dimarts, 16 de juliol de 2019

Serrat de la Pleta i Cresta de Gelat (1.229 m) - Pic de Subenuix (2.949 m)

12-13-14 de juliol de 2019

Hora de sortida: Sis del matí.

Ubicació: Comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: Divendres: 5 h 30 m (13,2 km) Dissabte: 10 h 30 m (15 km)

Desnivell: Divendres: 745 m - Dissabte: 1.100 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana / Molt difícil.


Programa: La proposta de tot el cap de setmana és la següent:


Divendres: Pels que puguin, sortir a les sis del matí: anar per la A-2 fins a Cervera on agafarem la sortida 517 en direcció a Agramunt, Artesa de Segre (on ens pararem a fer el tallat al forn de la Rosa Serra), Port de Comiols, Tremp, i la Pobla de Segur, on farem l’excursió al Serrat de la Pleta i la cresta de Gelat.

A la tarda, seguirem fins a València d’Àneu, on ens allotjarem a l’hotel Lo Paller.

Els que surtin per la tarda, ens trobarem a sopar a l’hotel, no més tard de les 21 h (això no afecta als que us allotjareu en altres llocs)

Preu de l’hotel: Habitació doble en i esmorzar: 63 €. En mitja pensió, 87,30 €. Aquests preus porten un 10 % de descompte sobre la millor tarifa disponible, i han respectat en tots els casos que el preu per persona sigui 31,50 € AD o 43,65 MP, sigui quin sigui el tipus d’habitació, sense suplement de dúplex. Per a la mitja pensió (sopar d’un dels dos dies) anirien varis plats típics a elegir, inclou vi de la casa i aigua. IVA inclòs en els preus. Taxa turística no inclosa.

Dissabte: Excursió al Pic de Subenuix i al vespre sopar de germanor al restaurant La Raclette de València d’Àneu, http://www.clubvipbaqueirapallars.com/punto-de-encuentro/ Carrer de la Mata, 2 tel.: 667 72 68 42.

Diumenge: Lliure.

Itinerari: Divendres 12 de juliol: Serrat de la Pleta i cresta de Gelat.


Sortirem de la Pobla de Segur amb els cotxes, en direcció a Sort. Un cop passats els tubs de la central hidroelèctrica (a l’esquerra), trobarem l’àrea de descans del Torrent de Vallcarca. Passarem un pont i a l’esquerra hi ha lloc per deixar els cotxes i ja es veu el primer pal indicador.


Agafarem el camí que passa pel costat d’un tancat i, en arribar a un petit planell, deixarem a l’esquerra un camí que surt i també un altre que segueix recte, nosaltres agafarem el camí, que surt també a l’esquerra i una mica més endavant que l’anterior i seguirem endavant en pujada i marcat amb fites. Fent ziga-zagues i anirem seguint les marques.

Pujarem per zones on encara hi ha restes de l’antic camí. A l’alçada de la primera pilona de la llum hi ha el segon pal a l’Arreposador.

Continuarem cap a la dreta i, a la zona coneguda com les marrades de Montsor, anirem pujant i passant per indrets de roca i de bosc. Aviat veurem a la dreta les parets verticals del tossal Gros i al fons la plana de Gramuntill.



Nosaltres hem deixat la caminada en aquest punt, degut a la forta calor (36-37º) cas de que vulgueu fer aquesta sortida us recomanem de fer-la a la primavera o a la tardor, amb menys calor. La traça és la del tram que hem fet. Al final hi ha la traça de tota la circular complerta.




Si seguim:

Quan arribem al coll de Montsor, val la pena desviar-se a la dreta per anar fins a la part final del tossal Gros. Cal anar amb compte amb les pedres soltes. A prop del coll trobarem el tercer pal.

Desfarem el camí fet i tornarem al coll de Montsor on seguirem la pista forestal en direcció al poble. La font de l’Asticò no és exactament al coll. Per trobar-la caminarem per la pista i en un lloc on sempre hi ha humitat és el senyal de la presència de la font. Llavors baixarem cap a la dreta i, enfonsada sota el camí, la trobarem; es tracta d’una font que en èpoques de sequera no té aigua.

Continuarem per la pista i, un cop a sota el poble, seguirem la pista fins al poble de Montsor. Anirem a la part nord del poble on trobarem un quart pal indicador.

Seguirem en direcció oest i baixarem al barranc i trobarem la font del poble i una menjadora antiga, mig soterrada i feta malbé. També hi ha alguna ombra agradable sota unes alzines.

Continuarem el corriol que surt de la font fins a anar a la cresta de Gelat on hi ha el cinquè pal. Per aquesta zona no hi ha un camí ben marcat, l’orientació a seguir és la d’anar sempre per la cresta fins arribar al Salt del Llop.

Aquí buscarem la marca que ens indica el lloc per baixar, ja que és un salt una mica delicat, bàsicament perquè hi ha molta pedra solta. Ens agafarem a la cadena i baixarem sense problemes. Seguirem la cresta sense enfonsar-nos fins arribar a l’extrem est, després les marques de pintura fins a arribar a una mena de faixa al conglomerat. Si seguim la faixa cap a la dreta arribarem a la roca Foradada.

Tornarem al camí i anirem baixant fins arribar als peus del cingle de conglomerat; continuarem caminant i aviat arribarem a la cambra d’aigües; passarem el pont del canal de descàrrega i després el pont que passa per damunt dels tubs de la central hidroelèctrica i baixarem una mica pel camí del costat dels tubs. Després girarem a la dreta, passarem la sèquia i, aviat arribarem als cotxes.




Dissabte 13 de juliol: Pic de Subenuix

Sortirem a l’hora esmentada i anirem fins a Espot, on agafarem uns taxis 4x4 fins a Sant Maurici (els taxis funcionen de nou del matí a set de la tarda, - si es vol sortir abans per fer alta muntanya - s’han de reservar els taxis prèviament al tel.: 973 624 105, preu 45.- euros per taxi, màxim 8 places). Allà anirem fins al refugi Ernest Mallafré.


Des del refugi, agafarem el camí que va al Portarró d’Espot i que voreja l’estany de Sant Maurici per l’esquerra, (tota la banda sud)

Seguint el camí, a uns 450 m passat el Refugi, una mica abans del final de la pujada, just al marge dret del camí hi trobem l’Avet de la Solaneta, arbre monumental declarat l’any 2016 (Abies alba; 26 m d’alçària, 4,40 m de volt de canó), en el moment de l’excursió no tenia rètol. Podeu veure la fitxa a: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/pallars_sobira/avet-solaneta/



Un cop passat l’estany de Sant Maurici hi ha el rètol que indica cap a Subenuix (i cap al Portarró). Aquí seguim la sendera estreta de l’esquerra que ens porta al Pletiu de Subenuix i s’endinsa per la vall de Subenuix.



Després d’una estona de caminar passarem pel bonic estany de Subenuix i una mica més endavant l’estany Xic de Subenuix.




Uns fils penjants, una boia i un rètol ens recorden que aquest estany és un dels punts d’actuació dins del projecte “Limnopirineus” (projecte LIFE+Natura, destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d'interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus). Es fan servir sensors de temperatura i xarxes per tal d’eliminar peixos introduïts (des de temps històrics) als estanys i rius d’alta muntanya i reforçar les poblacions d’amfibis autòctons:






Un cop superats els dos estanys, els arbres comencen a desaparèixer per donar pas a un enorme tartera si bé de moment el sender permet avançar amb certa comoditat. Seguint les fites avançarem, molts cops amb dificultats, en mig del ‘caos rocós’ granític (DIEC2: caos rocós: Conjunt superficial, desorganitzat, de grans blocs, de roques)





Arribarem al peu del Pic de Subenuix. Pujarem per l'esquerra (coll entre Subenuix i Pic Morto)


Anirem pujant cap el coll de l’esquerra (coll entre el pic dels Estanyets - pic dels Estanys en algun mapa - i la carena occidental del Pic Morto), vorejant la congesta de neu per la banda esquerra fins al coll (2.789 m, on hi ha un rètol de “Parc Nacional”)




Seguirem la carena cap a l’oest i ascendirem primer fins el pic dels Estanyets (2.892 m, el nom no sabem si és del tot correcte). Baixarem en direcció NW, fins al coll següent (2.860 m) i continuarem per la carena en direcció aproximada N-NW, fins a un petit coll (2.888 m) i d’aquí fins al pic de Subenuix (2.949 m) fent una petita volta per la nostra esquerra. Magnífiques vistes. El Subenuix és una talaia perfecta, en el límit sud del parc nacional; a prop, un pèl cap l’oest, del coll dels Gavatxos és el punt on es troben les tres comarques: el Pallars Sobirà (N), el Pallars Jussà (S) i l’Alta Ribagorça (E).






Per tornar baixarem tal com hem pujat fins el coll dels 2.860 m i aleshores seguirem tartera avall per continuar per on hem pujat.

Ara és bona època per veure flors de l’alta muntanya i destaquen la Genciana Alpina (Gentiana alpina) de flors grosses de color d’atzur, solitàries i de fulles en roseta basal i la Silene acaule (Silene acaulis) de petites flors de color rosa vermellenc com podem veure baixant del Subenuix.


Un cop a l’estany Xic de Subenuix, seguirem el mateix camí que a la pujada. Anirem fins a la parada dels taxis llançadora de l’estany de Sant Maurici que ens tornaran a Espot.


Si no es vol caminar tant, es pot anar fins al principi de la tartera, una mica per sobre de l’estany Xic de Subenuix, i després baixar pel mateix camí fins arribar, ben a prop del refugi Ernest Mallafré, al desviament (indicat) a la vall de Monestero, per un camí, al principi pista forestal i després camí en pujada fins arribar al prat de Monestero, amb unes passarel·les de fusta i el riu que serpenteja entre prats, arbres i flors de tots colors, lloc molt bonic.





Per aquesta sortida ens endurem l’esmorzar i el dinar.


Observacions: Serrat de la Pleta i cresta de Gelat: Interessant recorregut a peu pel serrat de la Pleta i la Cresta de Gelat, al nord de la Pobla de Segur, sobre la confluència de la Noguera Pallaresa amb el Flamisell, que permet observar l'orografia de la conca, els estatges de vegetació i algunes característiques formacions geològiques de la zona. Ruta senyalitzada.

Pic de Subenuix: Ruta senderista d’alta muntanya, molt bonica fins als llacs de Subenuix, a partir d’aquí amb grans blocs de roca i tartera, pel que cal anar amb compte, apte sols per a muntanyencs experimentats. Entorn menys massificat i salvatge que la zona d'Amitges.

Tornarem a casa el diumenge.