Dissabte 27 de maig de 2023
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 4 h 15 min (13
km)
Desnivell: 320 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la
A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de
El Bruch (abans d’entrar al túnel), després seguirem, passarem el túnel i
sortirem per la sortida 562 en direcció a Castellolí. Aquí agafarem la C-37 en
direcció a Manresa fins a Maians i aquí agafarem la carretera BV-1081 a l’esquerra
fins a Castellfollit del Boix on aparcarem en una zona d’aparcament que hi prop
de l’Ajuntament, en un extrem del poble.
Itinerari: Començarem a caminar i aprofitarem la fresca de bon matí per a la bona pujada, que ens farà entrar en calor. A l’únic carrer-carretera de Castellfollit, trobarem un pal indicador del Cogulló. Caminarem per aquesta pista tot seguint el PR-C 137. Seguirem per la pista i arribarem una cruïlla on trobarem un pal indicador.
Seguirem per la pista que passant pel camí de Can Vidales i la cabana de Cal Bernat, s’enfila fins passar prop de la Punta de Palomes (879 m) que quedarà a la nostra dreta, i d’allà fins al cim de la prominència del Cogulló de Cal Torre (882 m), en plena serralada de Palomes i entre els municipis de Castellfollit i de Rajadell. Al cim, vèrtex geodèsic, cabana dels forestals, restes d’una taula d'orientació geogràfica, i restes d’una estelada i vistes espaterrants. Considerat per molts com el centre geogràfic de Catalunya, títol que es disputen altres localitats bagenques, ja que tradicionalment es considera que és a Pinós i també s'atribueix a Fals. Aquest cim està a la llista dels 100 cims de la FEEC.
Des del Cogulló de Cal Torre baixarem fins a Sant Marc, així anomenen els del país l’església de Santa Cecília de Grevalosa, una antiga parròquia impròpiament coneguda en la contrada com Sant Marc degut a que el diumenge abans del 25 d'abril (Sant Marc) s'hi fa un aplec.
Anirem trobant pals indicadors de Santa Cecilia. En una cruïlla veurem un possible “menhir” al costat d’un pal indicador. Una molt suau davallada ens portarà a l’antic lloc de la Grevolosa del que només resta en peu l’ermita de Santa Cecilia.
Arribarem a Santa Cecília de Grevalosa. És una construcció que arrenca de finals del segle XII, encara que d'aquella primitiva esglesiola en resta avui ben poca cosa, ja que ha estat molt transformada al llarg dels segles. A més, fou molt malmesa pel incendi de 1980 però ben arranjada a càrrec dels veïns de la zona.
De l'edifici originari romànic podem veure fragments de paret. Es creu que la primitiva construcció devia ser una senzilla capella d'una sola nau amb absis.
L'entrada principal es troba a ponent, on s'obre una porta d'estructura rectangular, que porta la data de 1621. Sobre aquesta hi ha un petit ull de bou. Culmina la façana un senzill campanar d'espadanya. L'església és d'una sola nau, de planta rectangular amb transsepte, coberta amb volta de totxo i uns arcs de reforç d'aquesta, que es recolzen sobre mènsules. Una motllura de guix recorre tota la part alta de la nau. A la capçalera hi ha un retaule de Santa Cecília, Sant Isidre i Sant Marc.
L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Grevalosa. El lloc de Grevalosa és documentat des del 955. L'església apareix documentada pels volts de 1154, data en què consta com a parròquia de Gravalosa. El 1295 es documenta l'església de Santa Cecília de Gravalosa i el seu cementiri. Es creu, però, que és anterior, perquè en una època incerta, segurament anterior al 1140 aquesta església fou donada al monestir de la Portella. La funció de parròquia la perdé al segle XIX, quan fou unida a la parròquia de Castellfollit del Boix. Actualment la capella resta sense culte i queda força allunyada del poble de Castellfollit. Per visitar-la cal demanar les clau al mossèn de l'església parroquial de Sant Andreu de Maians.
Al tornar, passarem per les ruines del Mas Revell que sense el més mínim criteri o rigor històric, hi ha qui creu que s’endevinen les ruïnes del possible castell de Grevalosa amb les runes d’un cup forçosament més tardà.
Anirem fins a la cruïlla i agafarem direcció Castellfollit. Ara la pista davalla més decidida, tornarem a caminar pel PR-C 137. Veurem un gran mas (habitat). En aquest punt seguirem per la pista (PR ).
La vegetació va canviant per efecte de la propera riera de Grevalosa. Ens aturarem a la Bassa de Muntaner amb molta aigua. Poc després el PR gira a la dreta, nosaltres seguirem per la mateixa pista ara asfaltada deixant el PR. Deixarem a l’esquerra Cal Miquel amb un bassa contra incendis al costat del camí.
Tot seguit, un ràpid descens per la drecera de l’obaga, l’ombra de la qual ens proporciona una més agradable temperatura, fins a Castellfollit.
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6471e21cad90896cfa6a09bb
Observacions: El Cogulló de Cal Torre, o Cogulló de Can Torra, és una muntanya de 882 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell, a la comarca del Bages. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya.
Des
del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una
panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca.
Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra
de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. S'hi pot pujar a peu en una
hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. Al cim trobarem
un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la
FEEC. Hi ha pals indicadors a la majoria de cruïlles.
Castellfollit
del Boix és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Es troba entre Manresa i Igualada, carretera local a la C-241, al límit amb
l'Anoia. Castellfollit comprèn el sector de terres altes del ponent de la
comarca, veïnes amb l’Anoia. Un conjunt de relleus tabulars i atalussats -- balcons
panoràmics sobre el Pla de Bages i miradors privilegiats de l'inenarrable
espectacle orogràfic de Montserrat, tot proper --, costes, planells i tossals,
accidents diversos de la Serra de Rubió que formen la divisòria entre les
conques del Llobregat i de l'Anoia. Hi ha boscs de pins i també de roures i d'alzines,
que s'han recuperat dels incendis dels anys 1980.
Dinarem al restaurant Ca l’Andorrà, de Castellfollit del Boix, Carretera de Grevalosa, s/nº. Tel.: 93 835 60 21 – 616 16 94 26, web: https://www.restaurantcalandorra.com/,
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
