dissabte, 26 de juny de 1999

Pedraforca (2.497 m.)

26 de juny de 1999 (posteriorment, fem un altra ascensió el 1 de juliol de 2001)
Hora de sortida: 5 h.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 6 h.

Desnivell: 967 m.

Dificultat: Difícil.

Programa: A l’hora indicada sortirem en direcció a l’autopista Terrassa – Manresa, Berga, Saldes i zona d’aparcar propera al refugi Lluís Estasen (Tel. 93 822 00 79 – 908 31 53 12) 85 places i servei de menjador. No és permesa l’acampada lliure.

Sortim del Refugi Lluís Estasen i agafem el sender ample i planer cap a ponent, que creua el bosc travessant totes les canals que baixen de la paret nord. Als 10 minuts travessem la vertiginosa canal del Riambau entre grans blocs i seguidament i guanyant alçada, agafem un corriol molt pendent, envers la franja rocosa on hi ha la balma de l’Oreneta (45 min.)

En aquest punt cal deixar el camí que va al Collell i marxa en direcció nord enlairat sobre l’abisme. Cal enfilar-se direcció sud, tot flanquejant unes penyes i seguint un sinuós rastre que més endavant es torna més costerut i vertical i constitueix el tram amb més dificultats tècniques del recorregut, la canal pròpiament dita. Un cop superada, s’arriba al coll del Verdet (2 h.), i deixat aquest coll enrere, accedim a la cresta, on ens cal enfilar amunt cap a l’esquerra i grimpar per les roques, cercant el millor camí, sense perdre de vista la paret.

Arribem finalment al cim superior (2.497 m.)

Per baixar buscarem l’enforcadura entre els dos pollegons, i tot seguit caldrà començar a baixar per la tartera, en direcció est, seguint les senyals de pintura, fins trobar el camí que a l’esquerra i cap al nord, ens guiarà de tornada al refugi. Cal estar atents a aquest camí transversal, ja que si no el veiem anirem a parar a la pista d’accés amb cotxe, sobre Saldes.

Observacions: Ascensió amb una certa dificultat a un dels cims més emblemàtics del muntanyisme català.

El massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. Aquest caràcter emblemàtic és conseqüència de la forma molt peculiar de la muntanya, la qual s’alça de manera impressionant en una àrea molt petita. En només tres quilòmetres de base, el massís s’eleva prop de 1.300 m. fins a arribar als 2.497 m. del Pollegó superior.

L’any 1982 va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya.

Des de fa molts anys, el Pedraforca és visitat pels amants de la muntanya. La seva imatge és un referent paisatgístic a Catalunya d’un atractiu innegable.

El massís ha estat sempre una bona escola per als escaladors catalans. L’any 1922, Lluís Estasen va ascendir per primera vegada per la cara nord del massís, i va dedicar gran part de la seva vida a trobar noves vies d’escalada, sobretot al Pollegó inferior. El 1949, es va construir el refugi, que porta el seu nom, a la Jaça dels Prats, al NE de la paret.

Al Pollegó superior, molt més accessible, s’hi pot ascendir per la tartera que mena a l’enforcadura, per la canal del Verdet o des de Gósol.

Dinarem en un restaurant de Saldes.

Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.