dimecres, 30 d’agost de 2000

Els Engorgs (2.550 m.)

30 d’agost de 2000.

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 850 m.

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem a 2/4 de set del matí, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Montserrat), seguirem direcció Berga, túnel del Cadí, agafarem la carretera local N-260 i a l’alçada de Ger, agafarem el desviament que porta a Meranges (1.539 m.). Des de aquest poble seguirem la carretera de muntanya a Girult (1.540 m., a on ens trobarem una petita ermita), i que després va als llacs i refugi de Malniu, una de les zones més visitades de la comarca. Aproximadament als 3,5 Km. de Meranges, just quan la carretera realitza un fort giravolt a la dreta, deixarem el cotxe a l’entrada de la pista forestal que surt per l’esquerra del giravolt.

Aquesta pista recorre l’ampli pla de Campllong, situat a 1.700 m. d’alçada, sempre per la dreta del riu Duran. A l’estiu, els prats estan bordejats de grups de gencianes i d’altres boniques flors pirenaiques, sent a més l’hàbitat de diferents aus. A uns 10 minuts de caminar, seguirem la pista en direcció a uns ruscs que hi ha en la vessant de la muntanya, trobarem un tancat de fusta que rodejarem per la dreta.

Als 15 minuts de començar a caminar, surt de la dreta un camí poc visible, però senyalitzat per un petit rètol que diu “Els Engorgs”. Als 30 minuts, quan la vall es tanca al final del pla, el camí comença a pujar entre pins negres i altres arbres característics de l’alta muntanya pirenaica, dels que podem observar aquí alguns enormes exemplars. El riu corre encaixat a l’esquerra del camí, freqüentment inundat d’aigua i bordejat a vegades per boniques orquídies.

A l’hora de camí, arribarem davant d’unes cascades i, al cap d’uns cinc minuts més de pujada bordejant els salts d’aigua, al Pla d’aigües, un altre prat a on el camí es perd per complert. Per no despistar-nos cal fixar-nos en les fites.

Al final del prat hi ha una nova pujada. Aquí s’aixeca una vella cabana de pedra (la cabana del Tarter, a 2.130 m. d’alçada), on refugiar-se en cas de tempesta. Pujarem pel seu darrere i a l’hora i mitja de camí trobarem el Forat del Bou, espectacular barranc per on el riu baixa formant diverses cascades. Pujarem per les roques sense perdre de vista les vites, deixarem enrere els darrers pins negres i entrarem en el cercle glacial dels Engorgs. Aquí el camí torna a estar clarament marcat i aviat s’ajunta al GR-11 que ve del refugi de Malniu (pel coll de Mulleres). Aproximadament les dues hores de camí es creua el riu Duran – en aquesta alçada, poc més que un torrent – i arribarem al refugi Joaquim Folch i Girona (2.375 m.), amb capacitat per a 18 persones, lliure i equipat amb lliteres, matalassos, mantes i material de rescat, propietat de la FEEC.

Darrere del refugi i cap a l’esquerra surt una petita vall lateral. Seguint les fites i les senyals del GR, arribarem aproximadament en 20 minuts a un primer llac petit i, en deu minuts més, a uns altres dos més grans, situats a 2.500 m. d’alçada.

La vista des de aquest punt es impressionant, ja que agafa tot el cercle glacial. El conjunt dels Engorgs està format per una dotzena de llacs petits i mitjans, però de gran bellesa.

La baixada la farem pel mateix camí.

Observacions: L’ascensió al cercle glacial dels Engorgs, que no estan represats com la majoria, permet desconnectar dels xalets i dels tot-terreny, fins hi tot en ple mes d’agost, el més normal és no trobar-se ningú en tot el recorregut.

Dinarem al restaurant Can Borrell de Meranges
www.canborrell.com

Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.