dissabte, 23 d’abril de 2016

Puig de Curull (1.302 m) i Pic de l’Àliga (1.342 m)

Diumenge 24 d’abril de 2016

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 4 h. 30 m. (9,43 km.)

Desnivell: 450 m.

Dificultat: Mitjana.


Programa: Anirem en direcció a Vic. Passarem per Manlleu (C-37), seguirem per la BV-5224 que passant per la Vola arriba fins a la Collada de Bracons.

Ens trobarem a les 10 h. a la Collada de Bracons.


Itinerari: Començarem a caminar des del Coll de Bracons, situat a la carretera de Joanetes a la Vola (GIV-5273), a 1.132 m. situat entre el Massís del Puigsacalm i la Serra de Llancers.



Situats a la Collada de Bracons (1.138 m.) i mirant cap el cantó de Joanetes, surt a l’esquerra el camí que hem d’agafar, el qual inicialment supera un tros de roca que cau sobre la carretera. La ruta està senyalada amb traces de pintura vermella i blava. Aquí comença el camí que va al Puigsacalm. Seguirem aquest camí que transcorre per una gran fageda i que no té pèrdua.

El camí pròpiament dit comença després de superar aquest tram. Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc, deixant diferents trencalls, primer a mà dreta (que ens duria fins al puig del Tosell Gros) i desprès a l’esquerra, que no hem d’agafar, sinó que hem de seguir per la senda més evident.


Aquí ens trobarem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades per un camí molt fressat, fins arribar, al cap d’uns 40 minuts, a la Collada de Sant Bartomeu a 1.249 m. (podem veure el nom escrit de color vermell en un faig) aquí cal parar atenció.

En aquest punt, per anar a Font Tornadissa i al Puigsacalm, aniríem cap a la dreta (NE). Nosaltres anirem cap a l’esquerra (SO), seguint el camí que també està ben fresat i que continua per dintre el bosc de faigs que cobreix aquest vessant sud de la Serra de Curull.

A partir d’aquest coll i durant bona part del trajecte no hi han senyals. El camí ressegueix el vessant de la muntanya i la vegetació és molt abundant.

El camí no presenta grans desnivells, però va fent petites pujades i baixades i passa per un seguit de colls i collets: Coll de Gallina, Collet de la Foradada, Coll de Joan, Collet de la Boulella i Coll de la Coma del Coll.

Continuem per aquest camí i més endavant arribem en una cruïlla de corriols amb una tanca i un cartell que posa Puig de les Àligues. Seguim ara el camí per l’esquerra senyalitzat amb abundants marques de color blau i que en lleuger ascens pel mig d’una roureda i amb dilatades vistes ens portarà al Coll de la Coma del Coll a 1.257 m.

Al nord, un camí descendeix bruscament per la font de la Canal un camí que va a Vidrà passant per la Baga de Curull, i pel vessant oposat el camí de Sant Pere de Torelló. Cal girar a la dreta (hi un rètol indicant el lloc) i seguint un sender que va per la carena comencem a ascendir suaument.

El Coll de la Coma del Coll és l’últim dels colls per on passarem i es troba situat entre el Puig Curull i el Pic de l’Àliga.


Els senyals blaus ens acompanyen fins al cim. No ens hem d’espantar pel seu aspecte desafiant que en forma de pica, sembla inaccessible. El camí que hi puja és certament vertiginós. Els últims metres són força costeruts i algun pas ens demanarà una certa agilitat, però sempre fàcil.

El Puig de les Àligues és un cim dret d’atrevida estructura i el millor mirador de la serra de Curull situat a 1.342 m. El poc espai de que disposa el cim, juntament amb el seu accés, ens fa semblar que estiguem en un cim del Pirineu. Una senyera oneja al seu cimal.


Farem l’anada i la tornada i quan tornem a ser al collet, farem el mateix amb el Puig Curull, situat més a ponent i més a les envistes de Bellmunt. 

Tots dos cims són uns monticles rocallosos que sobresurten de la serralada. S’hi puja sense dificultat, però en algun pas cal ajudar-se de les mans. Tots dos són bones talaies del sector de Vidrà, la Serra de Milany i la de Santa Magdalena de Cambrils, el Pirineu oriental (del Puigmal al Costabona i el Canigó)... A migjorn, veurem les Guilleries, el Collsacabra i el Montseny. Cap a ponent el Pedraforca i els seus voltants.

La baixada la farem pel mateix camí.


Observacions: Excursió que transcorre entre el Massís del Puigsacalm i la Serra de Curull, assolint dos dels diversos cims que formen aquesta serra.

Sortida conjunta amb l’A.E. i G. Sant Ramon Nonat de Sant Boi, emmarcada dins del projecte “50 cims” dins dels actes del seu 50é. Aniversari.

Caldrà dur l’esmorzar i el dinar. Per realitzar aquesta ruta cal portar roba i calçat adequats, i aigua suficient.

*       Horari: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i tornarem a Sant Boi sobre les cinc de la tarda.
*       Cal dur l’esmorzar, el dinar i beguda.
*       Ens trobarem al coll de Bracons a les 10 h.

Pic o Puig?

El nom de “El Puig de les Àligues” no apareix als mapes del I.C.C., surt en canvi el “Puig de l’Àliga” al terme de Sant Pere de Torelló; cal dir que és el mateix cim situat al nord de la casa de la Coma del Coll.

Potser es per falta de coherència el que passa amb aquest nom. Mentre el nom “oficial” hi figura “Pic de l’Àliga” (rètols), multitud de guies i nombrosos escrits avalen el nom de “Puig de les Àligues”.


Definició de Puig.

Un puig o tossal és una part de la terra elevada per damunt de la resta. Sol aplicar-se doncs a una muntanya de reduïdes dimensions. Es troben en quantitat a la zona al voltant d'una serralada, o inclús aïllats en mig d'una planúria com és el cas del Puig o Puig de Randa (543 m). Tanmateix alguns cims de muntanyes reben aquesta denominació, com el Puig Major, cim de la Serra de Tramuntana amb 1.445 m. Sembla que el nom és degut al fet que despunta de la resta del massís.

Definició de Pic.

Cim agut d’una muntanya.


Qui s’anima a aclarir-ho?.......