19-20-21-22 de juliol de 2017
Sortida final de temporada
Hores de sortida: Veure “Itineraris”.
Ubicació: Principat d’Andorra .
Temps aproximats: Suma de
totes les sortides: 4,30 + 4,45 + 4 + 7 = 20,15h
Desnivells: Acumulat de
totes les sortides: 740+760+515+1.135= 3.150 m
Dificultats (1): Veure
“Itineraris”.
Programa: Sortida de final de temporada, aquest any
al Principat d’Andorra. Farem fins a quatre sortides i el sopar de final de
temporada. El dissabte 22 de juliol farem l’ascensió principal i al vespre el
sopar conjunt. El diumenge 23 serà lliure.
Anirem fins a Andorra per la A-2, passant per Igualada i sortint a
l’alçada de Cervera, per seguir en direcció a Guissona, Coll de Nargó, Organyà,
la Seu d’Urgell i Andorra.
Itineraris:
Dimecres 19
de juliol: Estany de les Truites - Refugi de Comapedrosa (2.266 m)
Hora de sortida: Onze del matí.
Temps aproximat: 4 h 30 m
(8,2 km)
Desnivell: 740 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Anirem amb cotxe fins al poble d’Arinsal. Un cop
al poble, seguirem amunt creuant uns túnels de contenció d’allaus. Quan s’acaba
la carretera, cal deixar els cotxes i agafar el GR-11, que va cap a l’estany
seguint el riu.
No deixarem les marques del GR fins arribar al
Collet de Comapedrosa (2.224m), allà tenim el refugi a la nostra esquerra,
agafarem un petit camí amb marques grogues i enseguida estarem al refugi; una
mica més a l'esquerra tenim el estany de les Truites.
Després de dues hores s’arriba al refugi i a
l’estany. Des de aquí es pot pujar al Comapedrosa en unes dues hores.
Dinarem al refugi i tornarem pel mateix camí.
El de les Truites és un estany tranquil, rodejat
d’arbres i envoltat d’un paisatge espectacular, del qual destaca la silueta del
Comapedrosa, el pic més alt de tot Andorra (vàrem pujar aquest cim el 16
d’octubre de 1999, aquí podeu veure la ressenya i fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/1999/10/)
Es pot arribar a l’estany per un camí fàcil i no molt llarg (unes dues hores)
un cop allà hi ha molta gent que s’hi banya (encara que l’aigua està molt
freda) passeja o pesca truites. Al mateix estany hi ha el refugi del
Comapedrosa, de 60 places i amb un restaurant on es pot menjar, entre d’altres
coses, carn a la brasa, amanides, verdures o torrades amb embotits.
Dijous 20 de
juliol: Pic de Casamanya (2.740 m)
Hora de sortida: Vuit del matí.
Temps aproximat: 4 h 45 m
Desnivell: 760 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
El Casamanya el formen tres puntes, la Nord, la
Central i la Sud. Tota la muntanya està formada per pedra calcària, el que li
dona un to molt blanquinós en contrast en les altres muntanyes del voltant més
rogenques o ennegrides. És espectacular veure una posta de sol des del peu
d'aquesta muntanya, que a més, en trobar-se al mig del Principat, es pot
admirar des de pràcticament tot Andorra. També des del cim, sobretot el sud,
per la seva privilegiada situació, es pot dominar totes les valls, muntanyes i
territori andorrà.
Excursió molt senzilla, encara que pot esdevenir
molt pesada, si volem pujar amb presses al cim. Camí molt marcat, per carena,
factible en cas de boira, si bé no val la pena pujar-hi si perdem el més
interessant que són les seves vistes.
Pel sud, s'ha de pujar cap al poble d'Ordino.
Només entrar en aquest darrer poble veurem dues rotondes que venen seguides; a
la segona, hi ha un trencant a la dreta que porta al coll d'Ordino.
La carretera és la CS-240 i el coll,
l'aparcament del automòbil i la sortida cap el cim es troben en el quilòmetre
8,9 d'aquesta carretera. És fàcil de reconèixer aquest coll, doncs a la dreta
pujant des del poble d'Ordino hi ha uns grans i planers prats. En la part més
alta (1.980 m), hi ha una barrera. En aquest punt aparcarem els cotxes i
començarem l’excursió.
La excursió segueix gairebé tota l'estona una
carena, primer per entre bosc hi després per un llom pelat majoritàriament amb
herba de prat. La direcció sempre és nord i no presenta cap mena de dificultat
fins i tot en cas de boira. El camí està molt marcat i fressat per la gran
quantitat de turistes, excursionistes, gossos, etc. que hi pugen. La pujada és
relativament curta, però es pot fer una mica dura. S’ha de comptar unes 2,15 h
fins al cim.
Des de el cim podem veure una panoràmica,
gairebé des de el centre del Principat. El cim del Casamanya és un dels gran
clàssics del muntanyisme a Andorra.
El Casamanya (2.740 m) és un monstre situat al
bell mig del país. Aquesta muntanya ofereix una vista única sobre tot el
Principat. La seva composició mineralògica és fascinant: Roques calcàries
esculpides pel vent, i moltes més curiositats. Molt sovint, des del pic, es
poden veure voltors que utilitzen els vents tèrmics de la muntanya per agafar
altitud. Si es va a Andorra per fer excursions, el Casamanya és la millor
d'aquestes.
0 minuts.- Coll d'Ordino 1.980 metres. Des del
mateix coll, a ma esquerra si venim del poble d'Ordino, hi ha un camí molt
marcat que després de fer uns 15 metres direcció llevant, enfila fort cap el
nord durant uns 10 minuts, per després planejar per sota la carena. Anirem per
entre un bosc de pi recobert en les branques per líquens i acompanyats també
per herba de prat, ginebres i flors de muntanya (bosc d’Airola). Anirem seguint
marques rodones de pintura groga.
20 minuts.- Clariana en el bosc. (2.095 m). El
camí surt del bosc i agafa la carena. Bones vistes del poble d'Ordino, la seva
vall, el pic de Carroi i del Comapedrosa. Seguirem pel llom, ara amb menys
arbres, passarem un petit coll i enfilarem cap a un altre de més ample.
30 minuts.- Collada de les Vaques (2.110 m) A
tocar d'unes pedres. A partir d'aquí s'acaben els pins. El terreny només té
herba de prat, flors de muntanya i talps. Seguirem pel llom amb pujada
sostinguda.
45 minuts.- Cap de l'Astell (2.175m) El camí
comença a pujar, oferint per un costat vistes sobre les valls del Valira
Oriental i per l'altre sobre les valls d'Ordino i La Massana.
1 hora.- Primer replà. (2.305 m.) A 50 metres un
cop passades unes roques a la nostra esquerra. La carena s'eixampla una mica i
esdevé llom. La pujada ara és molt forta i el camí comença a fer llaçades.
Magnífiques vistes de tot Andorra.
1 hora 15 minuts.- Segon replà. (2.425 m). Molt
petit, en realitat és un lloc de 2-3 metres més planer que la resta. Seguirem
altre cop en forta pujada. Cal anar poc a poc i fent llaçades. Seguirem trobant
restes de marques de pintura.
1 hora 45 minuts.- Tercer replà. (2.530 m). Més ampli
que l'anterior amb herba de prat i roques. Seguirem pujant un nou llom per la
carena. Dura pujada.
2 hores. Quart replà. (2.635 m). Des d'aquest
lloc ja podrem veure una gran fita que es troba dalt del cim. Ara el camí
planeja.
2 hores 15 minuts. Cim del Casamanya. Punta Sud.
(2.740 m) Cim ample, rocallós, amb una fita de pedres de grans dimensions,
llibre de registre.
La baixada la farem pel mateix camí amb gairebé dues
hores.
És una excursió llarga amb un desnivell
respectable de 760 m. No hi ha passatges perillosos. No hi ha ni rius ni llacs,
s’aconsella dur bastant d’aigua. La bonica floració que es produeix a finals de
primavera i principis d’estiu, de tot tipus de flor de muntanya, fa que sigui
una bonica sortida. Les pulsatil·les, gencianes, pastorelles, prímules, etc.
juntament amb la bruguerola i els acònits, planta dominant a les parts baixes
de la carena, donen una coloració molt bonica a aquesta muntanya.
A més del que ja s'ha dit respecte la vegetació,
podem destacar que des de la sortida del bosc tindrem unes grans vistes sobre
pràcticament totes les valls i muntanyes del Principat. De bestiar difícilment
en podem veure, els talps dels prats solen estar amagats i no es veuen marques
o rastres d'altres tipus d'animals propis de la regió com els isards.
Pel cel, a part d'ocells con l'alosa i algun
corb, també podem veure voltors i aligots. La vista des del cim, possiblement
la millor d'Andorra, és un dels més importants actius d'aquesta atractiva
excursió.
Una mirada ràpida de llevant a nord, ens
permetrà contemplar grans cims com la Tossa Plana, l'Alt de Griu, els Negres
d'Envalira, el Puigpedròs, els pics de Fontnegra a l'Ariege o l'esvelt Ascobes.
Davant mateix, la vall del Valira amb les estacions d'esquí de Grau Roig i
Soldeu el Tarter.
Cap al Nord, els Xuclar, Meners, l'Estanyó,
Sarrera, Tristaina, cercle d'Arcalís, Pica d'Estats i Montcalm són els cims més
importants. Sota nostre les valls d'Angonella i d'Ordino.
A ponent distingim fàcilment al fons la Maladeta
i la serralada Alpina dels Pallars, més a prop tenim cims com la Comapedrosa,
la Roca Entravessada o el Pla de l'Estany i les pistes d'Arinsal i Pal.
I acabant de donar el tom, cap el sud tindrem a
tocar el poble d'Ordino i el cim de Carroi, i més allunyats el cim de l'Orri,
el Salòria, la vall d'Envalira, les pistes de la Rabassa, la vall de Claror i
les muntanyes de Sirvent, entre moltes altres que podrem distingir
perfectament.
Divendres 21
de juliol: Vall d’Incles – Estany de Juclar (2.294 m)
Hora de sortida: Nou del matí.
Temps aproximat: 4 h (6 km)
Desnivell: 515 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
L’accés a la Vall d’Incles es troba entre les
localitats de El Tarter i Soldeu, a la alçada del quilòmetre 18,2 de la CG-2.
Quan la carretera fa un giravolt de 180 graus, neix un accés que segueix una de
les variants de major recorregut pirenaic: el GR-11. Hi ha poc més de 4,5 quilòmetres
de pista asfaltada, fins arribar a una zona d’acampada on es troba el punt de
sortida idoni per començar l’excursió als Estanys de Juclar.
A l’entrada de la vall hi ha un monòlit,
col·locat l’any 1961, que recorda els versos que Mn. Jacint Verdaguer va
dedicar a la vall en el seu poema Canigó.
Una antiga cubeta glacial va conformar aquest
esplèndid recó de la geografia andorrana, probablement una de les valls més
amplies de l’alta muntanya del Principat. Es calcula que les masses de gel del
quaternari, causants del modelatge de la vall, arribaven fins al Pont de la
Margineda, a uns 29 km, amb un avenç de 960 metres i un gruix a la vertical
d’Engolasters d’uns 450 metres.
La primera part de la ruta es mou entre els 1.750 i els 1.900 metres d’alçada, un recorregut que sorprèn i exalta els sentits. Fins hi tot es diria que els interminables prats de gramínies que es troben al pas i les grans muntanyes que es perden en la distància, ens recorden llocs més propis de valls suïsses.
El riu d’Incles es fon amb una abraçada amb una munió de flors entre les que cal destacar les delicades orquídies silvestres. El sotabosc de la part ombrívola es prolonga fins a les immediacions del riu, mentre que la solana ofereix la brillantor platejada de la escorça dels bedolls, allà on els límits dels prats semblen confondre’s amb el dens bosc de coníferes. Un seguit de rètols indiquen els camins de la Cabana Sorda, Estanys de l’Illa o de l’històric port d’Incles, antigament ruta de comunicació habitual amb França.
La vall principal s’acaba a la zona del càmping
d’Incles, però la pista segueix una mica més per donar pas al camí que puja per
la solana del riu Juclar. Aquest tram, que farem a peu, surt dels 1.900 metres
d’alçada per arribar als 2.294 dels estanys de Juclar.
Els tres quilòmetres de suau pujada fins al
refugi de Juclar es fan sense problemes en unes dues hores. Un camí esglaonat
que no presenta cap dificultat. Deixarem enrere el camí de Siscaró i una zona
encaixonada entre parets rocalloses.
A mesura que anirem pujant el paisatge es va tornant més feréstec. Uns vells edificis i una estació meteorològica ens anuncien que som prop de la presa i del llac de muntanya més gran d’Andorra amb una superfície de 21 hectàrees.
La impressionat situació del refugi de Juclar
(2.294 metres) permet contemplar el llac. El refugi té una part lliure i en la
guardada disposa de 36 places.
Més enllà del llac i de la collada de Juclar
veurem cims com el Pic de Noé (2.737 m) que segons diu la llegenda va servir
d’ancoratge per la nau bíblica. Potser sigui també aquest lloc on Lluís el
Pietós va manar encastar unes anelles com a símbol de les llibertats concedides
al Principat.
Tornarem pel mateix camí.
Al baixar ens podem aturar a visitar un dels
edificis romànics més emblemàtics d’Andorra: Sant Joan de Caselles, de finals
del segle XI, amb un campanar d’estil llombard. A l’exterior es troben restes
d’un cementiri medieval.
Tampoc s’ha de deixar de visitar l’església de
Sant Serni, d’origen romànic tot i que reconstruïda en el segle XVII. El seu
campanar és, amb 27 metres el més alt de les valls d’Andorra.
Dissabte 22
de juliol: Pic de la Fontblanca (2.903 m)
Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Temps aproximat: 7 h. (11
km.)
Desnivell: 1.135 m.
Dificultat (1): Difícil.
Anirem en direcció a La Massana i per la carretera CG-3, entre Ordino i
l’estació d’esquí d’Ordino – Arcalís, abans de travessar el riu del Comís Vell
i de l’entrada a un túnel, ens desviarem per una pista que puja fins a la Pleta
del Castellar, lloc on aparcarem. Hi ha unes bordes de pastors.
Itinerari: Des d’aquí neix un camí amb senyals de
color groc, a la dreta, que remunta el torrent del riu del Comís Vell, en
direcció NNE, pujant per la dreta del riu (en el sentit de les aigües) sota un
dens arbrat de pi negre.
Pujarem a una zona de pastures anomenada el Comís Vell (2.040 m. – 30
m.)
Salvarem uns ressalts rocallosos per un camí marcat amb fites i tot fent
ziga-zagues, deixarem una cruïlla que surt a la nostra dreta i es dirigeix fins
a la vall lateral de Sorteny, per tornar al torrent del Comís Vell, on
aconseguirem el replà de la Coma de les Varilles (2.300 m. – 2 h.)
En aquest lloc girarem a l’esquerra i atacar directament el cim de la
Fontblanca, sense necessitat de passar per la Portella de Rialb.
Pujarem per un pendent cada cop més pronunciat, entre prats i pedregams, que ens portarà a una canal de tartera molt descomposta. Pujarem (amb esforç i dificultat) per aquest lloc i arribarem a un petit coll i seguirem després per la cresta. Segons l’època de l’any, potser que trobem neu entre aquest lloc i el cim pròpiament dit, així que caldrà anar en compte.
L'últim tram abans d'arribar al cim és força dret, però es puja caminant
sense més problemes. És d'aquells cims que enganyen, ja que a causa del propi
pendent, el cim no es veu fins ben a prop, i en diversos punts sembla que ja
arribes, però encara queda una pujada més.
Bordejarem un ressalt de roques i accedirem al cim de la Fontblanca
(2.903 m. – 3 h. 30 m.)
El cim del Font Blanca (fronterer entre Andorra i França) és un excel·lent mirador, i contemplarem ben a prop, cap a l'est, l'estany Blau, i els cims del Sarrera, Cabaneta i Estanyó. Cap al nord, la zona de l'Arieja, amb l'Estany del Roig a sota, i l'estany de Gnioure més enllà. Cap a ponent veurem en primer terme el pic de Tristaina, més enllà el Coma Pedrosa i el massís de la Pica d'Estats, i molt més enllà el massís de la Maladeta. Cap al sud, més avall del pic de Besalí es van obrint les diferents valls d'Andorra. Estarem una estona al cim.
La tornada la farem desfent el camí.
Un cop s’ha baixat el primer tram, els que no estiguin massa cansats poden anar fins a la Portella de Rialb i pujar al proper pic de Besalí (2.638 m) i baixar directament fins a trobar el camí de pujada.
Hem
escollit aquesta via que no comporta cap dificultat, excepte la del propi
desnivell, pujarem a la muntanya més bella d'Andorra vista des de qualsevol
angle. Cim culminant a la capçalera de l’antiga gelera de la Vall d’Ordino,
enclavat al sector fronterer al nord d’Andorra. Mirador privilegiat dels
propers pics de Comapedrosa, Tristaina i el Casamanya.
El
Pic de la Font Blanca és una d'aquelles muntanyes piramidals d’esvelta forma,
que per si sola incita a ascendir-la.
Aquesta
excursió ens portarà a un dels cinc pics més alts d'Andorra, de 2.903 metres
d’alçada. L’itinerari s’inicia a la Pleta del Castellar, poc abans d’arribar a
l'estació de Vallnord-Ordino Arcalís (42° 37' 55",1° 30' 40"), on hi
ha un petit sender en direcció al riu del Comís Vell. Des del cim, si el dia és
clar, gaudirem d’unes espectaculars vistes sobre la vall de Sorteny i de la
veïna França.
Es
recomana de dosificar les forces per no defallir a mig camí. Fort desnivell.
El Font Blanca és una muntanya fàcil però llarga. És un
dels 7 únics cims de més de 2.900 metres d'Andorra, i un dels únics 3
íntegrament dins del Principat (ja que la resta són fronterers). Les vistes des
del cim són esplèndides, i el tram de cresta li donen un interès afegit. Tant
l'aproximació com la tornada es fan força llargues. Aquest cim és força
freqüentat a l'hivern, ja que té una de les pales esquiables més interessants
dels Pirineus. En canvi a l'estiu és menys popular, ja que el recorregut és
llarg i feixuc.
Ens endurem el dinar.
Al vespre farem el sopar de final de temporada, al
restaurant de l’hotel.
Observacions: Ens
hostatjarem a l’hotel Abba Xalet Suite, Terra Major de Sispony – La Massana. https://www.abbaxaletsuiteshotel.com/ca/home.html
Tel.: +376 73 73 00. L’hotel té piscina, no us deixeu el banyador i les
xancles!
