oliana, Coll de Nargó, Organyà i seguirem direcció a la Seu d’Urgell. Abans d’arribar a la Seu d’Urgell, passarem per Montferrer, on girarem a l’esquerra, en direcció a Castellbó i Sant Joan de l’Erm. 

És un recorregut ascendent que no arriba als 30 kilòmetres i que passa dels cultius de farratge de la vall del Segre als boscos subalpins, humits, de pi roig, avet i pi negre. Gairebé 1.000 mestres de desnivell que, mercès a la carretera, són un veritable plaer que ens permet gaudir de magnífiques panoràmiques. 

La carretera, ens aboca al refugi de la Basseta (Sant Joan de l’Erm), on aparcarem els cotxes i començarem la recerca dels bolets. Hem de calcular, en total, que trigarem unes tres hores i quaranta cinc minuts (amb la parada del tallat inclosa)

Itinerari: Des del refugi de la Basseta neixen molts camins forestals que s’endinsen cap als boscos, durant l’hivern emprats com a pistes d’esquí de fons.

Nosaltres agafarem el que travessa l’obaga de la Culla i ens porta fins a Sant Joan de l’Erm Vell. Tot el recorregut està marcat amb senyals de pintura de color groc.

Iniciarem l’itinerari darrere del refugi de la Basseta, seu de l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm.

El camí va davallant al costat d’una torrentera, passant pel Roc dels Pallaresos, aixopluc de pastors, on encara podrem observar les parets ennegrides pel fum.

Passat el pont del barranc dels Forcats (1), punt més baix del recorregut, deixarem el camí de Romadriu a la dreta i començarem a pujar acompanyats de pins rojos i, en racons més frescos, d’avets.

El camí serpenteja per antigues feixes de cultiu, que ara estan plenes de pi roig. Podrem observar entre els arbres el poble de Romadriu.

Trencarem a l’esquerra i continuarem fins a trobar el vell santuari i hostatgeria de Sant Joan de l’Erm Vell, al peu del camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. L’església tenia una gran casa i hostals a l’entorn i va servir durant molts anys com a punt de trobada, en especial de l’aplec de Sant Joan. Encara es pot observar el carrer que quedava al mig i pe on passava l’esmentat camí ral lligat al pas dels ramats transhumants. Fou víctima d’un incendi provocat l’any 1936. Diferents panells interpretatius ens ajuden a entendre el passat i la importància d’aquest lloc. Aquest tram del recorregut coincideix amb el de l’Últim Càtar.

Seguirem el nostre recorregut, a partir d’aquest punt podrem tornar per la pista, fent un recorregut més curt. Si volem completar l’itinerari, ens enfilarem pel camí de la Culla, utilitzat per comunicar antigament el Pallars amb l’Alt Urgell. 

Arribats al prat de la Culla, a 1.929 m, deixarem el bosc de pi negre per retrobar el pi roig, en un ràpid descens fins al refugi de la Basseta (2) 

Km.	Lloc	Temps
0	Refugi de la Basseta	0 h.
1,8	Pont del barranc dels Forcats	0 h. 45 m.
4,5	Sant Joan de l’Erm Vell	1 h. 45 m.
6,8	La Culla	3 h.
9,3	Refugi de la Basseta	4 h.

(1) Des del pont del barranc dels Forcats hi ha un sender que en uns 45 minuts ens portarà al poble de Romadriu al Pallars.

(2) Des del refugi de la Basseta es pot enllaçar amb el camí vell de Castellbó a Sant Joan de l’Erm, que ens portarà al poble de Turbiàs i Castellbó, tot passant pel coll de Lleix. Una gran part d’aquest itinerari coincideix amb el tram del Camí de l’últim càtar que va de Castellbò a Sant Joan de l’Erm. Des d’aquí també s’enllaça amb la següent etapa que finalitza a Llavorsí coincidint el recorregut fins a Sant Joan de l’Erm Vell (www.camidelsbonshomes.com) 

Observacions: Excursió a buscar bolets. Sol de pissarra, boscos d’avets i pi negre i algun pi roig a les zones més baixes.

Accés fàcil. No s’ha de caminar ràpid per anar a buscar bolets (que sovint costen molt de veure per la majoria de mortals....), cal anar tranquils, palpant amb delicadesa les petites protuberàncies del terra.

Es tracta d’un recorregut circular que ens portarà a descobrir els boscos de coníferes, ka seva fauna i la seva flora. Amagatall de càtars quan aquests van haver de fugir a causa de la persecució religiosa, ens permetrà també conèixer les restes de l’antic santuari de Sant Joan de l’Erm Vell, un indret d’història i llegenda.

El recorregut consta d’un 20 % de pista forestal i d’un 80 % de camí. A l’hivern es pot fer amb raquetes de neu.

Dinarem al restaurant del refugi de la Basseta, un establiment que esdevé el centre neuràlgic de tota la zona boscosa de Sant Joan de l’Erm. Ofereixen un menú diari a base de plats sense pretensions però molt encertats, que compliran a la perfecció el requisit principal: restablir les nostres energies en un ambient acollidor. També serveixen entrepans. Refugi xalet de la Basseta, tel. 973 298 015 www.santjoandelerm.com  Tornarem a casa als voltants de les vuit del vespre.

Pla de Guardiola (530 m.)

Dilluns 5 d’octubre de 2015

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Bages.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (7 km.)

Desnivell: 300 m.

Dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa en direcció a Manresa. Passat Manresa, seguirem per la C-16 (Eix Transversal) en direcció a Vic, fins a Santpedor, i agafarem la sortida 151, tot seguit agafarem la B-431 a la dreta en direcció a Avinyò. Abans d’arribar a Avinyò, en el punt quilomètric 49,5, aparcarem al principi d’un camí que surt a l’esquerra, just abans d’arribar a un petit polígon industrial. Aquest camí, primer de terra i tot seguit asfaltat uns 100 m. (antiga carretera).

Itinerari: En aquest punt quilomètric s’endinsa un camí que primer fa unes giragonses i al cap d’una estona es bifurca en diversos recorreguts secundaris.

Un cop deixat el curt tram asfaltat, agafarem la pista principal, que gira a la dreta. Seguirem sempre aquesta pista principal que, ens acabarà portant al Pla de Guardiola, una zona de bosc, gairebé sense desnivells on podrem gaudir d’una bona estona cercant les millors llenegues o rovellons que s’hi fan en tots aquests vessants orientals a l’est, amb petits lloms i fondals a dojo que davallen des del cim proper de Sant Sadurní.

Observacions: Un tomb per les pinedes del Pla de Guardiola, a buscar bolets. No hi veurem res, a primer cop d’ull que se surti de la norma. Pins blancs i més pins blancs, com a la resta de zones properes, i un bonic sotabosc d’essències mediterrànies. Però.... s’hi fan bons bolets!

L’època més adient és de principis de setembre a mitjans d’octubre i de mitjans d’octubre i fins al gener per la pimpinella morada.

A més, cada hàbitat guarda les seves virtuts i, per damunt de tot, una raó de ser. Per tant, cal apreciar-lo i assaborir-lo tal com respira. Si és el cas d’una humil pineda eixuta, com el Pla de Guardiola, doncs benvinguda!

Actualment, la pineda té un sotabosc d’herbes molt altes i moltes branques abandonades, fruit d’alguna tala feta anys enrere, fet que dificulta la trobada de bolets o que la fa directament estèril (com ha estat el nostre cas) si no s’encerta la setmana de més florida o el terreny està molt sec.

Ens trobarem amb un sòl calcari, amb predomini del pi blanc i les alzines. Els bolets més freqüents en aquesta zona són: Rovelló (Lactarius sanguifluus), llenega negra (Hygrophorus latitabundus), camagroc (Cantharellus lutescens), llengua de bou blanca (Hydnum albidum) i pimpinella morada (Lepista nuda)

Dinarem al restaurant Cafè de Baix, c/. Major, 1 – Avinyò. Tel. 93 838 70 80. Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.