dissabte, 4 de novembre de 2000

Taga (2.035 m.)

4 de novembre de 2000.

Hora de sortida: Sis del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 5 h. (7,8 Km.)

Desnivell: 700 m.
Dificultat: Mitjana.


Itinerari: Prenem la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció a Camprodon i a l'arribar a Sant Joan de les Abadesses seguim el rètol que hi ha al pont; girem cap a l’esquerra en direcció a Ogassa per la ctra. GIV-5211. Travessem Ogassa i el veïnat de Prat Pinter (antiga colònia minera). Uns centenars de metres més amunt la pista encimentada es bifurca. Per l’esquerra anem a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa. Deixem el cotxe al costat de l’església (1.310 m.).

El camí està degudament indicat amb un cartell al costat de l’església. Uns senyals amb marques circulars blanques amb el centre verd ens guiaran fins al cim.

Als pocs metres d’iniciat el recorregut trobarem un filat amb una tanca. El camí puja costerut per mig d’uns boixos, per arribar a la font del Freixe, una deu d’aigua que surt de la roca.

La pujada és forta i segueix el recorregut del torrent de la Font de Freixe deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant fins arribar en 30 minuts a la font del Freixe.

Després de passar la font i amb uns abeuradors (30’), la falta d'arbres ens mostra una gran panoràmica de la serra Cavallera.

Continuem pujant fent curtes marrades i arribem a la Portella d’Ogassa (1.799 m). Portem 1h de camí.

La Portella d'Ogassa és un punt de separació de les aigües del Ter i del Freser. Aquesta collada situada als peus del Puig de la Coma d'Olla, és una munió de camins en totes direccions.

A la nostre dreta hi ha el corriol que s'enfila vers la Serra Cavallera i el Puig Estela, nosaltres girem vers l'esquerra.

En aquest punt la pujada ja es fa molt més suau. A l’esquerra ja veiem el cim del Taga la direcció a prendre entre els prats. Només ens queda enfilar cap al cim per arribar-hi en una mitja hora.

Anem pujant l'ample carena per l'indret anomenat la Comarca, després creuem planejant un petit llom i arribem al coll de Comallonga. Seguim amunt per la carena i ja veiem la Creu que ens assenyala el cim del Taga.

La vista és espectacular. El cim del Taga és el més elevat de la Serra de Conivella i de tota la regió. El seu cim esvelt i la seva avançada posició sobre les valls del Ter i del Freser, fa que domini un extens territori ple de valls, però sobretot posseeix una magnífica panoràmica sobre els alts cims del Pirineu oriental, des de el Puigmal fins el Canigó, al nord; Moixeró, Cadí, Pedraforca, Ensija, a ponent; i totes les serres de la Garrotxa a llevant. Al sud podem contemplar el coll de Jou als nostres peus, que ens separa de la Serra de Sant Amand i tot el rosari de serres que conformen els límits entre el Ripollès i l’Osona. En dies clars el Montseny i Montserrat, posen taló de fons a l’horitzó.

La important Creu que corona el cim, col·locada l’any 1959, quan hi toca el sol és visible des de força lluny.

Observacions: El Taga, situat al nord oest del municipi d’Ogassa, entre les valls del Ter i del Freser és una de les muntanyes més boniques del Prepirineu. Aquest cim de forma cònica i de grans extensions herbades i amb molta personalitat, ens oferirà una gran panoràmica, amb una perspectiva de primera fila de les serralades més altes del Pirineu Oriental. La pujada des de Sant Martí d'Ogassa, tot i que no és massa llarga, si que disposa de suficient desnivell per considerar-la prou atractiva als ulls dels excursionistes.

Sant Martí d'Ogassa a 1.310 metres d'altitud. Bell exemplar d'art romànic, molt auster.

Dinarem en un restaurant de la zona.

Tornarem a casa al voltant de les sis de la tarda.