Dissabte 2 i diumenge 3 d’abril de 2016
El Camí català de Sant Jaume – Seguint la fletxa groga
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarques de l’Anoia, la Segarra i l’Urgell.
Temps aproximat: 9 h. (31
km.)
Desnivell: 400 m.
Dificultat: Mitjana.
Programa: Marxarem de casa a l’hora esmentada i, per
la A-2 anirem fins a La Panadella, on aparcarem els cotxes a les cotxeres de
l’Hotel Bayona i farem el tallat abans de començar a caminar.
Itinerari: Començarem a caminar a La Panadella.
0,0 km. - La Panadella: No és només una àrea de servei per a cotxes
i camions, ho és també per a els pelegrins. Al costat de les cotxeres de
l’hotel Bayona (per darrera de l’ermita – de color blanc - de la Mare de Déu
del Bon Viatge) comença un agradable camí per pista de terra primer i després
asfaltada, en direcció a Pallerols que travessa, en baixada, una zona de bosc
amb suaus ondulacions. No hi ha més que silenci, un dels trams més bonics del
Camí de Sant Jaume català.
4,2 km. - Pallerols: El petit poble de Pallerols, que depèn de la
vila de Talavera, està ple de simbologia jacobea em forma de vieires a les
parets dels carrers i al terra.
Una bonica imatge de Sant Jaume pelegrí es pot veure a l’interior de
l’església romànica del poble, dedicada a aquest sant. Tenim referències
d’aquesta església al segle XI. Reformat posteriorment als segles XIV i XV amb
la construcció d’una segona nau adossada a la primitiva. A la casa del davant
de l’església (nº. 2, Cal Roca, preguntar per la Teresa), tenen les claus per
poder-la visitar, un llibre de registre de pelegrins i un segell per la
Credencial. Un poble absolutament tranquil, sense bars ni botigues.
El camí entra i surt del poble pel carrer de Sant Jaume, i les fletxes
grogues es desvien una mica per tal d’anar a l’esmentada església.
Sortint del poble, farem poc més d’un quilòmetre de carretera local,
entre camps de blat i d’ordi, que ens deixa al poble següent.
1,3 km. (5,5 km.) - Sant
Antolí i Vilanova: El nom
del terme es deu al fet que durant la segona meitat del segle XVI el poble de Sant
Antolí, en un intent de convertir-se en ciutat, construí una gran plaça (sembla
que porticada) lluny del nucli antic i que s’anomenà Vilanova de Sant Antolí.
Dalt d’un turó que domina el poble hi ha l’antiga ermita del poble.
Les fletxes grogues segueixen per la carretera. Una petita rotonda
presidida pel Bar l’Amistat (Tel. 973 54 00 23 – 616 12 94 95) marca el límit
entre Sant Antolí i Hostalets. En aquest bar-braseria fan esmorzars i dinars i
és un bon lloc per esmorzar. Estan acostumats a rebre peregrins i es pot
segellar la Credencial.
0,5 km. (6 km.) - Hostalets: Aquest lloc rebia antigament el nom de
Mesoncillos. El topònim actual sembla voler indicar, antigament, la presència
d’hostals en aquest lloc. Però d’hostal, si en algun moment n’hi van haver, no
en queda ni rastre. Només un grup de cases arrenglerades al llarg d’un estret
carrer.
A un extrem del poble hi ha l’església de Sant Jordi, del segle XVI.
Després de passar un petit pont amb baranes de ferro s’ha de girar a la
dreta tot deixant el camí asfaltat que, recte porta a Rubinat. Nosaltres
seguirem el camí, també asfaltat que passa primer pel costat d’una granja i
continua per una bonica zona de camps i per una zona d’entrenament de moto-cros.
2,5 km. (8,5 km.) - Sant Pere
dels Arquells: Sant Pere
està present per tot arreu d’aquest petit poble: un escut damunt la porta de
l’església, una font amb la imatge del sant...
Un grup de cases formen una placeta. Donat el possible origen monacal
del lloc, fa pensar que podia haver estat un antic claustre. Però no deixa de
ser una especulació, l’església, restaurada als segles XIV i XIX, no guarda cap
vestigi del seu passat monàstic.
Si ens situem davant de la font de Sant Pere, podem seguir per la dreta (opció
que no triarem) o recte per una pista de terra. A la dreta, seguint les fletxes
grogues, passarem per un solar del costat de l’església i han uns avions de
combats antics....., es surt del poble
en direcció a la N-II. Un cop a la carretera s’ha de girar a l’esquerra i
seguir per l’asfalt fins trobar el desviament cap a Vergós. Abans, passarem
entre dues grans naus agrícoles, los Comdals. La N-II no té massa trànsit, però
té una manca absoluta d’ombra i l’asfalt pel que es camina i que no deixarem
fins a Cervera.
Seguint recte, a partir de la font, tenim un altra opció, més
recomanable, que també està senyalitzada amb les fletxes grogues, típiques del
Camí de Sant Jaume, fins a Cervera. Aquest itinerari no ofereix pèrdua i puja
primer (100 m. de desnivell). Trobarem les restes d’una torre de guaita que
ofereix una bonica panoràmica de la vall d’Ondara. La ruta, seguint una pista
forestal, alterna boscos i camps de cereals. Abans d’arribar a Cervera es passa
per Vergós.
En arribar a Cervera, seguirem les fletxes grogues que ens portaran fins
a la Plaça Major (on les retrobarem)
6,9 km. (15,4 km.) - Cervera: Capital de la Segarra amb un important
conjunt històric i arquitectònic, herència d’haver estat una de les viles més
importants de Catalunya. El nucli antic conserva tot el seu passat històric amb
la Plaça Major, porxada, amb la Paeria i l’església de Santa Maria.
A Cervera podem anar, abans de res, a dinar quelcom lleuger, el
restaurant El Port a l’Av. de Catalunya, 59 – tel.: 973 532 852 podem menjar
unes tapes de molt de nivell (queda a uns deu minuts del nostre recorregut)
Un cop haguem dinat, anirem pel carrer Major, on hi ha nombroses cases
senyorials medievals. Ens desviarem a mig carrer Major pel el carreró de les
Bruixes, que en paral·lel al Major, ens durà per un recorregut amb molt
d’ambient de bruixes fins a la plaça de la Paeria.
La Paeria és un edifici del segle XVII amb cinc mènsules que suporten
cada un dels tres balcons i que representen diferents oficis, els cinc sentits (a la foto) i el món de la justícia.
L’església de Santa Maria (que es recomana visitar) és un dels edificis
més importants de l’arquitectura gòtica catalana amb una gran torre octogonal
que sobresurt entre la resta d’edificis de la ciutat.
Hi ha altres coses a veure: l’imponent edifici de la Universitat, que
durant més de cent anys fou l’únic centre universitari de Catalunya; l’església
de Sant Pere Gros, la més gran de planta rodona de tot Catalunya; les muralles
i tot un seguit d’esglésies, cases i antics carrerons.
Sortirem de la Plaça Major pel carrer de Sant
Magí i anirem fins a l’ermita de Santa Magdalena, seguint la carretera de
Rocafort de Queralt (L-214). Al terra veurem unes rajoles que indiquen el camí.
Arribats a Santa Magdalena (ermita abandonada
del segle XIV) – 1,1 km. des de Cervera, trobarem el camí que ens portarà a
Tàrrega. S’ha de seguir recte durant més de 12 quilòmetres sense fer cas a cap
desviament ni cruïlla. És un tram dur si es fa a l’estiu, doncs no té gens
d’ombra. El paisatge és solitari i esquerp.
Quan ja haurem fet 4,4 km. des de Santa
Magdalena, passarem a prop de les restes de la Casa-Torre Saportella, un bon
exemplar del gòtic civil del segle XIII-XIV, en lamentable estat de
conservació.
Abans d’arribar al Talladell hi ha un desviament
que duu a La Mora, un petit nucli depenent de Granyanella. Tot i que el camí no
hi passa per aquest lloc, val la pena saber que la seva església, visible des
de el Camí, està dedicada a Sant Jaume.
9,2
km. (24,6 km.) - El Talladell: en aquest bonic poble, d’aire medieval, trobarem
bones mostres de l’arquitectura típica de la zona: cases i carrers empedrats
que condueixen fins a Tàrrega. L’església de Sant Pere, del segle XVII, combina
l’estil neoclàssic i el barroc.
El poble, que depèn de Tàrrega, es creua pel
carrer Major.
2,1
km. (26,7 km.) - Tàrrega: La capital de l’Urgell ha estat, per la seva situació
geogràfica, un important nus de comunicacions entre Barcelona i les terres de
ponent. Durant la segona meitat del segle XIX va viure moments de brillantor
amb l’arribada del ferrocarril i la construcció del Canal d’Urgell. La seva
prosperitat segueix encara avui i es pot comprovar en la seva activitat
comercial i la seva vida associativa i cultural.
Cal passejar pel seu centre històric que ens
permetrà acostar-nos a una bona part del patrimoni monumental de la ciutat.
Entrarem a Tàrrega per l’Avinguda de la
Generalitat, seguirem pel carrer Jacint Verdaguer i arribarem a la Plaça
d’Anselm Clavé, on girarem per l’antiga N-II, que seguirem a la dreta, per passar
més endavant el pas a nivell de la RENFE, just al costat de la estació i
seguirem, pel carrer Sant Pelegrí, fins a l’hotel Ciutat de Tàrrega, al nº. 95
d’aquest carrer, on tindrem les habitacions reservades (http://hotelciutattarrega.com/ca/c/26-hoteltarrega)
54.- Euros, habitació doble, esmorzar i IVA inclosos + 0,50 Euros per persona
de taxa turística. Tel.: 973 31 47 37.
(31 km.)
Un taxi, durà als xofers fins a La Panadella a
recollir els cotxes: Taxis Ramón Plá Vives, Carrer de Santa Clara, 8, Tàrrega.
Telèfons:609 77 45 89 – 973 50 09 79. Vehicle de 8 places. Preu aprox.: 40.-
Euros.
Per fer una visita ràpida al casc antic, anirem
pel carrer Santa Anna, amb diverses cases modernistes i molts comerços i anirem
fins a la Plaça Major, amb una magnífica creu gòtica del segle XV presidint-la i
on veurem un dels tresors arquitectònics de la ciutat: l’església de Santa Maria
de l’Alba, amb una alta torre.
Seguirem cap al carrer del Carme on admirarem el
Palau dels Marquesos de la Floresta, un dels millors exemples del romànic civil
a Catalunya. Seguirem per aquest carrer, fins arribar a la Plaça del Carme. A
l’altra banda del passeig, hi ha el carrer Mestre Güell, no hi ha el restaurant
de tapes La Cava, tel.: 973 311 380 on podem sopar i refer les forces.
Dormirem i esmorzarem a Tàrrega.
El diumenge és lliure.
Observacions: Per
descobrí el tram català del camí de Sant Jaume, un primer tast pot ser anar des
de la Panadella fins a Tàrrega, seguint les fletxes grogues.
El
tram català del Camí de Sant Jaume, encara avui és força desconegut. Comença a
l’abadia de Montserrat i discorre, en direcció oest fins a Fraga, camí de
Saragossa. El trajecte passa per moltes poblacions petites i també per algunes
capitals de comarca: Igualada, Cervera, Tàrrega i Lleida.
Aquesta
és una de les branques principals del camí català i la més antiga de Catalunya.
N’hi ha d’altres, com el camí de Sant Jaume de l’Ebre, que seguien el pelegrins
que anaven a Santiago de Compostel·la procedents de les terres de llevant.
D’aquest camí en vàrem fer un tram, el passat 20 de gener d’aquest any, entre
Montmeneu i Mequinensa (aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2016/01/el-cami-de-sant-jaume-montmeneu-495-m.html
El
traçat de l’itinerari respon a la documentació recollida per l’Associació
d’Amics del Camí de Sant Jaume i es basa en dades contrastades històricament
com ara el pelegrinatge de l’abat Cesari de Montserrat, que data de l’any 959.
L’excursió
que proposem és una caminada que comença a la Panadella, passa per Cervera
(fins aquí 15,4 km.) i continua fins a Tàrrega (11,6 km.). bàsicament segueix
el curs del riu d’Ondara per uns camins ben plans i amb un total de 31 km.
