Dissabte 31 de maig de 2025
Una balconada sobre l’Osona meridional
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 6 h (14,7
km)
Desnivell: 548 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic fins a la sortida 46 a l’alçada dels Hostalets de Balenyà. Des de la C-17 agafarem la sortida de Centelles nord i continuarem per la carretera C-1413b (direcció Sant Feliu de Codines) fins al principi del carrer del Pla de l’Alzina de Centelles, on aparcarem.
Itinerari: Començarem a caminar agafant una pista que ens durà cap a l’evident paret de la serra de Ponent. Passarem de llarg Can Menescal i Can Manel. Tot just sota la paret la pista esdevé corriol i s’enfila muntanya amunt, camuflat entre alzines, roures i boix que dissimulen el fort pendent que anirem superant.
De tant en tant, algun tram de roca nua de vegetació ens farà adonar de la vertiginositat del camí.
En aquests punts s’han instal·lat cables fixes i esglaons metàl·lics, més necessaris per al descens que per l’ascens, especialment si ha plogut o està mullat. Aquesta zona es coneix com “l’Esgraonada” El camí arriba finalment a una ampla paret de roca; serem quasi dalt i seguirem cap a l’esquerra per anar a buscar el coll de pas, sota el Morro de Porc, que en pocs minuts assolirem (944 m) i gaudirem de la vista, doncs és un mirador excel·lent i altiu.
Baixarem del Morro i pujarem al Turó Rodó (954 m) cim sense cap interès i sense vistes. Tornarem enrere uns metres i continuarem pel camí en direcció nord, per anar a buscar una pista que ens duu al Corral de la Rovira (934 m). Passarem de llarg i ràpidament arribarem a un revolt de paella d’un altra pista, que seguirem amunt fins a una cruïlla de pistes de ciment, estarem al coll d’Arenes i el Coll de Prims (en aquest punt, si es vol es pot escurçar la excursió i deixar-la en la meitat). Creuarem una pista i continuarem recte avall per un tram de ciment. En un revolt, a la dreta, agafarem una pista que marxa recta i que ens endinsarà progressivament en una fageda residual anomenada la Sauva Negra (inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN) amb una font que té el mateix nom (876 m). El corriol puja una mica i després d’un llarg flanqueig arribarem a la Casanova del Castell, una masia amb vistes al castell de Castellcir o de la Popa.
Sota de la casa surt un camí ample cap a l’esquerra, que flanquejant, ens durà cap a una esplanada amb una gran roca, la base del castell, on s’hi accedeix per una àmplia i senyorial escala, al costat oposat (834 m). Amb el nom de Castellcir apareix documentat des del segle XI, així com la dinastia homònima, que es mantindria al davant del castell fins al segle XIV. L’edifici va estar habitat fins a mitjans del segle passat i funcionava com a masoveria. Tornarem a l’inici de l’esplanada i agafarem un camí ample, inicialment de baixada. Sense deixar-lo pujarem al coll de Prims, al nostre davant, mirador dels dos castell: Castellcir a la nostra esquena i Centelles al sud.
Seguirem per aquesta pista transitable en direcció sud. Si anéssim en direcció contrària, aniríem novament cap al coll de Prims i just abans empalmaríem amb el corriol de pujada a Morro del Porc. Passarem pel collet Batai i anirem a buscar una pista en mal estat que surt a mà esquerra, quasi girant 180º en un lloc anomenat Pla Llestenc. Aquest camí ample aviat esdevé corriol. Seguint la cinglera arribaríem al castell. Nosaltres no hi arribarem, doncs queda molt poc del castell i la vista des de el camí que portem ja ens compensa.
El castell de Sant Martí de Centelles (837 m) és una mostra exemplar de fortificació medieval i moderna de Catalunya, amb una muralla d’uns 200 metres de llargada i una amplada de 80 metres en el tram més ample. Documentat des del segle IX, entre els segles IX i XV va ser la seu de la poderosa baronia dels Centelles. L’edificació ha estat present en bastants episodis bèl·lics de la història: la guerra Civil Catalana (1462-72), la guerra dels Segadors (1640-42), la guerra de Successió (1702-14), la guerra del Francès (1808-14) i les guerres carlines (segle XIX), que iniciarien el final del castell. La decadència del castell va començar al segle XVIII, amb la Guerra de Successió, però es va precipitar durant el segle XIX, perquè durant les guerres carlines s'hi va instal·lar un escamot que va fer volar les parets. Al final d'aquest segle els Centelles traslladaren les peces de valor que s'hi conservaven a altres casals de la família fins a restar el castell abandonat i espoliat.
Nosaltres seguirem per la pista principal, en baixada i cap al pla. No hi arribarem ja que abans agafarem un corriol a mà esquerra, marcat amb un senyal groc, que ens durà fins a Centelles evitant la carretera. A mig camí, passada la granja de la Rovira de Baix, cal prestar atenció ja que el camí es difumina i en passar el filat elèctric cal deixar les marques grogues que marxen amunt, al Morro del Porc. Des de la Rovira hi ha dos camins més o menys paral·lels que arriben al tram inicial del nostre recorregut, just a la base de la paret de Morro de Porc. Finalment desfarem uns pocs centenars de metres i ja estarem als cotxes.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/morro-del-porc-sauva-negra-castellcir-216250915
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/683aef8b520d797389e728a6
Observacions: El Morro de Porc és un magnífic i vertiginós balcó sobre Centelles. No gaire lluny es troben els castells de Centelles i Castellcir, dues fortificacions de la nostra història que encara protagonitzen magnífiques fotografies.
Dinarem al restaurant de les 4 carreteres de
Tona. Telèfon: 93 887 03 50.
