Dissabte 20 d’abril de 2019
Hora de sortida: Nou del matí.
Ubicació: Comarca del Garraf.
Temps aproximat: 3 h (8,5
km)
Desnivell: 50 m (acumulat)
Dificultat (1): Fàcil.
Programa: Sortirem esmorzats de casa, i anirem fins a
Vilanova i la Geltrú, on aparcarem a la Platja del Far a la confluència de la
Ronda Europa amb el Passeig Marítim.
Itinerari: Iniciarem l’itinerari a la platja del Far
de Vilanova i la Geltrú, que està situada a l’extrem sud-est de la població, al
començament de la Ronda Europa.
00:00 h: Platja del Far (Pal indicador). Seguirem els senyals del sender
de gran recorregut GR-92, que puja pel carrer de la Pujada del Far de Sant
Cristòfol; a un costat hi ha la casa que ocupava l’encarregat del far i que
avui és el Museu del Mar (obert de dimarts a diumenge i festius de 10 a 13:30
hores). Al cap d’un parell de minuts veurem a l’esquerra la capella dedicada a
Sant Cristòfol, que ja apareix en documents de l’any 1372, i el 1505 s0’esmenta
l’arranjament d’una torre de Sant Cristòfol, que hom creu que estava al costat
de la capella. Afectada per la desamortització, fou comprada i restaurada, i
l’any 1944 fou adquirida pel filòsof i literat Eugeni d’Ors, que hi va fer
restaurar un habitatge adossat a la façana de migdia; allí va morir l’any 1954.
Més endavant, el camí abandona l’asfalt i es converteix en corriol.
00:05 h: Deixarem un petit pont sobre la via del tren a l’esquerra (pal indicador).
Seguirem caminant en paral·lel a la via. Ben aviat, després de passar una casa
que rep el nom de Xalet de la Sal, deixarem la pista que s’inicia i girarem cap
a la dreta tot seguint un corriol que voreja la costa, amb les marques
vermelles i blanques del GR. A la dreta tindrem la platja dels Colls o de
Solicrup, i més enllà la punta Llarga o dels Colls. El camí, més endavant,
torna a anar pel costat de la via. A l’esquerra veurem la vella masia dels
Colls, que ja surt esmentada l’any 1372 i que recentment ha estat reformada, i
més enllà una urbanització. Ens trobarem a la zona dels Colls, i cal fer
referència a dos apartats: en primer lloc, la gran quantitat de firmes que es
van recollir i veus que s’aixecaren en contra d’aquesta urbanització que es
volia construir en uns paratges encara verges d’edificacions costaneres, però,
com podrem veure, no es va aconseguir res, i les cases avui són un fet; i en
segon lloc (1), la utilització d’aquests abruptes paratges com a punt de
contraban des d’èpoques força antigues.
00:25 h: Es deixa un camí a la dreta, i el GR s’enfila cap a un turó.
00:30 h: Cruïlla (pal indicador). Seguirem recte; a la dreta tindrem la
cala dels Gegants. El sender puja cap al turó que tenim al davant, però també
podem optar per seguir el corriol que va paral·lel a la via del tren. Una mica
més endavant, passarem pel costat de la platja de l’Home Mort.
00:45 h: Punta de les Coves (26 m), amb un pal indicador. Aquest
promontori rocós que s’endinsa al mar ha servit, des de molt temps enrere, com
a punt de referència per als pescadors. Seguirem recte en direcció a Sitges,
que ja veiem al davant. Al cap d’un minut, i abans d’iniciar una baixada,
seguirem un corriol cap a la dreta i en pocs metres trobarem l’accés vertical
de 20 metres de l’avenc del Gegant, protegit amb una tanca; l’altre accés, el
més natural, és per la costa, però en l’actualitat està inundat. En aquesta
cavitat s’han trobat unes de les restes humanes més antigues de Catalunya, una
mandíbula de l’home de Neandertal que se situa entre uns 100.000 i 40.000 anys
enrere. Això ens demostra que era una cavitat emprada com a hàbitat; sembla
mentida que les construccions de ports i espigons hagin modificat tant la línia
costanera, però en una vella filmació de principis del segle XX es pot
comprovar com al davant mateix de la cova hi havia una platja on els
estiuejants hi anaven a banyar-se i a prendre el sol. En aquesta zona, tal com
indica el topònim, hi ha diverses coves que avui tenen accés pel mar. Cal fer
esment que en unes excavacions realitzades a la cova Verda s’identificaren
materials del neolític final (tercer mil·lenni abans de la nostra era), del
bronze antic avançat (1.700 – 1.500 anys enrere de la nostra era) i del bronze
mitjà (1.500 – 1.300 anys abans de la nostra era); restes òssies d’aquestes
darreres etapes i diverses restes faunístiques. Seguirem el GR que es dirigeix
a Sitges.
01:30 h: Seguirem caminant, ara per una llarga platja i arribarem al Cap
de Grills, ja al terme de Sitges.
02:00 h: Tindrem a la nostra dreta la platja de les Anquines, que forma
una petita badia.
Seguirem pel Passeig Marítim de Sitges.
Després anirem fins a l’estació de la RENFE per agafar un tren de
tornada a Vilanova (es pot fer servir la T-10).
Un cop a Vilanova, anirem a dinar al restaurant
i després a buscar els cotxes a la platja del Far (1,5 km – 20 min)
Observacions: Després
d’un llarg hivern (que sembla que no ens vulgui abandonar...) i amb l’arribada
de la primavera, del bon temps i de la Setmana Santa, el dissabte és un dia que
m’agrada de sortir a caminar o a passejar. És un dia per no quedar-se a casa.
Quin millor pla que sortir a caminar amb els companys i companyes, sentir
l’escalfor del sol a la cara, la tranquil·litat de passejar sense preses, de
fer fotos... i per rematar-ho, un vermutet i un dinaret en alguna terrassa al
costat del mar!
(1) El contraban al segle XIX esdevenia un modus vivendi generalitzat en moltes
poblacions; era una activitat molt important que va arribar a moure molts
diners. Les abruptes costes del Garraf, que no s’escaparen dels corsaris algerians
i turcs entre els segles XV i XVII, no s’ha mantingut al marge de les
posteriors tècniques de contraban. El mes de març de l’any 2007 la premsa
donava la notícia que a la zona costanera dels Colls a Vilanova, s’havia
confiscat una partida de 2,5 tones d’haixix; d’aquesta manera, els traficants
havien recuperat una antiga i coneguda ruta de contraban. Abans i ara la
tècnica emprada és la mateixa: unes barques deixen a tocar de la costa uns
paquets o fardells, que poden arribar a pesar de vint a trenta quilos, molt ben
embolicats de manera que no s’enfonsin – quan no hi havia els moderns
embolcalls es deixaven a la sorra. Aleshores uns traginers contractats es
fiquen a l’aigua, és a dir, es mullen – d’aquí prové l’expressió “mullar-se”
com a sinònim d’arriscar-se – i treuen els paquets de dins de l’aigua;
òbviament aquests tenen un risc més gran de ser atrapats i detinguts, ja que la
barca solament deixa els paquets i fuig ràpidament. A continuació apareixen uns
vehicles on es carreguen els fardells i es procedeix al seu emmagatzematge o
distribució. En aquest itinerari, que més aviat és una passejada, podrem gaudir
de belles panoràmiques costaneres i passarem per l’esmentada zona dels Colls.
Dinarem
al restaurant La Malaxica de Vilanova i la Geltrú a la Rambla de la Pau, 54,
tel.: 93 782 29 62.
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
