Montllobar (1.103 m)

Dimecres 28 de novembre de 2018

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Pallars Jussà.

Temps aproximat: 2 h 30 m (5 km)

Desnivell: 210 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil, excepte el tros final de forta pujada que pot relliscar.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 fins a la sortida 157 que anirem en direcció a Agramunt i Artesa de Segre. Ens pararem a fer el tallat a El Pont d’Alentorn i després seguirem en direcció a Tremp. A tremp agafarem la carretera C-1311, que uneix Tremp amb el Pont de Muntanyana.

En aquesta carretera de Tremp a Pont de Muntanyana, per la meitat de la distancia, passarem per el Poble de Fígols de Tremp i a uns 2 km arribarem al Coll de Montllobar. Hi ha una esplanada amb vistes i per deixar el cotxe i també uns bancs per seure. Deixarem el cotxe en aquest punt i comencem a caminar.

Itinerari: Travessarem la carretera i ens fixarem que hi ha un pal indicador que ja ens diu la ruta per arribar al Castell de Montllobar (que ja el tenim a la vista) i a un fantàstic mirador de la vall.

Pujarem suaument per pista fins gaire be el castell. Per arribar al castell sortirem de la pista i agafarem un corriol que surt a l'esquerra i que ens portarà a dalt del mateix. Val la pena grimpar uns metres per anar a la Torre del Castell i veure una vista espectacular.

Seguirem per la carena que ens portarà un altre cop a la pista però de seguida trobarem un indicador del Mirador de la Vall a la nostra esquerra on ens podem arribar.

Un altre cop a la pista i en poc temps, després d'un revolt, veurem unes fites a l’esquerra que ens indiquen una forta pujada que ens portarà al cim.

Es un tram curt però pronunciat on es pot relliscar (sobretot a la baixada) per el terreny inestable. Arribarem al cim de Montllobar i trobarem un Vèrtex Geodèsic. Unes magnifiques vistes de la serra de Montllobar i cap el nostre enrere veurem la figura del castell.

Si es vol es pot ampliar el recorregut es pot continuar des del cim de Montllobar fins lo Puiol (1.124 m) si seguim uns 840 m en direcció S-SW per una carena de recorregut fàcil.

Per baixar, desfarem el camí però un cop feta la baixada forta del pic es pot escurçar una mica (saltant el tros del Castell) seguint en línia recta fins a retrobar la pista principal.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cim-del-montllobar-30911173

Amb l’ampliació fins lo Puiol: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montllobar-ampliacio-lo-puiol-2018wloc-31167176 

Observacions: Un 100 Cims curt però molt bonic, passant per les ruïnes d'un Castell. Agradable excursió lineal des del coll de Montllobar a meitat de camí de la carretera entre Tremp i Pont de Muntanyana. En el mateix coll, hi ha un indicador que ens marca la pista que hem de seguir fins arribar a les ruïnes del castell de Montllobar, des d'allà seguirem per la carena en direcció a la visible cimera piramidal del Montllobar, amb un ascens final amb força pendent per un terreny una mica relliscós.

Excursió senzilla i agradable, factible sense cap problema. Grans vistes des del vèrtex geodèsic del cim, de gairebé tot el Pirineu Oriental

Dinarem en algun restaurant de la zona.

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

GR-11: De Port de la Selva a Cala Taballera o Tavellera (196 m)

Dissabte 24 de novembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.

Temps aproximat: 4 h 30 m (11,8 km)

Desnivell: 376 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista en direcció a Girona. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva, i seguirem en direcció a Roses – Cadaqués, agafant la sortida nº 4 en direcció a Roses. Seguirem en direcció a Llançà i Port de la Selva, on deixarem el cotxe a la cruïlla del carrer Empordà amb el carrer Puig Gros, on començarem la caminada.

  

Itinerari: 00:00 h: Començarem a caminar al Carrer del Puig Gros, on surt una pista amb una barrera (tancada a l’estiu i oberta a l’hivern per la circulació de vehicles)

Seguirem per la pista des d'on hi ha boniques vistes.

00:10 h: Ens trobarem amb diversos desviaments i escollirem el que marca Sant Baldiri de Taballera, Cap de Creus 16 km, que són les marques vermelles i blanques del GR-11. Anirem cap a l'esquerra. Als nostres peus veurem la Cala Tamariua i a l'altra banda del Port de la Selva.

Seguirem pujant amb un petit rierol a la nostra esquerra. 

00:30 h: Deixarem a l'esquerra el desviament a Mas Puignau. Trobarem un desviament a la dreta cap a Mas Paltré i Cala Taballera, sempre seguint les marques vermelles i blanques. Tot seguit trobarem un altre desviament a l'esquerra cap a Sant Baldiri i Mas d'en Birba, i a la dreta a Cala Taballera. Ara cal caminar amb atenció doncs a pocs metres hi ha un altre petit desviament a l'esquerra on hi ha una petita edificació i en un cantó les marques vermelles i blanques.

00:45 h: Seguirem baixant pel camí i arribarem a les ruïnes de l'ermita de Sant Baldiri. Tornarem a trobar l'indicador a la Cala una mica més enllà. Ara el camí és més estret i baixa cap al barranc. 

Sant Baldiri de Taballera (125m) és un interessant edifici romànic.

Deixarem enrere Sant Baldiri i continuem en la bifurcació pel camí de la dreta. A l'estona es creua la pista que porta a la Cala Taballera (per on abans passava el GR) 

Arribarem a la riera que creuarem i seguirem les marques que ens indiquen cap a l'esquerra. 

Sortirem a un altre camí i a la nostra esquena veurem Mas Paltré. Seguirem cap a l'esquerra. El camí torna a ser més ample. 

Trobarem a l'esquerra el desviament a Cala Taballera. El camí és de baixada i després d'un giravolt veurem a baix la cala als nostres peus. 

02:30 h: Després d'una forta baixada arribarem a la Cala Taballera. És un lloc tranquil. On es pot descansar si fa calor l'aigua ens convida a un bany. No serà el nostre cas...

En total són 2 hores i 30 minuts de trajecte per un camí no massa complicat. La recompensa final és una cala verge, d’aigües poc profundes i inserta a una badia cap al nord que ofereix una agradable sensació de perspectiva.

D’uns 135 metres de longitud aproximada i 15 metres d’amplada, Cala Tavallera no té cap mena de serveis i la seva superfície està formada principalment per còdols i quelcom de sorra. És la típica cala del Cap de Creus caracteritzada per aquests colors negres i grisos de tota la roca que l’envolta. Donada la seva dificultat d’accés la cala és nudista i molt poc freqüentada durant tot l’any. Un lloc meravellós, just premi per al caminant que vol descobrir paratges verges poc trepitjats.

Cala Taballera, o Cala Tavallera, és una exclusiva cala del Cap de Creus que té l’honor de ser uns dels extrems del sender de gran recorregut GR11, o Senda Pirenaica, la ruta que creua tots els Pirineus d’oest a est.

El GR11 és una mítica ruta de gran recorregut que surt del Cap Higuer, al Cantàbric, i finalitza al Cap de Creus. Uneix per tant l’Oceà Atlàntic amb el Mar Mediterrani, i ho fa al llarg d’uns 788 Kms de recorregut. El camí que us proposo per conèixer aquesta platja no és tan llarg, no os preocupeu....

Anada i tornada pel mateix camí. És fàcil, tot i que a la tornada la pujada primera costa una mica, hi ha moltes pedres soltes.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-11-port-de-la-selva-cala-taballera-o-tavellera-30813287

Observacions: Caminarem per un espai d’aspecte salvatge i feréstec que corprèn a tothom qui el visita. Lloc modelat per la geologia, la duresa del vent, la salabror, la manca d’aigua i l’atrevida petjada humana quan ha gosat endinsar-s’hi.

Són molt diverses les opcions per fer ruta pel Parc natural del Cap de Creus. N’he escollit una mirant de tenir en compte tots aquests aspectes naturals i patrimonials que fan del Cap de Creus un lloc únic. Muntanya i mar, natura salvatge i petjada humana en continua variació; com el puja i baixa dels lloms del terreny, els racons verds i l’aspror d’altres, els espais ressecs, la tossuderia de la vegetació o els petits miracles de l’aigua i, finalment, la costa que entra i surt en espigons i cales segons el caprici de la seva lluita amb la mar.

Terreny ventat i solejat però amb oasis d’ombra (i, fins i tot, d’aigua!) que han permès a l’home fer-hi estada. Així ho testifiquen els pous d’aigua, les pletes de cabres o vaques i les petites construccions de pedra seca o algunes de més grans com cases i masos.

Tot això és el que visitarem i experimentarem en aquesta sortida. Fins a Sant Baldiri seguirem el traçat del sender de gran recorregut GR-11, ben senyalitzat. En aquest bonic indret, agafarem un sender que surt de l’esquerra de l’esplanada que hi ha davant del conjunt i que ens permet arribar a la plana del Puig del Moro més ràpidament.

Les vistes són espectaculars en arribar a aquest paratge, des d’on baixarem sobtadament cap a la cala Tavellera. Tornarem pel mateix recorregut fins a la plana del Puig del Moro però des d’aquest punt seguirem còmodament la pista que volta Mas Paltré i, ja a Sant Baldiri, repetirem el camí d’anada tot repassant les imatges que se’ns han quedat gravades a la retina i també a la càmera fotogràfica...

Vàrem fer una part d’aquesta excursió l’1 de febrer de 2014. Aquí podeu veure l’enllaç a la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2014/01/de-cap-de-creus-port-de-la-selva-151-m.html Com veureu a la foto de grup, a alguns, aquests quatre anys els han marcat... en canvi, elles segueixen igual o millor, fantàstiques. Altres els hem perdut de vista, però en aquests darrers quatre anys s’han incorporat noves companyes i companys. Seguim!

Dinarem a Llançà al restaurant El Vaixell. Situat al carrer de Castellar 62, del Port de Llançà. 972 380 295. Els Calsina han estat família dedicada a la restauració des de 1947, primer amb el Narra i ara també amb el Vaixell. Peix i marisc del nostre litoral. http://www.elvaixell.com/ca/  Els seus horaris són: de dimarts a diumenge al migdia, de 13:00 h a 15:00 h

Tornarem a casa als voltants de les vuit del vespre.

El Sui (1.318 m.)

Dissabte 17 de novembre de 2018

Hora de sortida: ¾ de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.

Temps aproximat: 4 h 45 m

Desnivell: 480 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.

Programa: Anirem fins a Tagamanent per la C-17 i d’aquí fins al Restaurant el Bellver, per una pista asfaltada que surt de Tagamanent (Direcció “Museu Etnològic”)

Sota de la masia del restaurant hi ha una àmplia zona d’aparcament.

Itinerari: De l’Agustí sortirem en direcció NE a buscar la masia l’Agustí (hi ha una drecera), Museu Etnològic. D’aquí agafarem un camí que marxa en direcció est, al principi baixant una mica.

En trenta minuts serem a les rodalies de Bellit, on arribarem travessant prats. Seguirem la pista que del davant de la casa surt en direcció sud i la remuntarem fins al pla de la Llacuna, on trobarem la pista principal (gran espai desforestat)

La travessarem i seguirem a l’est cap a Casanova de Bellit. No cal seguir la pista, que va una mica de volta, sinó que en arribar al primer torrent ens podem enfilar directament cap a la casa, que és ben visible.

Un cop a Casanova de Bellit, continuarem cap a l’est, anant a buscar uns corriols que finalment ens duran al llit del torrent de la Blada (el primer tram, d’uns 300 m està una mica brut, però s’hi pot passar)

Un cop al rierol, el remuntarem sense allunyar-nos de l’aigua. Finalment la vall s’eixampla i trobarem una pista que la travessa. L’agafarem cap a l’est i ens durà dalt d’una carena, just als peus del turó del Poniol (1.279 m), on hi ha la barraca d’en Ramon, amb una pedra gravada que en forma la paret interior.

Resseguirem la carena cap al sud-est. No hi ha pèrdua. Al principi es tracta d’una pista, però després es converteix en un camí carener que porta al cim del Sui (1.318 m.). hi ha un moment, a la roca Roja, que hi ha dos camins, però tots dos s’ajunten poc abans d’arribar al cim.

Per tornar a on tenim els cotxes podem desfer el camí recorregut, però el més ràpid és anar fins al petit coll que hi ha sota el turó del Poliol, agafar la pista per on hem pujat i tot seguint-la, anar a buscar la pista principal amb les marques del GR-5 i la Ruta Verdagueriana.

Observacions: Tranquil•la i suau passejada des de l’Agustí fins al pla de la Calma arribant fins al cim del Puig Sui.

La Casa Museu l'Agustí, és un museu etnològic dedicat a mostrar com era la vida rural en aquesta zona del Montseny a mitjan segle XIX. A la visita guiada per les corts de vaques i xais, la cuina, la pastera, el menjador de festa, les cambres de l'hereu i l'àvia, s'hi afegeix un sistema de locucions que reprodueix les hipotètiques converses dels últims Agustí, a més de les olors i aromes de la vida quotidiana (espígol, cendra, etc.) a pagès.

Dinarem al restaurant La Cabanya de La Garriga, Carrer Cast Oliver, 2. Telèfon: 93 860 59 50. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

GR-92: Bruguers – La Morella – El Garraf (594 m)

Dissabte 3 de novembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 5 h 15 m (15,8 km)

Desnivell: + 500 m / – 725 m (acumulats)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada, a fer el tallat al Bar Bosch de Sant Boi. Després anirem per la C-32 fins a Gavà on agafarem la carretera BV-2041, que ens portarà directament a Bruguers.

Itinerari: El recorregut comença a la localitat de Bruguers. L’ermita del mateix nom està situada tot just a l’inici del turó on hi ha les restes del castell d’Eramprunyà, que coronen el cim, a 235 metres d’altitud. La ubicació de la ermita, davant d’una esplanada i enfocada de cara al castell, és l’inici del camí que enfila cap amunt, cap a les restes del castell. Es tracta d’un camí que segueix per una zona amb grans pedres i on, a la dreta, hi ha algunes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica. Són els primers passos per entrar al Parc Natural del Garraf.

Tot just a l’esquerra hi ha un espectacular arc natural. El sender progressa per una zona frondosa amb molta vegetació mentre es presenta com un camí cargolat i ondulat. Els següents trams alternen les parts més tancades amb altres de més obertes i amb menys vegetació, de manera que són metres molt canviants i que, de tant en tant, regalen panoràmiques espectaculars de la plana del delta del Llobregat.

Castell d’Eramprunyà. Durant la pujada al castell d’Eramprunyà es travessa un pla amb pins i es deixen a la dreta els murs del castell. S’arriba a una bifurcació i se segueix fins a un revolt que dóna a la carretera de Begues, que puja fins al castell a la dreta. Des d’aquí hi ha una extraordinària panoràmica amb unes vistes espectaculars de la vall de Can Perer amb la Morella en un segon pla, anunciant el que vindrà uns quilòmetres després, i les Agulles tot just al davant. El sender baixa en un descens tímid fins al turó de la Desfeta, on la torre de vigilància d’incendis ocupa un lloc preferencial. El camí travessa els marges de la capçalera del talús, de manera que es pot superar el fondal que separa el castell de la Desfeta. Tot just deixant el camí a la dreta, la carretera de Begues puja lleugerament per continuar baixant després en un camí envoltat d’arboços.

Mig quilòmetre després, el sender es converteix en un petit corriol que inicialment es presenta amb abundant vegetació i des d’on es gaudeix d’unes grans vistes del castell d’Eramprunyà. Des d’aquí també es veu el corral de Passoles, mentre el camí segueix en direcció a les Agulles i baixa en un descens suau del corriol que després gira a la dreta.

La Clota: Tot seguit, superats els dos quilòmetres i mig de la ruta, el corriol segueix pel vessant esquerre del fons del Maset, que baixa de la Pleta, a tocar de les Agulles, per arribar a la collada de la Clota, que puja fins als 415 metres d’altitud.

La Clota és un coll obert al nord de les Agulles a on s’arriba després d’una cruïlla múltiple de camins i pistes forestals. En aquest punt s’agafa el tercer camí, per on el GR continua en una pujada que no és gaire pronunciada i que va pel costat d’una esplanada. El camí puja per l’esquerra, poc després passa pel mig d’un bosc i per uns marges mig derruïts i acaba sortint a una pista forestal, des d’on més enllà es veu la plana de Begues en una pujada plena de revolts.

El camí puja, passats els 4 quilòmetres de ruta, i arriba a una bifurcació que porta al cim de les Agulles, on ens hi acostarem, seguint alguns revolts i unes petites pujades i baixades. Tot just al davant es veu el cim de la Morella abans de començar a baixar un fort pendent que deixa a la banda esquerra tota la vall d’en Joan. El recorregut camina cap al coll Sostrell, ubicat entre la Morella i les Agulles, a 475 metres d’altitud, per una zona que puja amb força cap amunt. Es tracta d’un dels pendents de més envergadura de tota la jornada i, potser, l’esforç més intens al llarg del dia, pel vessant meridional de la Morella.

Morella: Un cop coronat, seguint pels vessants del turonet dels Costerets, el sender condueix pels rasclers típics de la regió. Aquí es busca un corriol que portarà a l’ascens dels metres finals de la Morella, a una altitud de 594 metres. Es tracta d’un dels cims més emblemàtics del Garraf i el més alt. Hi ha una creu i té una panoràmica que abasta de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i de la Mediterrània a Montserrat.

El següent punt important en el GR és el corral de Campgràs, que s’ubica al peu del turó de l’Alzina Freda i que, tot i quedar una mica separat a la dreta del camí, es travessa en direcció sud. Després, queden a la dreta els turons de la Baena i del Rascler, amb el Pinxot al fons, que més enllà es transforma en Vallgrassa.

Tot just als 10 quilòmetres de sender, apareix la Pleta, que és el Centre d’Informació del Parc del Garraf. A partir d’aquest punt, i dins del parc natural, l’itinerari també està marcat com el camí de les Costes i passa pel costat de la pedrera. En paral·lel a la carretera, els últims quilòmetres del sender ja anuncien la vista del mar en direcció a Sitges per creuar poc després el torrent de Garraf per un pont, tot arribant cap a les cases del Poble del Garraf.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-92-bruguers-la-morella-el-garraf-30237076

Per tornar a Bruguers tenim tres opcions:

3. Haver deixat prèviament un cotxe al Garraf (17 km i 20 min per trajecte)
4. Agafar un taxi. Taxis Gavà: 93 664 77 77 (Vehicles de 7 i de 6 places)
5. Transport públic: tren del Garraf fins a Gavà i a Gavà agafar l’autobús que va a Begues i para a Bruguers. 

Observacions: Aquest cop caminarem en direcció al Garraf, entre Bruguers i el Garraf, buscant la costa. El GR-92 segueix el Parc Natural del Garraf en un recorregut amb impagables vistes mediterrànies.

Hi ha rutes senderistes que des dels primers metres passen per un seguit de llocs interessants que revelen l’encert de l’itinerari. El tram del GR-92 que uneix Bruguers, al Baix Llobregat, amb la zona costanera del Parc Natural del Garraf, n’és un bon exemple, ja que a cada pas, al llarg de poc més de 15 quilòmetres, es van descobrint nous al·licients que fan d’aquest sender una aposta segura per gaudir d’una jornada senderista.

Dinarem al restaurant L’Ermita de Bruguers, http://restaurantermitadebrugues.cat/ tel.: 93 662 26 82. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.