divendres, 12 de febrer de 2016

De Sant Martí de Riells a les cascades (535 m.)

Dissabte 13 de febrer de 2016

Hora de sortida: Dos quarts de nou del matí.

Ubicació: Comarca de la Selva.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (6 km.)

Desnivell: 350 m.

Dificultat: Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Sant Celoni. Seguirem per l’autopista i sortirem per la sortida 11 – Sant Celoni / Montseny. Seguirem per la C-35 fins a La Battlloria on agafarem la GI-552 i passarem per Breda.

Des de Breda, anirem fins a l’ermita de Sant Martí de Riells, per la carretera GIV-5521, on començarem a caminar.


Itinerari: Sant Martí de Riells. Abadia de Sant Martí de Riells és el nom amb que és coneix aquesta senzilla ermita, que, tot i ser austera i de petites dimensions, s’ha batejat popularment amb el nom d’abadia gràcies a mossèn Pere Ribot, que la va regentar durant anys, des que hi va arribar el 1941 fins a la seva mort el 1997. Pere Casaldàliga, Vicenç Ferrer, la mare Teresa de Calcuta, Carles Riba, Marià Manent, Salvador Espriu, Pau Casals o l’abat Escarré de Montserrat són alguns dels personatges il·lustres que van visitar l’indret. Precisament l’abat Escarré, bon amic i col·laborador de mossèn Ribot, va ser qui s’adreçava al mossèn com a “abat dels abats”, per això l’ermita s’anomenà abadia. Aquí Pere Ribot hi va fer les seves famoses misses en català durant la postguerra, quan estaven prohibides, a més de diverses trobades de literats, jornades de resistència antifranquista, Jocs Florals o concerts de música tradicional catalana. D’aquell temps es recorda la frase de mossèn Pere: “Poden arranar, però no desarrelar”. L’església data del segle XI i en destaca, a banda de la senzillesa, el portal amb arquivolta i els capitells, decorats amb motius florals.


Cementiri de Riells. A la plaça on hi ha l’ermita, a mà dreta, s’hi pot veure un pedró amb un vers de Pere Ribot: “Entre terra i cel he enfondit la rel en l’eternitat i prenc humitat, sense aris ni mur a la vida breu soc arbre de déu i silenci pur”. Precisament, a l’esquerra de l’ermita hi ha el cementiri on, com diu el poema, està enterrat l’escriptor, d’una manera senzilla, com ell va voler, a terra i al costat d’un arbre.

El camí de les Cascades. Pere Ribot apreciava la pau i la tranquil·litat de Riells de Montseny i li agradava passejar per tot el terme. Un dels camins que freqüentava era el que anomenava el camí de les Cascades, que surt de davant mateix de l’església (pista forestal amb un indicador de GR que marca el camí vers el Canigó). Transcorre per la vall formada entre el turó de Morou (veure sortida que hi vàrem fer al maig del 2009: http://maifemcim.blogspot.com.es/2009/05/lempedrat-de-morou-parc-natural-del.html), el pla de Fogueres i el puig del castell de Montsoriu. El sender segueix fins a trobar la riera. A partir d’aquest punt, i guiats per la bellesa del paisatge, és fàcil entendre la dita de mossèn Pere: “L’home troba Déu en el paisatge”.

La riera de Riells. Cal creuar la riera pel pont de fusta que veurem per un camí que baixa a l'esquerra de la pista i seguirem el camí, que passa al costat d’un grapat de castanyers, sempre resseguint el curs de la riera. L’aigua i la vegetació, frondosa, que s’ha conservat intacta amb el pas del anys, acompanyen el pas i atorguen a l’espai un aire misteriós. La ruta continua pel camí de la riera, passant per darrere dels castanyers, entre els que destaca un, més gran i situat al costat d’una gran roca de forma rectangular, fins arribar a un indret anomenat Dues Rieres. El camí es fa més estret, però sempre va seguint la riera.

El Gorg Negre o de la Goja. De seguida s’arriba a un gorg, conegut amb el nom de Gorg Negre o de la Goja, del qual es diu que no es coneix la fondària. Aquesta escena apareix en la llegenda popular de les dones d’aigua de can Perarnau, una masia propera a aquest punt. Diuen que l’hereu d’aquesta masia, en Sebastià, passejava a la vora del gorg quan va veure una noia que es capbussava en l’aigua. Se’n va enamorar i cada dia tornava al gorg per cridar-la, però ella no apareixia. Fins que un dia en què la noia per fi va aparèixer i va acceptar de casar-s’hi amb l’única condició que mai no fes esment de la seva condició de dona d’aigua. Van casar-se i van tenir una filla però, al cap d’un temps, un dia de maig, la dona va ordenar als jornalers que recollissin el blat, que encara era verd. Quan va tornar en Sebastià i va veure el que la seva dona havia fet, va maleir-la recordant-li la seva condició de dona d’aigua. En aquell precís moment la dona va desaparèixer per sempre més. Moments més tard va caure una gran tempesta que va fer malbé totes les collites de la vall, menys la de can Perarnau, que es va salvar perquè estava recollida gràcies a les ordres de la dona d’aigua.

Les Cascades. El sender continua a la vora de la riera, a estones més a prop i d’altres una mica més apartat del curs de l’aigua i en forta pujada. Passa pel Bressol de les Encantades, una roca amb forma de petxina on, segons la llegenda, les dones d’aigua tenien cura dels fills d’altres dones. Aquestes sense saber-ho, nodrien els nadons de les dones d’aigua que no podien donar llet i és per això que els bescanviaven d’amagat. Unes passes més endavant, després de creuar la riera un parell o tres de vegades (cal anar en compte de no caure i quedar ben remullats - s'aconsella dur roba de recanvi per si això passa), hi trobarem tres cascades seguides, que donen nom a l’indret.





La tornada la farem pel mateix camí.


Observacions: Itinerari no senyalitzat però que no té cap pèrdua, ja que segueix la riera en tot moment.

Sant Martí de Riells, una petita i austera ermita romànica, és el punt de partida d’aquesta excursió. Se situa al cor de Riells, una vila que coneixia molt bé mossèn Pere Ribot, que va establir-s’hi durant anys. Molt a prop, el frondós camí de les Cascades, ple de gorgs i salts d’aigua, va ser font d’inspiració dels versos i la prosa de l’escriptor.

El Montseny, per mi, és un do de Déu
i l’aspre de la fe i de les aigües verges
que m’apaguen la set i em fan venir més set
i el testimoniatge del meu jo,
la llibertat, la llum, la pau,
serralada verd-blau de Catalunya.

Pere Ribot, El meu Montseny. 1996

Pere Ribot (1908 – 1997) va néixer a Vilassar de Mar on, ja de ben petit, va sentir el despertar de dos sentiments que van ser el motor de la seva vida: la literatura i el sacerdoci. Després de fer alguns viatges va arribar a Sant Martí de Riells, on va instal·lar-se, i va convertir la vila en un lloc d’acollida i focus de resistència durant la postguerra. Alguns dels seus llibres de poemes són: El Montseny, La Pedra en la veu, La llum en el corriol o Llevat d’amor.

Dinarem al restaurant Can Mariano -- Crta de Riells Km 1 -- Breda Tel. 972 870 913. Menú de 20.- Euros. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.