diumenge, 23 de desembre de 2018

Montpaó (644 m)

Dissabte 22 de desembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca de la Segarra.

Temps aproximat: 4 h 30 m (14,6 km)

Desnivell: 330 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Igualada i Cervera.


Itinerari: Cervera, la capital de la Segarra, és el punt d’inici de l’itinerari. En aquesta vila es pot visitar la Universitat, l’església gòtica de Santa Maria i el monestir gòtic de Sant Domènec.


La ruta comença a la plaça de Santa Anna. Segueix un recorregut parcialment senyalitzat i catalogat com a PR-C-141, realitzat pel Centre Excursionista de la Segarra.

Sortirem de la plaça i seguirem pel carrer Major, eix vertebrador del centre històric, fins a la plaça de Sant Domènec, on agafarem el carrer Barcelona que ens portarà als afores de la ciutat.

El camí surt per la porta de la vila i travessa el riu Ondara.

30 min.: Una mica més enllà farem la primera parada, serà a Sant Pere el Gros, una raresa de l’arquitectura romànica. Sant Pere el Gros és un dels dos temples catalans d’aquest estil que compta amb una planta rodona (l’altre és Sant Vicenç de Lluçà, al Lluçanès) És l’únic vestigi que resta de l’antic conjunt monàstic del segle XI vinculat al monestir de Ripoll.

  
   

Sant Pere el Gros – Cervera – La Segarra
Sant Vicenç de Lluçà - Osona



La ruta continua tot travessant el torrent Salat, cinc minuts després, un afluent de l’Ondara, que seguirem durant uns 60 metres, es travessa i s’agafa el camí de la dreta que puja al serrat de les Rapaldes. S’arriba al cap del serrat. S’entra dins dels límits de la Ribera d’Ondara, un municipi conformat per petits agregats, com Sant Antolí, Gramuntell. Els Hostalets, Llindars, el mas Claret o Montfar. El nucli principal és Sant Antolí, on hi ha l’església homònima, d’estil romànic, dalt d’un turó, i restes del palau gòtic dels Aimeric. Al segle XVI fou construïda una gran plaça apartada del nucli vell, que conforma el que s’anomenà Vilanova de Sant Antolí.




Es segueix el camí que baixa i que porta al Mas Ramon, del municipi de Ribera d’Ondara, on un altre vegada cal travessar el torrent Salat.

A partir d’aquí hi ha una bifurcació: el camí de l’esquerra porta a Cervera en uns 45 minuts; nosaltres agafarem el de la dreta. Poc després d’haver pres aquest darrer camí es troba un altre encreuament i agafarem el sender de l’esquerra, amb forta pujada.

El final del trajecte és tot pujada. Travessa el Corral del Monjo (2 h 15 min), i el sender senyalitzat GR-171. A uns 75 metres a l’esquerra s’agafa un altre camí que surt a la dreta i culmina a dalt de la serra de Montpaó, des d’on es divisa tota la comarca de la Segarra (644 m)





Després cal agafar el camí de l’esquerra tot deixant l’accés als Comtals. Seguirem fins a trobar un altra bifurcació, on cal prendre el camí de la dreta, que baixa fins a la plana de Cervera.


Després de 3 hores, es travessa de nou el riu Ondara i es segueix una pista ampla fins a Cervera, on s’entra pel carrer de Sant Francesc, seguint la muralla, i es torna a l’inici de l’itinerari.




Observacions: Pel sud de la Segarra flueix l’Ondara, un peculiar riu que neix al Montfred i es dissol a les planures de l’Urgell, sense que arribi a vessar les seves aigües al Segre. L’itinerari proposat ressegueix part de la ribera d’aquest riu i acaba amb l’ascensió al Montpaó, un mirador natural de tota la Segarra. Pel camí trobarem una joia arquitectònica del romànic català: l’església de Sant Pere el Gros.

La Segarra és un país ondulat, de paisatges dolços i melangiosos, trencat de tant en tant per pujols, tossals i serrats rocosos. La comarca ocupa l’altiplà de la Catalunya central, que, durant segles, fou terra de frontera. Així ho recorden el gran nombre de castells i fortificacions que hi trobem. La vegetació, d’acord amb un clima dur, de grans contrastos estacionals, és estepària, amb grans extensions de camps de cereals. Aquesta ruta transcorre pel sud de la Segarra i ascendirem al serrat de Montpaó, des d’on es veu tota la comarca.

Cervera, situada a dalt de la carena d’un tossal, és una ciutat d’un perfil magnífic, d’un skyline inoblidable, en que sobresurt el campanar de l’església de Santa Maria, originàriament una fortificació islàmica. Ramon Berenguer I la va conquerir al segle XI per confiar-la a la família Cervera. De seguida s’hi fundà el monestir de Sant Pere el Gros, priorat de Ripoll. A començaments del segle XIII, envoltant el nou castell, s’hi va consolidar la vila. La primitiva estructura urbana estava formada per un carrer central de cases unides que formaven una vila closa, on les parets exteriors de les cases, amb molt poques obertures, servien de murs defensius.


Dinarem al restaurant L’Antic Forn, Pl. Major, 18.

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.