diumenge, 30 de desembre del 2018

GR-2: Joanetes – Pruit (1.077 m)

Dissabte 29 de desembre de 2018

Darrera sortida de l’any 2018!

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarques de la Garrotxa i Osona.

Temps aproximat: 5 h 45 m (17 km)

Desnivell: 740 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la AP-7 i la C-17 anirem en direcció a Vic, aturant-nos a fer el tallat a les 4 Carreteres de Tona.

Després seguirem en direcció a Vic, Manlleu, el túnel de Bracons, Sant Andreu de la Vola i Joanetes. Des de aquest poble anirem fins al Mas Les Comelles (casa de turisme rural) on aparcarem. 


Itinerari:

Kms.           Temps   Ubicació

0,000 km     0:00 h     Mas Les Comelles (Joanetes).







3,200 km     1:10 h     Sant Miquel de Castelló.


3,500 km     1:15 h     Font de Pibernat.

3,560 km     1:20 h     Pibernat.

4,675 km     1:45 h     Torrent de Coll d'Uran.


5,365 km     1:55 h     Torrent de la Batalla.



6,370 km     2:10 h     Falgars d'en Bas.


7,000 km     2:15 h     Torrent de la Faja.


13,500 km   4:15 h     Coll de Pixanúvies.


14,000 km   4:30 h     Renyins.



16,700 km   5:45 h     Pruït.



Observacions: La sisena etapa del GR® 2 surt de l’hotel rural Les Comelles i es dirigeix al sud recorrent la vall d'en Bas. El camí es torna més abrupte a mesura que s'acosta a Pruit i a l'espai natural del Collsacabra.

Sisena etapa del GR-2, tota de pujada (no excessivament dura) amb un desnivell de 740 m. i que acaba en suau baixada fins a Pruit.

Tal com és habitual en aquest GR, el paisatge una vegada més és preciós.

En algun moment, el camí coincideix amb el tram català del Camí de Sant Jaume, concretament entre Falgars d’en Bas i l'impressionant salt d’aigua del Torrent de la Faja.

El 6 de maig de 2017, vàrem fer l’etapa anterior del GR-2, de Santa Pau a Joanetes. Aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2017/05/gr-2-de-santa-pau-joanetes-675-m.html

Ens endurem el dinar. A Pruit ens recollirà un taxi (Tel. 699 73 73 01 Taxis Tour Garrotxa – Olot) per tornar a Joanetes a recollir els cotxes. Preu del trajecte: 55.- Euros.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

diumenge, 23 de desembre del 2018

Montpaó (644 m)

Dissabte 22 de desembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca de la Segarra.

Temps aproximat: 4 h 30 m (14,6 km)

Desnivell: 330 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Igualada i Cervera.


Itinerari: Cervera, la capital de la Segarra, és el punt d’inici de l’itinerari. En aquesta vila es pot visitar la Universitat, l’església gòtica de Santa Maria i el monestir gòtic de Sant Domènec.


La ruta comença a la plaça de Santa Anna. Segueix un recorregut parcialment senyalitzat i catalogat com a PR-C-141, realitzat pel Centre Excursionista de la Segarra.

Sortirem de la plaça i seguirem pel carrer Major, eix vertebrador del centre històric, fins a la plaça de Sant Domènec, on agafarem el carrer Barcelona que ens portarà als afores de la ciutat.

El camí surt per la porta de la vila i travessa el riu Ondara.

30 min.: Una mica més enllà farem la primera parada, serà a Sant Pere el Gros, una raresa de l’arquitectura romànica. Sant Pere el Gros és un dels dos temples catalans d’aquest estil que compta amb una planta rodona (l’altre és Sant Vicenç de Lluçà, al Lluçanès) És l’únic vestigi que resta de l’antic conjunt monàstic del segle XI vinculat al monestir de Ripoll.

  
   

Sant Pere el Gros – Cervera – La Segarra
Sant Vicenç de Lluçà - Osona



La ruta continua tot travessant el torrent Salat, cinc minuts després, un afluent de l’Ondara, que seguirem durant uns 60 metres, es travessa i s’agafa el camí de la dreta que puja al serrat de les Rapaldes. S’arriba al cap del serrat. S’entra dins dels límits de la Ribera d’Ondara, un municipi conformat per petits agregats, com Sant Antolí, Gramuntell. Els Hostalets, Llindars, el mas Claret o Montfar. El nucli principal és Sant Antolí, on hi ha l’església homònima, d’estil romànic, dalt d’un turó, i restes del palau gòtic dels Aimeric. Al segle XVI fou construïda una gran plaça apartada del nucli vell, que conforma el que s’anomenà Vilanova de Sant Antolí.




Es segueix el camí que baixa i que porta al Mas Ramon, del municipi de Ribera d’Ondara, on un altre vegada cal travessar el torrent Salat.

A partir d’aquí hi ha una bifurcació: el camí de l’esquerra porta a Cervera en uns 45 minuts; nosaltres agafarem el de la dreta. Poc després d’haver pres aquest darrer camí es troba un altre encreuament i agafarem el sender de l’esquerra, amb forta pujada.

El final del trajecte és tot pujada. Travessa el Corral del Monjo (2 h 15 min), i el sender senyalitzat GR-171. A uns 75 metres a l’esquerra s’agafa un altre camí que surt a la dreta i culmina a dalt de la serra de Montpaó, des d’on es divisa tota la comarca de la Segarra (644 m)





Després cal agafar el camí de l’esquerra tot deixant l’accés als Comtals. Seguirem fins a trobar un altra bifurcació, on cal prendre el camí de la dreta, que baixa fins a la plana de Cervera.


Després de 3 hores, es travessa de nou el riu Ondara i es segueix una pista ampla fins a Cervera, on s’entra pel carrer de Sant Francesc, seguint la muralla, i es torna a l’inici de l’itinerari.




Observacions: Pel sud de la Segarra flueix l’Ondara, un peculiar riu que neix al Montfred i es dissol a les planures de l’Urgell, sense que arribi a vessar les seves aigües al Segre. L’itinerari proposat ressegueix part de la ribera d’aquest riu i acaba amb l’ascensió al Montpaó, un mirador natural de tota la Segarra. Pel camí trobarem una joia arquitectònica del romànic català: l’església de Sant Pere el Gros.

La Segarra és un país ondulat, de paisatges dolços i melangiosos, trencat de tant en tant per pujols, tossals i serrats rocosos. La comarca ocupa l’altiplà de la Catalunya central, que, durant segles, fou terra de frontera. Així ho recorden el gran nombre de castells i fortificacions que hi trobem. La vegetació, d’acord amb un clima dur, de grans contrastos estacionals, és estepària, amb grans extensions de camps de cereals. Aquesta ruta transcorre pel sud de la Segarra i ascendirem al serrat de Montpaó, des d’on es veu tota la comarca.

Cervera, situada a dalt de la carena d’un tossal, és una ciutat d’un perfil magnífic, d’un skyline inoblidable, en que sobresurt el campanar de l’església de Santa Maria, originàriament una fortificació islàmica. Ramon Berenguer I la va conquerir al segle XI per confiar-la a la família Cervera. De seguida s’hi fundà el monestir de Sant Pere el Gros, priorat de Ripoll. A començaments del segle XIII, envoltant el nou castell, s’hi va consolidar la vila. La primitiva estructura urbana estava formada per un carrer central de cases unides que formaven una vila closa, on les parets exteriors de les cases, amb molt poques obertures, servien de murs defensius.


Dinarem al restaurant L’Antic Forn, Pl. Major, 18.

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

diumenge, 16 de desembre del 2018

Toll de l’Ou - Barranc dels Pèlags o Pèlics (1.036 m)

Dissabte 15 de desembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Priorat.

Temps aproximat: 5 h (9,1 km)

Desnivell: 680 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l'autopista AP-7 i la seguirem en direcció a Tarragona / Lleida.

Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. Després seguirem per l’autopista fins a arribar a la bifurcació amb l'autopista AP-2 en direcció a Lleida. Agafarem la sortida 9 a Montblanc i posteriorment la N-240 en direcció a Lleida i fins la segona entrada al poble de Vimbodí. Sense entrar al poble, agafarem la TV-7004 cap a Vallclara i Vilanova de Prades i posteriorment seguirem fins a Ulldemolins. En aquest poble entrarem en direcció a la plaça de l'església i en aquest punt veurem una senyal en direcció a les Ermites i seguint fins a Santa Magdalena, punt d'inici de la ruta.


Itinerari: La ruta comença a l'ermita de Santa Magdalena; aquest és un punt on comencen moltes altres rutes pel Parc Natural de la Serra de Montsant. En aquest lloc hi ha una àrea recreativa amb fonts d'aigua i barbacoes. L'ermita de Santa Magdalena, construïda en estil renaixentista del segle XVI, es també coneguda com la Catedral del Montsant.

La ruta la començarem tot seguint el senyal que ens orienta cap al Pi de la Carabasseta, just al costat de la filera de fonts. Està marcada amb senyals de GR.

Agafarem el corriol que indica el senyal i comença la pujada, durant aproximadament 1 hora, per tant, cal agafar-s'ho amb calma; el corriol està molt ben marcat i anirem avançant en ziga-zagues. Aquest corriol ens farà passar per sota de la "Punta de la Galera", que com el seu nom indica fa referència a la forma de la proa d'una galera (tipus de vaixell). Al llarg de la pujada per aquest corriol, anirem trobant, a diferents alçades a la dreta del corriol, alguns miradors en forma de balcons, per sobre de la vall d'Ulldemolins.


Quan el corriol es comença a obrir als nostres peus, ja haurem arribat al coll i veurem davant nostre el Pi de la Carabasseta.

El Pi te una característica i és que les seves branques estan orientades cap al Nord, doncs la força del vent en aquest punt és tan fort que fa que les branques, amb el pas del temps i el seu creixement, quedin orientades d'aquesta manera.

El nom que rep aquest pi es degut a la tradició que diu que antigament els traginers, els carreters i portadors que feien aquest camí entre els pobles d'Ulldemolins i la Morera del Montsant; arribats en aquest punt aprofitaven per aturar-se aquí i reposar sota l'ombra del pi i beure de les carabasses, que antigament s'utilitzaven per a transportar aigua o altres líquids per a ús personal.



Al costat del Pi veurem una senyal que indica que estem davant del Pi de la Carabasseta i també ens orientarà per a altres rutes.


Continuarem, en baixada, seguint la direcció de la senyal cap al Toll de l'Ou i Torrent dels Pèlags i seguint les marques del GR (vermella i blanca).

Seguirem el corriol, ara en còmoda baixada pel comellar del Madalenet, fins arribar al Torrent dels Pèlags. Creuarem el torrent, per un estret pas, (depenent de l'època de l'any el torrent pot portar més o menys aigua) i just passar-lo veurem un nou senyal que ens indica que ja estem al costat del Toll de l'Ou.


El senyal indica la direcció de la que venim i la direcció cap al poble de la Morera del Montsant (seguint el GR); per acabar d'arribar a la zona del Toll de l'Ou agafarem el corriol que va cap a la nostra dreta i unes poques passes més endavant ja veurem els primers tolls i si anem seguint-los podrem veure'n uns quants a diferents nivells del Torrent dels Pèlags. Els més importants són els tres primers desviaments del camí, que trobarem a mà dreta. El tercer és el Toll de l’Ou pròpiament dit, tot i que hi ha diferents opinions al respecte.







Des del primer toll i seguint el riu pel Torrent del Pèlags, podrem trobar, a diferents nivells, altres tolls, tots ells molts bonics i molt agradables per aturar-se a escoltar el so del l'aigua i la tranquil·litat de l'indret.


Tornarem pel mateix camí.




Observacions: Amb les pluges d’aquesta tardor baixa aigua pel Barranc dels Pèlics a Montsant. És un bon moment per anar a veure el Toll de l'Ou.

Dinarem a la fonda Toldrà situada al carrer Major 33 d’Ulldemolins, tel: 977 56 15 37. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

dijous, 6 de desembre del 2018

Sant Julià del Mont (908 m)

Dimecres 5 de desembre de 2018

Hora de sortida: 3/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 5 h 45 m (14,14 km)

Desnivell: 705 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic. Abans d’arribar, ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. Després seguirem i passarem Vic. Passarem pel túnel de Bracons i anirem fins a Olot, on anirem fins al final del carrer Sant Cristòfol.


Itinerari: Començarem a caminar des de el final del carrer de Sant Cristòfol d’Olot.


Al capdamunt del carrer segueix el camí que s’enfila cap a can Masclet. Tot el camí està senyalitzat amb marques de pintura groga. Ja a l’antic terme de Batet trobarem uns xalets, la Canova d’en Grau i Gambot.




Poc més enllà creuarem la carretera de la parròquia de Batet i continuarem pel camí vell cap a Rubau, el Roure i cal Rei.

Seguirem per la carretera cap a la Planella i la masia Godomar una extensa finca que voltarem per l'esquerra seguint el seu tancat.

Travessarem l’altiplà de Batet i deixarem a la dreta el volcà de Pujals.


Als peus de la darrera masia agafarem la pista del mig en suau descens. Després de deixar a la dreta una pista de desemboscar i a l’esquerra la que baixa a Gramoners i al veïnat de Sant Cosme i arribarem al coll de Palomeres.


Tot seguit pujarem al Puigsacreu (766 m), on al segle XV fou bastida l’església de Sant Abdó i Sant Senén. Un corriol baixa al coll de Boixeda, on trobarem la pista i els camins que pugen de Santa Pau i de Begudà.


Continuarem per la pista, la deixarem seguint els senyals i la travessarem poc més enllà. Anirem al collet del puig d’en Bardissa i tornarem a travessar la pista.

Deu minuts més endavant agafarem definitivament el camí que ens porta al cim.

Sant Julià del Mont fou un monestir benedictí documentat l’any 866. L’església actual és una construcció romànica d’una sola nau.


La tornada la farem pel mateix camí, seguint la pista que hem travessat dos cops al pujar per evitar la baixada més forta i alguna possible relliscada i més endavant sense pujar al Puigsacreu que voltarem pel costat de la dreta.



Observacions: L’església romànica de Sant Julià del Mont corona un dels cims de la zona volcànica de la Garrotxa.

L’antic monestir de Sant Julià del Mont construït dalt del cim on conflueixen un conjunt d’accidentades serres que s’estenen entre la ciutat d’Olot, a ponent, i la vila de Besalú i Serinyà, a llevant. És accessible des de qualsevol dels pobles de les valls del Fluvià i el Ser, el seu principal afluent pel marge dret. Aquest cop, nosaltres l’assolirem des de la capital de la Garrotxa.


En aquesta excursió feta al final de la tardor hem gaudit d’una catifa de fulles seques que cobreixen molts trams de l’itinerari seguit.


Durant tot el recorregut veiem arbres com ara: roure pènol (Quercus robur), auró blanc (Acer campestre), avellaner (Corylus avellana), grèvol (Ilex aquifolium), pollancre (Populus nigra), trèmol (Populus tremula) i pi roig (Pinus sylvestris) a la part final, més alta del recorregut.

Ens endurem el dinar.


Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.