dijous, 10 de gener de 2019

Castell de Voltregà i Sant Martí Xic (863 m)

Dijous 10 de gener de 2019

Primera excursió de l’any 2019

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 5 h (14,3 km)

Desnivell: 453 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a fer el primer tallat i el primer xuixo de l’any a les 4 Carreteres de Tona i després seguirem fins a la sortida 65 i continuarem per la BV-4602 fins a Santa Cecília de Voltregà. Un cop a Santa Cecília, anirem al restaurant Can Pairot, a l’entrada del poble, on aparcarem.


Itinerari: Començarem a caminar seguint el PRC-46 (sortint a la carretera i anant a l’esquerra uns metres fins a trobar el senyal del PR). El camí segueix paral·lel a la riera, que creuarem dues vegades. Passarem de llarg el molí de Tressers i Puigví. Arribarem a Angelats, que rodejarem, i anirem a retrobar novament el riu, que aquest cop no travessarem. Seguirem per la pista que puja, suaument, a la dreta. De sobte ens trobarem encerclats. La vall queda barrada per cingleres, pendents i barrancs esquerps i abruptes. Una orografia ben diferent a la de la plana d’on venim. Certament estarem en un racó amagat d’Osona. Un d’aquets barrancs és el de Sorreigs, que amaga l’atractiu gorg Negre, escenari de llegenda conegut per les trobades de bruixes que acollia. Un barranc que trobaríem si continuéssim aigües amunt cap a Sant Boi de Lluçanès seguint el PR.




Nosaltres deixarem el PRC-46 i seguirem durant un tram el GR-3 en direcció nord fins al torrent del Grau, on trobarem una font.


Aquí deixarem el sender per enllaçar el PRC-49, per un corriol que s’enfila ràpidament tot endinsant-se pel lateral del barranc, entre alzina i boix. En poc temps guanyarem una altura considerable fins a un tram de roca on el camí esdevé estret però segur, entre la roca de la paret i el buit cap al fons del barranc. Les vistes són excel·lents, especialment a la nostra esquena, cap a la plana i el Montseny, que ens tanca l’horitzó. Haurem superat un salt d’aquest barranc, generalment sec, fruit de dues rieres que creuarem, ja de pla sobre les cingleres, sempre caminant a l’ombra del bosc.

De sobte, però, i ja a l’altre costat del barranc, el bosc s’aclareix i ofereix idíl·lics prats de pastura, amb pi roig dispers, amb bassa d’aigua inclosa, en un extrem de la cinglera. Un racó perfecte per gaudir de Sant Martí Xic, ara davant nostre, però separats per un altre barranc i parets de roca.



El camí continua en direcció NE flanquejant sense perdre altura. Davant les ruïnes d’una antiga masia ens trobarem novament el GR-3, punt on conflueix amb el PRC-49 per anar cap a Sant Martí Xic. Deixarem les marques del PR i del GR i continuarem endavant, vall amunt, per anar a trobar la carena del davant, que ens espera amb àmplies vistes cap al nord. Un cop a la carena retrobarem el GR-3; el seguirem a la dreta fins a Sant Martí Xic. Una pujada més i ja serem al cim amb les ruïnes del castell de Voltregà, documentat des del 902. Un edifici fruit de la tasca de repoblació i reordenació del territori endegada per Guifré el Pilós i que, propietat dels comtes de Barcelona, anà passant per diferents famílies: els Gurb-Queralt, els Montcada i els Cabrera, també pels bisbes de Vic i els Orís. Les guerres remences (s. XV) foren la principal causa de destrucció progressiva i posterior oblit d’aquest castell. Sant Martí Xic era l’església del castell, inicialment dita Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell. Documentada des del 1097, al segle XV, ja molt malmesa, va deixar de ser parròquia. El 1985 va ser restaurada i avui es veu tal i com va ser construïda ja que només se li havia afegit el campanar de cadireta.





Per baixar agafarem, la pista que surt a l’altra costat de l’ermita, fins a una cruïlla, on anirem a l’esquerra. Seguirem aquest camí fins arribar a una original alzina que ja haurem vist al pujar, amb un toll d’aigua al costat. Una mica més endavant, deixarem el camí que ja hem seguit al pujar i agafarem el GR que gira a l’esquerra (pal indicador). Aquest GR amb dues llargues diagonals esquiva la graonada de roca. El camí és estret i amb pendent. Continuarem entre boscos i camps.


Continuarem per la pista fins a retrobar novament el sender de petit recorregut, ja amb vistes al poble de Santa Cecília de Voltregà.





Observacions: Dalt d’un esperó de la serra de Ponent hi ha les restes del castell de Voltregà i al seu peu, en un collet prou ample, la seva parròquia, Sant Martí Xic. Un binomi arquitectònic, fruit de la història i digne de ser visitat.

Dinarem al restaurant Can Pairot on hem aparcat els cotxes. http://www.canpairot.cat/ tel.: 93 857 04 88, Mas Can Pairot de Baix, s/n. Santa Cecília de Voltregà.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.