dissabte, 10 de febrer del 2024

Sant Julià de Vilatorta - Puigsec (665 m)

Dissabte 10 de gener de 2024

Matinal

Hora de sortida: Dos quarts de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca d’Osona. 

Temps aproximat: 3 h (7 km) 

Desnivell: 125 m (acumulat) 

Dificultat (1): Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. Després seguirem i just passat Vic agafarem la C-25. 

Seguirem per l’Eix Transversal (C-25). Agafarem la sortida 187 (Calldetenes - Sant Julià de Vilatorta - Folgueroles) i continuarem per la carretera BV-5201. Després de creuar Sant Julià de Vilatorta arribarem al parc de les Set Fonts on aparcarem a la zona d’aparcament que hi ha.


Itinerari: Sortirem del parc de les Set Fonts a l’ermita de Sant Roc. Hi ha la fita d’inici a l’aparcament del parc de les Set Fonts (1). La font de set brocs generosos que donen aigua tot l’any és obra de Miquel Pallars. El treball d’aquest mestre d’obres autodidacte en nombroses cases del poble va donar un estil molt personal al patrimoni arquitectònic modernista de Sant Julià. Entre els racons íntims del parc trobarem frases i consells gravats a la pedra.



Ens dirigirem al centre de Sant Julià pel carrer de la Font, que puja arran d’una casa amb una bonica balconada de pedra. 

Als carrers de Sant Julià trobarem diverses cases d’estil modernista, com Ca la Manyana, obra de Miquel Pallars, amb dibuixos a la façana que representen activitats econòmiques i costums del segle XVII. Als llindars d’algunes cases hi ha escuts que simbolitzen els gremis als quals pertanyien. Els rellotges de sol són molt característics de les façanes de Sant Julià.

Passarem per l’església de Santa Maria, l’Ajuntament i arribarem a l’ermita de Sant Roc (2) Petita ermita construïda al segle XVIII (entre 1783 i 1853) amb motiu d’una promesa feta a Sant Roc, amb la intenció d’allunyar els efectes d’una epidèmia de pesta que va ocasionar molts estralls al poble. Està situada davant del Mas Albereda. Més tard aquesta església es va convertir en hostatgeria i refugi de vianants.




Deixarem l’ermita i agafarem una rambla de til·lers, per on sortirem del poble. Després de passar per uns camps de conreu ens endinsarem en un bosc humit i dens de roures, on trobarem l’accés a la font de Puigsec (3). Cal desviar-se uns 30 metres per baixar a visitar aquesta font. Bonica font construïda en pedra. No raja l’aigua degut a la greu sequera que patim en aquestes dates, ens anys de pluges generoses segur que deu rajar. S’hi escolen les humitats recollides pels vessants del torrent de Can Tramuntana. Els habitants de Puigsec s’hi adreçaven per recollir aigua.

Seguirem endavant per la pista i pujarem a un petit monticle que reté l’aigua de la bassa de Puigsec (4). La bassa va ser construïda com a abeurador per al bestiar però actualment no té utilitat ramadera. Construïda dalt d’un turó, s’alimenta només de l‘aigua de la pluja. Les seves aigües s’eutrofitzen naturalment en èpoques de poques pluges i agafa coloracions marrons i groguenques. La bassa manté una important massa de boga i joncs i és utilitzada per diverses espècies d’amfibis, com la granota comuna i la reineta; de rèptils, com la colobra escurçonera, i diverses espècies de micró invertebrats. Ara, i degut a la sequera, està totalment seca. Als voltants hi trobarem roures, pollancres i esbarzers. També tenim al davant una vista de la ciutat de Vic i ens ve al cap aquest fragment d’un poema de Mn. Jacint Verdaguer: 

Enmig d'una plana de cingles reclosa,

com reina que guarden de dia i de nit

los braços de l'aspre Montseny i del Tosa,

desperta somia la ciutat de Vic.

Després baixarem uns graons i seguirem el corriol que hi ha davant. A mig camí creuarem un sot, on la humitat permet que les molses cobreixin a certa altura les branques de vegetació de riera.


Al cap de pocs metres les vistes s’obriran als camps de Puigsec (5), amb panoràmiques del poble i la plana de Vic. Sobre el serrat de Sant Ponç s’hi distingeix el mas de Puigsec i l’ermita de Sant Ponç que no són visitables. El mas, conegut des de l’edat mitjana i reformat al segle XX amb elements modernistes. Actualment té un ús residencial dins una finca privada. Al costat del mas l’ermita de Sant Ponç, on cada 1 de maig s’hi celebra l’aplec de Sant Ponç, des del segle XVIII.

A la nostra esquerra, en dies clars, podrem veure, per sobre de Sant Julià, el serrat de Collgriell, a l’altre costat de la plana de Vic. 

Vorejarem els camps i agafarem un corriol ombrívol envoltat de boixos que desemboca en una pista ampla, la qual ens portarà fins a la bassa del Brudon (6). Aquesta bassa construïda amb pedra, ara està seca, és una bona mostra de l’enginyeria del passat. La bassa s’acompanya de recs col·locats estratègicament a la seva conca de recepció que condueixen les aigües fins a la bassa.

Seguirem la pista planera que retorna a Sant Julià de Vilatorta, acompanyada per alguns roures singulars. 

En arribar al mas del Perer, girarem a l’esquerra i pujarem per veure les restes del castell de Bellpuig. Després baixarem, creuarem la carretera i tornarem al parc de les Set Fonts.


Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-julia-de-vilatorta-puigsec-160741561 


Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/65c75c29d0470e45238cccdd 

Observacions: L’Espai Natural de les Guilleries / Savassona té extensos boscos i cingleres de vertigen s’aboquen sobre les blaves aigües de l’embassament de Sau. És la força de la naturalesa la que s’imposa en aquest espai, tot i que sorprèn el ric patrimoni humà que s’hi troba. Masies, castells, ermites, esglésies i monestirs rivalitzen per atreure l’atenció. 

Itinerari agradable que connecta alguns dels espais d'interès hidrològic que envolten l'entorn de Sant Julià de Vilatorta. Les Set fonts, la font de Puigsec, la bassa de Puigsec o la bassa del Brudon ens conviden a descobrir diferents formes tradicionals de captació i emmagatzematge d'un recurs tan valuós com és l'aigua.

 

L'itinerari ens sorprendrà amb amplies vistes de l'entorn del Puigsec que conviden a entendre com aquests nuclis del segle X van contribuir a definir un paisatge d'interessants contrastos entre camps de conreu i exuberants boscos.

 

El divers mosaic d'hàbitats que travessa l'itinerari ens ofereix un bon observatori de la fauna i flora que s'amaga entre els boscos, els marges dels conreus i els punts d'aigua. Als boscos mixtes de roure martinenc, alzina i pi roig és possible sentir el cant de la mallerenga o del pit roig o trobar alguna pinya rosegada per un esquirol que observa des de les alçades. Entre els esbarzers i rosers silvestres dels marges del camps s'amaguen el conill de bosc o la perdiu roja, que poden sortir de sobte en carrera fins a un nou amagatall. No han de passar desapercebuts els singulars roures de la pista del Perer o alguns exemplars del protegit boix grèvol que es poden trobar al llarg del recorregut.

 

Al parc de les Set Fonts, i ha el petit bar-restaurant Les Set fonts on es pot dinar, amb una bona brasa o prendre un refresc., tel.: 93 812 21 48.

 

Tornarem a dinar a casa. 

Tornarem a casa a quarts de tres de la tarda.