Com seguirem

Avui fa 81 dies que estem confinats (83 els d’Igualada) i això encara no s’ha acabat.

Aquests dies, lluny del nostre "hàbitat natural" hem comprès que un/a muntanyenc/a no és només aquell/a que va a la muntanya. Un muntanyenc/a troba la força en els seus innombrables records, entrena per mantenir-se en forma per quan tornem a sortir, es forma per adquirir nous coneixements i depurar la seva tècnica, s'inspira amb cada frase i somia amb cada fotografia ...Aquests dies hem descobert que aquesta comunitat del maifemcim està més unida que mai.

El 20 de març en un full informatiu que us vaig enviar, us dibuixava 3 possibles escenaris de futur, per poder tornar a fer una sortida de maifemcim:

1-Escenari optimista: el 2 de maig.

2-Escenari prudent: 16 de maig.

3-Escenari pessimista: 6 de juny....

Com podeu veure no s'ha complert ni el més pessimista....

Podem sortir unes hores a caminar, prop de casa i poca cosa més.

Dels “encuentros en la tercera fase” de moment, millor no en parlem.

En qualsevol cas, entre tant, ningú ens priva d’organitzar-nos en grups per regions sanitàries i fer “sortidetes” a nivell individual (no serien sortides de maifemcim)

Aneu a la nostra pàgina web i veureu que, teniu moltes ressenyes de sortides a fer, dins de la vostra regió sanitària, i m’hi jugo el que vulgueu que totes no les heu fet. Ara és el moment!

Al llarg d’aquets mesos hem fet:

Maifemcimchallenge: el repte de fer-nos una foto amb un cartell groc (ensenyar el cartell), amb el lema: Jo em quedo a casa i somio amb les muntanyes.

Un vermut.

Pujar i baixar escales (la sortida amb més assistents (35)

Ens hem ensenyat fotos de joves, fent muntanya.

Hem conegut rutes per la Cerdanya.

Hem fotografiat els veïns des de les nostres finestres indiscretes.

Hem après a cuinar uns plats brutals!

Hem fet una gran llista de llibres per llegir i hem recuperat incunables de muntanyisme.

Hem vist fotos nostres de petits i ens hem explicat quina muntanya ens agrada més.

Hem recordat sortides memorables del maifemcim.

Hem aprés a guardar les nostres traces, com cal, al Wikiloc.

Hem descobert el ioga (el seguirem practicant)

Hem aprés noms de flors de colors meravellosos, en les que ens fixarem més a partir d’ara, i hem admirat arbres monumentals, tot un patrimoni natural del nostre país.

Hem aprés que per anar a la muntanya, primer hem d’estar en forma, i que hem de fer per estar-hi, de la mà de l’Esteve Camps.

Hem buscat tresors amagats en muntanyes de somni.

Hem viatjat per tot el món (alguns de gorra en un veler....)

Hem escoltat embadalits al Sergi Mingote, i a hores d’ara ja tenim el seu llibre mig llegit.

Hem vist i hem entès, perquè l’Enric i el Jaume Balaguer són monàrquics.

Hem treballat en equip per “escapar-nos” de l’habitació on estem tancats i al sortir ens trobarem al mig de la Patagònia.