dijous, 30 de juny del 2016

Del Marquet de les Roques al castell de Pera (735 m.)

Dimecres 29 de juny de 2016

Itinerari Pere Quart

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Vallès Occidental.

Temps aproximat: 2 h. 30 m. (6,2 Km.)

Desnivell: 220 m

Dificultat (1): Fàcil.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i agafarem l’AP-2 i enllaçarem amb la AP-7 en direcció a Sabadell per la C-58. Passat Sabadell agafarem la B-124 en direcció a Castellar del Vallès i seguirem per la mateixa carretera fins a Sant Llorenç Savall.

A l’entrada de Sant Llorenç Savall, agafarem una carretera a l’esquerra que ens durà fins al Marquet de les Roques, on aparcarem i començarem a caminar.

  
Itinerari: La ruta comença al Marquet de les Roques, una residencia edificada al costat de la masia que ara és la masoveria. Va ser construïda a partir de 1895 per l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell – deixeble de Domènech i Montaner – per encàrrec de la família de Pere Quart, que en va ser la propietària fins a la guerra civil. Habitada durant els estius, va rebre la visita dels grans noms de la literatura catalana del moment com Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost. Pere Quart i altres escriptors com Francesc Trabal o Armand Obiols, membres de l’anomenada colla de Sabadell i fundadors de l’editorial La Mirada, solien passar-hi algunes temporades. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona i conté un Punt d’Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i una exposició sobre Pere Quart i la Colla de Sabadell. Els caps de setmana es programen visites guiades a la que va ser casa d’estiueig del poeta i des de les seves instal·lacions s’organitzen activitats familiars i per a escoles.



Cal rodejar el Marquet de les Roques, passar per davant de la masoveria i seguir la pista cap al castell de Pera. La pista fa baixada i segueix per un camí on veurem la indicació del camí al castell de la Pera. El camí travessa una riera.

Pont de la Muntada. Passarem el pont i agafarem la pista a l’esquerra, que arriba fins a la masia de Can Brossa (restaurant obert els caps de setmana), a uns 200 metres del pont.

La pista s’enfila suaument, fent alguns revolts fins a arribar a un punt des d’on s’albira la vall d’Horta al davant, a l’esquerra Rocamur (una roca amb forma de màquina de tren) i darrere, com a teló de fons les Fogueroses, el Montcau i els Emprius alguns dels elements geogràfics més característics del parc.

Les masies de la vall d’Horta. Avançant per la pista, en direcció al castell de Pera, veurem una primera indicació al castell de Pera que indica un camí que s’enfila a la dreta de la pista. Es tracta d’un camí molt poc transitat i perdedor que curiosament, sols té aquest primer indicador i cap més....

Nosaltres seguirem per la pista principal i veurem un segon indicador al castell de la Pera que tampoc agafarem. Més endavant, veurem un tercer indicador, que també ens maraca el camí al castell, aquest cop per una pista ampla al principi, encara que no tant transitada com la que portem.

Si seguíssim la pista, aquesta finalitza a la masia Pregona havent passat abans per altres dos masies típiques d’aquesta zona. Són la masia el Romeu i més endavant mas Agramunt. El paisatge està format per arbusts i poca vegetació. Les masies estan acompanyades d’alguna barraca de vinya de pedra seca, característiques dels terrenys on les vinyes hi van ser fins a la plaga de la fil·loxera al segle XIX.


Castell de Pera. En pocs minuts s’arriba al coll del castell, situat a 671 m. d’alçada. Des de aquest punt s’accedeix al castell per un petit corriol que s’enfila fins a les ruïnes, situades a 735 m. Val la pena l’esforç perquè des d’aquí la vista és impressionant. Comprèn el massís de Sant Llorenç, des de la Mola fins al Montcau, però també els Pirineus al fons, el Montseny i fins i tot, si el dia és clar, el mar. Diuen que el nom deriva de l’època romana (petra/pedra) i que té relació amb la gran pedra que s’alça per damunt de les restes. Al costat del castell s’hi van trobar les restes d’una església i la imatge d’una Mare de Déu que va ser traslladada a l’església de Sant Feliu de Vallcàrcara.


Desfarem el camí i tornarem al nostre punt de sortida, el Marquet de les Roques.