dissabte, 5 de novembre de 2016

Castell de Montsoriu (649 m.)

Dissabte 5 de novembre de 2016

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca de la Selva.

Temps aproximat: 3 h.

Desnivell: 400 m. (acumulat)


Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny.

Seguirem i sortirem més endavant per la sortida 11-Sant Celoni / Montseny i seguirem, en direcció nord, per la C-35 fins a Riells i Viabrea on agafarem la GI-552 fins a Breda. Passarem Breda i seguirem la mateixa carretera en direcció a Arbúcies fins al coll de n’Orri (236 m.) on deixarem els cotxes.


Itinerari: A l'esquerra de la carretera, surt un carretera asfaltada que mena a la urbanització de Fogueres de Montsoriu; just 50 metres més endavant i a la dreta trobarem una pista que va a l'escola de natura de Can Messeguer, als 3 ó 4 metres de l'encreuament amb la carretera, seguirem per una pista en mal estat que remunta pel costat obac el turó de la Paloma, recobert d'un bosc d'alzines sureres.


Al poc, s'arriba al coll de Talavera (431 m), pla arbrat i des del qual ja veurem el castell, enlairat en el seu promontori. Ara comencem la pujada final al turó, seguirem els giravolts de la pista i deixarem algun trencall que també va directament al cim.



L'arribada pel vessant nord al cim de la muntanya i el descobriment, des de la torre de les Bruixes, del gegantí cos del castell, ens transportarà directament a l’Edat Mitjana.


L'edificació del castell, sembla que cal datar-la entre els segles XII i XIV. Correspondrien a aquest període el cos principal i les seves torres rodones; en canvi, el cordó emmurallat exterior de torres quadrades i algunes dependències del pati d'armes són posteriors, així com els desapareguts finestrals gòtics i la capella de Sant Pere.

El primer cop que apareix documentat el nom de Montsoriu és el 1002, amb la forma de Monte Suriz. L'any 1011 apareix la figura d'Amat de Monti Soricensis. Fruit de l'enllaç matrimonial de la seva filla, Ermessenda, amb Grau de Cabrera, el castell passà a mans d'aquest important llinatge.

Entrat el s. XV, amb les guerres de remences i l'allunyament dels seus senyors, el castell entrà en una etapa de decadència i ruïna que ha persistit fins a finals del segle XX. Una restauració molt ben feta, li ha retornat la dignitat perduda i ara es pot visitar per lliure (5.- Euros l’entrada) o amb visita guiada que dura 1 h. 30 m. (6.- Euros)


L'etimologia del mot Montsoriu és incerta. Essent com és incorrecta la forma de Montsoliu, es pot descartar d'entrada, tot i que li escau, la versió de "muntanya solitària". Segons J. Coll, la interpretació més probablement certa és la que es basa en la fragmentació d'aquell topònim en Mont So Riu, que aleshores significaria "muntanya sobre el riu", al·ludint a la riera d'Arbúcies. En l'obra Els Castells Catalans, aquesta fragmentació es tradueix diferentment, "muntanya entre dos rius", però és més difícil, en aquest cas, esbrinar a quin altre riu es fa referència. Altres versions recollides pel mateix autor parlen de la "muntanya de les sureres" i de la "muntanya blanca", assolellada. Aquest últim significat provindria de la traducció del basc del topònim Súria (poble del Bages) que, coincidentment, durant l'època medieval era escrit Surice, precisament la mateixa forma amb què es coneixia el Montsoriu, Mont Surice. Menys acceptada sembla la forma proposada per Coromines (Estudis de Toponímia Catalana, 1965), que fa derivar Montsoriu de Monte Sigerici.

Son nombroses les llegendes nascudes a l'entorn del castell. Aparicions fantasmagòriques de bruixes i cavallers encantats, la Dama Roja que apareix la nit de Sant Joan, tresors amagats que només es poden trobar aquesta nit, galeries secretes que recorren el subsòl del castell, fent-lo comunicar amb la torre de les Bruixes, amb la riera d'Arbúcies, amb el castell de Riells...., i la més improbable la que comunica amb el castell d'Hostalric!!!. 


Observacions: En l'excursió del dia d'avui ens proposem conèixer un dels pocs castells medievals de Catalunya, que encara ens mostra la seva complexa estructura.

Val la pena la visita al castell de Montsoriu, per gaudir d’unes vistes impressionants que es dominen des de el turó i per contemplar la històrica bellesa d’una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya que ha estat des de sempre font inesgotable de llegendes i màgics misteris. Durant els segles XIII i XIV va viure l’època de màxima esplendor, ja que fou el principal baluard dels vescomtes de Cabrera, una de les nissagues catalanes més nobles.

Darrerament, els treballs de rehabilitació han consolidat l’estructura d’aquest castell gòtic, patrimoni arquitectònic i arqueològic que sorprèn els visitants i forma part de la memòria col·lectiva de la gent que viu als pobles de la zona.

Aprofitant el pas per Breda, ens podem aturar a contemplar el magnífic campanar (s. XI, de 32 metres d'alçada) romànic de l'església de Sant Salvador, monestir benedictí fundat pel vescomtes de Cabrera el 1038. Al costat trobarem una galeria de l'antic claustre romànic, de columnes bessones. Darrera el monestir, donant a la plaça, hi ha l'antiga església romànica parroquial de Santa Maria.




Dinarem al restaurant Mams, c/. La Farga, 5 d’Arbúcies. Tel. 972 16 26 29. Preu del menú “Compartir” de 25.- Euros (taula complerta) que si afegim les begudes i cafès, ens quedarà per uns 30.- euros per persona. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.